Arxiu mensual: novembre de 2013

Votants catalans SENSE representació…?

La NO independència… és DEPENDÈNCIA!

La societat catalana ha reaccionat i engegat una reivindicació històrica: El seu dret a decidir ser lliure, a defensar la seva identitat i viure segons els seus recursos. “En contra” existeix un clar posicionament de partits d’inspiració i orientació espanyola: PSC, PPC i C’s, que defensen que Catalunya segueixi dependent encara més d’Espanya. PPC i C’s s’han mostrat decididament a favor del model “espanyol” que significa: retallades de competències, atac a la identitat i la cultura catalana, incompliment d’inversions fonamentals, promeses i aprovades per llei! com els milers de milions per rodalies mai executats, manteniment de l’escandalós dèficit que tant perjudica les famílies catalanes en sanitat, educació, infraestructures, treball. El PSC s’ha compromès amb el PSOE a negar a Catalunya la seva condició de nació i el seu dret a ser consultada sobre el seu futur.

L’autodeterminació figurava al programa del PSOE de la transició però ara neguen un valor que consideraven fonamental i es posen del tot i en tot al costat del PP. Parlen d’un federalisme que no donen suport ni els mateixos barons socialistes. En resum: el PSC, PPC i C’s, reben vots a Catalunya però neguen al seus propis votants el democràtic dret a decidir i estan d’acord en què Espanya els segueixi atacant en la identitat i els segueixi explotant en el seu benestar per defensar els ciutadans espanyols.

Això permet preguntar: Qui representa, defensa, “de debò” als votants d’aquests partits…? És evident que votar a Catalunya a partits espanyols és votar contra si mateixos. Exactament “això” demostren els fets. Com demostren que els interessos que “de debò” defensen els polítics del PSC, PPC i C’s triats a Catalunya són “els dels espanyols”. A qui beneficien els seus vots en el Parlament català o en l’espanyol? Als seus votants catalans, no!, Sí, i molt, als qui “no” els van votar però són ciutadans espanyols.

Això presenta una situació que no es dóna en cap sistema democràtic i tampoc a Espanya: els votants de les autonomies espanyoles compten amb la defensa dels seus propis polítics més els polítics triats a Catalunya per al PSC, PPC i C’s. És imaginable en algun país modern que els parlamentaris perjudiquin els seus propis votants per millorar als d’altres districtes? “Això” és el que succeeix a Catalunya. Fins i tot els neguen el dret a votar per la seva llibertat.

Respectem plenament les ideologies i a qui les vota però quan aquestes ideologies actuen negant la democràcia pròpia dels catalans i orienten l’actuació de polítics que actuen en contra dels seus propis votants com fan els del PSC, PPC i C’s, que els priven de recursos econòmics per afavorir a ciutadans espanyols? Davant aquest fet que és inqüestionable… “aquests” votants…

PER DIGNITAT… Què han de fer…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

 



És DIGNE demanar MODERACIÓ?

La NO independència, és DEPENDÈNCIA!

Partits polítics a Catalunya, d’origen o orientació espanyola, tertulians, periodistes, fins i tot algun polític que sembla formar part de l’oposició més que a la coalició a la qual pertany (Sr. Duran), proposen el que anomenen “terceres vies”. (Que Rajoy no sap el que és!) La Vanguardia s’erigeix en portaveu d’aquests mitjans, d’una banda, i de la societat catalana, per un altre i llança un estudiat editorial defensant la “moderació” davant l’ona independentista amb base social creixent.

És important parlar el mateix idioma. Utilitzarem el castellà. Què s’entén per moderació? Segons el diccionari espanyol: Seny, sensatesa. A partir d’aquestes interpretacions “objectives” què proposen els impulsors de la moderació? Utilitzem els seus arguments.

El moviment independentista té dos grans pilars: La identitat que defensa Catalunya com a realitat històrica, jurídica, cultural, lingüística, de valors propis que porta 300 anys de persecució expressa o tàcita i amb una clara reactivació per part de l’estat espanyol. Davant aquest fet inqüestionable: què és l’entenimentat, l’assenyat? Què faria qualsevol ciutadà conscient en un país que es veiés castigat? Què demostra la història? Defensaria la pròpia identitat (llengua, lleis, valors etc.) o, per moderació, renunciaria a ella en benefici de l’agressor? Què és “l’assenyat? Defensar o sotmetre’s? Un exemple: Van ser moderats els espanyols que es van resistir a la invasió francesa o van ser entenimentats i assenyats lluitant fins que van recuperar la seva independència? Per tant, “l’assenyat, el seny” és no permetre ser colonitzat; és defensar el propi fins a la total recuperació i gestió. El que és “insensat” és sotmetre’s.

Un altre important pilar és el tracte econòmic que la societat catalana rep de l’estat espanyol. Hi ha moltes xifres, fets reconeguts i objectius. No ens detindrem en ells. Per a una societat que paga els seus impostos, que treballa, però que veu com es redueix el benestar de les seves famílies perquè els successius governs espanyols, amb el suport de partits catalans com a PSC, PPC i C’s, apliquen un sistemàtic espoli… què és l’assenyat? Per “moderació”, renunciar al benestar guanyat i merescut… o ser independents per gestionar-ho en benefici de la pròpia societat? L’insensat és “dependre”.

Els qui defensen la “moderació” no ho interpreten així. La seva interpretació és: moderació = renuncia. Com ho volen aplicar: una gran majoria de catalans volen la independència per defensar la seva identitat però els “moderadors” els demanen: No sigui vostè tot el “català” que “és” i se sent. Moderis, cedeixi, de manera suficient perquè els espanyols l’admetin. O en l’econòmic. Vostè paga molt més del que rep perquè uns altres puguin rebre més del que contribueixen. Això perjudica la seva família catalana però beneficia a famílies espanyoles. Sigui moderat, cedeixi en salut, educació, suport a la dependència, oportunitats de treball, infraestructures, benestar de la seva família perquè les famílies espanyoles estiguin contentes. Això és el que volen els moderadors? Això és el que volen els de la tercera via (Sr. Duran, PSC, PPC, C’s) i els seus votants…? En qualsevol cas, per “moderació”, dependre d’Espanya en identitat i recursos!

A la sensatesa, el seny, nosaltres afegim un valor determinant: “la DIGNITAT”. S’és digne o no s’és. No hi ha mitges tintes, no és pot ser “moderadament digne”. Un ciutadà “digne” defensa plenament la seva identitat, la seva llibertat, i dóna a la seva família la millor vida material a la qual té dret per la seva aportació i esforç. Ningú pot discutir això des d’una perspectiva lògica. Però dona la impressió que els moderadors semblen dir-nos: “Moderació = cessió de DIGNITAT”. O, dit d’una altra manera: Què “Per moderació” els catalans independentistes acceptin ser “indignes”.

Davant aquesta exigència de “indignitat” de renúncia a la pròpia identitat i drets en recursos, benestar, salut, educació, treball… els ciutadans de Catalunya, per DIGNITAT… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612