Arxiu mensual: abril de 2013

VOLEM SER CASTELLANITZATS O HEM DE DIR PROU?

“Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a persona… cap tirania podrà dominar-ho”  ( Mahatma Gandhi )

Quant temps ha passat des del Tractat de nova Planta? Gairebé tres segles. El seu Objectiu: Castellanitzar Catalunya, convertir-la en una regió espanyola més.

L’intent d’aplicació continua vigent. Més encara, s’ha accelerat. Es va elaborar una Constitució en la qual Catalunya va creure trobar-hi un encaix. Què ha succeït? El text que es va votar és el que s’ha interpretat i aplicat? No! Es va acordar un Estatut que no es va aplicar i va resultar insuficient. Se’n va elaborar un altre que respectava tot el procés “Constitucional” però el Congrés espanyol, des d’una clara posició superior, ho va retallar substancialment. En llenguatge propi de qui ho va dir, “se’l van raspallar” tot i què el Parlament, ¡democràtic! l’havia aprovat per gran majoria.

S’aprovà en referèndum el que va quedar de l’Estatut, molt retallat, però diferents forces polítiques i mediàtiques espanyoles ho ataquen i és recorregut en un tribunal constitucional  – ¡que no respecta a la pròpia Constitució! – i  que ho retalla encara més. “Tot en nom de la  Constitució”. És legal? sí, com ho són les constitucions de   moltes dictadures que han estat o són actuals. Però és just? És democràtic si va contra un acord del parlament i aprovat en referèndum?

Continua l’exigència d’obediència deguda a unes lleis d’interpretació molt subjectives i clarament tendencioses. Se segueix legislant al marge i/o en contra del parlament català i també en contra dels valors, identitat, història, llengua, economia dels qui viuen, treballen i tributen a Catalunya. Els pressupostos són decisió del legislatiu però algú hauria de quantificar quant s’ha pressupostat per a Catalunya i quant s’ha materialitzat.

Apareixen nous plans d’educació estatal que confirmen aquesta tendència invasora i aconsegueix un nivell impensable fins fa poc: l’exigència  que un sol nen obligui a canviar la llengua de formació a tots els altres de la seva classe. No fa falta seguir aportant més exemples. No són anècdotes, anem a la “causa crítica”: Catalunya és considerada fruit d’una conquesta i es pretén subordinar-la al model castellà. Totes les lleis que afecten i/o perjudiquen els habitants de Catalunya parteixen d’aquesta premissa. Aquests han de respectar i adaptar-se a les lleis espanyoles al marge del seu sentiment d’identitat o dels seus drets. En definitiva,

– Quan l’estat espanyol i el seu parlament, els seus tribunals, dicten lleis que intenten ignorar o anul·lar la identitat, la història, la llengua i la cultura de Catalunya.

– Quan l’estat espanyol, el seu parlament i els seus tribunals dicten lleis que ignoren la contribució dels habitants de Catalunya i perjudiquen el seu benestar, educació, sanitat, treball, infraestructures; en definitiva, el seu futur; els ciutadans de Catalunya

Per dignitat, què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ