Arxiu mensual: maig de 2013

CATALUNYA ES TROBA SOTA UNA DICTADURA DEMOCRÀTICA?

“La NO independència… és DEPENDÈNCIA”.

La majoria de la societat catalana s’ha posicionat per un model que defensi la seva identitat: cultura, llengua, valors… i exigeix uns recursos d’acord amb la seva aportació La realitat però, ens demostra que la situació és del tot insatisfactòria i, curiosament, podria no ser democràtica. En el primer Estatut va anar passant el temps i eren moltes les transferències i traspassos que no es complien.  Quant al finançament es va creure que els contribuents catalans serien tractats amb justícia i equitat però els successius pressupostos estatals van demostrar que la contribució catalana a l’estat mai va baixar del 8% del producte interior brut. Això ha generat un dèficit fiscal crònic que en 25 anys suposa la xifra de més de 300.000 milions €. Quant perjudica aquest tracte discriminatori a tots els ciutadans de Catalunya per afavorir així regions espanyoles que veien que amb una aportació menor dels seus habitants aquests rebien més recursos que els catalans?.

El nou estatut fou elaborat “constitucionalment” i aprovat per les Corts Espanyoles, el parlament de Catalunya i referendat pel poble, mitjançant un referèndum. Va quedar retallat pel Tribunal Constitucional, segons l’opinió d’alguns membres (per majoria d’un sol vot), quan podia ser “a-constitucional” en la seva composició i clarament polititzat, que va anul·lar tot el que era substancial.

Es va demanar un pacte fiscal que, el govern de torn, el PP, (el PSOE hagués fet el mateix), va negar rotundament. Aquest cúmul de situacions va portar a la macro manifestació de l’11 de setembre del 2012. Posteriorment, en les eleccions, es va demostrar que una clara majoria dels votants catalans optaven per un model propi i es va reflectir clarament en el Parlament. I és aquí quan és produeix la paradoxa: Uns partits clarament minoritaris es posicionen a favor de mantenir la situació actual. Això significa: asfíxia financera, dèficit fiscal; incompliment d’acords i pressupostos d’inversió en infraestructures; imposició de lleis estatals en contra de la història, la cultura, els valors, la llengua; i una “invasió creixent de competències” El que vol la majoria del Parlament, per votació democràtica, no es pot aplicar però sí el que vol una minoria.

És a dir, en el parlament de Catalunya, “la minoria s’imposa a la majoria. I sempre, en nom de la constitució”. Aquesta situació perjudica clarament  la identitat i  la  qualitat de vida de “tots els habitants de Catalunya”. Com es pot qualificar que la minoria imposi el seu model a la majoria? Una Constitució que serveix de pretext per anul·lar el que volen la majoria dels ciutadans catalans, pot qualificar-se de democràtica o dictatorial??

Davant una dictadura que anul·la la identitat i explota en l’econòmia, aquells ciutadans que siguin conscients, responsables davant el present i el futur de les seves famílies; els veritables demòcrates

Per Dignitat: Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – Grup d’opinió



De qui depèn Catalunya? La NO independència és ¡dependència!

PER UNA CATALUNYA LLIURE I DIGNA

El govern català s’ha vist obligat a aplicar duríssimes retallades. Per responsabilitat i realisme, va ser el primer a abordar la impopularitat que representa. Motius? Molts. Ja s’ha escrit molt sobre elles i ho són tant per una prèvia gestió interna com, sobretot, a conseqüència del dèficit fiscal acumulat i l’incompliment dels compromisos de l’estat  tant en els pressupostos com l’Estatut. El dèficit s’ha fet estructural i creixent per la clara intencionalitat dels partits estatals amb la complicitat expressa o tàcita de la majoria de partits catalans amb representació al parlament espanyol. Catalunya és l’única entitat política en què es vota a partits i polítics que castiguen als seus votants i defensen els interessos de ciutadans forans. Com a conseqüència, els habitants de Catalunya, identitats o ideologies apart, estan patint una clara deterioració en l’àmbit de l’educació, la sanitat, treball, infraestructures per a benefici de diferents comunitats espanyoles. Això seria motiu d’un seriós plantejament des de la “dignitat” però han sorgit manifestacions que ataquen directament aquest ineludible “valor”.

Durant molts anys, cada cop més, s’ha vist que qualsevol polític espanyol o, qualsevol president autonòmic, se sent amb el dret a opinar sobre Catalunya i mai a favor dels seus ciutadans. Curiosament, amb prou feines és troba rèplica en els polítics catalans, molt més prudents, o còmplices?. Recentment, el president del govern d’Extremadura (Partit Popular) exigeix que no es faci una excepció amb Catalunya en el tema del dèficit entre altres manifestacions. D’altra banda, el president d’Andalusia (PSOE) afirma que res es decidirà en el finançament de Catalunya sense la seva autorització. És de domini públic que són comunitats clarament receptores i beneficiàries de les aportacions d’altres fonts mentre Catalunya és contribuent sense contrapartides vitals i justes.

Catalunya té una història, un parlament, una societat molt propera a l’europea, una economia que contribueix al desenvolupament d’els qui li dicten el que ha de fer però no rep cap reconeixement ni agraïment. És tractada com una colònia a la que qualsevol s’anima a exigir-li el què ha de fer.

Davant aquesta situació de clara imposició i explotació d’els qui havien d’estar agraïts, que tant perjudica a tots els habitants de Catalunya i els fa “dependents submisos i molt perjudicats”, els ciutadans de Catalunya…

PER DIGNITAT? Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

 



La NO independència és dependència! – Decidim o decideixen en contra nostra?

PER UNA CATALUNYA LLIURE I DIGNA

Catalunya és contribuent net a Espanya. Ha fet importants contribucions en lleis estatals que han beneficiat a pimes, autònoms, empreses, treballadors. Però “no decideix” Alemanya és contribuent net a Europa però “decideix, mana, dirigeix, té veu i vot”. “Catalunya ni mana, ni dirigeix, ni té vot” en el que li afecta de ple i depèn d’Espanya, i la veu, desgraciadament, molt feble està limitada a partits locals. Ens podem imaginar a Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia, imposant a Alemanya la seva contribució i marginant-la totalment de la gestió europea? És inimaginable. Si de cas… demanar-li comprensió i flexibilitat en el dèficit i els ajustos.

Però això sí que és perfectament imaginable a Espanya perquè s’està produint. A Catalunya li diuen el que ha d’aportar, no li abonen el que per llei li toca rebre, no li compleixen els pressupostos d’inversió en infraestructures, educació, dependència, sanitat.. i no participa gens de la gestió econòmica i política espanyola. “Paga el que la obliguen i no rep el que s’acorda”. Això repercuteix molt negativament en el benestar d’una ciutadania que contribueix molt, rep molt poc i “ “no decideix”. A un nivell menor, ningú formaria part d’una empresa, com a soci important sense poder decidir en les polítiques estratègiques ni operacionals; sense decidir participació en beneficis i a l’espera de rebre amb demora, “o no rebre’ls”, els que acordin els accionistes minoritaris que guanyen molt per sobre del que contribueixen.

Catalunya és un accionista important però només per aportar capital no per participar en els beneficis. I a un nivell més individual, qui posaria els seus diners en una entitat perquè fos aquesta qui decidís quant abonar i quan pagar pels interessos? Doncs a això obliguen els qui decideixen a Espanya a cada habitant de Catalunya.

Davant la situació de clara imposició i explotació dels qui decideixen què ha de pagar cada contribuent català i què ha de rebre…i que els fa ser dependents en aspectes bàsics del benestar. Aleshores els ciutadans de Catalunya…

PER DIGNITAT… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ