Arxiu mensual: febrer de 2013

PER QUÈ ENS VOLEN PRIVAR DE SER CATALANS…?

PER UNA CATALUNYA LLIURE I DIGNA

El president del govern espanyol ha manifestat: no es pot privar que els catalans se sentin espanyols”. Sorprèn el plantejament i podíem abordar-ho des de diferents perspectives. Per exemple, històricament. Per què formem part de l’estat espanyol? Ha estat un procés voluntari o conseqüència d’una derrota durant la guerra de successió… que encara dura? La Marca Hispànica” va conferir a Catalunya una personalitat diferenciada de la que anava sorgint en altres indrets de la península ibèrica que es va consolidar a Castella. A Catalunya es va forjar  el primer parlament d’Europa i durant segles va tenir una dinàmica pròpia que només es va interrompre en 1.714. Com era Catalunya “abans” d’aquesta data i que va justificar tot el què va intentar Felipe V, i no va aconseguir? Que va seguir fent-ho Franco i els actuals governants i fidels seguidors? Caldria que recordéssim que Espanya no existeix, Espanya és un invent de Castella i això ho va dir un espanyol tan poc sospitós com Ortega i Gasset.

Culturalment la història de Catalunya té una llarga trajectòria de dinàmica i evolució del tot i, absolutament, independent de la castellana. Les més variades especialitats ofereixen exemples de creació i aportació a la llengua, a la ciència, a la investigació. Castellà i català són llengües germanes i naixeren al mateix període i, només un criteri polític, pot justificar la imposició d’una per sobre de l’altra.

Identitat catalana. Qualsevol diccionari seriós recull les característiques de “identitat nacional” i Catalunya compleix perfectament tots i cadascun d’aquests trets. Tres Segles de persecució implícita o explícita per part de l’Espanya castellana no han pogut anul·lar aquest sentiment de “essència catalana”. Son moltes les persones que han perdut la vida per “ser i sentir-se catalans”. Incloent-hi un president, triat democràticament, i afusellat per la dictadura franquista.

A Catalunya, molts catalans, van creure en l’oferta d’una constitució que els oferia, encara que de manera molt ambigua, un cert reconeixement sota el concepte de “nacionalitat”. Però les interpretacions restrictives des de la Loapa (PP i PSOE) fins al rebuig a un pacte fiscal passant per anys d’espoli, incompliments de tot tipus, i una sentencia d’un tribunal a-constitucional que va retallar un Estatut constitucionalment elaborat, entre molts altres factors, han conduït a una conscienciació, al fet que la “IDENTITAT CATALANA sigui el motor d’una societat que ha dit prou! Avui és la sanitat, l’educació, les infraestructures, el treball, la pròpia cultura, la llengua, el sistema educatiu…  els qui es veuen molt seriosament perjudicats per la política de l’Espanya castellana però, en paral·lel i sobretot, és la consciència de milions de catalans que han decidit “SER-HO”.

Si ara estem aquí és perquè es va perdre una guerra i Espanya no ha sabut gestionar aquesta postguerra. Ni la de 1714 ni la transició post franquista. Rajoy manifesta que “està segur que la majoria dels catalans volen seguir formant part d’Espanya. Està segur? Per què no permet que se’ls consulti? Què ofereix perquè realment ho desitgin?

Davant la situació d’imposició, explotació, anul·lació i colonització de tot tipus, els catalans no han de renunciar a la seva essència, identitat històrica, cultura, llengua, lleis, recursos, benestar i llibertat, perquè així ho decideixi l’Espanya castellana. Perquè doncs se’ls ha de privar del seu dret a ser catalans? Aleshores

PER DIGNITAT, QUÈ HAN DE FER? 

PER LA DIGNITAT- GRUP D’OPINIÓ



TORNARIEN A VOTAR EL MATEIX..?

 

PER UNA CATALUNYA LLIURE I DIGNA

Moltes persones voten per fidelitat ideològica, per una identitat respectable i per una esperança de millora, però que els acaba sortint molt cara …. Per aquesta raó, els partits espanyols i, algun sorgit a Catalunya, aconsegueixen un bon nombre de vots. No és la nostra intenció criticar a qui els atorga la seva confiança però sí convidar-los a una reflexió.

Ja hem analitzat el què ha fet i fa el PSC, de cognom “català” y que actua sempre només en “clau espanyola” i que, per tant, perjudica als seus propis votants. Una cosa semblant succeeix també amb el PPC. Igualment de cognom “català” però ….. Aquest partit, al qui se li ha atorgat la confiança, no està  complint amb el que s’havia compromès electoralment. Mariano Rajoy va ser contundent quan és va negar a la pujada de l’IVA. i ¡l’apujat! Igual que va desmentir la congelació de les pensions i l’any passat ho va fer. Amb la mateixa credibilitat va assegurar que no instauraria el copagament, ni la pujada d’impostos, ni l’amnistia fiscal, ni les retallades en sanitat i educació.

Amb la mateixa serietat va afirmar que ell “El que diu ho compleix”, i que sempre diria “la veritat”. Ara el govern amenaça d’intervenir Catalunya si no compleix el dèficit que se l’imposa i que està molt per sobre del que exigeix Europa. Els milers de catalans que el van votar, ho tornarien a fer sabent com saben i patint com pateixen que el seu vot ha servit per un, més que sever, auto castic?

Va ser igual de rigorós quan va defensar la innocència de Jaume Matas, la integritat de Francisco Camps o l’honestedat de Luis Bárcenas …. Tan dur com quan va dir que el cas Gürtel era una cacera contra el Partit Popular o com quan va obrir una comissió interna per l’espionatge a Madrid. Amb el mateix rigor amb el qual ha aplicat el “codi ètic” del PP contra el “polític exemplar” Carlos Fabra o contra els deu imputats amb escó en el grup parlamentari popular a València. Amb la mateixa “transparència” amb la que és va negar a respondre a la premsa, amagant-se al darrera d’una pantalla.  Es “això” el que desitjaven els votants del PP? Es “aquest” el partit que volen que regeixi les seves vides prou malmeses?

En el cas dels votants que viuen, treballen i cotitzen a Catalunya, indiferentment de si és considerin catalans, espanyols o les dues coses; quan aquests observen que les decisions del seu partit no es corresponen als compromisos pels quals els havien votat, que incomplint els acords de l’Estatut negant-se a transferir els diners que ens  corresponents, els perjudica econòmicament i que ofegant al govern català, de retruc ells i les seves famílies en surten perjudicades. A l’hora de tornar a votar ….

Per Dignitat que han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ.

 



A QUI REPRESENTEN EL PSC, PPC I CIUTADANS..?

PER UNA CATALUNYA LLIURE I DIGNA

(Decisions Polítiques contra Catalunya)

Arran d’alguna publicació en altres mitjans i l’últim missatge penjat en aquest bloc sobre l’ús de la “C” de Catalunya, per part del PSC i PPC, s’han produït crítiques per haver posat en dubte la Catalanitat que s’atorguen, en propietat, aquestes dues formacions polítiques. Som conscients que existeixen catalans que estimen el seu país i que donen el seu vot a aquests partits, però han hagut casos, en totes dues formacions, que s’han donat de baixa alguns militants, han renunciat als seus càrrecs o pagat una multa per desobeir a la cúpula dirigent.

Desprès d’un procés de recerca de les hemeroteques, passem a exposar varies de les “perles” que ens han obsequiats ambdós partits, anomenats catalans, que demostren que no era pas gaire errat el comentari anterior. En el cas de Ciutadans, no poden votar  al congrés, però sí al parlament on han fet costat, quasi sempre, als dos anteriors.

A saber:

Van votar CONTRA la ratificació del Preàmbul de l’Estatut, de les seleccions nacionals catalanes, de l’ús del català al Congrés de Diputats, de l’abolició de les curses de braus a Catalunya, de la gestió catalana de l’aeroport del Prat…

-Van votar SI a la LOAPA portuària, que els ports de Barcelona i Tarragona tornessin a  ser dirigits del tot des de Madrid furtant les competència de la Generalitat.
Voten NO a la liquidació del Fons de Competitivitat per Catalunya, per valor de 1.450 milions d’euros, en CONTRA de la liquidació de la Disposició Addicional 3a de l’Estatut corresponents als anys 2008 i 2009, per valor de 759 milions i 258 milions, respectivament. 2.467 milions d’Euros que hagueren evitat moltes retallades en sanitat, educació, assistència, xecs menjador, etc.
-Van votar SÍ a la Reforma de la Constitució, amb nocturnitat i traïdoria.
-Van votar SI a favor de la LOAPA que va trencar el Pacte de la Transició.
-Van votar NO a l’oficialitat del català al Parlament Europeu.

-Van votar en CONTRA que Catalunya gestionés els recursos del 0,7% de l’IRPF, destinats a fins socials.

-Van votar SI a favor del Corredor Central, considerant-lo prioritari, en CONTRA del Corredor Mediterrani. En un acte de cinisme polític sense precedents el diputat FRANCESC VALLÈS, portaveu del PSC al Congrés, va declarar que els hi havia passat per alt i que el PSOE els hi havia marcat un gol. No va dimitir ningú  y no van haver-hi  sancions!.

-Van votar NO al Congrés dels Diputats per rebutjar i derogar el Decret de Nova Planta de 1715.
-Van votar en CONTRA de transferir a la Generalitat la competència per convocar referèndums.
-Van votar en CONTRA de reprovar al Parlament Europeu, les declaracions del Sr. Alejo Vidal Quadras, que va manifestar la intervenció de la Guàrdia Civil a Catalunya.
-Van votar en CONTRA del consens al Parlament de Catalunya, a favor del Pacte Fiscal, (excepte Ernest Maragall).
-Es van ABSTENIR al Parlament, a favor de la consulta d’Autodeterminació a la propera legislatura, (excepte Ernest Maragall).

-Recordarem la campanya, amb ungles i dents, de la CARMEN CHACON i l’ALICIA SANCHEZ CAMACHO en contra del Pacte Fiscal proposat per majoria del Parlament de Catalunya y que tant hagués beneficiat al benestar de tots els catalans.

-En MONTILLA, ara Senador, contra el Pacte Fiscal per Catalunya, dient que Catalunya no pot reclamar el Concert Econòmic perquè no té raons històriques.
Defensen el Concert Basc i el neguen pels catalans, a qui se suposa representen.
-Van votar en CONTRA que Catalunya tingués Hisenda pròpia perquè recaptés tots els impostos que paguem els catalans. El resultat es un dèficit que tots admeten.
-El Sr. PERE NAVARRO, diu que Catalunya Independent seria un país petit i més pobre. Que la Catalunya independent estaria intervinguda i endeutada.
-Ara diuen que VOLEN un Model Federal de l’Estat, quan el PSOE va governar Espanya, mai varen fer cap pas en aquest sentit.
-Ara diuen que VOLEN reformar la Constitució, quan el PSOE s’ha negat, en boca del RUBALCABA i del seu “pare”, Felipe González.
Primer són els interessos del PP i del PSOE a nivell espanyol, mai els nostres diputats a Madrid defensen els interessos dels catalans. A qui doncs representen?
-Per últim han votat NO (amb cinc abstencions en el cas dels socialistes) a la declaració de sobirania i el dret a decidir del poble català.

-La senyora Sánchez Camacho va donar la benvinguda als socialistes desprès de la votació dient-los “benvinguts a la democràcia” i en acte de mala educació van desprès abandonar l’hemicicle.

-Ciutadans també van votar NO i aplaudiren als socialistes pel seu vot negatiu.

Davant d’aquests fets és lògic dubtar de la seva catalanitat ja que presenten i defensen, més i millor, determinades opcions abans que aquelles alternatives favorables a l’interès de qui treballa, viu i tributa a Catalunya.

Quan un votant català, sigui d’ideologia socialista o de dretes o fins i tot apolític, observa que el partit al que ha atorgat el seu vot i confiança vota sempre i de forma clara contra els seus interessos i els de la seva família…

“PER DIGNITAT… Què ha de pensar, Què ha de sentir, Què ha de fer?”

PER LA DIGNIDAT – Grup d’opinió

 

 



“C” de Catalunya o de què?

PER UNA CATALUNYA LLIURE I DIGNA

En Matemàtiques: “l’ordre dels factors no altera el producte”. Succeeix el mateix amb les paraules? Alguns partits situen la paraula “Catalunya” al final de la seva denominació. Què indiquen amb això? És el mateix un “liberal alemany” que un “alemany liberal”? L’IMPORTANT va en primer lloc. Estem davant un concepte ideologia i un altre: ”identitat” o “procedència i/o ubicació”. Així, un “liberal” és una persona militant o simpatitzant d’aquesta ideologia que “és” d’un determinat país. La seva conducta, les seves decisions estàn presidides per la seva ideologia o “credo polític” per sobre de la seva identitat que subordinarà al mateix. Quan “alemany” és el primer terme, prioritza la seva identitat i, després, la seva ideologia. Defensarà la seva història, la seva cultura, la seva llengua, els seus drets com a poble, els seus béns i utilitzarà la seva ideologia política “en favor” d’aquesta identitat.

Això no és una divagació sinó la reflexió preocupada per una realitat a Catalunya. Hi ha partits clarament IDENTIFICATS amb Catalunya i les seves gents i uns altres que utilitzen el concepte “Catalunya” = “Ubicació”. Sembla que haurien de defensar els interessos d’els qui viuen, treballen i tributen “aquí” però la realitat no és aquesta. Els primers concentren la seva gestió sòls en els seus electors i només es deuen a ells. Uns altres, depenen clarament dels partits estatals i el concepte “català” és “lloc”. Els fets demostren que els seus esforços van dirigits a imposar les directrius dels seus partits estatals en lloc de defensar els beneficis dels seus votants a Catalunya. Un partit actua sempre així i amb claredat. Un altre vota a la capital de l’estat el contrari, i ¡clarament perjudicial!, al que vota a Catalunya, i en contra dels seus votants. Un tercer partit utilitza la “C” sense connotació catalana però sí amb la ciutadania. No depèn de partits estatals encara que defensa, de manera contundent i diàfana, idees i valors clarament espanyolistes.

Existeixen també dues paraules que es poden associar a aquests partits i que utilitzen la “C”. Una Colonitzadors”, aquells que “Tracten d’imposar o imposen per la força de les armes o de les lleis, la seva cultura, valors, llengua i exploten econòmicament un territori” L’altra “col·laboracionistes”. els qui des de dins recolzen tendències polítiques o actituds per intentar i aconseguir perjudicar la identitat, la cultura, la llengua, els valors, i espremen els seus recursos econòmics”. (Veure les definicions d’aquests conceptes). Així, si la “C” no és “Catalunya” ni “català” que es?

D’acord amb això, si la majoria d’habitants i contribuents, de Catalunya, veuen i sofreixen que hi ha partits que utilitzen la “C” només geogràficament i/o que recolzen a els qui ataquen la seva identitat, la seva cultura, la seva llengua i els recursos per a les seves famílies?

“PER DIGNITAT” què han de fer??

Per la Dignitat – Grup d’opinió