Arxiu mensual: desembre de 2013

IMPEDIR LA CONSULTA NO DIVIDEIX?

LA NO INDEPENDÈNCIA ÉS… DEPENDÈNCIA!

La societat catalana va reaccionar després de la retallada feta per un Tribunal Constitucional, dubtosament independent, d’un estatut constitucionalment elaborat i aprovat. Va ser una sorpresa per a tots. Les successives manifestacions de les diades van augmentar aquesta protesta. Van demostrar que no se seguia a uns líders visionaris sinó que era un moviment social molt profund que es generava al marge dels polítics. Què diria un sociòleg neutral? Possiblement que la idea i sentiment independentista s’ha fet present i, sembla, per quedar-se.

Es demana una consulta democràtica. La desitgen dos terços dels catalans. Però és nega. Els polítics contraris a la independència acusen als qui la promouen de dividir a la societat catalana. Objectivament, no promoure-la, no explicitar aquest moviment creixent, no divideix a la societat entre una minoria “dominant” i una majoria “dominada”? Es diu que “no és legal ni constitucional”. La llei Parot, per exemple, va ser “legal” per als qui neguen la consulta. Però ha resultat ser il·legal. Sense comentaris.

Catalunya ofereix una realitat històrica, cultural, lingüística, de lleis pròpies. Ofereix les característiques de “una nació”. I l’estat “natural” d’una nació és ser lliure i associar-se amb qui vulgui. L’estat “natural” d’un francès no és ser alemany o anglès sinó “ser” francès i estar on decideixi. L’estat “natural” de molts catalans que senten identitat pròpia és ser “catalans”, No espanyols. Demanar una consulta per decidir divideix? Negar la consulta no divideix…? La NO independència, sempre serà “dependència”. Hi ha solucions. No buscar-les no divideix? Negar el que és evident qualifica a uns dirigents. Això, no divideix?

Davant la negativa a una consulta democràtica avalada per la majoria del poble… Els ciutadans de Catalunya… Per Dignitat… Què han de fer…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

 

 



EL DISCURS DEL REI JOAN CARLES

LA NO INDEPENDÈNCIA ÉS… DEPENDÈNCIA !

Un any més el monarca ens ha ofert la “seva” visió del país d’on ell es cap d’estat. Què ha dit Joan Carles que ens afecti els catalans? Veiem algunes de les seves manifestacions:

Cal que es compleixi i es faci complir la Constitució i les lleis, perquè les diferències i les controvèrsies es resolguin d’acord amb les regles del joc democràtiques aprovades per tots”. La Constitució assigna al Rei una labor de “arbitratge”. Quines proves dóna de ser àrbitre imparcial davant el creixent separatisme de Catalunya? És “constitucional” NO ser àrbitre imparcial? Cal recordar que va qualificar de “quimera” el que demana una creixent part de la societat catalana. I són dos terços els que desitgen una consulta democràtica. És democràtic un rei que no dóna suport la democràcia? És democràtica una constitució que impedeix votar? La constitució recull “nacionalitats” i “regions”. És constitucional ignorar el que es pretenia quan es va reconèixer la “nacionalitat” catalana i portar-la a “regió”? Ha estat neta i sense parany l’aplicació de les regles de joc que recollia la constitució?

Cal generositat per saber cedir quan és precís, per comprendre les raons de l’altre i per fer del diàleg el mètode prioritari i més eficaç. Qui ha donat més mostres de “generositat” en aquests últims 35 anys? A quan ascendeix el dèficit fiscal de Catalunya en aquest temps? A més de 300.000 milions d’euros! Quants cops s’ha recolzat als governs espanyols en temes d’interès general sense contrapartides i cap reconeixement? Quant ha aportat cada família catalana, en la seva generositat, perquè visquin millor moltes famílies espanyoles? A qui s’adreça el Rei? Li està demanant encara més als catalans? Perquè, per les declaracions dels líders de PP i PSOE, no cedeixen en res, no comprenen més raons que les seves i de diàleg que reculli el que vol la societat catalana, ni parlar!.

“Convido les forces polítiques a què, sense renunciar als seus ideals, superin diferencies per arribar a acords que beneficiïn a tots i que facin possibles les reformes necessàries per afrontar el futur”. Què ha de fer un rei a qui ningú fa cas? S’ha vist algun moviment per arribar a acords amb Catalunya? Ni un solament! Ni per part del PSOE ni del PP. Quin és el futur de Catalunya a Espanya? Com més va és a pitjor! Així ho demostren els fets. Quin és el futur d’Espanya? És un país decadent, obsolet en totes les seves institucions, aferrat a models del passat i sense cap projecte il·lusionant. Reformes per al futur? Ni en té ni les cerca. Només aferrar-se a un passat que s’esgota. Això és el que volen els partits, votants, a Catalunya per als seus ciutadans? “Dependre” d’un estat en descomposició.

Demana generositat davant el problema català. Montoro afirma que no hi haurà cap mena de contrapartida per Catalunya a fi de parar la consulta. S’entenen entre ells? Formen part del mateix estat! O potser… a qui li demana generositat el Rei és als catalans! Més encara? El govern ho nega tot i sense la més mínima cessió. A això li diuen diàleg? No serà l’explotació de sempre? Què pensen els ciutadans de Catalunya que dubten o s’oposen a la independència? Fins a quan i quant estan disposats a ser maltractats?

Davant aquesta situació d’imposició, cultural, històrica, fiscal… de negativa a una consulta democràtica avalada per la majoria del poble…

Els ciutadans de Catalunya… Per Dignitat… Què han de fer…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

 



Catalans: Ser lliures o no?

LA NO INDEPENDÈNCIA ÉS … DEPENDÈNCIA!

L’actual moment sociopolític de Catalunya podria resumir-se en aquesta pregunta. Es parla de dos tipus d’independència: la “identitària” i la “econòmica”. Es pot recórrer a la història i a les seves interpretacions però és una realitat sociològica què, “aquí i ara” hi ha molts ciutadans de Catalunya que senten una identitat pròpia, clarament diferenciada de l’espanyola i molt més encara de la castellana. Aquesta identitat és un sentiment, sí, però també la consciència d’uns valors, una cultura, una llengua, unes lleis, un desig d’autogestió que es veuen permanentment assetjats. Les forces polítiques espanyoles majoritàries han provocat, amb la seva particular, restrictiva i retrògrada aplicació de la constitució espanyola, una reacció social que se segueix a nivell mundial. És de sobres coneguda la permanent actitud d’imposició i com s’accentua en els últims anys a través de mitjans com ara lleis del parlament espanyol, tribunal constitucional, invasió de competències, incompliments.

Davant la ferma reacció de la societat civil catalana s’ofereixen alternatives que no troben cap ressò ni en els partits ni en la societat espanyola. Federalisme, terceres vies? Des d’una pers-pectiva de societat democràtica avançada què ofereix la identitat espanyola que sigui atractiu?  Hi ha una idea difícilment rebatible: “El que no sigui Independència, és dependència!”. En definitiva, ser lliures o no ser-ho? Des de la llibertat, sí es pot cedir poder per a una integració però és un acte voluntari. Per tant, els qui neguen la possibilitat de votar neguen la possibilitat de ser lliures als ciutadans catalans i els segueixen considerant súbdits. I s’aborda l’aspecte econòmic? Davant la demanda d’independència s’amenaça amb tot tipus de mals per al futur benestar dels catalans. Què diuen els fets objectius del “tracte” que ens dona Espanya als ciutadans catalans? Catalunya creix gràcies a Espanya o “malgrat” d’ella? Compleix Espanya els seus compromisos d’inversió? És satisfactòria l’evolució del tracte de l’estat espanyol amb els catalans? Estan tractats els ciutadans de Catalunya com mereixen per la seva aportació? Estan entre els que més aporten però, estan entre els que més reben? Podem arribar a una altra conclusió objectiva …?

Aquí torna a ser vàlida la pregunta: “Ser lliures o no?” Catalunya podria estar perfectament relacionada amb Espanya si ho fes des de “la seva” decisió lliure. Però no la deixen decidir. Per què…? Doncs perquè Espanya hi té moltíssim a perdre. Per tant: “La no independència… és dependència!” “No sabem què succeiria amb la independència però sí, desgraciadament, què succeeix amb la dependència” Davant aquesta negació de llibertat en la identitat i el benestar merescut, el ciutadans de Catalunya… per “Dignitat”… què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612