Arxiu mensual: abril de 2015

PREGUNTES OPORTUNES – 143

La No Independència És… Dependència!

Segur que no consideraran plebiscitàries les eleccions?  Per què insisteixen tant PP, PS©OE, C´s, ICV, Podemos, etc. i mitjans de comunicació “dependentistes” en què les eleccions properes NO són plebiscitàries? Potser per temor a un resultat molt alt o majoritari de l’opció “independentista”? Es comprometen a que si aquest és minoritari NO el qualificaran de “plebiscitari” aquest resultat? Si guanyen i atès que diuen que Catalunya és Espanya… Es comprometen a integrar a l’independentisme amb mesures que donin resposta a les seves aspiracions de dignitat, identitat, democràcia, justícia, benestar o… seguiran utilitzant només una legalitat i constitució obsoleta i manipulada? Què ha de decidir un votant català amb dignitat democràtica i orientat a un futur millor davant l’única oportunitat d’expressió democràtica al seu abast en les municipals i el 27-S?

Què és el que veritablement importa als catalans?  És demagògia o ignorància quan els polítics “dependentistes? diuen que cal renunciar a la independència i centrar-se en el que importa als catalans? És tan difícil entendre-ho? Una ajuda: Importa als catalans el benestar que mereixen pel que generen? Sí! Els importa viure i ser tractats amb dignitat i justícia? Sí! Els importa viure en un país modern i democràticament avançat? Sí! Els importa veure respectada i fer créixer la seva identitat? Sí! Dóna resposta l’estat al que importa molt a la majoria de catalans? En absolut! Al contrari: cada vegada decideix més en contra d’aquestes aspiracions! Entenen ara per què importa tant la independència i els seus clars beneficis i res una “dependència” d’Espanya de tan evidents i provats perjudicis?

Quines propostes sòlides ofereixen els partits “dependentistes”? Quin missatge vol donar el PS©OE quan diu: “els que parlen de plebiscitàries no tenen propostes sòlides”. Compararem els programes quan els presentin. Quines propostes oferirà el PSC, o tots els altres partits “dependentistes”, que siguin més “sòlides” pels habitants de Catalunya en Benestar, Dignitat, Democràcia Real, Justícia, Identitat? que els partits “independentistes” que parlen de “plebiscitàries”? Quina opció de “solidesa” haurà de triar un votant demòcrata, digne, coherent, que busqui el millor per al present i futur dels seus?.

Assumir com a normal el que és una anormalitat?  Hem pensat en la notícia que hi ha autonomies que reben molt més del que aporten, que anuncien subsidis i subvencions als seus pensionistes, autònoms, mentre a Catalunya creixen les famílies dins de la pobresa? Hem llegit el que publica la prestigiosa entitat Càrites sobre Catalunya? Hem vist i “reflexionat” sobre l’anunci de “recollir llet per a nens que no la poden rebre”? Assumim com “normal” formar part d’un estat que espolia 16.000 mil milions anuals a Catalunya mentre es produeixen aquestes situacions, que malgasta en lloc d’invertir, que tant perjudica a les famílies catalanes? Assumim com “normal” l’explotació, la pobresa, la gana infantil, la mala gestió dels recursos econòmics per part d’Espanya quan això no serà “anormal” en una Catalunya independent? Assumim com  normal la dependència que genera pobresa quan podem optar per la independència que generarà justícia i benestar? No ens fa responsables d’aquesta injustícia recolzar la “dependència” d’Espanya votant partits “dependentistes”? Com ha de reaccionar un votant català amb dignitat i veritable sentit de justícia social?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com

 



PREGUNTES OPORTUNES – 142

La No Independència És… Dependència!

Qui vol seguir enganyant-se amb l’estat espanyol? Quin sentit té insistir en federalisme (PS©OE), confederalisme (Durán), estat sobirà dins d’Espanya (Icv), terceres vies (Patronals, etc.), diàlegs (pont aeri, Ibex, etc.)? Què ha tornat a manifestar Rajoy?: “no hi ha cap possibilitat de terceres vies ni de singularitzar a Catalunya? És possible alguna d’aquestes propostes sense el suport del PP? No! Davant la posició inamovible, explotadora, centralitzadora, “castellanitzadora”, antidemocràtica, injusta d’Espanya per als catalans… per què segueixen enganyant els qui ofereixen l’impossible o… s’enganyen els qui els voten? Quina és la decisió  coherent per a un votant amb dignitat, demòcrata veritable, que vulgui per a la seva família el benestar que mereix?

Pensen prostituir als catalans amb diners?  Quin concepte té el govern espanyol dels catalans quan diu que “potser”, com a única concessió a les demandes de Catalunya, “millori el finançament”. Algun acord o rectificació que respecti la identitat? No! Algun projecte de futur per a un tracte just? No! Algun signe d’escoltar a la societat catalana i atendre les seves demandes de democràcia? No! Quin qualificatiu mereixen els polítics a Catalunya que recolzen aquesta posició espanyola? No es prostitueixen per diners? I què pensar dels votants que renunciïn a democràcia, justícia, identitat, dignitat, major benestar, per diners? Què ha de decidir i votar un treballador, empresari, votant a Catalunya amb dignitat a qui volen prostituir amb uns diners que, a més, és seu?

Què diu el New York Times de les lleis del govern espanyol?: “La llei mordassa espanyola retorna al temps foscos del franquisme”. Per què demana que la comunitat europea la condemni?… S’alinea l’estat espanyol amb els països models de democràcia o amb les dictadures? Què pensar d’un polític o un votant de Catalunya que recolzi a governs com els espanyols amb tantes mostres clares d’antidemocràcia? Per quin tipus de país ha d’optar un votant a Catalunya, d’esquerres, centre o de dretes, però veritablement demòcrata? Atès que existeix una oportunitat real de viure en democràcia… és coherent no aprofitar-la?

Són “líders” tots els líders polítics catalans?  Estem d’acord amb aquesta definició molt acceptada de lideratge?: “Qui sintonitza amb el seu poble i les seves aspiracions, visualitza la millor situació per a ell, i es posa al capdavant per materialitzar-la, consolidar-la”. D’acord amb això: quins líders catalans sintonitzen amb la majoria i quins la ignoren i van contra ella? Quins donen resposta a les aspiracions del benestar merescut, tracte just, identitat, democràcia, dignitat i quins la ignoren, la neguen? Qui encapçala la marxa cap a la llibertat i beneficis de la independència i qui vol mantenir la servitud, injustícia, retallades, de la “dependència”? En definitiva, Futur millor o pitjor? Benestar o retallades? Llibertat o submissió? Independència o major dependència? A quins “líders veritables” votar tant en municipals com el 27-S?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com



PREGUNTES OPORTUNES – 141

La No Independència És… Dependència!

Espoli real o victimisme català?  Com afectaria a Extremadura una Catalunya independent que ja no aportés 16.000 milions de €/any? Segons el seu president (PP): “no podrien pagar la seva sanitat ni educació i encara els faltarien 4000 milions!” I Galícia? És sospitós que una universitat gallega digui que si Catalunya s’independitza, Galícia perdria 1.100 milions de € anuals i si tinguéssim el pacte fiscal, perdrien 600 milions? Això ho diuen els polítics i mitjans catalans o espanyols? Estan d’acord tots els catalans en aquesta contribució forçosa que tant perjudica totes les seves famílies? Poden acceptar que “a sobre” se’ls qualifiqui de “victimistes”? Quina opció ha de triar un empresari, professional, treballador, habitant de Catalunya davant d’aquesta realitat objectiva? Benestar, desenvolupament, gràcies a la Independència… o espoli, retrocés, retallades per l’actual “dependència”? Què és el coherent, merescut, just, digne?

Quin tipus de divisió volem per a la societat catalana?  Què volen els polítics espanyols, ara Feijóo (PP) en dir: “El debat sobiranista divideix la societat catalana”. En què divideix el debat independentista o dependentista? Segons les enquestes, en majories clares que volen votar… o en minories que rebutgen fer-ho? En possibles majories que desitgen viure amb la dignitat i benestar que mereixen… o en minories que accepten una situació d’explotació? En majoria que vol viure en un estat modern, just socialment… o minoria que vol seguir depenent d’un estat obsolet i explotador en el qual creixen les desigualtats? En definitiva, en lliures o sotmesos? Potser… en lliures, dignes… o en col·laboracionistes encara que es perjudiquin? Independents o depenent…?

Contractarien els directius del pont aeri a Rajoy?  Superaria el PP, Rajoy, una auditoria de gestió estratègica, rendibilitat en inversions, de motivació, d’una de les plantilles i divisió del “holding” que consideren Espanya: Catalunya? Quan aguantaria en el lloc un President que ignora (¿?) el que fan els seus directors financers, que enalteix i posa com a exemple responsables que acaben imputats? Què li dirien a qui “malgasta i balafia” milers de milions de € i no “inverteix” en projectes rendibles, que asfixia en lloc de potenciar el seu principal generador de riquesa? Segur que no el contractarien! Tot i així, probablement el veurem en algun consell d’administració “malgrat”…o gràcies a les seves decisions. Quin sentit té voler seguir depenent d’uns governs executius espanyols tan clarament incompetents i que tant perjudica els catalans?

Actuen els votants catalans com a “accionistes” conscients?  Què han de decidir els votants catalans que són, en definitiva, els “accionistes” del que és i genera Catalunya? Deleguen el seu vot en un consell d’Administració i executius que ignoren i maltracten els seus accionistes que és, precisament, optar per la “dependència” O han d’exercir el seu dret de vot a favor d’un projecte de futur molt més rendible, segur, com li permetrà la independència?

I si en lloc de marxar a Europa portem Europa a Catalunya? Per què tants joves formats pensen que hauran d’emigrar? Ofereix Espanya als joves catalans un estat com per continuar en ell? No! Els ofereix un projecte de futur ambiciós, il·lusionant? No! I si tota la joventut de Catalunya decideix participar en un projecte que SÍ els ofereix la possibilitat de realitzar-se personalment i professionalment, no haver d’emigrar, a través de la Independència? Són conscients que podrien desenvolupar els models de països europeus a Catalunya en   comptes d’anar-se’n? Què succeirà si opten per la independència, que és futur possibilista i millor, i renuncien a la dependència d’Espanya, que és passat obsolet, sense horitzó? Independència i seguir a     casa… o dependència i emigració? Què és el millor?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com

 



PREGUNTES OPORTUNES – 140

La No Dependència És… Dependència!

Són un frau democràtic les plebiscitàries?  Acceptem la definició “plebiscit: resolució presa per tot un poble a pluralitat de vots”? (Diccionari) Quin sentit de democràcia tenen els qui neguen que el poble “resolgui”? No són “plebiscitàries” de fet totes les eleccions? O, potser no volen que en les municipals i el 27-S el poble català NO resolgui el seu futur de llibertat, el benestar que mereix, en un país nou i veritablement democràtic? Si els ”dependentistes” fossin majoria, tampoc serien plebiscitàries? Democràcia real gràcies a la independència… o dependència de polítics dèspotes il·lustrats? Què decidirà un veritable demòcrata?

És millor, més bonica i Econòmica la dependència d’Espanya que la independència de Catalunya? Com poden demostrar els “dependentistes” que això és cert? És millor viure sotmesos, subordinats, que decidir el propi destí? És més bonic veure atacada la pròpia identitat; que no es respectin decisions i votacions democràtiques; que l’estat espanyol només sàpiga recórrer a tribunals o fiscalia, que dominen; que denuncien a líders que aspiren a escoltar al seu poble…? És més econòmic tenir les pitjors rodalies, pagar autopistes, haver de fer retallades en àrees bàsiques alhora que es paguen a Espanya 16.000 milions €/any? Què ha de decidir un votant coherent, davant del fet objectiu que demostra que la “dependència”  d’Espanya és molt pitjor, gens bonica i caríssima?

Què guanyen les famílies catalanes portant institucions espanyoles a Catalunya? A qui vol enganyar el PSOE amb aquesta promesa? És el desig de la majoria dels votants catalans o un desig d’aquest partit per demostrar “de qui és Catalunya” augmentant la presència d’institucions espanyoles? Significaria que desapareixeria l’espoli econòmic i que els catalans gaudirien del benestar que mereixen…? S’optimitzaria la llibertat, la democràcia real, la justícia social, la identitat i dignitat al fet que aspira la majoria de votants? Veritat que seria millor que es quedin les seves institucions i ens deixin tenir les nostres a més de deixar d’espoliar? Què prefereix un votant amb lògica? Cada vegada més explotat, dominat, sotmès, desdenyat però amb institucions espanyoles aquí o sense elles però amb benestar, llibertat, i amb les pròpies institucions a ple rendiment?

És raonable i racional la “dependència” de Catalunya?  Des de quina perspectiva pot defensar-se la idea que la “independència no és raonable ni racional”? Des dels interessos dels espanyols o des dels votants de Catalunya? És raonable perjudicar el benestar de les pròpies famílies estant entre els qui més aporten i menys reben? És raonable  dependre d’un estat obsolet, amb totes les seves institucions degradades, sense separació de poders, que agredeix la identitat catalana per imposar la “castellana”, que retalla les competències, centralitza; no compleix inversions bàsiques i malgasta en obres no rendibles…? És raonable ser dependents i maltractats, renunciar a ser lliures, viure amb dignitat i benestar? Què és el “raonable” per a un votant “racional”?

Té el Constitucional el “seny” que exigeix als catalans? Què pensen i senten els votants catalans quan el president d’un Constitucional “a-constitucional”, desprestigiat, polititzat, “cridi als catalans al seny i pactisme”? Va tenir “sentit democràtic o… de partit” quan va anul·lar aspectes fonamentals d’un estatut “constitucionalment” elaborat, confirmat per dos parlaments, un referèndum i el rei? Ha tingut i té “sentit democràtic… o de partit” quan admet a tràmit i sentència en contra de totes les iniciatives catalanes, fins i tot  no polítiques com la pobresa energètica? Quin “seny i pactisme” ofereix Espanya que sigui just, digne, per als votants catalans? Què ha de votar un habitant de Catalunya que tingui “seny” veritablement democràtic, de justícia, de dignitat, i vulgui el millor per al present i futur de les seves famílies?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com

ES VIABLE UNA CATALUNYA INDEPENDENT?

Aquesta és la pregunta que es fa molta gent i, alhora, és la que més preocupa els indecisos que desitgen la independència, però que davant la por (percebre la pensió, cobrar l’atur, tenir assistència mèdica, etc.) ara com ara, tenen dubtes raonables, la qual cosa és humanament comprensible. El ciutadà percep un munt de notícies contradictòries, en la seva majoria negant la viabilitat d’una Catalunya independent.

És cert que s’han publicat articles de premsa, editats llibres, donades conferències per experts que tracten el tema, principalment des del vessant econòmic, que analitzen la viabilitat del nou estat però, a hores d’ara, no s’ha fet una campanya informativa, d’ampli abast, que doni a conèixer els beneficis que comportaria l’obtenció de la Independència a tots els ciutadans catalans.

Sabut és, per tothom, el tracte discriminatori que en termes monetaris pateix Catalunya per part de l’estat. El  dèficit fiscal desapareixeria un cop obtinguda la independència, per la qual cosa el govern català disposaria d’uns diners per atendre més i millor als seus ciutadans. Segons els càlculs de la Generalitat, el dèficit és d’uns 16.000 milions d’euros l’any tot i que, els comptes “territorialitzats” de Montoro rebaixen la xifra a 8.500 milions.

Resulta si més no curiós, que l’artífex d’aquests comptes, Àngel de la Fuente, declarés poc després el següent: La possibilitat que l’Estat concedís a Catalunya un concert econòmic com el basc o el navarrès implicaria restar 16.000 milions d’euros del finançament de la resta de comunitats autònomes. La xifra és la mateixa que declara la Generalitat com a dèficit fiscal. També Jose A. Monago fent referència a la mateixa xifra deia: Extremadura patiria un dèficit de 4.000 milions i es veuria forçada a retornar competències al govern central. Aquestes dues declaracions donen, de passada, la raó als càlculs fets per la Generalitat

El dèficit fiscal català ha sigut constant entre 1986 i 2011 amb una mitjana anual del 8% del PIB, segons xifres de la Generalitat. És a dir, cada any més de dos mil euros de cada català se’n van a Madrid i ja no tornen. La xifra d’aquests 26 anys suma 245.512 milions d’euros que han sortit de Catalunya i s’han quedat a Espanya. A quin nivell es trobaria avui l’economia catalana sense aquest monumental dèficit? Entre els primers països europeus sens cap mena de dubte!

La viabilitat de Catalunya serà negada per l’oligarquia dominant i el govern espanyol amb el suport del PSOE. El govern del PP farà tot el que estigui al seu abast per impedir la nostra independència agafant-se com un clau ardent a la Constitució, la mateixa que va criticar i ara utilitza a la seva conveniència i interpretació. En nom de la llei volen jutjar el president Mas i dues conselleres. És vergonyós que apel·lin a la llei quan són els primers en no complir-la. Els pressupostos generals de l’estat, així con l’Estatut, son lleis!, I no les compleixen, a més d’això envaeixen competències, imposen retallades, incompleixen pactes….

Voldran atemorir la població, amenaçant amb la sortida d’Europa, el no reconeixement de l’ONU i, com deia el ministre Garcia Margallo, vagar per l’espai pels segles dels segles (?). Seguiran fent campanya, elaboraran falsos comunicats i utilitzaran els mitjans de comunicació afins per tal de desacreditar el procés, incidint de forma molt especial, en el tema de les pensions i prestacions que Catalunya no podrà atendre. Ja sabem, i ells també ho saben, que això és totalment fals. Diuen que gràcies al Fla la Generalitat funciona però, mai no reconeixeran que els diners que “ens deixen” ja els hem pagat mitjançant els nostres impostos.

Tot i la desaparició del dèficit i, en conseqüència, disposar Catalunya de més diners, cal incidir en els temes que causen la por i els dubtes a què fèiem referència, és a dir, les pensions i les prestacions de l’atur. La por a no tenir garantits aquests cobraments poden reduir els vots favorables a la Independència. Cal insistir que les pensions i prestacions actuals es paguen amb les cotitzacions dels treballadors en actiu.

És important tenir clar aquest concepte! Les pensions les paguen les persones que treballen i cotitzen en cada moment. Espanya té més atur que Catalunya i sous més baixos. El que significa que una Catalunya independent, amb més treballadors per pensionista i més sou, podrà pagar amb més seguretat als seus pensionistes i probablement xifres més altes. S’ha d’afegir que Espanya no podrà mantenir el sistema de pensions. Economistes il·lustres avisen que deurà abaixar-les fins a 500 € al mes. Al contrari que en una Catalunya independent.

L’Assistència sanitària no serà un problema sinó que millorarà. Actualment ja és responsabilitat del govern català i està entre les millors del món. Són les retallades, imposades pel govern de Madrid les que han obligat a fer malabarismes per tirar endavant per la manca de pressupost. Un cop obtinguda la Independència la sanitat catalana serà, fins i tot, millor que abans de l’esclat de la crisi. Es podran recuperar investigadors, científics, professionals, que han hagut de marxar per culpa de les retallades a què ens obliga el govern espanyol.

Aclarits aquests conceptes, veiem altres millores: l’estat independent gestionarà les infraestructures bàsiques de l’economia. Espanya no ha complert MAI els pressupostos d’Inversions en Catalunya. Els ports de Barcelona i Tarragona, planificaran les seves actuacions. Podran establir les rutes marítimes, tant comercials com d’esbarjo, lliurement amb les empreses navilieres. Tampoc ens caldrà Barajas per viatjar arreu del món. Convertit El Prat en aeroport internacional, farà que empreses forànies valorin l’opció d’instal·lar-se a casa nostra en disposar de vols directes amb Catalunya. Les rodalies seran més eficients. Comparar Renfe amb els Ferrocarrils catalans. És prou significatiu!

La Independència comportarà l’obertura d’ambaixades de molts països amb el que això reportarà de beneficis directes i indirectes, així com llocs de treball administratiu, de seguretat, transport, missatgeria, etc. També se’n beneficiaran el món de la cultura, el comerç, l’hostaleria i la restauració. Donarà un major impuls a la ciutat de Barcelona com a seu de simpòsiums i fires internacionals, a més de les que ja es fan en l’actualitat.

Per últim i molt important, totes les empreses que vulguin operar a Catalunya hauran d’establir sucursals en el territori. Això suposa que empreses de telefonia, alimentació, electricitat, petroli, asseguradores, distribució, banca, tabacs, etc. tindran seu a Catalunya i els impostos de societats, IVA, carburants, etc. els recaptarà el govern català, quan ara van cap a Madrid. Iniciatives de la Generalitat com el decret de pobresa energètica o l’impost sobre dipòsits bancaris es podran dur a terme, cosa que ara ho impedeix el govern espanyol.

Això significarà un increment notable de recursos. A més de l’impost sobre tabac, alcohol i carburants, el govern català passarà a recaptar el 100% d’IVA en comptes del 50% com ara, la qual cosa li permetrà abaixar alguns tipus (productes bàsics, cultura, subministres, etc.) El govern i els partits espanyolistes tenen molt clar la viabilitat de Catalunya, el que no tenen gens clar és la d’Espanya sense l’aportació del principat.

Diferents organismes internacionals així com experts economistes manifesten que els països petits tenen més viabilitat que no pas els grans. El PIB de Catalunya és similar al d’Àustria, Dinamarca, Finlàndia o Israel amb un nombre gairebé igual d’habitants. Això n’és una prova fefaent del nivell de vida que podrien tenir els ciutadans de Catalunya sent un país independent.

La Independència no és l’èxit en si, sinó una oportunitat que hem de saber aprofitar, perquè el poble que té por a fracassar i no s’arrisca, fracassa segur. Moure’s és arriscat, no moure`s és suïcida. No sabem com ens anirà amb la independència però, el que si sabem és com ens va amb la dependència.

Insistim en que s’ha de donar la màxima difusió per contrarestar les fal·làcies que es diuen i es diran, perquè, a l’hora de votar, el ciutadà no tingui la incertesa sinó la seguretat del que més li convé. No sols es tracta del seu futur sinó també el dels seus fills i néts.

Per la Dignitat – Grup d’Opinió

PREGUNTES OPORTUNES – 139

La No Independència És… Dependència!

Per què Catalunya és la pitjor zona de rodalies de Renfe? Se sap que trens de rodalies retirats d’Espanya els porten a Catalunya? Quants anys d’incompliment acumulen els governs espanyols en rodalies? Quan perjudica això als centenars de milers de viatgers d’aquestes línies, a l’economia catalana? Comparem RENFE amb els Ferrocarrils catalans? A partir de realitats objectives, podem qualificar a RENFE d’impuntual, obsoleta, incòmoda, i als “ferrocatas” de puntualitat, modernitat, comoditat europea? Això és el que diuen les estadístiques! Podem dir que RENFE és un indicador clar de “dependència” negativa i els Ferrocarrils catalans un exemple de què ofereix la independència? Seria l’objectiu! Què han de votar els viatgers de rodalies a Catalunya? Independència per a un transport públic tipus europeu o dependència d’Espanya i… un transport a Catalunya subdesenvolupat? Què decidir…?

Què troba “estrany” el prestigiós economista Niño Becerra?  És “normal” que Catalunya lliuri a l’estat espanyol 16.000 mil milions d’euros/any més del que rep i hagi de demanar a qui li espolia crèdits, a retornar -fins ara amb interessos- per atendre necessitats socials, serveis, nòmines, etc.? Ho veuen “estrany”  com el catedràtic els votants de partits dependentistes o… ho veuen “normal”…? Podem dir que “estrany” és que hi hagi votants a Catalunya que es castiguin a si mateixos i a les seves famílies, fills, veïns… i dubtin o s’oposin a una independència que tant beneficiarà les seves vides…? Què és el coherent, lògic, si es pensa en el benestar present i futur propi, dels fills; en treball, desenvolupament, progrés…? Benestar o més retallades?

Eleccions municipals Plebiscitàries o no…?  Quin diagnòstic es farà si hi ha més vots a partits independentistes que a dependentistes? Diran aquests que NO és un plebiscit i no signifiquen res…? I si  predominen els vots, encara que sigui per un només, dels partits que s’oposen a la independència…? Segur que no diran que és tot un plebiscit? Tenint en compte la creixent centralització de l’estat espanyol i la retallada de competències dels ajuntaments… són conscients els votants que amb el seu vot “ja” voten independència    o dependència progressiva i menys autonomia municipal? Què deu fer un veí conscient què determinarà amb el seu vot la vida de la comunitat…? Independència i millora o dependència i deterioració? Què decidirà…?

Més rendible l’AVE que l’eix mediterrani?  Quantes pèrdues acumula el llevant espanyol perquè els governs espanyols prioritzen un AVE que mai serà rendible sobre un eix que ho seria des del primer moment? És lògic prioritzar un model centralitzat a Madrid sobre un altre que connecta l’Espanya més productiva i exportadora amb Europa? Si això decideixen en l’estat espanyol… què faran amb Catalunya? Quant ha costat i costa que “encara” no estigui construïda la connexió del port de Barcelona amb ample europeu? Quan costarà la decisió d’una empresa alemanya que volia exportar els seus cotxes pel port de Tarragona però ha triat un altre europeu per no existir la via adequada? És una mostra de bona gestió de l’estat espanyol? Com incidirà en l’economia del Tarragonès i els seus habitants? Què decidiran els votants catalans? Inversió que genera riquesa o despesa inútil que genera pobresa…? Independència per connectar amb Europa o dependència per subordinar-se a Madrid?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 138

La No Independència És… Dependència!

On està la “línia vermella” de la nostra dignitat? (1)  Apliquem la ”línia vermella” tan de moda!? Acceptem la definició de “dignitat” segons diccionaris: “Qualitat del que es fa valer com a persona, es comporta amb responsabilitat, serietat i respecte cap a si mateix i cap als altres i no deixa que ho humiliïn ni degradin”  Segons això, davant nosaltres mateixos i davant els altres, ens fem “valer com a persones” amb la dignitat objectiva i subjectiva que mereixem davant el tracte de l’estat espanyol? Fixem nosaltres la “línia vermella” o deixem que ens la marquin? On l’establiran els votants a Catalunya amb autèntic sentit de la dignitat?

On està la “línia vermella” de la nostra dignitat? (2)  S’ha comportat i es comporta la ciutadania catalana amb responsabilitat, serietat, respecte, amb l’estat espanyol, amb els espanyols, des de la transició? Hi ha moltíssimes proves d’això! Es comporten els successius governs espanyols, els seus líders polítics estatals i autonòmics, amb responsabilitat, serietat, respecte, a Catalunya com a entitat i als seus habitants?   Hi ha moltíssimes proves que NO ha estat així! Davant aquesta situació objectiva, ens comportem amb responsabilitat, serietat i respecte “cap a nosaltres mateixos”, famílies, fills; el seu present i futur si ho permetem? Des de la perspectiva de la dignitat, on marquem la línia vermella que protegeixi la dignitat que mereixem? Què faran els votants amb dignitat?

On està la “línia vermella” de la nostra dignitat? (3)  Exigeix la definició de dignitat: “No deixar que ens humiliïn i degradin”? Sí! És humiliant i degradant que l’estat espanyol, dirigents estatals i autonòmics, mitjans de comunicació, decideixin sobre Catalunya; recullin signatures contra lleis i votacions democràtiques dels catalans; inventin injúries contra els nostres dirigents; incompleixin els pressupostos i obligacions de finançament; espoliïn econòmicament fins a l’asfíxia; envaeixin competències; denunciïn qualsevol iniciativa davant el constitucional i fiscalia que dominen; ataquin identitat, llengua, valors; impedeixin una lliure, democràtica, pacífica expressió…? Ho és!  On fixen els votants catalans la línia vermella de la seva dignitat per no ser humiliats i degradats? On l’assenyalaran els habitants de Catalunya amb dignitat?

On està la “línia vermella” de la nostra dignitat? (4)  És, per tant, “digne”, fer-se valer com a persones, comportar-se amb responsabilitat, serietat i respecte amb nosaltres mateixos i les pròpies famílies, sense faltar als altres, no deixar-se humiliar ni degradar per ningú? Això diu la definició objectiva de dignitat! Tracta l’estat espanyol als catalans d’acord amb la mateixa? No!  Aquí estan els fets des de fa 300 anys!: Què és el coherent per als pares de família, professionals, empresaris, treballadors, catalans amb consciència de Dignitat…? Ser dignes i fixar amb claredat la seva línia vermella o… deixar que la fixin? Dignitat o indignitat…? Què decidim??

Tradueixen “seny” per submissió, dependència…?  Per què diferents líders polítics espanyols i catalans (?) segueixen apel·lant al “seny” i esperen pactar un referèndum amb l’estat espanyol? Hi ha algun indicador que sigui possible? Algun polític o mitjà espanyol recolza la idea? Què proposen com alternativa quan és segur que mai acceptaran una consulta per la independència? 300 anys més de progressiva submissió         i dependència humiliant i degradant? On està el “seny”? En la decisió de ser independents o en la resignació de ser dependents? A qui ha de recolzar un català… amb “seny”?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 137

La No Independència És… Dependència!

Qui avisa ara del perill per als pensionistes…? Per què tantes notícies negatives sobre el futur de les pensions per als jubilats   a Espanya? Per què denuncia ara el secretari general d’UGT que descendeix el fons de la seguretat social per a pensions…? Té sentit que l’estat espanyol, els polítics “dependentistes” a Catalunya, segueixin amenaçant als actuals i futurs jubilats catalans quan és Espanya la que no podrà pagar-los? Saben aquests que en una Catalunya independent les pensions seran més segures i de major import? Si es desitja un benestar present i futur què és el coherent…?

Optimitzar el benestar o… una mica menys “dolent” que ara?  Pretenen els polítics i partits independentistes optimitzar el benestar que mereixen les famílies catalanes? Sens dubte! Aspiren a això els polítics dependentistes que s’oposen a la independència de Catalunya… o només aspiren a que els catalans estiguin “una mica millor que ara”? Hi ha algun indici objectiu que Espanya vulgui cedir “alguna cosa” a favor dels catalans? Cap! En què seria millor votar “dependència” que limita, retalla, impedeix benestar a votar “independència” que optimitzarà la qualitat de vida dels catalans? Què és el lògic, el coherent…?

Cap a on camina Catalunya sota la dependència d’Espanya? Què suggereixen els partits dependentistes catalans quan veuen a Catalunya camí del precipici? No hi ha molts fets que suggereixen que Catalunya va cap al precipici… si segueix depenent d’Espanya? Millora clarament el benestar de les famílies catalanes gràcies a un finançament just? No! Augmenta el respecte al que legisla el parlament català en favor dels seus ciutadans? No! Existeix independència judicial en tot el que respecta a Catalunya? No! Què ens apropa més al precipici econòmic, democràtic, de justícia, de dignitat…? Dependre d’Espanya o ser independents…?

Volen enviar  a presó a centenars de milers, potser milions, de catalans? És just insinuar que poden anar a la presó uns líders que sintonitzen amb el seu poble i reivindiquen una consulta pacífica i democràtica? En realitat… no és a aquests centenars de milers, potser milions, de ciutadans als quals volen mantenir presoners d’un estat obsolet, explotador, pseudo demòcrata, sense separació de poders, injust…?      A qui han de votar els ciutadans veritables demòcrates, amb dignitat…? Als que volen alliberar-los o als que els volen mantenir presoners…? 

Cap a on ens porten els dos fulls de ruta a Catalunya?  Coneixen la campanya del PP contra la independència? Segur que no la subscriuen els altres partits dependentistes…? Qui ha posat roques o lava en una carretera cap a una consulta pacífica, i, potser, la independència? Quines són les dues opcions? Benestar o retallades en àrees bàsiques…? Llibertat o submissió…? Modern país europeu o vell estat espanyol o… sud-americà? Futur o passat…? Dignitat o indignitat…? En definitiva… Independència o dependència…? Quin camí ha de decidir un ciutadà català conscient, coherent, lògic, que desitgi el millor per al present i futur  dels seus…?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 136

La No Independència És… Dependència!

Prepara l’estat espanyol denúncies contra líders catalans independentistes…? Es publica la notícia per desacreditar a líders que connecten amb la societat? Per desanimar, afeblir, el desig de llibertat, dignitat, benestar, dels ciutadans? Creuen que els indepen-dentistes són submisos seguidors d’uns líders il·luminats…? Encara no admeten que són precisament els ciutadans amb dignitat els qui volen decidir el seu futur? Prepararà el govern espanyol denúncies contra aquests com ho fa amb alguns dels seus líders? Davant aquesta amenaça de qui només té arguments intimidatoris què han de pensar i decidir els veritables demòcrates catalans?

Aporta Catalunya a Espanya molt més que la Unió Europea? Les xifres ho demostren. Destacats economistes parlen de 160.000 milions de € l’aportació d’Europa a Espanya. Saben els votants catalans que pot doblar fàcilment aquesta xifra si es calculen 16.000 mil milions €/any durant els 20 últims anys? Ha estat una aportació voluntària o imposada? Valoren els ciutadans de Catalunya què els costa dependre d’Espanya? Pot haver-hi un sol pare de família a Catalunya disposat a castigar als seus per defensar aquest espoli…? S’imaginen el benestar que els donaria si no patissin aquesta contribució obligatòria…?

Acceptaria un ciutadà normal que els seus veïns administressin els seus recursos, decidissin per ell? Quina família viuria en un bloc on els veïns decideixen que ha d’aportar a la comunitat més que la resta i tenir pitjors serveis? Quina família acceptaria que si decideix marxar, per estar insatisfeta, ha d’esperar la votació dels seus veïns? Es resignaria a continuar allí si aquests li prohibeixen que marxi i la segueixen perjudicant? I si a sobre els critiquen, insulten… i ningú surt en la seva defensa? Seria bo viure en una comunitat així? Suggereix “alguna cosa” del que li passa als catalans amb els seus veïns espanyols? Què ha de fer un ciutadà amb dignitat, que vol el millor per als seus?

Per què hi ha ciutadans que dubten o s’oposen als beneficis de la independència…? Gaudeixen les famílies catalanes el benestar que mereixen pel que generen? No! És escoltada i respectada la ciutadania catalana en les seves iniciatives polítiques? No! És Espanya un referent sociopolític avançat que tracta als catalans amb criteris de democràcia real i justícia? No! Això demostren els fets. Es pot afirmar que no se sap com anirà amb la independència, encara que molts indicadors indiquen que anirà molt millor, però se sap -i pateix- com va amb la dependència d’Espanya? Sí! Què justifica dubtar o oposar-se a un benestar molt millor, una democràcia avançada i justa socialment?

Bonsai o gran arbre natural?  Segons Krystyna Schreiber, periodista d’Alemanya. Què pretén l’estat espanyol de Catalunya? Convertir-ho en un bonsai o permetre que sigui el gran arbre frondós i amb fruits que pot ser en llibertat…? Què intenta des de fa 300 anys quan “asfíxia” sense arribar a ofegar? Ho situa en un recipient que impedeix el creixement? Ho rega just perquè no s’assequi? Promet competències, les justes!, que després no cedeix o retalla? Aprova infraestructures que no executa…? I què fa quan aquest “ésser viu” renúncia a ser bonsai per ser el roure poderós que pot arribar a ser en llibertat? No li envien amenaçadors llenyataires amb destrals en forma de lleis, jutges, tribunals, fiscalies, ofec econòmic…? Davant aquests fets tan ben descrits per la periodista alemanya… qui pot dubtar o oposar-se a l’alliberament d’aquesta situació asfixiant i restrictiva de bonsai per convertir-se en aquest arbre robust, segur, potent que serà una Catalunya independent? Què és el lògic, digne, coherent…? (idea facilitada per un lector del nostre bloc).

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com