PREGUNTES OPORTUNES – 313

La No Independència És… Dependència!

Què està “realment en joc…” L’Imperi espanyol o Catalunya…?

Publicat: Rajoy acusa Puigdemont de voler “trencar Espanya en 24 hores amb un xantatge i amenaça intolerable. Vol liquidar l’estat de dret. Si fóssim en un altre país, en altres circumstàncies i potser no estiguéssim parlant de polítics, estaríem parlant d’un intent de cop d’estat”

Antecedents. El govern català ha pronunciat a Madrid una conferència sobre el seu projecte que Catalunya decideixi democràticament, mitjançant un referèndum acordat, la seva relació amb Espanya.

Contingut i motiu? 1.714. El rei d’Espanya, amb el Tractat de Nova Planta, va castigar molt severament a tots els habitants. Va anul·lar les seves lleis, drets, va intentar anul·lar la seva llengua, cultura, valors. No ho va aconseguir. Després de la guerra civil, nou intent. No ho van aconseguir. En la transició el govern espanyol va fer un pacte “directe” per a la figura del president Tarradellas, quan hi havia lleis que no ho permetien i no havien estat revocades! Primer estatut. L’estat no ho va complir. Segon estatut aprovat per àmplia majoria en el Parlament i la societat catalana. L’estat espanyol va anul·lar el substancial.   El poc que va quedar, tampoc ho va complir. Espanya ja no tracta a Catalunya com una “nacionalitat” sinó com una sub-regió sotmesa al que decideixin els líders autonòmics. Aquests gaudeixen d’uns recursos econòmics que asfixien la societat catalana. Aquesta, en un 80%, ha dit prou i exigeix votar per decidir la seva relació amb Espanya. Un % molt important desitja directament la independència. Hi ha una “realitat” social, econòmica, política, cultural: Catalunya. Una altra realitat “dominant”: Espanya i la seva concepció “castellana”: colonial, excloent, explotadora en tots els camps que no ha aconseguit integrar a Catalunya. Quina volem?

Com reacciona el govern i parlament espanyol? Algunes declaracions permeten fer unes… “PREGUNTES OPORTUNES”: 1: Catalunya va creure i va votar la constitució en 1978. La realitat demostra que ha estat enganyada. Què és el digne? 2: Va creure que podia conviure en i amb Espanya però ha estat maltractada i ha decidit independitzar-se. Qui ha donat motius para “trencar”? 3:  Catalunya té consciència de la seva pròpia història, identitat, valors, cultura, sentit de la democràcia. Vol viure d’acord amb els recursos que genera. El seu model és clarament diferent a l’espanyol i, a més, es veu molt clarament perjudicada per aquest i decideix independitzar-se… és sociològicament correcte poder considerar a Catalunya 100% Espanya? 4: El moviment independentista és “efecte” dels successius incompliments; de l’actuació dominant i explotadora dels partits espanyols i silenci còmplice de la seva societat; de l’anul·lació d’un Estatut per part d’un Constitucional a-constitucional i políticament dirigit; de maniobres antidemocràtiques del govern espanyol, que han fet reaccionar la societat catalana. Defensar-se davant l’opressor és un cop d’estat o un acte de dignitat democràtica? Hi ha molt més. Anem a la pregunta més oportuna: 

Què està realment en joc? L’imperi espanyol que perd la seva última colònia… o la dignitat, el benestar, l’autèntica democràcia, la justícia social, la identitat, llibertat,   de Catalunya i tots els seus habitants…? Què és el digne? Sotmetre’s i renunciar a aquests valors o… independitzar-se i optimitzar-los?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/    /   dignitat@hotmail.com

 

 



PREGUNTES OPORTUNES – 312

La No Independència És… Dependència!

Connexió i lligams amb Espanya o desconnexió i llibertat, dignitat…?

Publicat: Rajoy demana “no caure en la temptació de la desconnexió i l’aïllament davant un món global que demana sumar forces” “El signe dels nous temps és la connexió i l’obertura”. “Destaca que Barcelona ha estat, és i espera que segueixi sent una capital incomparable, en una Catalunya pròspera, lligada a Espanya i ancorada a Europa”. Connexió o desconnexió…? Hi ha moltíssim en joc. Per a Espanya: la seva viabilitat econòmica, la seva posició a Europa “amb” o “sense” Catalunya. Per a Catalunya: la seva raó de ser per la seva història, identitat, cultura; pel seu enorme potencial econòmic, sentit democràtic, possibilitat real de ser i viure com un modern país europeu. Des de l’objectivitat, analitzem la declaració del govern espanyol i fem unes… “preguntes oportunes”?

Diu: “No caure en la temptació de la desconnexió”. Qui ha caigut en la temptació i la provoca? Catalunya va acceptar una constitució que, encara que de mínims, la reconeixia com “nacionalitat” i estar connectada amb Espanya. Però aquesta la vol transformar en una sub-regió, incompleix estatuts, inversions, anul·la el Parlament, genera un permanent dèficit fiscal, asfíxia econòmicament, envaeix competències, etc. Aquí estan els fets objectius. Qui ha caigut en la temptació i provocat que tants catalans vulguin desconnectar-se d’Espanya…?

Diu: “Davant un món que demana sumar forces”. D’acord amb el que demostra la realitat i l’evolució de la mateixa… l’estat espanyol, suma o resta forces AMB Catalunya? Catalunya, ÉS “gràcies” a la política i tracte espanyol o “malgrat” del mateix? Amb qui realment “sumen” forces partits com PPC, PSC, C’s, CSQP, els seus votants? Amb els qui, per dignitat volen el bo i millor que mereixen tots els catalans o… amb els qui ho eviten, exclouen, empitjoren mitjançant la dependència…?

Diu: “El signe dels nous temps és la connexió i l’obertura”. Quina “obertura” demostren els governs espanyols des del 1.7l4, des de la transició espanyola? Actuen cara a una progressiva i “voluntària” connexió o al contrari? Es mostra l’estat espanyol, la seva societat, “oberta” a reconèixer Catalunya com ÉS i mereix pel que fa a la democràcia, economia, justícia social, dignitat… o està “tancada” a aquesta realitat i fa tot el que està al seu abast per anul·lar-la…? Si els nous temps són la connexió i obertura… Quina obertura demostra Espanya a favor dels votants catalans…? Amb quins efectes…?

Diu: “una Catalunya pròspera, lligada a Espanya Vol a Catalunya “lligada” a Espanya! Els seus “únics” recursos: imposició legal, imputacions, maneig antidemocràtic del poder judicial, constitucional. Fets: Catalunya segueix descendint en els rànquings de recepció de recursos, inversions estatals, infraestructures, beques, benestar, però no en el d’aportació econòmica. Podrà Catalunya viure amb la prosperitat que pot i mereix “dependent” d’Espanya? Està obert l’estat espanyol al fet que els votants catalans decideixin democràticament sobre la seva prosperitat, “lligam”, connexió?

Davant aquesta realitat objectiva… què és el DIGNE, COHERENT, per a la societat catalana? Connexió negativa… o desconnexió positiva en tot…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/    /   dignitat@hotmail.com

 



PREGUNTES OPORTUNES – 311

La No Independència És… Dependència!

Quin “demà” estem decidint “avui” els votants a Catalunya…?

“Avui és el demà d’ahir”. Ara gaudim i patim el que es va fer i no es va fer, pels nostres avantpassats. “Avui és l’ahir de demà”. La majoria de la societat catalana vol decidir el “demà” de la seva relació amb l’estat espanyol. Hi ha molts motius. El tema ve des de lluny. Unes dates i protagonistes ajudaran.

1.851. Publicat: Prim, President del Govern espanyol al seu parlament. “Catalunya demana que governeu amb justícia”; “que no exigiu al poble més diners que el que poden donar bonament segons l’estat de la seva riquesa”. “L’horitzó amenaça grans tempestes”. “És possible que molt aviat s’obri una lluita de gegants; dues banderes suraran per l’aire; cadascuna tindrà els seus partidaris i, aleshores, cal que els catalans sàpiguen a quina de les dues hauran de prestar el seu braç robust”. “Si no els voleu com a espanyols, aixequeu d’aquí els vostres reials; deixeu-los que per res us necessiten. Però, si sent espanyols els voleu esclaus; si  voleu continuar la política de Felip V, d’ominosa memòria, sigui en bona hora, i sigui per complet: amarreu a la taula el ganivet com ho va fer aquell rei, tanqueu-los en un cercle de bronze; i si no és suficient, sigui Catalunya talada, destruïda i sembrada de  sal com la ciutat maleïda”. No entrem en el context d’aquell discurs. Sí que justifica algunes preguntes oportunes: Governa l’estat espanyol a Catalunya amb “justícia”… o només amb “les seves lleis”, “les seves” interpretacions constitucionals, fiscals, tribunals controlats? És de “justícia” els diners que “treuen” i que aquí es generen? Segueix el govern el mal tracte als catalans com va iniciar Felip V? Què demostren els fets objectius? Què exigeix un demà…”digne”?

  1. Ortega y Gasset: “El problema català no es pot resoldre, només es pot suportar”. “És un problema perpetu, que ha estat sempre, i seguirà sent mentre Espanya subsisteixi. Aquest és el cas dolorós de Catalunya; és un fet del qual ningú és fa responsable; és el caràcter mateix d’aquest poble; és la seva terrible destinació, que arrossega angoixant al llarg de tota la seva història”. Avui, milions de catalans volen decidir si continuen amb aquesta angoixant destinació o passen a resoldre “el problema català” per sempre. Avui, “tots” som responsables de si volem seguir “convivint” des de la submissió o no. Qui és “responsable” de la justa insatisfacció de tants catalans? Què és el digne…?

1978…2017. Nova constitució. Nous partits. Catalunya la va votar. Confiava. Va millorar alguna cosa? No! Felipe González: “el veritable problema és el fet diferencial català”. Primer estatut: incomplit! Segon estatut: Guerra: “Ens hem raspallat l’estatut i l’hem deixat net com una patena!”. PP: recollida de signatures “contra Catalunya”. Se segueix “asfixiant financerament, incomplint inversions”, limitant la llibertat: líders demòcrates catalans “imputats, condemnats”. Ho saben però no ofereixen cap alternativa. Al contrari! Ha de continuar l’obligada convivència i el pla de Felip V, el terrible i angoixant destí per a “tots” els catalans?

Què és el “digne” i més quan afecta valors determinants com a qualitat de vida, justícia social, autèntica democràcia, identitat…? Què decidir “avui” per a un “demà” lliure… o angoixant? Independència o… dependència?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/    /   dignitat@hotmail.com



PREGUNTES OPORTUNES – 310

La No Independència És… Dependència!

Quina opció prendre davant una Espanya que ni “vol ni pot”…?

Publicat: Carles Puigdemont: “Presentarem una nova proposta per negociar el que demana el poble de Catalunya”. Rajoy: “No puc ni vull accedir a la petició de referèndum”. Base de partida: una societat i un govern de Catalunya que volen resoldre una situació negativa per la via democràtica i un estat, l’espanyol, que ni vol ni, segons diu, pot ser demòcrata, respondre satisfactòriament.

Per a què vol Catalunya un referèndum?

Segons enquestes serioses, un 75% vol votar, resoldre els conflictes per la via democràtica pura. L’opció majoritària: per aconseguir la independència i optimitzar així, clarament, la seva qualitat democràtica i nivell de vida pel que genera amb el seu treball; per viure com un modern i avançat país europeu com demostren tots els indicadors econòmics; per aplicar una justícia social suficient perquè disposaria dels recursos per a això que avui l’estat espanyol li nega; per viure amb una dignitat, llibertat, respecte, cosa que l’estat espanyol no només no permet sinó que limita progressivament; perquè “tots” els votants catalans, independentistes i dependentistes, puguin decidir lliurement el seu futur i la seva relació amb l’estat espanyol. Són “justes” aquestes aspiracions…? Sens dubte! VOL l’estat espanyol, els partits que li donen suport, donar una resposta satisfactòria…? És evident que NO! Què és el lògic, el digne, pels qui es considerin autèntics demòcrates, responsables del benestar dels seus, solidaris amb el seu entorn…? Resoldre-ho democràticament o resignar-se?

Per què Rajoy diu que “NO vol” però… tampoc “pot”

S’empara en la llei, en “la seva interpretació” de la constitució. Diuen: “Sense llei no hi ha democràcia”. Existeixen lleis en totes les dictadures? Van existir en l’etapa franquista? SÍ. Tenen lleis països com la Xina, Corea del Nord, Cuba, Vietnam, repúbliques sud-americanes, africanes, països àrabs? Sí. Són democràcies exemplars? No! Si el 75% de la societat catalana vol votar i l’estat “no pot” permetre-ho per “la seva” constitució, és problema de la societat o d’una constitució inútil? No podem dir que “sense democràcia real no hi ha lleis justes, útils…? Si la societat catalana vol decidir respectant la pura democràcia, la qualitat de vida que mereix, quina raó hi ha per dependre d’un estat que “no pot ni vol” donar resposta satisfactòria a l’exigència de democràcia i benestar de la majoria dels seus habitants? Què és el digne…?

Qui crea problemes…?

Rajoy: “Puigdemont confon, crea mal ambient, genera problemes i dificultats”. La impressionant i multitudinària reacció ciutadana reclamant independència és acció o… reacció a les moltes iniciatives del PP i els qui li donen suport? Qui ha creat mal ambient, generat problemes i dificultats, va recollir signatures “en contra” de Catalunya? Qui va impugnar l’Estatut, qui asfixia l’economia catalana, no compleix inversions, regionalitza, manipula al Constitucional, etc.?

Opcions?

Toni Soler (l’Ara): “PP, PSOE, C’s han decidit: enfrontament i rendició dels sediciosos. Urnes o repressió”. Davant aquesta realitat, quina opció pot i ha de prendre un votant català amb dignitat democràtica i responsable del benestar de les seves famílies? Independència amb els corresponents beneficis o… dependència creixent   i negativa… amb els seus molts perjudicis “per a tots”?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/   /    dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 309

La No Independència És… Dependència!

Catalunya: nació, nacionalitat, comunitat, regió, sots-regió o… colònia?

Publicat: Pedro Sánchez (PSOE):”Espanya és una nació  de nacions i Catalunya és una nació”. Diccionari: “Nació: Comunitat social amb una organització política comuna i un territori i òrgans de govern propis, que és sobirana i independent políticament d’altres comunitats”. Constitucional espanyol: “Nega que Catalunya sigui una “nació” en sentit jurídic perquè “l’única” que existeix és l’espanyola. No coneix una altra que la Nació espanyola i el poble espanyol és “l’únic titular reconegut” de sobirania. Els símbols nacionals han de ser entesos com a “símbols d’una nacionalitat que es constitueix com a comunitat autònoma”. Què es dedueix d’aquesta situació…? Per les seves “posicions, decisions”, què consideren que és Catalunya? Els fets ho demostren rotundament… Ni nació ni nacionalitat! Per tant…

Es viu en la mateixa realitat sociopolítica, cultural, econòmica? Efectes?

Realitat objectiva: “models” clarament diferenciats. 1: consciència de clara insatisfacció en la societat catalana. El 75% vol  votar la seva relació amb l’estat espanyol. Una majoria que, segons anàlisis objectives, desitja ser independent.  2: una minoria que vol seguir sent dependent i renunciar a valors de països més avançats. Partits espanyols (PP, PSOE, C’s), i els seus aliats a Catalunya (CSQP), que no només no accepten els atributs de nació sinó que des de la transició han anul·lat fins i tot el de “nacionalitat”. Amb suport,  complicitat, indiferència, dels seus militants i votants han degradat aquesta condició de nació per diluir-la en un conjunt de “comunitats”. Només això? No. Pitjor. Catalunya ha perdut la seva condició d’interlocutora amb l’Estat malgrat tenir identitat pròpia “abans” de la transició, de la constitució que ara se li imposa. En què repercuteix això? Com qualificar que la primera potència industrial, exportadora, entre les primeres contribuents a l’estat depengui en el seu finançament del que diguin les comunitats autònomes i, sobretot, que ho “aprovi” el PSOE andalús…? Com valorar el fet que el que decideixi el seu Parlament en bé de la “justícia social” sigui immediatament anul·lat pel Constitucional espanyol? Com considerar que les famílies, autònoms, treballadors, pimes, a Catalunya estiguin molt per sota del nivell de vida que mereixen pel que generen i aporten…?  Què demostren els fets i xifres objectives…? Que l’estat espanyol, els seus partits i aliats a Catalunya, la consideren sots-regió! Pitjor encara, la seva última colònia a la que limiten, impedeixen la seva expressió, imposen les seves lleis, cultura i exploten econòmicament! (Veure definició de colonització)

Què voldran ser els votants catalans? Nació o… colònia…?

Partits, militants i votants, “dependentistes”  defensen que Catalunya sigui una comunitat, regió o… pitjor. Els resultats de la “dependència” estan molt clars i es pateixen. Poden i deuen d’aspirar els votants de Catalunya a gaudir de la qualitat de vida que mereixen; viure en autèntica democràcia;  gestionar els seus propis recursos; gaudir de tot el positiu d’una moderna nació europea? ! Ho gaudeixen en tot el seu potencial en la situació actual de “dependència”? No! Causa? L’estat espanyol tracta Catalunya com a regió, colònia! Des de la DIGNITAT, què han d’aspirar a ser els seus votants? Nació amb tots els seus beneficis o…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 308

La No Independència És… Dependència!

Renunciarem a un futur millor per raons d’origen?

Publicat: (Soler, L’ARA): “L’exhibicionisme simbòlic i emocional dels últims anys, per bé que pacífic, ha despertat la por a l’exclusió en els sectors fortament espanyolitzats o simplement híbrids. Una massa de catalans tenen por de que un futur estat català els exclogui per motius sentimentals o d’origen”.

Què suggereix l’experiència de colònies que es van independitzar? USA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, països sud-americans són referents. Per què van atreure a persones de tan variades nacionalitats, ètnies, religions, ideologies? Totes desitjaven millorar les seves condicions de vida. Per què es van independitzar? Perquè es van persuadir que seguint sent “colònies” no optimitzaven aquest objectiu. Primer van ser “colonitzadors”, sí, però aviat van advertir que eren colonitzats per les seves metròpolis. Això reflecteix molt bé la situació de molts votants a Catalunya que per la seva “identitat o origen”, temen, s’oposen o dubten davant els beneficis de la independència. Definició de “colonització” segons diccionaris: “Imposició per mitjà de lleis o les armes de les pròpies lleis, cultura, llengua, valors, al territori conquistat i explotació econòmica del mateix”. És la realitat de Catalunya de fa molts anys. Hi ha moltes proves. En l’econòmic: dèficit de recursos acumulat i reconegut per tots; incompliment d’inversions en infraestructures aprovades que són llei!, etc.  En el polític: via judicial, “constitucional i fiscalies”, anul·lació de decisions del parlament català, negació de possibilitat d’expressió democràtica, persecució judicial i condemna de líders democràtics que intenten el millor per a “tots”. Imposició d’una “singular” i partidista interpretació de la constitució espanyola. En el social: impossibilitat d’aplicar una avançada justícia social per manca de recursos. Fins i tot, incompliment de sentències del “seu” constitucional que permetrien una millor atenció. En  el cultural, lingüístic: atac a la llengua catalana amb el que limiten una millor integració social i laboral. La llista és llarga i demostra que l’estat espanyol colonitza!

Habitants de molt diferents colònies i identitats que es van independitzar van advertir que sent independents podrien donar un nivell de vida molt superior a les seves famílies. Ningú va pensar a ser exclòs i tots es van orientar a un objectiu comú. Fins i tot els grups minoritaris. Van prioritzar la seva “dignitat”, el seu desig d’autogovern, gestionar els seus recursos pel bé de tots. I no van dubtar! A l’hora de triar llengua a EEUU, l’anglès va guanyar per un sol vot a l’alemany. Van tornar als seus països els qui no parlaven anglès? Va ser la llengua o identitat un element determinant per romandre o tornar? No! El seu objectiu era clar i comú: llibertat, autogestió, optimització de la seva qualitat de vida, democràcia real, dignitat! Permet això l’estat espanyol? Els fets diuen que no!

Què valoren més els qui a Catalunya s’oposen o dubten davant el procés? Per què van venir en el seu moment des d’Espanya o altres països…?  Moltes respostes: “per donar el millor a les seves famílies”. Si aquestes poden viure com en un modern país europeu en lloc d’una regió espanyola… valoraran més la seva identitat o origen que  l’objectiu pel qual van venir? Serà un viatge debades? Valoraran més opcions que ho impedeixen… que opcions que volen materialitzar els seus millors objectius? Des de la DIGNITAT, què és el coherent…? Mantenir un present que castiga, limita, o participar i viure en un futur molt millor?

PER LA DIGNITAT – GRUP

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 307

La No Independència És… Dependència!

Com reaccionar a Catalunya davant l’oferta del PP en infraestructures?

Publicat: “Rajoy s’ha compromès a invertir 4.200 milions d’euros en infraestructures a Catalunya fins al 2020”. (En 4 anys!) “Revilla ha afirmat que està enfadat després de veure a Rajoy a Barcelona tirar els diners. I damunt ho fa en un lloc on ningú dóna les gràcies” “Diferents presidents autonòmics protesten pel promès a Catalunya”. El País: “Un discurs sobre el futur de les deficients infraestructures públiques, que d’ell en depenen, podria qualificar-se d’insuficient, tardà i poc ambiciós. Sobretot perquè en apel·lar als assumptes que més preocupen als catalans, aparca sense encert alguna cosa que també els neguiteja, la necessitat de millorar el seu autogovern polític. Rajoy aposta per un necessari abordatge de les obres públiques i de transport tan necessàries com sempre ajornades. A més de reiteradament exigides per la societat catalana, els seus usuaris, els seus empresaris, els seus municipis i el seu Govern autònom -el que es va incloure en el memorial de greuges de l’anterior president, així com de l’actual-, i desateses en l’última legislatura pel Govern”.

Xifres i temps. Podríem citar les reiterades partides “aprovades” als pressupostos de l’estat, que són llei!, i reiteradament incomplides; a les clàusules de l’Estatut aprovades, que són llei!, i no respectades; que el que ara s’ofereix ha estat repetidament proposat i incomplit per PSOE i PP; que l’anunciat és “només” part d’un deute molt superior que no recull inversions clau que determinen negativament a l’economia, benestar, de la societat catalana. La llista és molt llarga. Ho reconeix “El País”. No ho farem. Està suficientment demostrat que l’estat no compleix les lleis que l’obliguen ni les sentències del “seu” Constitucional. Són molts anys de NO respectar lleis i perjudicar tota la ciutadania de Catalunya. No citarem valors fonamentals com a benestar, viure en una democràcia real no judicialitzada; justícia social, autogovern, etc. Rajoy ni parla d’això! És digne ignorar-ho a canvi d’una “anunciada” inversió que és part d’un deute molt antic…?

És “digna” la postura dels sindicats i els partits dependentistes a Catalunya? L’incompliment sistemàtic ve de molt lluny. Es recorda alguna exigència ferma al govern i estat espanyol del PPC, PSC, C’s, CSQP, CCOO, UGT… en defensa dels legítims, justs, interessos de la societat catalana? Els sistemàtics incompliments acumulen pèrdues, perjudicis, de tot tipus. Des de connexions ferroviàries amb ample internacional, accés Barcelona/Girona o Tarragona sense peatge, carreteres saturades i amb accidents, etc. als milers i milers d’usuaris de rodalies que sofreixen tants retards al llarg de l’any. Tot “això”, macro i micro, forma part d’una reivindicació permanent d’aquests partits i sindicats? És digne el seu silenci? No són còmplices d’un estat espanyol que tan sistemàticament castiga tota l’activitat econòmica, cultural, sanitària, educativa, benestant de tots els qui hi viuen, treballen i tributen a Catalunya? Si aquestes persones desitgen viure com es mereixen pel que generen, amb dignitat, llibertat, és digne que callin, es resignin, votin, als qui no els representen i defensen si no que els castiguen?

Des de la DIGNITAT, com reaccionar davant la “vella” oferta del PP…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ     

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 306

La No Independència És… Dependència!

Quin esforç fa l’estat espanyol pels habitants de Catalunya…?

Publicat: Ministre Afers exteriors espanyol: “Ningú no sap l’esforç que ens ha costat això, ni els favors que devem a una quantitat de gent per aconseguir que fessin els declaracions que han fet”. “Margallo admet que l’Estat va pressionar països perquè es posicionessin contra Catalunya” “L’exministre va confessar que el govern espanyol havia negociat en secret amb diversos governs d’arreu del món per evitar que es posicionessin en favor de la independència de Catalunya”.

Quin objectiu perseguia, i persegueix!, tant esforç? L’estat espanyol demana ajuda internacional, s’hipoteca en favors, perquè Cataluña no pugui votar exercint el dret a la autodeterminació i segueixi sent una explotada regió espanyola en lloc d’un modern i lliure estat europeu. Atenció! “Això” significa que Catalunya pot ser independent! Espanya intenta per tots els mitjans que els votants catalans no s’expressin lliurement i puguin decidir si volen la independència, amb els seus beneficis, o seguir amb més i pitjor “dependència” amb els seus molts i creixents perjudicis. És DIGNE que hi hagi un sol demòcrata a Catalunya que recolzi aquest “esforç” de l’estat espanyol?

Què busca tant esforç? Retenir el molt que Catalunya aporta en recursos econòmics, esportius, científics, industrials, exportacions, investigació! Continuar amb una aportació econòmica admesa pels propis dirigents autonòmics i estudis objectius. I en què es tradueix això? Que els treballadors, professionals, empresaris, famílies, a Catalunya… no gaudeixin del benestar econòmic que mereixen pel que generen; que no puguin gestionar les seves pròpies economies i se sotmetin a la creixent asfíxia econòmica; que no puguin aplicar una avançada justícia social per manca dels recursos necessaris; que visquin progressivament subordinats en el sistema de finançament i, amb això, hagin de continuar les retallades en educació, sanitat, atencions socials; que segueixi el permanent incompliment de les inversions per a infraestructures; que es vagin “castellanitzant” progressivament i difuminant la pròpia cultura, llengua, identitat; que se sotmetin a viure sota una pseudodemocracia com l’espanyola. “Aquests” són els resultats de l’enorme esforç que fa l’estat espanyol. És DIGNE que hi hagi un sol votant a Catalunya que accepti aquests efectes?

I què diuen els partits unionistes a Catalunya i els sindicats? En un estat democràtic “normal”, hagueren denunciat immediatament aquesta actuació de l’estat. I més davant     el clar perjudici per a tota la població. Alguna declaració de denúncia, per part del PPC, PSC, C’s, CSQP? Dels sindicats a Catalunya? Cap! Què pensen els seus militants i votants…? Són conscients de “qui” es preocupa, de debò!, per  oferir-los un futur positiu i de qui l’hi impedeix? Per cert! Alguna iniciativa de la Fiscalia General? No denunciar aquest esforç de l’estat espanyol equival a recolzar-ho. És DIGNE aquest silenci còmplice?

Davant “l’evidència” de l’esforç de l’estat espanyol per retenir l’aportació de la societat catalana i perjudicar-la; del “suport” tàcit dels partits i els sindicats “dependentistes”, què és el DIGNE  per a un demòcrata que actuï amb coherència en bé del present i futur de tots els qui viuen a Catalunya?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 305

¡La No Independència És… Dependència!

Si Independència és sinònim de llibertat, dignitat, benestar… què assegura la dependència…?

Publicat: “Rajoy: no hi haurà res a canvi de res perquè res pugues haver-hi”. “No hi haurà contrapartida al desarmament anunciat”. “El Govern farà el que fa sempre: respectar la llei”. Publicat: PP: “l’Estatut de Catalunya va ser inspirat per ETA”. PP: ETA segueix activa perquè el seu projecte d’independència està viu a Catalunya”. Publicat: “Puigdemont, ha recordat que en diversos episodis de la història es constata que l’Estat espanyol, després d’una rendició aplica la repressió”.

Què pensar de qui qualifica de “terrorisme” a la més que pacífica democràcia? És tan “indigne” que es valora per si sol i situa els seus autors en l’escala més baixa de valors com la ètica, moral. Qualifica també als qui ho comparteixen! El terrorisme va ser i és terrible, va generar desgràcies, va segar vides. Què pretén la independència a Catalunya? Tot el contrari! Generar prosperitat, llibertat, dignitat, justícia social, per a “tots” els seus habitants. Pot haver-hi un sol demòcrata amb dignitat a Catalunya que recolzi a qui… qualifica de “terrorisme” a aquesta pacífica democràcia i renunciï a aquests béns?

És democràtica a Catalunya “aquesta llei” en què s’empara l’estat espanyol…? Quin únic recurs utilitza l’estat espanyol per contrarestar la iniciativa multitudinària, ciutadana, pacífica, de referèndum? La llei! “La seva llei”! Però “aquesta llei”, la sent pròpia la majoria de la societat catalana? Les enquestes objectives diuen que no quan el 80% vol votar. Parlen de la Constitució. És l’esperit i el text que es va votar en el 78 o… la interpretació i aplicació partidista que han fet els successius governs espanyols? I això succeeix amb el suport de partits “en” Catalunya que “castiguen”, neguen la democràcia, als seus propis militants i votants. Poden demostrar que no és precisament aquesta interpretació de la llei i la constitució la “causa crítica” de l’independentisme a Catalunya? És digne? Què pot justificar a qui, en Catalunya, s’autoqualifiqui de “demòcrata” i recolzi una llei i constitució que prohibeix la democràcia?

Quina és l’alternativa a la independència…? Més subordinació o… pitjor encara?! Rajoy no ofereix “absolutament res” pel desarmament d’ETA. Projecció per a Catalunya? Que l’estat espanyol no oferirà absolutament res a la societat catalana perquè renunciï al referèndum, a la independència! Parlen de diàleg però… amb una clara línia vermella del referèndum i un reiterat incompliment dels seus compromisos, que són deutes pendents! Llavors…? Què es pot “esperar”? Més i pitjor asfíxia econòmica, subordinació a altres autonomies, pitjor justícia social, més ignorància de la voluntat de la societat catalana, pèrdua de dignitat, identitat…! Això és el que defensen els partits dependentistes a Catalunya, els seus militants i votants? Independència = + benestar + llibertat + dignitat + justícia social… Alternativa depenent d’Espanya?: menys qualitat de vida – llibertat – dignitat -justícia social… Això és el que assegura l’estat espanyol: “la seva llei”, anar a pitjor! Quina és l’alternativa més digna…?

Quina és l’alternativa de l’estat espanyol a la independència? Rendició, repressió! Més colonització, explotació,  asfixia econòmica, pèrdua de llibertat, identitat… Això suggereix l’estat espanyol: càstig als independentistes… que castigarà també a tots els “seus”. Què decidir des de la DIGNITAT?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 304

La No Independència És… Dependència!

Remuntarà Catalunya la “dependència“… com el Barça a la Champions?

Publicat: (l’ARA) “El gol heroic del Barça… significava molt més que un simple bitllet per a la següent ronda de Champions. Era la cirereta d’un partit èpic d’un grup de jugadors que no van perdre mai la fe en la remuntada, ni quan el temps s’esgotava. Era l’última gesta que li faltava a una generació de futbolistes que… s’ha rebel·lat contra l’impossible en el futbol”.

Què dirà la història del “procés d’independència de Catalunya” i dels protagonistes? El “procés” sorgeix com a “reacció” de la societat a un incompliment sistemàtic de l’estat espanyol amb la mateixa. Reacció per “dignitat” davant un estat que no respecta la Constitució que es va votar ni els Estatuts aprovats; que vol “regionalitzar” Catalunya, anul·lar la seva essència. Reacció davant un estat que asfixia econòmicament Catalunya i obliga a retallades que perjudiquen en àrees bàsiques com a educació, sanitat, atencions socials, infraestructures. És la societat la que ha iniciat est “partit” sabent que el contrari té molta força i un substancial avantatge pràcticament insuperable però amb fe en què “pot remuntar”. Com? Adaptant el que escriu el l’ARA: “és un procés èpic d’un grup creixent de votants amb dignitat que no perden mai la fe en la victòria encara que l’estat espanyol amenaci amb lleis, tribunals, la força, clavegueres no amb “joc net, arguments”. És la gesta d’una generació de demòcrates a Catalunya que s’han rebel·lat contra el que sembla impossible en política: “aconseguir la independència per via purament pacífica i democràtica”. La gesta esportiva ha estat qualificada de “miraculosa”. Per què ha estat possible? Al·legòricament: una directiva, un equip, uns socis, uns afeccionats, que han tingut un projecte comú. Només es tracta d’una eliminatòria. Però ha estat possible. Són protagonistes d’un fet sense antecedents! Com ho intenten ara milions de votants catalans que comparteixen un projecte comú. Des de la DIGNITAT, què és el coherent davant el que sembla impossible?

Jugar en Champions europea o…regional espanyola? Pel seu potencial, recursos, ubicació geoestratègica, història, Catalunya pot i ha de situar-se en “Champions” a nivell europeu. Quina és aquesta categoria? La que practiquen i gaudeixen els països europeus amb democràcies reals, avançades, consolidades; que gaudeixen del major benestar, que apliquen una moderna justícia social. És possible? Perfectament. Ho asseguren diferents autoritats internacionals. Llavors… Què ho impedeix? Aquí es produeix la gran contradicció i sorpresa. Hi ha líders polítics catalans, militants, ciutadans, que no volen a Catalunya en aquesta “Champions”. La volen dins una “regional” espanyola, sotmesa a les autoritats de l’estat que decideixen una creixent asfíxia econòmica; subordinada a una progressiva centralització que anul·li la seva història, valors, cultura; que se sotmeti a unes lleis antidemocràtiques, tribunals, com acaben d’avisar autoritats de la UE. És coherent que hi hagi “polítics, militants, ciutadans” a Catalunya que prefereixin que el seu equip no  jugui en la màxima categoria democràtica, econòmica, de llibertat, justícia social? sembla que sí! Des de la Dignitat, què dirà la història d’aquests protagonistes…? Fins i tot quan es perdi un partit després d’una gran victòria. Fins i tot quan els líders veritables demòcrates que escolten al poble, són inhabilitats. Què seria el lògic…?

Quin protagonisme tindrà la nostra generació? Els que situen a Catalunya en la Champions de la democràcia, el benestar, la llibertat o… els qui ho impedeixen i obstaculitzen que els demòcrates “remuntin”  amb recursos poc o gens democràtics, sentències qüestionades? Què és el digne?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com