IDENTITAT… o IDEOLOGIA? DIGNITAT!

LA NO INDEPENDÈNCIA, és DEPENDÈNCIA!

Ja fa uns anys que es va celebrar una tertúlia sobre la “dignitat en la política”. Hi va participar una alcaldessa socialista, amb una bona imatge per la seva gestió i altres activitats. Va dir que un “Polític DIGNE” renuncia al seu criteri per subordinar-lo al del seu partit. Però també que un militant o un “Polític DIGNE” han d’abandonar el seu partit si el que aquest exigeix va en contra del seu propi criteri. Clara contradicció. Un assistent a l’acte va preguntar-li qui era més digne, el que se subordinava al partit o el que renunciava per seguir la seva pròpia idea? L’alcaldessa va eludir la resposta.

Aquest fet situa els militants i votants dels partits unionistes o espanyolistes davant el dilema del seu vot en el tema de la independència de Catalunya. Els militants i votants de PSC, PPC i Ciutadans han de seguir la ideologia del partit o votar per la seva “identitat, els seus interessos materials i els de les seves famílies”? Molts d’ells “són” catalans, hereus i responsables d’una història, una cultura, una llengua i uns valors que són insuficientment defensats en alguns casos i clarament atacats en altres per aquests mateixos partits. Si no són catalans, sí que són ciutadans que tributen a Catalunya i estan clarament perjudicats pel tracte que reben d’Espanya. Aquests militants i votants,  se sentin o no catalans, estan davant d’un únic dilema: Ser “Independents” o “dependents”. No és un problema d’ideologies. En una Catalunya independent podran seguir defensant el seu model econòmic, social, educatiu. L’únic dilema, per als uns i per als altres, l’única diferència és…ser gestors i protagonistes del seu propi destí i dels seus propis recursos o seguir sent dependents, administrats, explotats.

Tots els votants de Catalunya són protagonistes, per acció o omissió, d’un fet transcendent: Ser un país independent o seguir sent una autonomia que té molt de colònia segons la pròpia definició de “colonització”. Com en el seu moment van ser protagonistes de la seva història els habitants espanyols o anglesos que van optar per la independència dels països americans. O com els habitants de Noruega, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia, Croàcia, Txèquia, Montenegro, Eslovènia, Kosovo… Cap se n’ha penedit! Ells van mantenir la seva ideologia en els seus nous països. Però van plantejar-se: “amb independència o amb dependència? Van optar per ser lliures.

Una Catalunya independent necessitarà partits de dretes i d’esquerres, conservadors, neoliberals, ecologistes… però que representin exclusivament “als seus votants en i de Catalunya”. Els militants i votants del PSC, PPC i Ciutadans, poden optar per votar al partit que els perjudica clarament i seguir sent dependents o mantenir la seva ideologia però sent independents. Identitat i interessos propis o submissió ideològica? Aleshores…

Per Dignitat… Què han de fer?               

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

 



Un pensament a “IDENTITAT… o IDEOLOGIA? DIGNITAT!

  1. Josep María Miserachs Sancho

    Doncs jo crec que lo mès digne es defensar lo que cadescú pensa i en tot cas, cercar el partit que compleix en mès ideals propis, peró mai possar el partit per demunt de les propies ideas.
    Jo amb confeso independentísta per Catalunya. Anyoro el moment en que Catalunya pogui anar sola, fora d´Espanya, pero per la meva dignitat, respecto a qui no vol que sigui aixins, per diferents motius. Tinc quelcom amics que pensen d´aquesta manera i per molt que els explico que una Catalunya lliure, amb la seva llengua propia, amb la seva cultura, amb la seva economía, es millor que dependre d´Espanya, que adamès está corrupta, doncs a pesar d´aixó, la resposta es que aquí, els politics també son corruptes, a lo qual no puc dir que no sigui veritat. L´únic que s´hem acudeix es que sempre es millor tenir a un corrupta que a dos i un sempre es mès fácil de rectificar i axins ho defenso. Però cal tindre en compte en aquesta gent que no vol deslligar-se d´Espanya. N´hi han, que no se´ls pot convença de cap manera i se´ls té que respectar. Per aixó, lo millor es anar pas a pas. Lo primer fer una “Consulta” a Catalunya, per saber que vol el poble catalá. Si la gran majoría vol la llibertat, la independencia, tots haurem de respectar aquesta decissió i sensa parar, haurem de plentejar al govern d´Espanya, que s´ha acabat, que volem ser independent i sensa espera ni excusa…..Hi fer-ho!
    Peró atenció, que aixó vol dir que s´han de canviar moltes coses. Hem de fer una Constitució catalana, hem de netejar l´àmbit polìtic. No podem aceptar en el futur , ni mès aprofitats, ni mès lladres, ni mès llistes tencades, ni mès societats per col·locar a gent del partit. Hem de fer una governancia ágil i pràctica. Per governar no es necessiten tans polítics representatius, que cobrin i no treballin. Aixó té massa cost. Necessitem mès liders i mès profesionals……Es necessari fer molte reformes!
    I si no surt que la majoria de catalans volent la independencia,..doncs haurem de claudicar i seguir fent prosselitisme i esperar una nova oportunitat.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *