Arxiu mensual: octubre de 2013

A QUI REPRESENTA EL PSC?

LA NO INDEPENDÈNCIA És… DEPENDÈNCIA!

El socialisme espanyol dóna mostres, de fa uns anys, d’una sèrie de senyals que diferents comentaristes qualifiquen de “naufragi” Com volem ser rigorosos, ens cenyirem als fets més destacats: ha baixat en vots en totes les eleccions i segueix fent-ho en les enquestes. Amb major o menor agressivitat, els analistes diuen que sembla desorientat, es contradiu entre el manifestat als seus congressos i el que ara declara i defensa. Per exemple, sempre va sostenir com a cosa irrenunciable el “dret d’autodeterminació, el dret a decidir” i ara ho nega quan ho demana Catalunya. El PSC defensa aquí el “dret a decidir” però a Granada, al costat del PSOE, no reconeix ni la nacionalitat catalana ni el dret a consultes. Hi ha comentaristes que van més enllà suggerint que la divisió interna del PSC és, en realitat, la lluita entre els que desitgen la seva supervivència com a partit “de i a Catalunya” (ala catalanista) i els que busquen la desaparició del partit per donar pas a la federació del PSOE.

Dies enrere, els Srs. Rubalcaba i Navarro visitaven al President Mas per oferir-li una reforma de la constitució que incorpori el federalisme i, amb ell, l’encaix de Catalunya a Espanya. D’altra banda, i be que ho saben, el president Rajoy , emparat en la majoria absoluta, nega qualsevol modificació constitucional. Per tant, sembla totalment inviable aquesta proposta, Quants dels barons socialistes, presidents de comunitats autònomes, recolzen aquesta mateixa modificació? No se sap de cap i sí l’oposició frontal.

Però imaginem que aquesta modificació és possible i es va a una Espanya federal. En què beneficiaria a Catalunya més que el que li ofereix la seva independència? Perquè la proposta deixa clares una sèrie de qüestions que ja han estat rebutjades. Només reconeixeria “singularitats” culturals però gens de concert econòmic, de pacte fiscal, de llibertat per decidir. Potser, només potser, mantindria la immersió lingüística. El PSC ha votat a Madrid “en contra” dels interessos catalans (assignació de recursos, infraestructures, etc.) i “al contrari” del que havia votat en el parlament.  És a dir, els fets demostren que el PSC vota a Madrid “en contra dels seus propis votants a Catalunya”. És coherent? És creïble la seva proposta? Són conscients els qui per ideologia voten socialista encara que els castiguin com ho fa el PSC?

Torna a Madrid Carme Chacón. Diu: “el vaixell socialista trontolla i és necessària una tripulació de refresc Tomás Gómez, líder del socialisme madrileny, exigeix a Rajoy que “resolgui el pla d’Artur Mas (que és el pla de la majoria del Parlament i de la població catalana!) com Zapatero va resoldre el Pla Ibarretxe”.

Objectivament, es fa difícil comprendre com existeix una visió tan esbiaixada, o cega, de la realitat. Espanya no té polítics amb visió estratègica, d’estat. No han vist, o no volen veure, que Artur Mes no és l’instigador de la creixent exigència independentista. S’ha posat al capdavant perquè ha estat la societat la que s’ha cansat de ser agredida en la seva identitat i maltractada en la seva economia, explotada, castigada, als pressupostos i recepció de recursos per a serveis fonamentals. Artur Mas, ha escoltat a la majoria del poble català, ha recollit i comprès els seus sentiments i “només” demana a l’estat espanyol que “escolti” a aquesta societat a través de “una votació absolutament democràtica”. Només això!. El PP es nega. El Tribunal constitucional, altament polititzat i desprestigiat, es negarà. Però el PSOE, el PSC, que consideraven “irrenunciable el dret d’autodeterminació i el dret a decidir”… ara també s’oposen.

No són símptomes que justifiquen el seu naufragi? Pot un votant democràtic votar a qui li nega el dret a votar si vol ser “dependent” d’un estat que el castiga i explota o “independent”, lliure?

Davant un partit socialista, tant dóna PSOE com PSC, que no reconeixen Catalunya com a nació, que neguen la seva història, cultura… que permeten o contribueixen al fet que els seus ciutadans no rebin els serveis que mereixen, que els nega, fins i tot, el dret democràtic a votar…

Per DIGNITAT… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

 



Carta oberta al Sr. PERE NAVARRO I MORERA del PSC.

LA NO INDEPENDÈNCIA… és DEPENDÈNCIA!

Senyor,

Som un grup d’opinió que es reuneix per comentar l’actualitat política i especialment la realitat catalana. Ens preocupa molt l’evolució de la societat catalana i encara més el seu present i futur. Vostè n’ és un protagonista regular i sorgeix freqüentment en les nostres trobades. Volem fer-li arribar les nostres opinions que, creiem, són compartides pels nostres cercles propers. Algunes de les quals són unànimes dins el grup:

Les seves manifestacions ens deixen perplexos un munt de vegades. Manifesta que és del tot “irresponsable” organitzar una cadena humana a favor de la independència per la Diada de l’onze de setembre, i ha demanat que Artur Mas i els membres del govern no hi participin. Ha afegit que “La Diada és el dia de tots els catalans, dels que volen la independència, dels que no la volen, dels federalistes, dels centralistes, de la gent de dretes i de la d’esquerres”. Voldríem aclarir-li que la cadena l’organitza l’ ANC i estarà formada per voluntaris a títol personal.

També ha dit que a Catalunya determinats partits i organitzacions “confonen el país amb una determinada ideologia“, tot dient que és responsabilitat de la Generalitat identificar la Diada com la festa de tots els catalans, i no només dels independentistes.  L’onze de setembre recorda el moment fatídic de la història d’aquest país quan es va perdre la llibertat i vàrem passar a ser una colònia de Castella, comandada per Felip V, iniciador de la nissaga Borbònica que, gràcies al dictador i al recolzament del PSOE i PSC encara perdura.

Com vol que la Diada sigui la festa de tots el catalans? Als que es consideren espanyols els importa poc o gens la nostra festivitat; per a ells no hi ha altra nació que Espanya i es pot entendre, de la mateixa manera que a nosaltres la festa de la Hispanitat no ens fa ni fred ni calor. Som espanyols a la força, no ho hem pogut triar i som molts els que volem ser només catalans. És un crim voler ser independents? Creu que pertanyent a Espanya els catalans viurem millor? L’ofec econòmic, el cas d’Endesa o la controvertida llei Wert, per citar tres casos, no demostren als seus ulls el mal tracte que els catalans rebem del govern de l’estat espanyol?

No li han agradat mai les cadenes perquè serveixen per tancar, per lligar. Considera vostè que no estem encadenats? Sí que semblen agradar-li les cadenes que ens uneixen a Espanya. Sàpiga que el federalisme també “lliga”. Tampoc li agraden les cadenes humanes, li agrada la participació “oberta i transparent” ha declarat. Que no estem lligats de peus i mans a voluntat de l’estat espanyol? En quin país viu? Quina alternativa ens dóna? Quin recolzament té el federalisme que ens ofereix com alternativa? Té més seguidors la seva proposta que la de l’ Assemblea Nacional Catalana?

Per què són tants els socialistes –catalans i espanyols que estan en desacord amb vostè? És un bon símptoma, i sobretot, és democràtic, convidar a sortir-ne a aquelles persones que discrepen del que diu la seva direcció? On és la llibertat per expressar opinions diferents? Les joventuts socialistes han signat i expressat el seu acord pel dret a decidir. No sembla tenir en compte als seus propis militants del futur...

No estarà vostè equivocat en veure les discrepàncies que té dins del partit? No intentarà.  adaptar la realitat  i la Sociedad al “seu” model PSOE en lloc d’ adaptar aquest a la realitat catalana? A qui representa vostè realment…?

Segons el punt 2 de l’article 1er. dels estatuts del PSC, es contempla el respecte a la llibertat de consciència, al lliure pensament i a la lliure expressió de cadascun dels militants. La llibertat de discussió i d’expressió serà absoluta a tots els nivells del partit. No és així com es veuen les seves últimes declaracions envers als que no combreguen amb vostè.

Per últim ha dit: No es pot jugar a confondre l’opinió pública, que la Via Catalana no és una iniciativa a favor d’una consulta d’autodeterminació -que sí que defensa el PSC-, sinó a favor de separar Catalunya d’Espanya. Permeti’ns Senyor Navarro que li esmentem el següent paràgraf: La Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides del 1970 va circumscriure el dret d’autodeterminació a la doctrina del protocol internacional. En resum, tot poble té el dret a la lliure determinació per enfrontar situacions de manca de representació o d’opressió per part d’un govern determinat.

No és, potser, el nostre cas? No som un poble oprimit i colonitzat? (vegi la definició de colonització) Podem decidir les obres públiques? L’ensenyament? La quota de solidaritat? El dèficit fiscal? Quants cops la “seva Espanya” ens ha prohibit parlar en català? Què és per vostè l’autodeterminació que diu defensar? Voldríem afegir que, en el pacte amb el PSOE, fet a Granada, vostè renunciava al terme nació per a Catalunya i negava la possibilitat de fer consultes a les comunitats autònomes. És difícil no pensar que vostè és més un ambaixador del PSOE a Catalunya que de Catalunya davant el PSOE.

Aleshores, vostè va mentir o la premsa va tergiversar les seves paraules. Faci allò que consideri convenient, nosaltres, que tenim diferents posiciones ideològiques i votem a diferents partits,  formarem part de la Via Catalana i li podem assegurar que no som uns irresponsables, simplement estimem Catalunya i volem el bo i millor per al poble català. Incloent-hi a tots els militants i votants socialistes i també a vostè i la seva pròpia família. No tenim la  impressió  que vostè ho faci.

Ens ha sobtat i molt que en un curt espai de temps vostè hagi suggerit que el rei havia d’abdicar i ara li reclama la seva intervenció com a àrbitre del problema català. Com ja sap, el monarca no és neutral per la qual cosa no entenem la seva proposta. Tampoc entenem el seu apropament amb la Sra. Sánchez Camacho del PPC i el Sr. Duran i Lleida d’Unió, cercant una tercera via. El propi Rajoy ha declarat no saber-ne res al respecte. No considera que és una via morta? No és enganyar a la gent fer una proposta quan qui hauria de fer-la no té la més mínima intenció de dur-ho a terme. Ens ho voldrà explicar?

Estem oberts a l’anàlisi, al diàleg serè i rigorós. Ens agradaria que ens convencés de que els nostres plantejaments són equivocats i que la seva oferta és la millor “per als ciutadans de Catalunya”. De que es la millor per als espanyols ja n’estem convençuts.

Utilitzem “LA DIGNITAT” como a referent. Li preguem que demostri que la seva proposta, la seva actuació davant la situació catalana i l‘exigència d’ independència, es MÉS DIGNA que la que desitgen centenars de milers de manifestants i votants per la independència de Catalunya.

Agraïts per la seva atenció, quedem a l’ espera de les seves noticies si té a bé fer-nos-les arribar.

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/



AGRAÏMENT ALS NOSTRES FUNCIONARIS

LA NO INDEPENDÈNCIA… és DEPENDÈNCIA!

Tots els serveis públics catalans estan patint severes retallades i els funcionaris una clara disminució dels seus ingressos. La causa és força coneguda: la insuficiència de recursos de la Generalitat per l’espoli de l’estat i l’incompliment de lleis que l’obliguen a aportar milers de milions d’euros que no ho fa; el dèficit crònic que pateix Catalunya en perjudici dels seus ciutadans ho és en benefici d’habitants d’altres regions espanyoles.

Des de la nostra plataforma, volem destacar que la rebaixa salarial als funcionaris “No s’ha traduït en una disminució de la qualitat dels seus serveis”. Qualsevol família amb nens a l’escola pública, qualsevol pacient que hagi acudit al CAP, o hagi requerit un servei de policia local, etc. ha pogut comprovar que se l’ha atès amb la màxima atenció i professionalitat en allò que d’ells depenia.

Considerem que és un valor “que mereix reconeixement i agraïment” i que ens fa pensar en l’enorme cabal i riquesa del funcionariat a Catalunya, tot i l’enorme sacrifici al què ens sotmet l’estat espanyol. És un fet puntual que ens dóna esperança per al futur d’una Catalunya independent.  Són un exemple per a tots.

Davant aquest inqüestionable fet, per dignitat, i des del nostre Grup d’opinió volem dir-los: “Moltes gràcies” a tots els funcionaris de Catalunya, que presten els seus serveis amb l’entrega i professionalitat de sempre.

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

 

 



“Catalunya dividida” Quina és l’alternativa? Llibertat o Submissió?

LA NO INDEPENDÈNCIA, és DEPENDÈNCIA!

L’expresident Aznar va manifestar:  “Abans es fracturarà Catalunya que Espanya”

PSOE, PP i els seus acòlits a Catalunya: PPC, PSC, C’s, sostenen que la iniciativa en favor de la independència dividirà la societat catalana. D’acord amb aquests plantejaments qualsevol idea, acte, que exigeixi una posició a favor de la independència és perillós, negatiu. Per a qui?  “Millor junts” proclama Ciutadans.  Millor per a qui?

Des de molts plantejaments, enfocaments, s’admet que “ser coneixedor de la causa d’un problema és la meitat de la seva solució”. Què descobririen a Catalunya uns sociòlegs neutrals? Un ampli moviment “ciutadà”, espontani, no impulsat per cap partit o capdavanter sinó per la pròpia societat civil que ha reaccionat a favor de convertir-se en “Un Nou Estat d’Europa”.

Un investigador rigorós tractaria d’esbrinar les causes. En trobaria moltes. Unes, “històriques”, conseqüència d’un poble que no ha perdut la seva identitat malgrat anys de ser atacat. Des del Tractat de Nova Planta fins a les últimes lleis del PP. Altres, “econòmiques” com la sempre i clara discriminació i explotació dels successius governs espanyols a tots els ciutadans de Catalunya.

Cap govern espanyol compleix amb les lleis i pressupostos aprovats per a Catalunya. I trobaria a molts ciutadans que estan patint retallades en sanitat, educació, serveis socials, infraestructures, treball, per decisió del govern espanyol. Quina és la “causa crítica” que porta a reclamar la Independència? La situació tan negativa que significa la “dependència”!. Dividirà els catalans reclamar la independència que els correspon per la seva dignitat com a ciutadans? Quina és l’alternativa? Segons els partits estatals i els seus acòlits a Catalunya: El silenci, la submissió.

Sí. Catalunya està dividida. D’una banda: partits polítics PRO INDEPENDENTISTES que “donen suport” a la iniciativa ciutadana. Per un altre: polítics PRO DEPENDENTISTES que advoquen per diàlegs impossibles o vies inexistents. El federalisme, la confederació, exigeixen una prèvia llibertat que Espanya no admet. Catalunya està dividida. A un costat els INDEPENDENTISTES, ciutadans dignes que defensen la seva història i els seus drets i volen decidir el seu present i futur. Per un altre, els DEPENDENTISTES. Ciutadans, que no qualificarem i que respectem, però que volen seguir “depenent” i sent “governats” segons la més completa definició del que és i significa colonització.

Davant l’alternativa d’INDEPENDÈNCIA en justa defensa de la història i el benestar de la família o la DEPENDÈNCIA que implica la renúncia a la identitat i als recursos que es generen i que, una vegada més, l’estat espanyol retalla. Els ciutadans de Catalunya…

Per DIGNITAT… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ.