PREGUNTES OPORTUNES – 357 (català)

La No Independència És… Dependència!

Què es pot esperar del govern socialista espanyol per a Catalunya?

Publicat: El Periódico realitza una entrevista a la ministra de Política Territorial. Meritxell Batet. Les seves respostes mereixen algunes PREGUNTES OPORTUNES.

Batet: “No sortirem del conflicte català amb un referèndum”. Preguntes: Es va equivocar Anglaterra, Canadà i, ara Dinamarca, per utilitzar un recurs tan democràtic com és un referèndum? Té l’estat un recurs millor per conèixer l’opinió majoritària de la societat catalana? Serà que saben que ho perdrien? Anglaterra, Canadà, van fer una oferta i van guanyar. Què ofereix l’estat espanyol a més de 2 milions de votants a Catalunya? És democràtic negar la democràcia?

Batet: “Veuria bé que el jutge apropés als polítics presos”.  Preguntem: De debò creu que són “polítics presos” en lloc de “presos polítics”? No es posiciona ja en presumpció de culpabilitat? Si de debò creu en la democràcia, el just i democràtic no seria sol·licitar el total sobreseïment d’aquests processos?

Batet: “Tots hem de posar de la nostra part. Estem oberts a escoltar, dialogar, consensuar. No servirà de res si no ho està l’altra part”. Preguntes: Des del 78, què ha demostrat la Generalitat? Va confiar en la Constitució, va consensuar els estatuts, va recolzar els governs espanyols i els pressupostos. Va respectar l’estat i els seus governs (PP/PSOE) aquests acords? Va complir, fins i tot, els seus projectes d’inversions a Catalunya? Va respectar el PSC al Congrés el que es va consensuar en el segon estatut? Després del “raspallat” del PSOE i la retallada del TC, amb membres nomenats pel PSOE! que va anul·lar aspectes clau, Zapatero va anunciar actuacions que restituïssin. Ho va fer? No a tot! Què entén el PSOE per escoltar, dialogar, consensuar amb Catalunya? Què demostra el que “posen de la seva part”? Ha escoltat el PSOE a Catalunya, ha complert el que era consensuat?

Batet: “La Generalitat ha de plantejar-se que representa tots els catalans”. Preguntes: El parlament promou lleis que afavoreixen a “tothom”: benestar en educació, sanitat, infraestructures, justícia social. Representa només als independentistes o a “tots”? A qui representen realment els líders socialistes catalans? A tots els catalans o… al PSOE, els seus barons regionals, als espanyols? Què demostren els fets objectius? Representa més i millor el PSC, el PSOE, l’estat espanyol, a tots els catalans que la Generalitat?

Batet: “Es pot avançar parlant dels 45 punts que Puigdemont va lliurar a Rajoy”. Preguntes: Aquests 45 punts  “són deutes” de l’estat amb Catalunya!  Perjudiquen a “tota” la societat catalana. Pagar, si ho fan o només en part, “l’endarrerit” és “avançar? Primer, “recuperem” la llibertat dels presos polítics i tot el pendent. Després, avancem!

Batet: “Hem d’articular un camí en el que tots ens trobem. És el que esperen la societat catalana i l’espanyola”. Preguntes: “Això” ja s’ha provat. L’estat espanyol no compleix. La societat catalana espera viure amb el nivell de vida que mereix, en democràcia autèntica i llibertat, amb respecte a la seva identitat, amb avançada justícia social, amb dignitat. És el que vol la societat espanyola per a tots els catalans? Què demostren els fets?

Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, què esperar del PSOE, de l’estat espanyol?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTAS OPORTUNAS – 357 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

¿Qué se puede esperar del gobierno socialista español para Catalunya?

Publicado: El Periódico realiza una entrevista a la ministra de Política Territorial. Meritxell Batet. Sus respuestas merecen algunas PREGUNTAS OPORTUNAS.

Batet: “No saldremos del conflicto catalán con un referéndum”. Preguntas:¿Se equivocan Inglaterra, Canadá, ahora Dinamarca, utilizando un recurso tan democrático como un referéndum? ¿Tiene el estado un recurso mejor para conocer la opinión mayoritaria de la sociedad catalana? ¿Será que saben que lo perderían? Inglaterra, Canadá, hicieron una oferta y ganaron. ¿Qué ofrece el estado español a más de 2 millones de votantes en Catalunya? ¿Es democrático negar la democracia?

Batet: “Vería bien que el juez acercase a los políticos presos”  Preguntamos: ¿De verdad cree que son “políticos presos” en lugar de “presos políticos”? ¿No  se  posiciona ya en presunción de culpabilidad? Si de verdad cree en la democracia, lo justo y democrático ¿no sería solicitar el total sobreseimiento de esos procesos?

Batet: “Todos tenemos que poner de nuestra parte. Estamos dispuestos a escuchar, dialogar, consensuar. No servirá de nada si no lo está la otra parte”. Preguntas: Desde  el 78, ¿qué ha demostrado la Generalitat? Confió en la Constitución, consensuó los estatutos, apoyó a los gobiernos españoles y sus presupuestos. ¿Respetó el estado y sus gobiernos (PP/PSOE) esos acuerdos? ¿Cumplió, incluso, sus proyectos de inversión en Catalunya? ¿Respetó el PSC en el Congreso lo que se consensuó en el segundo estatuto? Tras el “cepillado” del PSOE y el recorte del TC, ¡con miembros nombrados por el PSOE!, que anuló aspectos clave, Zapatero anunció actuaciones que restituyeran ¿lo hizo? NO ¿Qué entiende el PSOE por escuchar, dialogar, consensuar con Catalunya? ¿Qué demuestra lo que “ponen de su parte”?¿Ha escuchado el PSOE a Catalunya, ha cumplido lo que estaba consensuado?

Batet: “La Generalitat debe plantearse que representa a todos los catalanes” Preguntas:  El parlament promueve leyes que favorecen a “todos”: bienestar en educación, sanidad, infraestructuras, justicia social. ¿Representa sólo a los independentistas o a “todos”? ¿A quién representan realmente los líderes socialistas catalanes? ¿A todos los catalanes o… al PSOE, sus barones regionales, a los españoles? ¿Qué nos demuestran los hechos objetivos?¿Representa más y mejor el PSC, el PSOE, el estado español, a todos los catalanes que la Generalitat?

Batet: “Se puede avanzar en los 45 puntos que Puigdemont entregó a Rajoy”. Preguntas:  Esos 45 puntos  “son deudas” del estado con Catalunya. Y perjudican claramente a “toda” la sociedad catalana. ¿Pagar, si lo hacen o sólo en parte, lo “atrasado” es “avanzar”? . Primero “recuperar” la libertad de los presos políticos i todo lo pendiente. Después ¡avancemos!

Batet: “Tenemos que articular un camino en el que todos nos encontremos. Es lo que esperan la sociedad catalana y la española”. Preguntas: “Eso” ya se ha probado. El estado español no lo cumple. La sociedad catalana espera vivir con el nivel de vida que merece, en democracia auténtica y libertad, con respeto a su identidad, con avanzada justicia social, con dignidad. ¿Es lo que quiere la sociedad española para todos los catalanes? ¿Qué demuestran los hechos?

Desde la DIGNIDAD DEMOCRÁTICA, ¿qué esperar del PSOE, del estado español?

POR LA DIGNIDAD – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

PrEGUNTES OPORTUNES – 356(Català)

La No Independència És… Dependència!

I més de 2 milions en “llibertat vigilada”…?

Publicat: El Món: Les línies vermelles de la presó provisional: l’abús» de 200 dies entre reixes. Experts en dret penal i processal (tant nacionals com estrangers) argumenten la “inexistència” del delicte de rebel·lió. Publicat: PP: “L’estat vigilarà estretament l’actuació del govern de la Generalitat” Publicat: “C’s recrimina al govern que no sigui més dur i exigent, en l’aplicació del 155”. Etc.

Quin ha estat el “procés real”?

Recordem-ho: mort del dictador, nova constitució amb “nacionalitats” i regions. Aprovació majoritària. 1er. Estatut . Espanya ho incompleix com les inversions aprovades i els acords amb la Generalitat. 2ón Estatut. El parlament espanyol “ho deixa com una patena” (Alfonso Guerra dixit). Retalla aspectes importants. S’aprova. Segueixen incompliments en tot. Invasió de competències. El rei ho sanciona després del referèndum. El PP recorre i “el seu” constitucional, elimina articles fonamentals per a Catalunya però que manté en altres autonomies espanyoles. Experts ho qualifiquen de “cop d’estat” a la constitució del 78 i a la transició. Bona part de la societat catalana reacciona per dignitat democràtica. Hi ha propostes al parlament espanyol per a consulta pactada. Negativa. Noves propostes i trobades amb el govern. No a tot. El 75-80% dels catalans volen poder votar. No es permet. La Generalitat promou una votació democràtica. Resposta del regne d’Espanya?, militar i judicial! La qualifiquen de “cop d’estat” contra la constitució espanyola. Empresonen a dirigents. Espanya decideix noves eleccions. No accepta el resultat. No resol el problema. Ho accentua via “falsos informes”, jutges amb amenaça de prevaricadors, guàrdia civil. És important no oblidar QUÈ ÉS CAUSA i QUE EFECTE! Qui són els veritables “colpistes”? És digne qualificar de colpistes als qui només defensen la democràcia, la llibertat dels seus representats i de “tots” els votants?

Quina és la situació actual?

Líders pacífics i democràtics empresonats, altres, exiliats. La Generalitat, dirigida des de Madrid (600 km), paralitzada. Molts projectes importants, aturats. Totes les iniciatives del Parlament català anul·lades pel constitucional. Amenaça d’imputar a més polítics, alcaldes, demòcrates que van recolzar l’1-0. Ha guanyat alguna cosa Catalunya sota la “total” dependència de l’estat espanyol? Ha millorat la qualitat de vida, la llibertat, la justícia social a Catalunya? No, en res. Segueix, o creix, l’amenaça del 155 que molts experts ho consideren del tot “anticonstitucional”. Aquestes persones empresonades “preventivament” pensen i senten exactament el mateix que els més de 2 milions de votants. Aquests són també “rebels”… o conscients de la seva dignitat democràtica? Què suggereix aquest fet de la qualitat democràtica del regne d’Espanya? Es donaria aquest “procés” en un estat veritablement democràtic? No. Però sí en un d’autoritari i pseudodemocrátic. Partits dependentistes i els seus “mitjans” de comunicació demanen “govern” però amb el 155 vigilant. Com en les dictadures! Els votants dependentistes, aprovarien això com “jurisprudència” i ho aplicarien a ells mateixos si fossin els perjudicats? Serien dignes en acceptar-ho?

És el millor en benestar, justícia social, llibertat i democràcia autèntica, per a “tots” els qui viuen, treballen, tributen a Catalunya? Estaran els més de 2 milions de votants pels beneficis de la independència en “LLIBERTAT VIGILADA”? Què decidiria un votant amb autèntica dignitat democràtica?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 356 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

¿Y más de 2 millones en “libertad vigilada”…?

Publicado: El Mon: “Las líneas rojas de la prisión provisional: el abuso» de 200 días entre rejas. Expertos en derecho penal i procesal (nacionales y extranjeros) argumentan la “inexistencia” del delito de rebelión” Publicado: PP: “El estado vigilará estrechamente la actuación del gobierno de la Generalitat”  Publicado: “Cs recrimina al gobierno que no sea más duro y exigente, en la aplicación del 155”. Etc.

¿Cuál es el “proceso real”?

Recordemos: Muerte del dictador, Nueva constitución con “nacionalidades” y regiones. Aprobación mayoritaria. 1º Estatuto. España lo incumple así como las inversiones aprobadas y los acuerdos con la Generalitat. 2º Estatuto. El parlamento español “lo deja como una patena” (Alfonso Guerra dixit). Recorta aspectos importantes. Se aprueba. Siguen incumplimientos en todo. Invasión de competencias. El rey lo sanciona tras referéndum. El PP recurre y “su” constitucional, elimina artículos fundamentales para Catalunya pero que mantiene para otras autonomías españolas. Expertos lo califican de “golpe de estado” a la constitución del 78 y a la transición. Una buena parte de la sociedad catalana reacciona por dignidad democrática. Hay propuestas al congreso para una consulta pactada. Negativa. Nuevas propuestas y encuentros con el gobierno. NO a todo. El 75-80% de los catalanes quieren votar. No se permite. La Generalitat promueve votación democrática. ¿Respuesta del reino de España? ¡Militar y judicial! Lo califican de “golpe de estado” contra la constitución y la democracia española. Encarcelan dirigentes. España decide nuevas elecciones. No acepta su resultado. No resuelve el problema. Lo acentúa vía “falsos informes”, jueces con amenaza de prevaricadores, guardia civil. ¡Es importante no olvidar QUÉ ES CAUSA y QUÉ EFECTO! ¿Quiénes son los verdaderos “golpistas”? ¿Es digno calificar de golpistas a quienes sólo defienden la democracia, la libertad de sus representados y de “todos” los votantes?

¿Cuál es la situación actual?

Líderes pacíficos y demócratas en prisión. Otros, exiliados. La Generalidad, dirigida desde Madrid (600 km), totalmente paralizada. Muchos proyectos importantes, parados. Todas las iniciativas del Parlamento catalán anuladas por el TC. Amenaza de imputar a más políticos, alcaldes, demócratas que apoyaron el 1-0. ¿Ha ganado algo Catalunya bajo la “total” dependencia del estado español? ¿Ha mejorado la calidad de vida, la libertad y la justicia social? No, en nada. Sigue, o crece, la amenaza del 155 que muchos expertos consideran “anticonstitucional”. Esas personas encarceladas “preventivamente” piensan y sienten exactamente lo mismo que sus más de 2 millones de votantes. ¿Éstos son también “rebeldes”… o votantes conscientes de su dignidad democrática? ¿Qué sugiere este hecho de la calidad democrática del reino de  España? ¿Se daría este “proceso real” en un estado verdaderamente democrático? No. Sí en uno autoritario, pseudodemocrático. Partidos dependentistas y sus “medios” de comunicación piden “gobierno” pero con el 155 vigilante. ¡Como en las dictaduras! Los votantes dependentistas, ¿Aprobarían esto como “jurisprudencia” y aplicable a ellos mismos si fuesen los perjudicados? ¿Serían dignos al aceptarlo?

¿Es lo mejor en bienestar, justicia social, libertad, democracia auténtica, para “todos” quienes viven, trabajan, tributan en Catalunya? ¿Estarán los más de 2 millones de votantes por los beneficios de la independencia en “LIBERTAD VIGILADA”? ¿Qué decidiría un votante con auténtica dignidad democrática?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/     /    dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 355 (Català)

La No Independència És… Dependència!

És el 155 la millor mostra de “diàleg” d’Espanya amb Catalunya?

Publicat: “Rajoy diu que fa el possible per recuperar la normalitat, la sensatesa a Catalunya i que sempre ha ofert diàleg perquè torni ser puixant, oberta i plena d’oportunitats”.

Què és “normal” per al govern espanyol i els qui li donen suport?

Seguir dependent progressivament i negativament? Què suggereixen els fets objectius? És “normal” que els successius governs no respectin els estatuts “constitucionalment” aprovats? Que existeixi una clara discriminació i càstig a “tota” la societat catalana en temes de finançament, infraestructures, recursos per a sanitat, educació, assistència social? Que Catalunya sigui la primera exportadora, generadora de PIB, major concentració industrial i no decideixi “absolutament res” en les polítiques econòmiques que li afecten? Què l’estat tracti a més de 2 milions de votants independentistes com a terroristes? La llista de perjudicis per ser dependents és molt llarga i demostrable. Per al govern i els qui li donen suport, això és “normal”? És digne que hi hagi un sol votant català que accepti com “normal” una situació que podria ser clarament “anormal” si Catalunya fos independent?

Què entén Espanya per “sensatesa”?

Definició de Sensatesa: “Qualitat que tenen les persones que mostren un bon judici, prudència i maduresa en els seus actes i decisions”. Quina és la situació objectiva a l’estat espanyol? S’apropa als països democràtics més avançats (Anglaterra, Canadà) o als pseudodemócratas cada cop més autoritaris (Turquia, Veneçuela)? Què suggereixen les actuacions de la monarquia, governs, partits, mitjans, en i per a Catalunya? Què la seva política de “despeses”, que no d’inversions, en AVE’s i autopistes ruïnoses? Què el seu progressiu endeutament? Què la seva gestió de les pensions…? Què la macrocorrupción dels seus grans partits estatals? Què l’actuació del  seu constitucional, sistema judicial amb presoners polítics per “ser demòcrates”? Què el descens sostingut en els rànquings mundials d’indicadors clau en democràcia, justícia social, llibertat de premsa…? El 155 és una mostra de diàleg o una demostració d’absència total de recursos democràtics, justs, perquè més de 2 milions de votants catalans vulguin seguir dependent d’Espanya? Què quan pensa mantenir-ho encara que hi hagi govern? Quin projecte té Espanya per a ella mateixa? Quin projecte per a Catalunya que no sigui una progressiva i negativa dependència, explotació i colonització? És de “bon judici, prudència i maduresa” preferir seguir dependent d’un estat en descomposició, que només té jutges i policies per a Catalunya?

Perquè torni a ser puixant, oberta i plena d’oportunitats?

Catalunya ja era i és, cada cop més tot això. El 155 permet que sigui el govern qui gestioni la Generalitat. En què ha millorat el benestar, la democràcia, la llibertat, la justícia social, la identitat de Catalunya “sota” el comandament del govern espanyol? En res! Catalunya pot situar-se entre les primeres economies d’Europa. Ja ho està. Gràcies a l’estat espanyol o “malgrat” d’ell?

Davant un estat en declivi democràtic, explotador econòmic, que no respecta ni la seva pròpia constitució, ni els seus propis votants a Catalunya sense més recursos que policies i jutges, per a un veritable demòcrata i “assenyat”, cara a la seva família, què és el digne?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 355 (Castellà)

¡La No Independencia Es…  Dependencia!

¿Es el 155 la mejor muestra de “diálogo” de España con Catalunya?

Publicado: “Rajoy dice que hace  todo lo posible para recuperar la normalidad, la sensatez en Catalunya y que siempre ha ofrecido diálogo y vuelva ser pujante, abierta y llena de oportunidades”.

¿Qué es “normal” para el gobierno español y quienes le apoyan?

¿Seguir dependiendo progresiva y negativamente? ¿Qué sugieren los hechos objetivos? ¿Es “normal” que los sucesivos gobiernos no respeten los estatutos “constitucionalmente” aprobados? ¿Que exista una discriminación y castigo a “toda” la sociedad catalana en temas de financiación, infraestructuras, recursos para sanidad, educación, asistencia social? ¿Que Catalunya sea la primera exportadora, generadora de PIB, mayor concentración industrial y no decida “absolutamente nada” en las políticas económicas que le afectan? ¿Qué el estado trate a 2 millones de votantes independentistas como si fuesen terroristas? La lista de perjuicios por ser dependientes es muy larga y claramente demostrable. Para el gobierno y quienes le apoyan, ¿eso es “normal”? ¿Es digno que haya un solo votante catalán que acepte como “normal” una situación que podría y debería ser  claramente “anormal” si Catalunya fuese independiente?

¿Qué entiende España por “sensatez”?

Definición: “Sensatez: “La cualidad que tienen las personas que muestran buen juicio, prudencia y madurez en todos sus actos y decisiones”. ¿Cuál es la situación objetiva del estado español? ¿Se acerca y asemeja a los países democráticos más avanzados (Inglaterra, Canadá) o a los pseudodemócratas  y cada vez más autoritarios (Turquía, Venezuela…? ¿Qué sugieren las actuaciones de su monarquía, gobiernos, partidos, medios, en y para Catalunya? ¿Qué su política de “gastos”, que no de inversiones,  en aves y autopistas ruinosas? ¿Qué su progresivo endeudamiento? ¿Qué su gestión de las pensiones…? ¿Qué la macrocorrupción de sus grandes partidos estatales? ¿Qué la actuación de su  constitucional, sistema judicial con prisioneros políticos por “ser demócratas”? ¿Qué el descenso sostenido en los rankings mundiales de indicadores clave en democracia, justicia social, libertad de prensa…? El 155 ¿es una muestra de diálogo o una clara demostración de ausencia total de recursos democráticos, justos, para que más de 2 millones de votantes catalanes quieran seguir dependiendo de España? ¿Qué cuándo piensa mantenerlo aunque haya gobierno? ¿Qué proyecto tiene España para ella misma? ¿Qué proyecto para Catalunya que no sea una progresiva y negativa dependencia, explotación, colonización? ¿Es de “buen juicio, prudencia y madurez” preferir seguir dependiendo de un estado en descomposición, que sólo tiene jueces y policías para Catalunya?

¿Para que vuelva a ser pujante, abierta y llena de oportunidades?

Catalunya ya era y es, cada vez más de todo eso. El 155 permite que sea el gobierno quien gestione la Generalitat. ¿En qué ha mejorado el bienestar, la democracia, la libertad, la justicia social, la identidad de Catalunya “bajo” el mando directo del gobierno español?  ¡En nada! Catalunya puede situarse entre las primeras economías de Europa. Ya lo está. ¿Gracias al estado español o “a pesar” de él?

Ante un estado en declive democrático, explotador económico, que no respeta ni su propia constitución, sin más recursos que policías y jueces, para un verdadero demócrata y “sensato”, cara a su familia, ¿qué es lo digno?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/     /    dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 354 (Català)

La No Independència És… Dependència!

A qui defensen i representen CCOO i UGT a Catalunya?

Publicat: “UGT i CCOO s’enfonsen a Catalunya a causa del procés”. Causes?

Quina és la RAÓ DE SER d’aquests sindicats majoritaris? Segons els seus propis estatuts: CCOO: “Ser un sindicat reivindicatiu i participatiu que pretén representar i defensar de forma adequada els interessos del món assalariat, dels i de les pensionistes, de les persones que estan en l’atur, dels emigrants, de la immigració i de la joventut”. UGT: “la defensa i promoció dels interessos sociopolítics, econòmics, professionals, socials i culturals dels treballadors i les treballadores. Advoquen per l’Estat  social i democràtic de Dret, propugnen que la llibertat, la justícia, la cohesió social i la igualtat siguin reals i efectives”.

Què es dedueix de la seva actuació a favor de la classe treballadora catalana?

És notícia per la seva participació en la manifestació pro llibertat dels presos polítics. Identificació o veure que les seves bases, els abandonen per una més que demostrada passivitat i sospitosa “absència”? L’independentisme no ha seguit a líders. Ha estat el líder  qui ha estat seguit per alguns polítics democràtics! Són votants que, per dignitat, van protestar per l’antidemocràtic cop d’estat del constitucional contra el segon estatut. I mantenen aquesta posició pel seu benestar, llibertat, dignitat, democràcia real, justícia social! Actuen així  CCOO i UGT a Catalunya? La realitat ens demostra que han estat absents. Hi ha afiliats i simpatitzants que, també per dignitat, se sumen a aquest creixent moviment en defensa dels valors que els seus estatuts “diuen” defensar. Preguntes “oportunes”: què han fet per representar i defensar adequadament  els interessos dels assalariats, pensionistes, aturats i joves, de i a Catalunya? Res! Diuen advocar per un estat social i democràtic de Dret, la llibertat, la justícia, cohesió social, igualtat… Proves d’això a favor de la classe treballadora a Catalunya? Silenci! Afiliats i simpatitzants s’han desmarcat del seu dirigents i s’han unit  als qui “de debò” advoquen per aquests valors en els seus estatuts però absents en la seva pràctica sindical quotidiana. Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, què deduir…?

De part de qui estan aquests Sindicats?

Imaginem-nos un gran holding amb diverses empreses. Hi ha una, la més important en aportació econòmica, la major concentració industrial i generadora de patents i exportació. Els directius pacten amb l’holding unes condicions però aquest mai no compleix els seus compromisos. Això perjudica seriosament a aquesta empresa i a la seva plantilla que està entre les qui més aporta però que rep per sota de la mitjana. El personal protesta i demana una consulta. L’holding s’oposa. Els sindicats d’aquesta empresa diuen al personal que si l’holding no ho aprova, no hi ha consulta! La meitat de la plantilla vol marxar de l’holding. Els sindicats callen i l’holding els amenaça amb la Magistratura, els retalla drets, els impedeix expressar-se i empresona els dirigents més compromesos. Conclusió? Imaginació o clar reflex de la realitat de l’actuació de CCOO i UGT a Catalunya?

La classe treballadora, els joves i els pensionistes a Catalunya, poden viure amb      la qualitat de vida d’un modern estat europeu. CCOO i UGT donen suport al fet que ho aconsegueixen mitjançant una independència democràtica i justa… o a través d’una dependència injusta i explotadora?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 354 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

A quién defienden, representan CCOO y UGT en Catalunya?

Publicado: “UGT y CCOO se hunden en Catalunya a causa del procés”. ¿Causas?

¿Cuál es la RAZÓN DE SER de estos sindicatos mayoritari-os? Según sus propios estatutos: CCOO: Ser un sindicato reivindicativo y participativo que pretende representar y defender de forma adecuada los intereses del mundo asalariado, de los y de las pensionistas, de las personas que están en el paro, de los emigrantes, de la inmigración y de la juventud” UGT: “la defensa y promoción de los intereses sociopolíticos, económicos, profesionales, sociales y culturales de los trabajadores y las trabajadoras. Abogan por el  Estado social y democrático de Derecho, propugnan que la libertad, la justicia, la cohesión social y la igualdad sean reales y efectivas.”

¿Qué se deduce de su actuación a favor de la clase trabajadora catalana?

Es noticia su participación en la manifestación pro libertad de los presos políticos. ¿Identificación o ver que sus bases, les abandonan por una más que demostrada pasividad, sospechosa “ausencia”? El independentismo no ha seguido a líderes. ¡Ha sido el líder al que han seguido algunos políticos!. Son votantes que, por dignidad, protestaron por el antidemocrático golpe de estado del constitucional contra el segundo estatut. ¡Y mantienen esa posición por su bienestar, libertad, dignidad, democracia real, justicia social!. ¿Actúan así  CCOO y UGT en Catalunya? La realidad demuestra que han estado ausentes. Hay afiliados y simpatizantes que, también por dignidad, se suman a ese creciente movimiento en defensa de los valores que sus estatutos “dicen” defender. Preguntas “oportunas”: ¿qué han hecho para representar y defender de forma adecuada los intereses de los asalariados, pensionistas, parados y jóvenes, DE Y EN Catalunya?¡Nada! Dicen abogar por un estado social y democrático de Derecho, la libertad, la justicia, cohesión social, igualdad… ¿Pruebas de ello a favor de la clase trabajadora en Catalunya? ¡Silencio! Afiliados y simpatizantes se han desmarcado de su dirigentes y se han unido a quienes “de verdad” abogan por esos valores en sus estatutos pero ausentes en su práctica sindical cotidiana. Desde la DIGNIDAD DEMOCRÁTICA, ¿qué deducir…?

¿De parte de quién están esos Sindicatos?

Imaginemos un gran holding con varias empresas. Hay una, la más importante en aportación al holding, la mayor concentración industrial, generadora de patentes y exportadora. Los directivos pactan con el holding unas condiciones pero éste nunca cumple sus compromisos. Eso perjudica a esa empresa -y a sus trabajadores- que está entre las que más aporta pero que recibe por debajo de la media. El personal protesta y pide una consulta. El holding se opone. Los sindicatos de esa empresa dicen al personal que si el holding no lo aprueba, ¡no hay consulta! La mitad de la plantilla quiere marchar del holding. Los sindicatos callan y el holding les amenaza con la Magistratura, les recorta derechos, les impide expresarse, encarcela a los dirigentes más comprometidos. ¿Conclusión? ¿Imaginación o claro reflejo de la realidad actual de la actuación de CCOO y UGT en Catalunya?

La clase trabajadora, los jóvenes y pensionistas en Catalunya pueden vivir con la calidad de vida de un moderno estado europeo. CCOO y UGT ¿Apoyan al hecho de conseguirlo mediante una independencia democrática, justa… o una dependencia injusta y explotadora?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/     /   dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 353 (Català)

La No Independència És… Dependència!

Què és “relat” i què “història” objectiva en el conflicte Catalunya/Espanya?

Publicat: “El relat és una estratègia de comunicació política. Transmet valors, objectius, construeix identitats “nosaltres i ells”. És història persuasiva com “marca” d’un partit o govern. Mobilitza, sedueix, evoca, compromet, mitjançant l’activació de sentits i emocions (davant els seus i contraris). És “la novel·la del poder”. Es construeix entorn d’un conflicte entre actors antagònics, utilitza la lògica “amic-enemic” (D’Adamo i García Beaudoux)

Quin “relat” ha dissenyat i difon l’estat espanyol del “procés”?

Algunes idees repetides: “Catalunya és Espanya, única nació, des de segles. Va ser reconeguda com “nacionalitat” amb estatut propi en la Constitució. Ha progressat gràcies a l’esforç dels molts espanyols que van emigrar a ella i al suport constant dels governs espanyols. Catalunya practica una política excloent amb la “resta” d’Espanya. A Catalunya s’adoctrina a l’escola, en els seus mitjans públics,  amb valors diferents o contraris als espanyols. L’independentisme català és anticonstitucional i les seves iniciatives il·legals. És insolidari. El “Espanya ens roba” és fals. Al contrari, sense Espanya no cobrarien les pensions. No té futur polític ni econòmic. Els catalans viurien aïllats internacionalment. “Catalunya ha de respectar i sotmetre’s a la constitució i lleis espanyoles”. 2017!; El Parlament dóna un cop d’estat! Polítics espanyols   i els seus subordinats a Catalunya ho pregonen. Militants i votants dependentistes ho creuen. Des d’una perspectiva de DIGNITAT DEMOCRÀTICA i objectiva, ÉS CERTA AQUESTA “HISTÒRIA”?

Quin “relat” existeix a Catalunya?

NO existeix relat. Sí “successió de fets objectius” que han fet reaccionar a una part creixent de la societat catalana per DIGNITAT. Seqüència històrica:

  • Catalunya és nació històrica.
  • Tractat de Nova Planta i successius atacs a la mateixa.
  • Transició política. Retorn del President Tarradellas.
  • Constitució espanyola.
  • Primer Estatut.
  • Segon Estatut, aprovat per àmplia majoria al Parlament català, “raspallat” per      l’espanyol, votat, “el que va quedar”, per la societat catalana, sancionat pel Rei. Recurs del PP a un Constitucional “a-constitucional” que va despullar del fonamental.
  • 2010!: El constitucional dóna un cop d’estat a la pròpia constitució i deixa a Catalunya sense “l’estatut” aprovat per la seva societat.
  • Reacció de la societat catalana amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA.
  • Proposta d’un referèndum pactat, diàleg, negativa de l’estat espanyol.
  • Eleccions que promouen un referèndum unilateral i que l’estat reprimeix policialment amb escàndol internacional.
  • Proclamació democràtica del parlament català.
  • Aplicació de l’inconstitucional 155 amb suport de partits, mitjans, i silenci i/o suport de la societat espanyola.
  • Exili polític de líders i presó pels que es van quedar.
  • En paral·lel, incompliment d’estatuts, d’inversions; invasió de competències, asfíxia econòmica creixent (més de 300.000 milions de dèficit fiscal), intervenció i paràlisi de la Generalitat que en res millora la qualitat de vida de “tots” els catalans.

Des d’una perspectiva de RIGUROSIDAD HISTÒRICA i DIGNITAT DEMOCRÀTICA, això és relat inventat o rigorosament cert?

Coexisteixen el “relat polític inventat” i la successió d’uns fets objectius inqüestionables.  En joc, un evident deteriorament de la DEMOCRÀCIA REAL i BENESTAR de “tots” els habitants de Catalunya, de la JUSTÍCIA SOCIAL… Davant aquesta evidència, què és coherent en un votant a Catalunya amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA? Recolzar un fals relat que el perjudica i li fa cada vegada més i pitjor dependent? o una iniciativa pacífica i democràtica cap a la  independència i els seus majors beneficis?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 353 (Castellà)

¡La No independencia Es… Dependencia!

Qué  es “relato”  y qué “historia” objetiva en el conflicto Catalunya/España?

Publicado: “El relato es una estrategia de comunicación política. Transmite valores, objetivos, construye identidades “nosotros y ellos”. Es historia persuasiva como “marca” de un partido, gobierno. Moviliza, seduce, evoca, compromete, mediante activación de sentidos y emociones (ante los suyos y los contrarios). Es “la novela del poder”. Se construye en torno a un conflicto entre actores antagónicos, utiliza la lógica “amigo-enemigo” (D’Adamo y García Beaudoux)

¿Qué “relato” diseña y difunde el estado español sobre el “proceso”?

Algunas ideas repetidas: “Catalunya es España, única nación, desde siglos. Fue reconocida como “nacionalidad” con estatuto propio en la Constitución. Ha progresado gracias al esfuerzo de los muchos españoles que emigraron a ella y al apoyo constante de diferentes gobiernos. En Catalunya se practica una política excluyente con el “resto” de España. En Catalunya se adoctrina en la escuela, en sus medios públicos, con valores diferentes o contrarios a los españoles. El independentismo catalán es anticonstitucional y sus iniciativas ilegales. Es profundamente insolidario. El “España nos roba” es falso. Al contrario, sin España no se pagarían las pensiones. No tiene futuro ni político ni económico. Los catalanes vivirían aislados internacionalmente. Catalunya debe respetar y someterse a la constitución y leyes españolas”. ¡2017!; El Parlament da un golpe de estado! Todos los políticos españoles y sus subordinados catalanes lo pregonan. Militantes y votantes dependentistas lo creen. Desde la perspectiva de DIGNIDAD DEMOCRÁTICA y objetiva, ¿ES CIERTA ESTA “HISTORIA”?

¿Qué “relato” existe en Catalunya?

NO existe tal relato. Sí “sucesión de hechos objetivos” que han hecho reaccionar a una parte creciente de la sociedad catalana por DIGNIDAD. Secuencia histórica: Catalunya es nación histórica. Tratado de Nueva Planta y sucesivos ataques a la misma. Transición política. Regreso del Presidente Tarradellas. Constitución española. Primer Estatut. Segundo Estatut, aprobado por amplia mayoría en el Parlamento catalán, “cepillado” por el español, votado, “lo que quedó”, por la sociedad catalana, sancionado por el Rey. Recurso del PP a un Constitucional “a-constitucional” que despojó de lo fundamental. ¡2010!: El constitucional da un golpe de estado a la propia constitución y deja a Catalunya sin “estatuto” aprobado por su sociedad. Reacción de la sociedad catalana con DIGNIDAD DEMOCRÁTICA. Propuesta de un referéndum pactado, diálogo, negativa total del estado español. Elecciones que promueven un referéndum unilateral y que el estado reprime policialmente con escándalo internacional. Proclamación democrática del parlamento catalán. Aplicación del inconstitucional 155 con  apoyo de partidos, medios y silencio o respaldo de la sociedad española. Exilio político de líderes y prisión para los que quedaron. En paralelo, incumplimiento de los estatutos, de inversiones; invasión de competencias, asfixia económica (más de 300.000 millones de déficit), intervención de la Generalitat que no mejora la calidad de vida de “todos” los catalanes. Desde una perspectiva de RIGUROSIDAD HISTÓRICA y DIGNIDAD DEMOCRÁTICA, ¿esto es “relato inventado o rigurosamente cierto?

Coexisten “relato o historia política inventada” y sucesión de hechos objetivos incuestionables. En juego, un evidente deterioro de la DEMOCRACIA REAL, BIENESTAR de “todos” los habitantes de Catalunya, de la JUSTICIA SOCIALAnte esa evidencia, ¿qué es coherente en un votante en Catalunya con DIGNIDAD DEMOCRÁTICA? ¿Apoyar un falso relato que le perjudica y le hace cada vez más y peor dependiente… o una iniciativa pacífica y democrática hacia la  independencia y sus muchos beneficios?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/     /    dignitat@hotmail.com