PREGUNTES OPORTUNES – 295

La No Independència És… Dependència!

LÍDERS… o “DÈSPOTES IL·LUSTRATS”? QUÈ TRIEM…?

Definicions: “Líder: aquell que visiona una situació que beneficia, millora, a la societat i la materialitza: que sintonitza amb les demandes de la mateixa i es posa al capdavant per donar-los resposta“. Despotisme il·lustrat: “utilització de les lleis per mantenir el màxim de poder, l’absolutisme” “Tot per al poble però sense el poble” El polític il·lustrat no consulta, decideix què convé o no a la societat.

Si apliquem les definicions a la materialització a Catalunya d’uns valors irrenunciables, què es dedueix…?

Valor: BENESTAR. “Tota” la societat catalana, ideologies o origen apart, aspira a viure amb la qualitat de vida que mereix pel que genera i aporta. És primera generadora de la riquesa estatal, entre les primeres contribuents de l’estat espanyol, primera exportadora, primera concentració industrial, però… els seus components estan molt per sota en percepció, finançament, compliment d’inversions estatals, etc. Això obliga a retallades en àrees fonamentals com: educació, sanitat, serveis socials, transports… Uns responsables polítics han intentat i intenten donar resposta a aquesta aspiració. Uns altres, segons les seves declaracions i decisions, ho impedeixen. Aquí estan els fets, els seus vots, al parlament català i espanyol. Qui són “líders” que representen i defensen a “tots” els qui viuen a Catalunya… i qui són “dèspotes il·lustrats” que ho impedeixen i perjudiquen els seus propis militants, votants, a tota la societat?

Valor: DIGNITAT DEMOCRÀTICA, LLIBERTAT. Les característiques d’una democràcia autèntica són conegudes: separació de poders, adequació de les lleis a la societat i no al revés, respecte a l’aprovat en Parlaments democràtics, etc. Què suggereix la interpretació i aplicació de la Constitució que es va votar en la transició dels successius governs i tribunals espanyols? Un estatut elaborat i votat constitucionalment a Catalunya va ser “raspallat” pel parlament espanyol i, malgrat ser aprovat en referèndum, es retallà per un qüestionat Constitucional a-constitucional. El 80% de la població catalana vol una consulta però l’estat espanyol nega aquesta demanda tan majoritària. Hi ha responsables polítics que sintonitzen amb la societat i promouen la participació. Uns altres ho impugnen i els porten a judici mentre uns altres secunden aquesta negació de democràcia. Qui són els “líders” que representen i defensen a “tots” els demòcrates que viuen a Catalunya… i quins són els “dèspotes il·lustrats” que s’emparen en les lleis per impedir la democràcia…?

Valor: JUSTÍCIA SOCIAL. El creixement de la pobresa a Catalunya és preocupant. Ho diu Càrites. L’estat espanyol no aporta el que li correspon per llei ni en finançament ni en el mateix projecte de “La llei de dependència”. Ni tan sols en l’aplicació del 0,7% de la renda. El ministre d’economia demana a Càrites que no difongui aquesta realitat. Catalunya està infrafinançada i és reconegut per tots. Quins “líders” intenten aplicar una avançada justícia social i quins “dèspotes il·lustrats”, fins i tot d’esquerres, s’emparen en les lleis, per impedir-ho…?

Des de la DIGNITAT… què triem? “Líders” orientats a un futur millor o “dèspotes il·lustrats” que defensen un passat pitjor…? Què és el lògic?

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 



PREGUNTES OPORTUNES – 294

La No Independència És… Dependència!

Diàleg…? Sobre què? És possible un acord Espanya/Catalunya?

Publicat: “El govern espanyol inicia una etapa de diàleg amb Catalunya. La vicepresidenta del govern estableix contactes amb forces i organitzacions afins. Ordena als ministres que dialoguin amb els seus col·legues catalans”. Publicat: “S’estan creant a Catalunya diferents grups per propiciar un diàleg constructiu entre el catalanisme moderat i el govern espanyol que condueixi a una relació estable i satisfactòria entre Catalunya i Espanya”.

Dialogar assegura arribar a acords? L’experiència demostra que no. Dialogar permet fixar les posicions pròpies i les contraries. A Espanya es diu “parlant s’entén la gent”. Sí, si s’interpreta per “entendre el què pensa i vol cada interlocutor”. Això no assegura en absolut l’acord. Harvard defineix dues exigències indispensables per arribar al mateix.

1: Predisposició al diàleg i desitjos d’arribar a l’acord. Existeix realment? Catalunya ha demostrat que sí al llarg de la transició i últimament. Espanya, no! Quines respostes ha donat el govern a les demandes del parlament català, a les visites del president de la Generalitat? No a tot! I de l’acordat i pressupostat prèviament compliment amb Catalunya? Mínim! Encara hi ha transferències del primer estatut pendents. I sentències del tribunal  Constitucional o Suprem en temes tan sensibles com “beques”, “disposició del 0,7% de la renda” per a Catalunya. Compleix l’aprovat en l’últim estatut? No! El ministre de foment ve a parlar d’infraestructures però només proposa “fer” una mica del molt pressupostat i no complert. Com el morós que ve a dialogar… però només ofereix pagar una part mínima del seu deute. El 80% de la població vol un referèndum. El govern: d’això no es parla! Algú conscient i amb dignitat democràtica pot acceptar “això” com a PREDISPOSICIÓ Al DIÀLEG? Sobre què…? Per a què…?

2: Mútua capacitat de resposta. La societat catalana “mereix” un nivell de vida en funció del que genera i aporta. La gaudeix? No! Aquí estan els dèficits acumulats que obliguen a oneroses retallades en sanitat, educació, serveis socials. Fins i tot els líders regionals admeten beneficiar-se’n d’un dèficit de 16.000 milions d’Euros anuals de Catalunya. Pot l’estat eliminar aquest dèficit? D’on sortiran els diners? Totes les autonomies es neguen a cedir un sol €uro. Llavors…? Un altre front: Democràcia. La meitat de la societat catalana amb dignitat democràtica vol viure en un modern estat, amb separació de poders, justícia social avançada, que gestioni les seves pròpies lleis, la seva cultura, la seva llengua, les seves infraestructures… L’altra meitat, es resigna. Ofereix l’estat espanyol una resposta suficient en el plànol econòmic i democràtic que es mereix aquesta societat catalana insatisfeta? El màxim que pot oferir és suficient al mínim que mereix i necessita la societat catalana? No ho sembla. L’estat espanyol No té capacitat de resposta. Llavors… algú conscient pot creure que Espanya respondrà satisfactòriament? Diàleg, sobre què? Per a què?

Davant aquesta realitat objectiva, des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, diàleg per a una dependència creixent i negativa o per a una independència col·laboradora, positiva…? Què és el coherent, el lògic? Independència o dependència…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 



PREGUNTES OPORTUNES – 293

La No Independència És… Dependència!

Què DECIDIRAN… ELS INDECISOS…? Seran coherents…?

Publicat: “Ceo: Empat tècnic entre partidaris del SI i del NO a la independència”. “Sembla que el NO supera al SI en les enquestes perquè els indecisos es decanten per continuar depenent d’Espanya”. La Vanguardia (Pérez Royo)“Ja no és possible si més no la via de la reforma de la Constitució. Ja no és possible tornar a donar vida a la “doble garantia” del 78. La Constitució Territorial ha de ser substituïda per una altra de diferent. La reforma ja no és possible”. “PP, PSOE, C’s, es neguen”

És la situació de partida. Mereix algunes preguntes “oportunes”. Una part molt important optaria pel SÍ a la independència. Una altra part, alguna cosa superior per molt poc, opta per la dependència. Al mig, els indecisos. Què decidiran…?

Davant la DEMOCRÀCIA REAL. Què diuen els fets objectius? Ofereix l’estat espanyol un model d’autèntica democràcia? El TC és a-constitucional en la seva pròpia composició. Ara s’atribueix funcions sancionadores que no es donen en tribunals d’estats democràtics. El govern espanyol, amb clars incompliments de la llei i sentència del seu Constitucional, denúncia a càrrecs polítics catalans per ser “demòcrates”. El 80% de la població catalana vol votar però se li nega. La llista és llarga. Poden auto qualificar-se de veritables demòcrates els que opten pel NO? Desitgen viure en un estat així i sense senyals de canvi? Què pretenen els partidaris del SI? Crear un nou estat equivalent als més moderns del món! Des de la veritable democràcia, què és el coherent, el lògic, “DECIDIR” pels  qui es considerin autèntics demòcrates?

Davant el BENESTAR, QUALITAT DE VIDA. Fets objectius: Catalunya, la primera exportadora, la primera concentració industrial, la primera en PIB, etc. Alhora, rep molt menys del que aporta “malgrat el mateix estatut aprovat”. Obligada a retallades en àrees bàsiques: educació, sanitat, serveis socials. Amb dèficit fiscal multimilionari reconegut   per presidents autonòmics, entitats financeres objectives, el propi ministeri d’Hisenda. Protagonista i motor de l’economia espanyola però sense veu ni vot en la gestió de la mateixa. Havent de sol·licitar préstecs i pagar interessos quan podria ser perfectament autosuficient. Amb infraestructures saturades o obsoletes per incompliment de l’estat espanyol. Catalunya viu en condicions de “colònia” (Veure definició de colonització). El govern espanyol no ofereix perspectives de solució. Si per ventura, “pagar algun deute pendent”. És “això” el que volen per a les seves famílies els votants del NO? Els votants del SÍ saben que podrien viure com les famílies austríaques, Daneses, finlandeses, belgues…! Ho confirmen prestigiosos economistes internacionals. Des del benestar i qualitat de vida que mereixen les famílies catalanes pel que generen i aporten, què és el coherent, el lògic, “DECIDIR” pels qui pensin en el millor futur  per als seus?

Davant la possibilitat de VIURE amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA, LLIBERTAT, amb una JUSTÍCIA SOCIAL AVANÇADA, AMB EL BENESTAR MERESCUT? què és coherent que DECIDEIXIN… els INDECISOS…? Els BENEFICIS de la Independència o… el negatiu i creixent de la dependència…? Què és el més digne…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

 



La No Independència És… Dependència!

Què DECIDIRAN… ELS INDECISOS…? Seran coherents…?

Publicat: “Ceo: Empat tècnic entre partidaris del SI i del NO a la independència”. “Sembla que el NO supera al SI en les enquestes perquè els indecisos es decanten per continuar depenent d’Espanya”. La Vanguardia (Pérez Royo)“Ja no és possible si més no la via de la reforma de la Constitució. Ja no és possible tornar a donar vida a la “doble garantia” del 78. La Constitució Territorial ha de ser substituïda per una altra de diferent. La reforma ja no és possible”. “PP, PSOE, C’s, es neguen”

És la situació de partida. Mereix algunes preguntes “oportunes”. Una part molt important optaria pel SÍ a la independència. Una altra part, alguna cosa superior per molt poc, opta per la dependència. Al mig, els indecisos. Què decidiran…?

Davant la DEMOCRÀCIA REAL. Què diuen els fets objectius? Ofereix l’estat espanyol un model d’autèntica democràcia? El TC és a-constitucional en la seva pròpia composició. Ara s’atribueix funcions sancionadores que no es donen en tribunals d’estats democràtics. El govern espanyol, amb clars incompliments de la llei i sentència del seu Constitucional, denúncia a càrrecs polítics catalans per ser “demòcrates”. El 80% de la població catalana vol votar però se li nega. La llista és llarga. Poden auto qualificar-se de veritables demòcrates els que opten pel NO? Desitgen viure en un estat així i sense senyals de canvi? Què pretenen els partidaris del SI? Crear un nou estat equivalent als més moderns del món! Des de la veritable democràcia, què és el coherent, el lògic, “DECIDIR” pels  qui es considerin autèntics demòcrates?

Davant el BENESTAR, QUALITAT DE VIDA. Fets objectius: Catalunya, la primera exportadora, la primera concentració industrial, la primera en PIB, etc. Alhora, rep molt menys del que aporta “malgrat el mateix estatut aprovat”. Obligada a retallades en àrees bàsiques: educació, sanitat, serveis socials. Amb dèficit fiscal multimilionari reconegut   per presidents autonòmics, entitats financeres objectives, el propi ministeri d’Hisenda. Protagonista i motor de l’economia espanyola però sense veu ni vot en la gestió de la mateixa. Havent de sol·licitar préstecs i pagar interessos quan podria ser perfectament autosuficient. Amb infraestructures saturades o obsoletes per incompliment de l’estat espanyol. Catalunya viu en condicions de “colònia” (Veure definició de colonització). El govern espanyol no ofereix perspectives de solució. Si per ventura, “pagar algun deute pendent”. És “això” el que volen per a les seves famílies els votants del NO? Els votants del SÍ saben que podrien viure com les famílies austríaques, Daneses, finlandeses, belgues…! Ho confirmen prestigiosos economistes internacionals. Des del benestar i qualitat de vida que mereixen les famílies catalanes pel que generen i aporten, què és el coherent, el lògic, “DECIDIR” pels qui pensin en el millor futur  per als seus?

Davant la possibilitat de VIURE amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA, LLIBERTAT, amb una JUSTÍCIA SOCIAL AVANÇADA, AMB EL BENESTAR MERESCUT? què és coherent que DECIDEIXIN… els INDECISOS…? Els BENEFICIS de la Independència o… el negatiu i creixent de la dependència…? Què és el més digne…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 292

La No Independència És… Dependència!

És Espanya un Estat de Dret… Democràtic?

Definició: “Estat en el qual el poder i la seva activitat estan regulades i garantides per llei”. Polítics, mitjans, partits dependentistes davant la situació a Catalunya: “L’estat de dret exigeix respecte a la llei”. “En un estat de dret, la Constitució és la norma suprema a la que cal sotmetre’s”. Fins a aquí, podem estar-hi d’acord. Però també podem formular algunes preguntes… “oportunes”.

Tots els estats que tenen una constitució, que ostenten i exerceixen el poder dicten lleis… són veritablement democràtics, justs? El règim de Franco, la Cuba comunista, Corea del Nord, les dictadures de dretes o d’esquerres… tenen aquests elements. Assegura que siguin demòcrates? L’experiència diu que No. “Tot” el que faci un estat és vàlid si s’ajusta a “les seves” lleis i si no existeixen en dicten unes altres “al seu gust”? A l’estat espanyol sembla que sí. Quina és la situació des de valors irrenunciables, justs, democràtics? Amb quins estats s’equipara l’espanyol..?

DEMOCRÀCIA REAL. Enquestes: “Un 80% dels catalans volen un Referèndum”. Estat espanyol: “La constitució, la llei, no ho permet”. És democràtica una constitució que impedeix votar? Si aquesta majoria vol votar… qui està “fora de joc”? La llei, la constitució, l’estat espanyol, els qui governen a Espanya… o la societat catalana…? En un estat veritablement democràtic, què s’adapta a què? La societat a la llei o aquesta a la societat? Algú es planteja per què tantes persones a Catalunya volen exercir el seu dret a votar? S’han “trastornat” o és culpa i responsabilitat d’aquells que gestionen el poder perquè s’han separat de l’esperit i la lletra de la constitució que es va votar…? S’aparten del veritablement democràtic! Compleix el govern la pròpia Constitució, les lleis? No. Pitjor! Aprofiten “els seus” tribunals i lleis per imputar i castigar líders que escolten i representen a la societat. Igual que en les dictadures! Més greu i sense antecedents mundials en democràcia: converteixen el Tribunal Constitucional en un element sancionador. Un constitucional “a-constitucional” pel seu funcionament. Espanya: un estat que imputa líders democràtics  i arxiva actuacions en contra de la democràcia! Davant aquests fets evidents pot qualificar-se l’estat espanyol d’un estat de dret… democràtic? O és un estat de dret que nega el “dret” a la democràcia, el benestar, la justícia social… i castiga a qui la defensa…?

Només el PP és antidemocràtic? Publicat: PP, PSOE/PSC i C’s impedeixen dialogar sobre el referèndum?. Representen només a un 13,9% dels catalans. Un demòcrata autèntic pot i deuria d’interpretar: “PP, PSOE/PSC i C’S impedeixen la democràcia a Catalunya”. Poden auto qualificar-se de demòcrates i impedir tan clarament un acte tan democràtic? I CSQP? De debò creuen que hi ha la més mínima possibilitat que el parlament espanyol permeti un referèndum pactat? Enganyen o s’enganyen? A qui beneficien amb aquesta posició..? I se’n diuen demòcrates…? Com afecta això al benestar, la justícia social, la llibertat, la dignitat… de  tots els catalans…?

Què pensen els votants? Pot haver-hi un sol demòcrata a Catalunya que estigui d’acord amb “aquest” tipus “d’estat de dret”? Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, què és el lògic? Dependència o Independència?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ       

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 291

La No Independència És… Dependència!

Condiciona “l’origen o la llengua” un referèndum?

Publicat: Diari Ara “La llengua i l’origen, claus per desfer l’empat del referèndum”. “El lloc de naixement i l’idioma dels pares i avis influeix en el vot, però no el determina”.

Potser la llengua o la procedència geogràfica un obstacle per a la llibertat? Seria coherent impedir la independència i millorar substancialment la seva qualitat de vida per prioritzar la llengua o l’origen i negar-se a ella per aquest motiu?

Si preguntem, vol la majoria de la societat catalana viure amb el nivell de vida que mereix, en llibertat, un millor futur en un estat modern, democràtic, amb dignitat…? Segur que sí. Pot ser la llengua catalana o la identitat originària dels votants un factor que “impedeixi” la consecució d’aquests objectius? No seria lògic!

Com va influir la llengua o l’origen dels habitants dels països que s’han independitzat? No va ser determinant. Estats Units, per exemple. Quan la independència es parlaven moltes llengües diferents. Per molt poc, es va imposar l’anglès sobre l’alemany. Van tornar als seus països d’origen tots els que no parlaven anglès? No. Què va succeir en la majoria de colònies que es van independitzar d’Anglaterra, França, Espanya…? En cadascuna de les colònies es parlaven llengües molt diverses però no va importar la llengua del nou país. Importaven, i molt!, els beneficis de ser independents. Van preferir ser protagonistes en un nou país i gaudir dels beneficis d’un nou estat! Millorar substancialment la seva vida!

Catalunya està desconnectant de l’estat espanyol. Any rere any, l’estat incompleix les seves obligacions en inversions.  Asfixia l’economia, obliga a retallades en àrees bàsiques per l’enorme dèficit admès per tots. Castiga a “tots”: tant independentistes com els qui volen seguir a Espanya . El 80% vol un referèndum. L’estat ho nega. No hi ha respecte ni afecte de la societat espanyola. Ni tan sols la que s’aprofita del sacrifici i aportació de les famílies catalanes. L’estat no ha evitat el conflicte. Ni l’entén ni l’admet. La fet créixer amb el seu immobilisme i acarnissament judicial. Catalunya aspira als beneficis de la independència. Davant la mateixa sorgeix el tema de “la llengua o l’origen” dels votants que pot influir en el seu vot… o la llengua en la nova Catalunya.

Prioritzaran els votants de Catalunya els beneficis fonamentals de la independència, el benestar i futur de les seves famílies i fills… o la seva llengua i origen ho podrien condicionar? Què és el coherent, el lògic…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 290

La No Independència És… Dependència!

Insult a la intel·ligència i atac a la dignitat dels catalans?

Publicat: “L’estratègia de Sáenz de Santamaria per dur Puigdemont a la faldilla de Rajoy: una promesa de millora del model de finançament autonòmic, un pla d’inversions a Rodalies de Renfe, i un esbós dels inversions futures en el corredor mediterrani”. Ministre de Justícia: “Catalunya és una prioritat per al Govern central. Els membres de l’Executiu dedicarem “més temps i millor atenció” a la presència en aquesta Comunitat Autònoma”.

Finançament autonòmic! Proposaran una millora. La recolzaran PSC i C’s. Quantes en portem? Serà equivalent al sistema basc? La que mereixen les empreses i famílies catalanes pel que generen? Quantes s’han complert? Compensarà l’enorme dèficit acumulat des de la transició? Pagaran interessos per aquest deute… real no reconegut? Catalunya sí que els paga a l’estat per uns diners que son seus però que es veu obligat a demanar al govern espanyol! Quant ha perjudicat aquest enorme dèficit a la qualitat de vida de “tots” els contribuents catalans durant tants anys? Qualsevol millora per a Catalunya seria en detriment de les autonomies espanyoles. No estan disposades a cedir un sol € per als catalans. No és un insult a la intel·ligència i a la dignitat dels catalans demanar que renunciïn a la qualitat de vida que mereixen a canvi d’una “millora” del seu finançament? En definitiva, per seguir pagant i perjudicats…?

Rodalia i Corredor mediterrani! “El deute de l’estat espanyol amb les infraestructures a Catalunya és crònica”. Aquí estan els reiterats programes i pressupostos incomplits, que són llei! Espanya segueix construint línies d’AVE que mai seran rendibles i estacions sense passatgers. Les Rodalies catalanes segueixen patint un tracte demostradament discriminatori. La prova és evident. Corredor Mediterrani com a “favor” a Catalunya? És un projecte que beneficia a tot el llevant espanyol més que a Catalunya. Aquesta, “independent”, immediatament connectarà el que falta amb la xarxa europea. Podrà fer-ho. “Cessió o atenció” a Catalunya, no és un insult a la intel·ligència dels catalans?

Atenció als catalans! Quina atenció han tingut fins ara i amb quins resultats? Imaginem. Un mal empresari explota a un dels seus empleats per afavorir desproporcionadament a uns altres que aporten molt menys. Aquest col·laborador, que és qui més riquesa i valor aporta, decideix anar-se’n pel maltractament que rep. Davant les seves queixes, ha rebut  promeses que mai no s’han complert. L’empresari presenta denúncies contra ell. Com segueix obstinat a anar-se’n, sense retirar les seves demandes perquè sembla que influeix sobre els jutges, li ofereix una millora del seu salari perquè es quedi… Ha de tornar a creure’l…? S’ha de conformar amb un augment de sou quan té al seu abast convertir-se ell mateix en empresari d’èxit i viure, ell, la seva família, els seus col·laboradors amb el benestar que mereixen pel que generen? Què és el veritablement digne?

Un finançament, rodalies “menys” dolentes, un eix mediterrani que ens afecta però podem executar, més atenció i presència, això és “tot”? No és un clar insult a la intel·ligència i a la dignitat de tots els catalans?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 289

La No Independència És… Dependència!

Hi ha Republicans a Catalunya que prefereixen ser monàrquics i castigats?

Publicat: “Suárez va confessar, a micròfon tancat, que no van sotmetre a referèndum a la monarquia perquè sabien que perdrien aquesta opció. Per això la van incloure en la constitució del 78”… Què es votaria “ara” a Catalunya? Els partits PSC, ICV, CSQP es declaren republicans. I què són els seus votants? Segurament, republicans! És una situació coherent…? La majoria del parlament, amb una sòlida i milionària presència de vots al darrere, opta convertir Catalunya en una República independent. PSC, ICV, CSQP s’hi oposen. Són republicans i prefereixen la monarquia? Diuen voler benestar, llibertat, democràcia, justícia social i prefereixen seguir sent dependents i maltractats? “Això” és lògic? Tots els seus militants i votants tenen l’opció de protagonitzar una moderna república democràtica. És digne que els seus líders l’hi neguin?

Què deuen els habitants de Catalunya a la monarquia espanyola? Publicat: (L’ARA, Esther Vera) “Interlocutors recents de Felip VI diuen que està “més proactiu que mai” en l’intent de trobar una sortida pactada i evitar que Catalunya aconsegueixi la seva independència”. Què va significar i significa per als habitants de Catalunya el Tractat de Nova planta els efectes del qual encara perduren i que tan bé reprodueixen els governs espanyols? Aquí està la història i els resultats! Cal recordar que Juan Carlos I va qualificar de “quimera” les aspiracions dels catalans? Diu: més proactiu que mai. Per a què? Per defensar les justes aspiracions dels catalans o per evitar que es materialitzin? Aquí estan els fets. Sortida pactada? Existeix alguna oferta que millori els beneficis de la independència? Cap! Per a què “proactiu”? Ja es diu: “per evitar que Catalunya pugui aconseguir la seva independència”. Ho repetim? No es mostra proactiu per millorar a tots els catalans sinó perquè segueixin sent “dependents, sotmesos i súbdits”. “Això” és el que defensen els líders que “es diuen” republicans però prefereixen la monarquia? És el que prefereixen els seus votants i és el millor para “tots” els votants catalans i les seves famílies…? Què justifica voler seguir sota la monarquia espanyola…?

República o monarquia…? Són només “continents, models”. L’important són, seran!, els “continguts”. Hi ha monarquies perfectament democràtiques i repúbliques bananeres poc o gens democràtiques. Els líders “republicans” de PSC, ICV, CSQP, etc. prefereixen seguir sota l’estat espanyol poc o gens exemplar. Republicans… que prefereixen ser monàrquics i perjudicar els seus votants?

Com serà la República catalana?  Decidiran els votants catalans cara al seu millor i major BENESTAR, JUSTÍCIA SOCIAL, LLIBERTAT, DIGNITAT, DEMOCRÀCIA REAL… només si s’independitzen.

No sabem com ens anirà amb la república independent però sí sabem, i ho patim! com ens va, a “tots”, sent dependents d’una monarquia i estat com l’espanyol. Si els qui es diuen “republicans” de debò volen el millor futur per als seus… què és el coherent, el digne…? República independent o monarquia i estat espanyol opressor de tots els catalans…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ        

http://perladignitat.blog.cat/    /   dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 288

La No Independència És… Dependència!

Estima o maltracta l’estat espanyol als “seus votants” a Catalunya?

Publicat: (Esther Vera. Diari ARA) “La racionalitat i el contracte social són la base de la democràcia. Hauríem d’admetre que no són suficients per guanyar unes eleccions. La decisió del vot té molt de sentimental”.

Volen “tots” els votants a Catalunya viure amb el nivell de vida que mereixen pel que generen amb el seu treball, empreses, negocis…? Disposar de la millor educació, sanitat, justícia social? Gaudir d’unes infraestructures eficaces, autopistes sense peatge, trens eficients…? Viure en una democràcia moderna, autèntica, amb real separació de poders? Ser tractats i respectats amb la dignitat objectiva i subjectiva que mereixen? Se suposa que sí! Llavors… com és que hi ha encara votants que opten per partits que l’hi dificulten, limiten, neguen…?  Perquè “el seu” vot té molt de sentimental… i poc o gens de racional? És evident que hi ha encara molts votants a Catalunya que SÍ estimen a l’estat espanyol. I aquest… els estima a ells…?

Fets objectius. S’ha celebrat la investidura del nou govern espanyol. Hi ha hagut alguna aportació dels partits espanyols per corregir les greus mancances que hi ha en i per a Catalunya? Cap! Estima Espanya als votants catalans?

Nou govern. Mateixa política, mateixos responsables. Com amb el PSOE. Cambra de comerç de Barcelona i publicacions:  “La inversió de l’Estat a Catalunya cau al nivell més baix en 20 anys”. Rebem només el 8,2% d’inversions en infraestructures. Hauria de ser l’equivalent a l’aportació en % durant 7 anys. Només se’n va complir 1. Mentre es fan autopistes buides entre “res i res” a Espanya, com estan la N-II de Barcelona a la frontera, la N-240 o N-340 amb els seus constants accidents, la B-40? Avancen línies d’AVE, permanentment deficitàries i moltes buides que no cobreixen ni les despeses d’explotació. Com està l’eix Mediterrani o les rodalies de Catalunya? “Catalunya és on menys va invertir l’estat en 2015”. “Genera gairebé el 20% de la riquesa produïda però es troba a la cua en recepció de recursos. Exemple. Extremadura disposa de 3.324 € per habitant. Catalunya: 2.024 €. Dèficit fiscal? Continua escandalós. “2012: 14.623 milions €. Efectes? Retallades en sanitat, educació, serveis socials, infraestructures, salaris… Són dades objectives. Estima l’estat espanyol als seus votants a Catalunya? I no parlem dels independentistes!  Els líders dependentistes catalans estimen als seus votants a Catalunya?

Com es justifica que encara hi hagi els qui “estimen” a l’estat espanyol. Vot sentimental? Ho sembla. Perquè “racional…”, no ho és. La volen tant que sacrifiquen la qualitat de vida que mereixen les seves famílies; que empresaris i treballadors es vegin enormement perjudicats, ignorats;  que la justícia social es vegi mancada de recursos; que es visqui en un estat pseudodemocrátic…? Això és el que prefereixen? Vot sentimental i poc o res racional? És millor ser dependent i castigat que independent i viure millor?

Votar “dependència”… és racional o… sentimental…? Des de la DIGNITAT, és coherent renunciar a valors fonamentals per voler a qui clarament no estima ni als seus propis votants a Catalunya?

Davant d’aquesta realitat, volem independència o… més i pitjor dependència?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 287

La No Independència És… Dependència!

Concediran a Catalunya el mateix tracte que a Euskadi?

Publicat: (El Confidencial). “El pacte del PNB amb els socialistes bascos és un rotund “no, gràcies” als reptes sediciosos que alimenten el radicalisme i maten la centralitat. Només cal veure el que està passant a Catalunya, on les seves decebedores senyals polítiques, econòmiques i socials retraten una comunitat decadent. Al contrari dels alts índexs de benestar que situen a Euskadi al capdavant d’Espanya, i fins i tot d’Europa, en prestació de serveis públics. Amén del seu privilegiat sistema foral de finançament, que ja el converteix pràcticament en un país independent pel que fa en el plànol econòmic i fiscal” .

Urkullu declara: “No he caigut ni cauré en plantejaments irrealitzables”,(El Confidencial) mentre desplega la nova doctrina de “nacionalisme moderat”. I el Confidencial afegeix : “Música celestial en les oïdes dels tres partits d’inequívoc compromís amb el dogma civil de la sobirania nacional única i indivisible (PP, PSOE i C’s), perquè la filosofia del pacte de coalició PNB-PSE ofereix un model d’integració afable en l’ordre vigent.

Des de la dignitat, què pensa i sent un votant català en llegir això? Catalunya una comunitat “decadent”? Per què és un dels principals focus d’atracció de capitals d’Europa? Per què prestigiosos economistes internacionals l’assenyalen com una de les millors zones europees per invertir i el seu creixement és superior a l’espanyol i la mitjana europea “malgrat” l’asfíxia del govern espanyol? Per què la prestigiosa revista Nature la destaca com a exemple d’innovació i supera a països com Suïssa, Israel, etc.?

Parla d’Euskadi al capdavant d’Espanya en prestació de serveis.  Compta Catalunya amb idèntics recursos per aquest fi que Euskadi? Defensen PP, PSOE, C’s, i, fins i tot Podem&Cia. a Catalunya als catalans com ho fan a Euskadi o a Espanya? Aquests partits defensen que “tots” els espanyols han de ser iguals. Són tractats per igual els habitants d’Euskadi que els de Catalunya? Ho són els de la majoria de regions espanyoles en funció del que aporten? Quin cas ha fet el govern espanyol, el seu parlament, a les justes peticions del govern català? Cap!

A qui representen i defensen “de debò” i segons els fets objectius, el PPC, PSC, C’s, CSQP? Ara que es parla de “diàleg”, estan disposats aquests partits al fet que Catalunya tingui els “mateixos privilegis” que Euskadi? Oferiran a Catalunya un “model” d’integració afable com el de Euskadi?

Si els votants catalans volen donar a les seves famílies la qualitat de vida que mereixen, materialitzar una avançada justícia social, viure en autèntica democràcia, de debò creuen que seran tractats com els bascos? Llavors, què és el coherent, el digne…?

Des de la DIGNITAT… és coherent votar dependència creixent i negativa?

PER LA DIGNITAT- GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/   /  dignitat@hotmail.com