És “assenyat” continuar a Espanya”?

LA NO INDEPENDÈNCIA és ¡DEPENDÈNCIA!

El “seny” és un tret força característic dels catalans. Seria: “sentit comú, coherència, decisions adequades…” Què ens dicta aquest sentit comú? Vegem-ne dues realitats. Una: Catalunya. Una nació amb història, cultura, llengua, valors i lleis pròpies. Amb una ciutadania que, des de fa segles, té consciència de sí mateixa”, amb personalitat definida i diferenciada del seu entorn. Una Catalunya que fa 300 anys va perdre una guerra i des de llavors està sotmesa a un permanent procés de castellanització però conserva viva, cada dia més, la seva identitat. Que va creure en la transició i que podria desenvolupar, per fi, el seu propi model, recuperar la seva llengua, viure d’acord amb els recursos que generava i genera; que va acceptar un estatut que mai es va complir; que en va elaborar un de nou, respectant totes les pautes democràtiques i constitucionals, però que va veure com era “reduït” pel Parlament espanyol i per un Tribunal Constitucional molt polititzat que va anul·lar tot el que era substancial malgrat haver estat aprovat en referèndum. Una Catalunya que observa com descendeix el nivell de vida dels seus habitants; l’assignació de recursos per a sanitat, educació, treball, cultura, infraestructures, etc. aquesta és inferior al que es mereix per la seva aportació, cosa que beneficia clarament els espanyols. Que es veu sotmesa, ¡una altra vegada!, a un procés de centralització i atacs a la seva identitat, llibertat, llengua, valors.

Una altra realitat: Espanya. O un model d’Espanya “castellana”. Què ofereix Espanya que sigui atractiu i millor, per a Catalunya i els seus habitants? ¡Res! Espanya mostra una progressiva deterioració de totes les institucions: monarquia, grans partits, polítics, etc. És exemplar la seva gestió política? Ho és en matèria econòmica, inversions, infraestructures educació, generació de treball i creació de riquesa? Figura Espanya entre els països exemplars, atractius, per la seva gestió democràtica, justa i moderna? Prou recordar el que succeeix i l’evolució dels fets. Davant la demanda de la societat catalana, hi ha tres opcions: 1ª) PP i equivalents: immobilisme, rebuig, adaptació i submissió total a la “seva constitució” que al seu moment, la van rebutjar. 2ª) PSOE: federalisme limitat ignorant el més fonamental de les demandes catalanes: identitat com a nació, recursos financers, dret a decidir, per ser una regió més.   O sigui: PP + PSOE + C’s  equival a “dependència”. 3ª) opció “Independència”.

Què vol Espanya i partits com el PSC, PPC, C’s? seguir com fins ara?: colonització, explotació, manipulació, castellanització?. Què volen cada dia més catalans amb seny?: “coherència i sentit comú” Mitjançant la INDEPENDÈNCIA, la possibilitat de tornar a SER LLIURES, RECUPERANT IDENTITAT, CULTURA, VALORS i poder  GESTIONAR els propis recursos i aplicar-los a favor d’uns ciutadans que mereixen, molt més i millor, en educació, sanitat, prestacions socials, treball, futur i llibertat. Per tant, des del “seny”, davant la possibilitat de ser independents. Els catalans…

Per Dignitat, que han de fer?

Per la Dignitat – Grup d’Opinió.         

http://perladignitat.blog.cat/

 

 



Un pensament a “És “assenyat” continuar a Espanya”?

  1. Marta

    Bon dia,
    ¿Han vist el missatge que els vam deixar ja fa uns dies?

    Volem una direcció física o de correu electrònic per fe-los arribar la resposta del senyor Duran i Lleida a l’escrit que li van enviar.

    Moltes gràcies,

    Marta

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *