Arxiu mensual: juny de 2013

“Per al poble… però sense el poble”

La NO independència és ¡dependència!.

Estan els ciutadans de Catalunya sota un DESPOSTISME IL·LUSTRAT”? Els fets diuen que sí. Aquesta frase: “Per al poble però sense el poble” va ser el lema que els va identificar. Podríem traduir: “Pels ciutadans de Catalunya… però sense ells”?.

De tots és conegut el procés del nacionalisme català des de la transició. Dèficit fiscal acumulat, pressupostos d’inversió no executats, retallada pel Parlament espanyol d’un estatut democràticament elaborat i pràcticament anul·lat en tot el que és substancial per un Tribunal Constitucional altament polititzat encara que ells ho desmenteixin. Per fi, cop de porta a la petició d’un pacte fiscal per atendre les necessitats “justes” de la població catalana. Tot això va desembocar en la gran manifestació de l’11 de setembre i unes eleccions que confirmen el sobiranisme del Parlament. La independència creix amb força i es fa transversal en vots i enquestes.

En paral·lel, molts polítics i mitjans de comunicació espanyols, “també catalans”, fan manifestacions dient la molt perillosa que resultaria la independència per als que viuen a Catalunya: “Retrocés del PIB, sortida d’Europa i de l’euro, recessió, aïllament” Aquí estan les manifestacions de Rajoy, Rubalcaba, ministres del govern espanyol, dirigents del PSC, PPC, Ciutadans…Tots es preocupen “Pel bé dels catalans” i aconsellen mantenir una situació que ofereix una negativa trajectòria, regressiva, en     l’ identitari i benestar material. Però cada dia creix el nombre de ciutadans que no temen i “només” demanen que se’ls deixi decidir, “ser ells qui optin pel seu futur”. Però reben una total negativa a la consulta. “Tot per als ciutadans de Catalunya però…sense ells”. Ho defensen tots els partits espanyols però també partits “de Catalunya”. No és això despotisme il·lustrat? No és tractar els catalans, que volen opinar, com a súbdits de règims absoluts? Això divideix els partits i polítics en dos bàndols: els democràtics que accepten convocar la consulta i els absolutistes i antidemocràtics que s’oposen a ella.

Davant aquesta situació de clara imposició i explotació dels qui ens volen seguir imposant el seu model, clarament autoritari i antidemocràtic, que eviti que els catalans actuïn com ciutadans lliures, responsables i adults. Aleshores aquests…

Per Dignitat… què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

 

 



Per no dividir Catalunya, quina és l’alternativa?

La NO independència és ¡dependència!. 

Diferents partits polítics i mitjans de comunicació, manifesten que el nacionalisme, la petició d’una consulta i el possible independentisme, “divideix la societat catalana”. Exigeixen no dir o fer res, en clau reivindicativa nacionalista, per no dividir-la.

Una gran part de la societat catalana se sent dipositària d’una història pròpia, uns valors, una cultura, una llengua, que ha de ser defensada i desenvolupada, i generadora d’una  economia que li hauria de permetre gaudir d’un nivell de benestar molt superior si fos tractada de manera justa. Ho demostra una clara majoria en el Parlament i recents enquestes. En aquesta societat conviuen també altres segments que senten i defensen una altra història, cultura, model: el castellà/espanyol que tracta de desplaçar el català des del Tractat de Nova Planta alhora que explota econòmicament a tots els ciutadans de Catalunya.

La sentència del tribunal constitucional, altament polititzat, va ser una altra mostra de la imposició d’aquest model castellà i la limitació de qualsevol aspiració nacionalista i econòmica catalana. Exigeixen que els qui senten i defensen aquesta justa posició “no protestin”, no prenguin iniciatives sobiranistes, per “no dividir”. I la seva exigència no divideix?

Quina és doncs  l’alternativa?  Callar. Acceptar. Subordinar-se. Renunciar a la pròpia essència, història, cultura, valors, llengua? i a viure pitjor en la part material perquè l’Estat visqui millor. L’alternativa a no dividir és acceptar ser colonitzats. Des d’una anàlisi objectiva, això és el que volen per als seus votants els partits i polítics catalans que insten a no protestar i menys encara a defensar la pròpia identitat i recursos “per no dividir”. Aquests partits i polítics pressuposen que l’autoritarisme, emparat en les lleis i la constitució espanyola, no divideixen a la societat catalana. Podrien fer molt per  defensar als seus propis votants, però no ho fan. És aquesta una perspectiva democràtica? És justa? És digna?

Veient la clara imposició i explotació dels qui volen imposar un model clarament colonitzador, autoritari, excloent; que vol convertir els ciutadans conscients i lliures en “dependents, submisos i explotats” Davant aquesta situació el ciutadans de Catalunya…

Per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ