Arxiu mensual: juny de 2015

PREGUNTES OPORTUNES – 157

La No Independència És… Dependència!

ICV, PSC… nous partits “paràsits”…?  Publicat: Joan Herrera “Junts (amb Podem)  multipliquem i aspirem a tot. Seria “irresponsable” deixar passar l’oportunitat de presentar-nos plegats el proper 27-S”. No proposava que Catalunya fos un “estat sobirà” dins d’Espanya? Sobirà… i “dins” d’Espanya? Té això alguna possibilitat real? S’enganya o enganya els seus militants i votants? Publicat: Iceta “és mostra disposat a “parlar amb tothom” perquè “les esquerres s’han d’unir i coordinar”. Per què no s’atreveixen a anar sols com han fet fins ara? Per què necessiten unir-se precisament als qui no defensaran els interessos reals dels catalans com ja han manifestat? Què han de votar els militants i votants d’aquests partits que tinguin dignitat democràtica i vulguin defensar els interessos de les seves famílies?

Saben que votaran “dependència” si voten Podem i associats? Publicat: “Pablo Iglesias afirma que no s’entendrà amb ERC per ser independentista” Així doncs Pablo Iglesias, Podem, són “dependendistes”. Hem d’interpretar que si s’entenen bé amb altres partits com a ICV, PSC, Procés Constituent, etc. és perquè aquests també són “dependendistes”?  Són conscients els militants i votants d’aquests partits que no només perden la independència com a tals i es subordinen a un patriòtic espanyolista (així es declara Iglesias) sinó també la independència de la seva vida democràtica, la gestió dels recursos a favor de les seves famílies? Què és coherent votar? Llibertat o submissió? Superàvit o dèficit fiscal…? Liderar o ser dirigits…?

Què és fer les coses bé sobre la consulta per la independència? Publicat: “Duran obre els braços als votants de CDC i de CiU que vulguin fer les coses bé”. Què és “fer les coses bé”? Que Espanya autoritzi un referèndum que pugui decidir la indepen-dència de Catalunya? Algú creu aquesta possibilitat? Mereix Durán el vot de qui desitgi ser lliure, viure en democràcia real, amb el benestar que mereix i gestionant els recursos que genera, defensant la identitat, la dignitat… en l’esperança que Durán i Espanya l’hi materialitzin? Si s’haguessin fet les coses bé, segons Durán… serien independents els països sud-americans, l’Índia, Noruega, ex països de l’URSS, Àfrica…? Fer les coses bé significa submissió total? Què hauran de decidir els votants de CDC i CiU des de la coherència, la dignitat…?

És democràtic un estat que només denuncia davant el Constitucional?   Publicat: “Sáenz de Santamaría avisa que Rajoy recorrerà totes les decisions i actu-acions del Parlament o la Generalitat que pretenguin crear estructuris d’Estat“. En algun moment s’han plantejat per què tants catalans volen independitzar-se d’Espanya després d’haver demostrat i contribuït al seu desenvolupament durant tants anys? Què faria un estat competent i democràtic davant unes macro manifestacions amb una petició tan clara com és la de poder votar? Actuaria perquè aquests milions d’habitants volguessin seguir de bon gust a Espanya… o ho remetria al Constitucional com abans s’enviava a la Inquisició? Davant l’evidència d’un estat espanyol tan incompetent, per dignitat què decidir? Llibertat o submissió inquisitorial?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  29-06-2015

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com



PREGUNTES OPORTUNES – 156

 La No Independència És… Dependència!

Interessa seguir a Espanya per les pensions? Publicat: El governador del Banc d’Espanya assegura que el sistema actual no garanteix el nivell de pensions que esperen els ciutadans. Augura una baixada de les pensions a llarg termini? Som conscients que és exactament el contrari del que assegura una Catalunya Independent? Tenen en compte els cotitzants actuals de la Seguretat social que Catalunya té més treballadors per jubilat i més aportacions a la caixa per a pensions? Què és el coherent per a qui desitgi optimitzar recursos per a la seva jubilació? Seguir en una Espanya que no podrà atendre pensions i haurà de rebaixar-les… o optar per una Catalunya que li oferirà un millor nivell de vida?

Que paga la pena per l’aspirant a líder del PSC Sra. Chacón? Declaració: “La independència és un trencament polític i emocional que no paga la pena”. Recordem que aquesta política va manifestar: defensaré, amb ungles i dents, que Catalunya no gaudeixi mai d’un pacte fiscal com bascos i navarresos? A qui representa i beneficia aquesta política? Dir que es recolzaria l’estatut que elaborés Catalunya i després deixar-ho net com una patena sense que digués res no és una ruptura política i emocional? Portar anys desapareguda de Catalunya no és una ruptura política amb els seus votants? Que val la pena per a la Sra. Chacón? Sotmetre’s al dictat del que decideixi Espanya, desdenyar al parlament i tots els votants i manifestants catalans, seguir mantenint l’espoli econòmic…? “Això” paga la pena per a un votant socialista català?  

En què millora pels catalans la proposta de Podem a la del President? Publicat: Iglesias a Mas: “El ‘sí es pot’ guanyarà el 27-S” Ha d’aspirar a presidir Catalunya una formació que ignora si el valencià i el català són la mateixa llengua o que no coneix la importància estratègica de l’eix mediterrani? Una formació que basa el seu missatge en “l’odi” al president i en la calúmnia sense proves insultant amb això a tots els seus votants? Seria la millor representació de la societat catalana una opció que ofereix molt més de “anti” governants actuals que a favor d’una Catalunya pròspera? Ofereix Podem i els seus socis un “model d’estat modern europeu, just socialment, d’alt nivell de vida, democràtic i digne com aspira l’ampli equip que lideren els partits independentistes? Europa o Sud-Amèrica? Què decidim?

Què justifica optar per la dependència de Durán i els seus seguidors? Publicat: De Gispert ha apuntat que ni Duran ni el seu nucli dur van defensar el Pacte Fiscal, perquè sospita que ni hi creien. Des del 2010 tenien una estratègia premeditada, ara s’entén la pregunta que presentaven; era una estratègia calculada. Volien trencar CiU i acabar amb el procés”. Era necessari una declaració autoritzada com la de la Sra. Núria de Gispert per creure que el Sr. Durán estava traint el procés, als seus votants, al seu soci de govern i coalició? Què demostren les reiterades i “inoportunes” cartes setmanals als militants que desqualificaven, contradeien, al President Mas i el seu projecte a favor de Catalunya? A qui representava i beneficiava Durán tot aquest temps? Què votaran militants i votants d’Unió a qui Durán demana el seu vot en el futur? Independència o dependència…?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  29-06-2015

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com



PREGUNTES OPORTUNES – 155

La No Dependència És… Dependència!

Qui fractura què? Per què insisteixen polítics i partits espanyols a Catalunya sobre la “fractura” de la soci-etat catalana? No fractura ignorar els resultats de les votacions del Parlament, el referèndum de l’estatut, les manifestacions milionàries de persones, el perma-nent incompliment d’inversions, el crònic dèficit fiscal, la recentralització de competències, que obliga a fer retallades de tot tipus per insuficient finançament, atacar la llengua, cultura, valors…? No és l’estat espanyol qui ha fracturat la societat en “dependentistes” resignats i  independentistes amb dignitat democràtica?

Què és el nacionalisme moderat…? Qualifiquen els mitjans i polítics espanyols per “nació-nalistes moderats” als qui renuncien a la seva història, llengua, valors, cultura i  admeten la colonització econòmica espanyola però mantenen certs trets folklòrics?, i de “radical” als qui defensen la seva pròpia història, llengua, cultura, valors, recursos, per dignitat, identitat, el benestar que mereixen…? Sí! Equival “nacionalisme moderat” a cessió de llibertat, dignitat, identitat i acceptació per viure amb el que “designi i decideixi” l’estat colonitzador? Es pot ser “mitjà” nació…? Són els espanyols nacionalistes moderats amb i per a Catalunya? Què ha de votar un català amb dignitat?

Què fer davant la desunió dels polítics independentistes…? Per què els “dependentistes” (PSC, PPC, C’s, Podem, etc.) estan d’acord a defensar la submissió, l’explotació econòmica, la subordinació de les lleis catalanes al constitucional espanyol, en no protestar pels reiterats incompliments que tant castiguen les famílies catalanes…? Per què els polítics indepen-dentistes no assumeixen un objectiu comú i el mitjà d’aconseguir-ho com cada vegada demanen més votants…? Què fer? Què impedeix que siguin els votants els qui abandonin fòbies i filies, ideologies, i s’uneixin plegats per votar l’opció independentista més possibilista, coherent? Quant està en joc el 27-S?

Viuran millor els treballadors catalans dependent d’Espanya que en una Catalunya  independent? En què es basen els polítics i partits que es diuen d’esquerra per demostrar-ho? Saben que es calcula per a Espanya un atur estructural del 19% durant anys i a la Catalunya independent seria del 10%? Valoren que Espanya perd posicions en relació a Europa en tant a Catalunya independent la situen per sobre de la mitjana europea en benestar equivalent a països com Àustria, Finlàndia, Dinamarca…? Votarien, si se’ls donés l’opció, seguir en un país obsolet i arruïnat com Espanya en lloc de viure en un modern país europeu…? Treball o atur…? Benestar o retallades…? Què decidiran?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com



PREGUNTES OPORTUNES – 154

La No Independència És… Dependència!

Camina cap al passat o cap al futur l’estat espanyol?  En quin temps se situa el PSOE en dir: “Unes eleccions no anul·laran segles de convivència”, o el PP quan declara “caminar cap a coses del segle passat te molt poc sentit” De quan és impedir votar pacíficament i democràticament, ignorar la demanda majoritària dels habitants de Catalunya, imputar als líders que escolten als seus representats, ignorar les decisions del Parlament per imposar sentències d’un Constitucional manipulat, explotar econòmicament…? Tot “això”, que és evident, de quan és? Què ha de decidir un votant català amb dignitat democràtica davant un estat colonitzador ancorat en el passat?

Hi ha cua per “jurar” la bandera espanyola a Barcelona? Quin % de la població total de Barcelona representen “600 persones”? Quina valoració podríem fer si apliquem el criteri de l’estat espanyol davant les macro manifestacions o les votacions del 9-N? Podríem dir amb total propietat que gairebé el 100% dels barcelonins “passen” d’aquesta bandera? Què “sent i pensa” la població majoritària de Catalunya d’aquest símbol? Ho percep i ho sent com a propi i alliberador… o aliè i colonitzador? Es pregunta l’estat espanyol el motiu? Què fa Espanya perquè s’equipari o superi a la senyera? Què  ha de decidir un votant amb dignitat, identitat, sentit de justícia??

Quant dèficit ha acumulat l’incompliment de l’estat espanyol? Sabem que el govern central no revisarà el sistema de finançament previst per a aquesta legislatura? Recordem que s’admet que Catalunya té un dèficit anual d’uns 15.000 milions d’euros…? Calculem que en quatre anys són 60.000 milions? Calculem quant s’hagués pogut aplicar en temes socials, inversions, sanitat, educació, etc. d’aquesta xifra? És coherent que els partits i polítics “dependentistes” NO protestin davant el govern espanyol per aquest càstig a totes les famílies i sí acusin al Govern? Davant aquesta evidència què ha de decidir el 27-S un votant coherent, digne, que pensi en la seva família…?

Volem “dèspotes il·lustrats” o capdavanters “demòcrates”? Recordem que “dèspotes il·lustrats” són els que “decideixen i imposen què li convé al poble però sense comptar amb ell” i “demòcrates” són els que escolten, sintonitzen amb la gent i tracten de materialitzar els seus anhels? Té Catalunya polítics que parlen de federalisme, confederalisme, sobirania dins de l’estat espanyol, terceres vies… com a model a aplicar però sempre “dependent” d’Espanya? Aquí estan les posicions i declaracions! Hi ha líders que escolten  i sintonitzen amb el desig de decidir i ofereixen resposta a les demandes de democràcia real, dignitat, justícia social, identitat, benestar, que reclama la majoria a través de la independència? Sí! A qui votar? Optem per INDEPENDÈNCIA o per dependència…?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 153

La No Independència És… Dependència!

Qui diu que “no és realista” l’expulsió de la UE d’una Catalunya independent?  Un grup d’experts europeus en la trobada sobre el tema celebrada a Barcelona! Qui i per què “amenaça” amb una sortida i no reingrés de Catalunya a la UE? Els partits que volen llibertat, dignitat, benestar, per a totes les famílies catalans o… els qui la retallen, els tracten indignament, els perjudiquen en la seva qualitat de vida per afavorir les famílies espanyoles? No és “aquesta” la realitat objectiva com demostren els fets? És coherent creure als qui només argumenten el temor pel molt que perdran i no als qui, sent imparcials, informen del “realisme” de seguir a Europa? Què volen per les seves famílies, els votants en Catalunya? La il·lusió d’un nou estat europeu que beneficiï a tots o… la resignació d’una progressiva i negativa dependència d’un obsolet estat espanyol? Què decidir…?

Què pensar de la nova sentència del TC i del nou recurs anunciat pel govern espanyol? Un analista polític internacional… diria que Espanya és una democràcia amb “separació” de poders o amb una clara i evident “connexió”? Aquesta evidència situa a Espanya entre les democràcies avançades o entre les que “es diuen” democràtiques i són dictadures o països bananers? Diria l’observador imparcial que el govern espanyol, preveu i evita situacions conflictives com la que ha explotat en la societat catalana que té dignitat democràtica o que no només no l’evita sinó que la genera, engrandeixen, agreuja…? Ignorar o negar la “causa” d’un problema… no allunya la seva solució? És propi d’un país democràtic recórrer en exclusiva a la condemna legal en nom d’una constitució que impedeix l’expressió democràtica? Quants votants catalans consideren seva l’actual constitució? Què decidirà un “veritable demòcrata” el 27-S? Una nova constitució integradora, avançada, justa… o seguir dependent d’una constitució obsoleta que els ignora i limita, castiga…?

Quin efecte té sobre les nostres vides viure… més o menys… endeutats…?  Quin efecte té per a una empresa, una organització, una família…, tenir deutes equivalents a “tot” el que ingressen o tenir-les per “només” un terç del que generen…? Coneixen els votants la “realitat” del deute a Espanya i a Catalunya? Saben que l’estat espanyol ja està arribant al 98% de tot el que genera i que molts economistes diuen que o haurà de fer enormes sacrificis i retallades o… no podrà pagar-ho mai…? Saben que el deute de Catalunya no arriba a “un terç” del que genera i podria assumir perfectament una part del deute espanyol si s’independitzés sense cap sacrifici per als seus habitants…? Aquesta és la realitat de les xifres! Davant aquesta evidència… què decidirà el 27-S un votant conscient, coherent, que pensi en el millor per a ell i la seva família en el futur…? Seguir dependent dels qui incrementen un deute inassolible i impagable i els perjudiquen o a qui, gràcies a la independència, asseguren una vida amb un deute perfectament assumible que els beneficia…? En definitiva, “Catalunya progressivament enriquida… o progressivament empobrida…? Què decidir?

Analitzem els resultats de les municipals… de cara al 27-S? Ja s’han constituït els Ajuntaments després de molt estranyes combinacions. Quin grau de satisfacció tenen els votants del “que s’ha fet amb el seu vot”? I, sobretot, seguim tenint com a “nord” una democràcia real, dignitat, identitat, justícia, benestar i poc o gens la ideologia, les fòbies i filies a l’hora de votar? Serà realment útil o només “testimonial o de protesta”? Som partidaris de votar “a favor” d’aquests valors amb visió a llarg termini en lloc de fer-ho “en contra” de persones o partits “aquí i ara”, amb visió a curt termini? Serà important analitzar amb rigor la coherència i el com-portament dels nous ajuntaments de cara a la utilitat estratègica” del vot en lloc de la “utilitat partidista” que puguin fer d’ell? En definitiva… gestionem el nostre present i futur o deixem que “ens el gestionin” al mar-ge dels nostres interessos? A la vista del que succeeixi aquests mesos… que ens hi juguem el 27-S?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 152

La No Independència És… Dependència!

Saben aquell que…?  A l’exèrcit hi ha un soldat que té dificultat per dir “cartutx”? Ell deia “cartxut”. L’instructor insisteix però no aconsegueix la pronunciació correcta i el deriven a un expert que es queda tot sol amb ell fins que, per fi, s’adreça al capità dient-li: El soldat pronuncia perfectament “cartxut”! I això a què ve? Hem vist els més estranys pactes de partits pro dignitat, benestar, democràcia real, justícia, a través de la independència amb partits que diuen que aconseguiran aquests objectius sent dependents? Ja hi son els acords. Què succeirà el 27-S quan arribi l’hora de la veritat…? Qui haurà “assimilat” a qui? En definitiva, els partits independentistes incorporaran al seu objectiu als “dependents” o… serà a l’inrevés… i acabaran dient “cartxut”? Davant aquest risc, què han de decidir els votants catalans que tant es juguen el 27-S en àrees com “llibertat” o “submissió”…? “progrés o reculada”…? “futur o passat”…?

Esquerra dependent o Independència per a una esquerra justa i lliure…? Quins objectius i criteris informen els posicionaments dels partits d’esquerres que insisteixen a prioritzar “l’eix social” a “l’eix nacional”? No és la “dependència” d’Espanya, l’asfíxia econòmica, l’espoli sistemàtic, una causa “crítica” de la manca de recursos que obliga a retallades en temes bàsics? Creuen que dependent d’Espanya podran fer una política social d’esquerres millor que sent independents però “amb recursos” i capacitat pròpia per legislar? Què diuen els fets objectius de la progressiva dependència d’Espanya? De què els serveix als polítics catalans d’esquerra les seves bones intencions davant l’evidència d’un estat espanyol re-centralitzador que anul·la qualsevol iniciativa a favor d’aquest “eix social” que diuen voler prioritzar, que asfixia econòmicament? Què decidiran els votants el 27-S? Una esquerra benintencionada dependent de l’estat espanyol i, per tant, impotent… o una esquerra independent i amb capacitat de legislació i gestió dels propis recursos…?

I com evoluciona el tema de les pensions per als jubilats catalans…?  Per què és aquest un dels que apareixen amb més freqüència entre els qui encara dubten dels beneficis de la independència de Catalunya? Potser per la transcendència de gaudir d’una vida el més digna possible després d’anys i anys de treball…? I què diuen els informes oficials…? Doncs que no cal parlar de futur sinó del present. Saben els votants que segons la Fundació de Caixes d’Estalvis d’Espanya el 2015, ja!, perden poder adquisitiu…? I recorden els negres pronòstics d’entitats solvents que asseguren que l’estat espanyol gestiona malament el fons de pensions i que a aquest li queden ja pocs recursos? Saben els votants que una Catalunya independent no només garantirà les pensions sinó que podrà augmentar-les? Davant aquesta realitat objectiva? Què decidir de cara a la millor opció entre guanyar poder adquisitiu en la jubilació o perdre-ho…?

Defensaran els qui parlen de democràcia o regeneració als qui no es permet votar i s’han expressat i manifestat…”democràticament”…? Com qualificar les milionàries manifestacions com a protesta a l’anul·lació de l’estatut i els últims 11-S? Per què han sorprès al món pel seu civisme, sentit democràtic? Ha demanat la nova alcaldessa de Barcelona als seus veïns que “la recolzin amb manifestacions” quan intenti aplicar reformes? Sí! Han recolzat a la nova alcaldessa tendències polítiques que assumeixen la manifestació com expressió democràtica? Sembla que sí. I quina posició prenen davant les macroma-nifestaciones de catalans demanant la independència o els 2.300.000 votants el 9-N? Són creïbles aquests nous partits i coalicions si ignoren aquesta “realitat”? Són creïbles si es queden en xerrameca però no recolzen a una societat que demana llibertat, democràcia real, dignitat, justícia… i, amb el seu silenci es fan còmplices dels qui la neguen? Què ha de tenir en compte un votant amb dignitat democràtica el 27–S?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 151

La No Independència És… Dependència!

Algun indici d’acord o tercera via…?  Per què s’insisteix en que “cal dialogar i arribar a un acord entre Espanya i Catalunya”? És creïble que amb una raonable “solidaritat” i “dient” que Catalunya és una nació es pugui seguir “junts”? Qui fixa la “raonable” solidaritat? Serà la que decideixin els catalans o la que se li imposi com fins ara? Hi ha algun polític espanyol, algun ciutadà, disposat a cedir “un sol euro” en favor dels catalans? I què pensar de dir que “Catalunya és una nació”? Serà “només” dir-ho… o permetre que actuï com a tal amb “tot” el que això implica: identitat, llengua, cultura, autogestió de recursos, lleis, inversions…? Hi ha algun indici d’una mínima predisposició al diàleg, a l’acord, a la renúncia al tracte colonitzador de Catalunya, al fet que els seus habitants visquin amb la dignitat, llibertat, benestar que mereixen…?

Farà l’estat espanyol un homenatge als “dependentistes” catalans? Quina ha estat l’aportació de Catalunya a l’estat tenint en compte que aquest admet que són 16.000 milions d’euros any? Quant significa la xifra al llarg dels últims 30 anys de positiu pels espanyols i de negatiu pels catalans…? Quants sacrificis en infraestructures, sanitat, educació, desenvolupament… han fet i fan els habitants de Catalunya? És coherent que els independentistes i amb dignitat democràtica vulguin eliminar aquesta enorme injustícia? Sembla que si! És coherent que hi votants a Catalunya que vulguin seguir mantenint-la o dubtin a plantar-se? No ho sembla! Agraeixen els espanyols que hagi votants catalans disposats a perjudicar el present i futur de les seves famílies per afavorir les espanyoles? No hi ha indicis! Farà Espanya un homenatge als qui tant es castiguen i castiguen els seus veïns per seguir sent dependents i contribuents nets?  Què ha de decidir un pare de família a Catalunya amb dignitat democràtica, responsabilitat davant els seus i el seu futur…?

Hi haurà més justícia social, menys desigualtat, dins d’Espanya que sent independents? És demagògia o ignorància postergar la independència per centrar-se en la “justícia social i eliminar desigualtats”? Qui ha creat la situació actual d’enorme explotació econòmica de Catalunya, amb  dèficit admès de milers de milions d’euros, que perjudica tota l’economia, obliga a retallades de tot tipus…? Catalunya o l’estat espanyol? Qui admet que deu milers de milions a Catalunya però no els paga mentre la Generalitat té enormes dificultats per als seus compromisos socials? El govern espanyol ho admet! Qui ha portat al fet que Espanya ocupi els primers llocs d’Europa en creixement de la desigualtat social? Els governs espanyols! Els polítics i partits que frenen o s’oposen a la independència de debò creuen que “dependent” d’Espanya hi haurà més justícia social? S’enganyen o enganyen deliberadament? Com poden demostrar que és millor dependre i ser espoliats, que auto gestionar els recursos que genera Catalunya? Què ha de decidir un votant que de debò vol optimitzar la justícia social i minimitzar les desigualtats…? Recolzar a qui aspira a la independència “precisament” per justícia social o als qui recolzen la “dependència” i generen desigualtat?

Són demòcrates els qui no volen que es voti? Quins interessos reals persegueixen els qui pressionen al president Mes perquè posposi el 27-S?  (PP, PS©OE, C’s, Patronals…) Tenen en compte als 2.300.000 de votants del 9-N o els ignoren completament…? Són tan “dèspotes il·lustrats” que decideixen què convé i prescindeixen totalment de tants votants? Mereixen aquests polítics i organismes la confiança dels habitants de Catalunya? A qui beneficia realment no votar aquest dia? Creuen que postergar-la elimina, pal·lia, la consciència de cada dia més votants catalans amb dignitat democràtica, identitat, anhel de justícia social? Són  coherents amb la societat catalana i els seus drets… o amb l’estat espanyol i les seves imposicions, espolis, autoritarismes…? És coherent que els qui ignoren al poble català rebin un sol vot? Què ha de decidir un votant amb dignitat democràtica a Catalunya?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 150

La No Independència És… Dependència!

Podríem aprendre del Barça campió?  Seria possible aconseguir l’èxit si “tots”, jugadors i tècnics, no compartissin un “objectiu comú” Sense donar el màxim esforç per aconseguir-ho i dins d’un projecte, procés, estratègic i tàctic assumit i aplicat per tots? Quin seria el resultat si directius, jugadors, tècnics… no tinguessin la mateixa fita i, no només això, sinó que “des de dins” ho frenessin, perjudiquessin, es fessin gols “deliberats” en pròpia porta? Quina aplicació tindria això en la Catalunya que aspira i pot ser un estat campió en justícia social, benestar, democràcia real, identitat, justícia…? Quins polítics aspiren a una Catalunya de “Champions” europea, mundial…, i quins la volen a la segona divisió de l’estat espanyol? Quins polítics haurà de triar un votant amb dignitat democràtica, que vulgui el millor per al present i futur de la seva família?

Què aprendre dels socis i seguidors del Barça? O dels socis i seguidors de qualsevol club amb aspiracions…? Des d’una enorme transversalitat… Senten i gaudeixen amb la consecució dels seus objectius i pateixen amb les seves derrotes? És normal! Si no han aconseguit els seus objectius… renuncien a ells en la següent temporada…? No! No es reforcen, en tant que sigui possible, per recolzar amb major decisió el seu equip…? Com aplicar aquesta realitat a una Catalunya de “Champions”? Existeix un importantíssim segment de la societat que aspira a ella i sap que només ho aconseguirà sent independent? Sí! També un altre que dubta al costat d’un altre que s’hi oposa per voler seguir sent “dependent” i jugant en un campionat en el qual cada any perd posicions…? Sí! Què han de fer els veritables “socis i aficionats” de la justícia social, de la democràcia real, de la dignitat, del benestar que mereixen les seves famílies? Renunciar a això? o persistir fins a aconseguir-ho?

Victimisme o catalanofòbia en la final de copa? Quina reacció ha tingut la premsa, mitjans, xarxes socials espanyols davant la xiulada  durant l’himne espanyol? Hi havia el doble de seguidors del  Bilbao que del Barça? Sí! Van xiular només els catalans o també els bascos? Segons la premsa, va xiular tot l’estadi! Hi       ha hagut alguna crítica als bascos? Alguna crítica al president Urkullu com al president Mas? Què pensar de l’enquesta d’un diari d’àmplia difusió que pregunta si el Barça ha de participar en la propera copa i no diu gens del Bilbao? Algú, a Espanya, s’ha preguntat el perquè d’aquesta reacció tan majoritària? Algú es planteja per què Espanya pot insultar la societat catalana cridant-la “malalta”, anul·lar decisions del seu parlament i un referèndum… i aquesta no poder expressar el seu malestar…? Davant aquesta evidència, és victimisme o clara catalanofòbia? És just deixar al marge als bascos, que no contribueixen i sí reben recursos, i atacar els catalans que són espoliats? Què, com, ha de reaccionar un votant català que encara tingui dignitat?

És preferible seguir a la presó que escapar-se amb “segons qui”?  Es podria considerar que, a la vista de la realitat: explotació econòmica, desdeny malgrat la seva aportació, denúncies  i amenaces només amb tribunals i fiscalies davant les seves iniciatives polítiques, democràtiques… la majoria de catalans estan en règim carcerari? És lògic que els habitants conscients, amb dignitat democràtica i desitjosos de viure amb el benestar que mereixen vulguin deixar de ser presoners per ser “lliures”? Sembla que sí! És el que pretén la majoria en desitjar la independència? Sens dubte!. Hi ha polítics clarament decidits a aconseguir-la pel bé de la societat mentre hi ha uns altres que ho rebutgen “perquè el procés ho lideren polítics com l’actual president Artur Mas”? Què ha de triar un ciutadà amb veritable sentit democràtic, de justícia social…? Polítics que el portin a l’alliberament i benestar o a polítics que ho impedeixin per no anar amb “segons qui”…? En definitiva, llibertat o seguir a la presó…?

Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 149

REFLEXIONEM des de les MUNICIPALS a les PLEBISCITÀRIES!

Fixem “referències” que ens permetin analitzar resultats i objectius?

És coherent que una societat madura lluiti per OPTIMITZAR

El sistema democràtic perquè sigui veritable, modern, amb separació de

  poders, llibertats reals…;

La justícia social que minimitzi desigualtats i atengui necessitats;

– La identitat, valors, cultura cara a una consolidació creixent;

– La dignitat com a ciutadans lliures i protagonistes de la seva destinació;

– El benestar mitjançant la gestió dels recursos que generen i reportin a les famílies la qualitat de vida   que mereixen…?

Gaudeix la societat catalana dels màxims nivells de satisfacció en aquests valors…? Els fets objectius demostren que no només no els gaudeix sinó que està en clara reculada pel tracte i decisions de l’estat espanyol!

– Han ofert “totes” les diferents llistes municipals una proposta que satisfaci  la demanda majoritària de la societat catalana… o han hagut propostes que porten a la democràcia, justícia, identitat, dignitat, benestar, que proporcionarà la independència… mentre unes altres mantenen la dependència de Catalunya i, amb ella, la creixent deterioració de la seva situació…?

Tenint com “nord” l’optimització de Catalunya com un estat independent, amb molt alt nivell de vida, de democràcia, justícia social, llibertat, dignitat, identitat… com avaluar els resultats? Quins vots són realment “útils” per aconseguir-ho…? Quins són “inútils”…? Quins “perjudicials”, frenen, impedeixen que els catalans visquin com mereixen?

Com afectaria als catalans, el present i futur de les seves famílies, treballadors, empresaris, pensionistes… la seva sanitat, educació, infraestructures, serveis socials, desenvolupament, sistema judicial, oportunitats de treball… si aquests mateixos resultats es reproduïssin el 27-S?

A la vista dels actuals resultats… quins vots haurien de canviar el 27-S de cara a la millor materialització dels objectius i valors de ”referència”: democràcia real, justícia social, dignitat, identitat, benestar…?

Què convindrà més? Votar per ideologia, partidisme, fòbies i filies, visió del “passat” o a curt termini o… votar per veritable decisió de crear i viure en un nou estat europeu, pròsper, just, digne? En quina situació és més “factible” optimitzar i gaudir d’aquests clars beneficis? En una Catalunya independent… o en una Catalunya progressivament dependent de l’estat espanyol? Es parla molt de “justícia social”, desigualtat, atenció a les necessitats bàsiques de la població… com temes d’interès prioritari. És coherent, possibilista, pensar que s’aconseguirà si se segueix “depenent” d’Espanya? No s’adonen que és precisament aquesta aspiració de justícia social, de benestar per a tots, la que justifica la independència de Catalunya?

Quina incidència real tindran els resultats de les municipals en la vida present i futura dels catalans? Què hem d’aprendre de cara al 27-S?

En definitiva, el 27-S votarem… Futur.. o passat? Il·lusió o resignació…? Llibertat…o submissió…? Benestar o explotació…? Procés o reculada…? Independència o… més i pitjor dependència…?

Què decidirem el 27-S… a la vista dels objectius bàsics i els resultats del 24-M?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/

https://www.facebook.com/pages/PER-LA-DIGNITAT-Grup-dOpini%C3%B3/585393474860612

dignitat@hotmail.com