Arxiu mensual: novembre de 2016

PREGUNTES OPORTUNES – 286

La No Independència És Dependència!

Diàleg amb l’estat espanyol? Quines “línies vermelles” fixem nosaltres?

Publicat: “Sáenz de Santamaría i Puigdemont obren diàleg per abordar la carpeta catalana” Definició: “Intercanvi d’idees, posicions, plantejaments… a fi d’aconseguir un acord”.

Neguen “tot” el que proposa el govern català. Remeten al Constitucional el que aprova el Parlament o el govern català. De sobte, parlen de “diàleg”. Això, sense retirar ni una sola  imputació contra polítics que el seu “delicte” és ser demòcrates. O impugnacions per lleis que intenten beneficiar a la societat però que el govern espanyol impedeix. Dialoguem…? El govern espanyol fixa límits: No a un referèndum acordat, No a qualsevol iniciativa que vagi contra la unitat d’Espanya, No a… Quines són les nostres “línies vermelles”? Sobre què dialogar amb l’estat espanyol que les respecti? Algunes preguntes “oportunes”. Diàleg…

Sobre el BENESTAR que es mereixen els votants catalans? Sobre el crònic dèficit econòmic que ha afectat i afecta negativament les famílies catalanes, les seves empreses, treballadors, grans i petits empresaris, les infraestructures? Gaudeixen els contribuents catalans i les seves famílies de la qualitat de vida que mereixen pel que generen i aporten? Rebran els recursos que tenen guanyats o seguiran depenent del  que “concedeixi” l’estat espanyol: PP, PSOE, C’s, CSQP, etc.? On posen els catalans, tots! les seves línies vermelles, el “mínim de benestar” que mereixen… quan poden viure molt millor? Ho voldrà respectar Espanya?

Sobre DEMOCRÀCIA? Dialoguem sobre “què és democràcia autèntica” i ho apliquem a Espanya? Exigeixen respecte a la constitució espanyola. Respecten els governs espanyols  la que es va votar en el seu dia? Respecten a la societat catalana? Imposen respecte a la llei… “espanyola”! Respecta aquesta el que és just i democràtic en i per a Catalunya? On posen els catalans les “seves línies vermelles” per poder viure, de debò! en una “autèntica democràcia”? La voldrà respectar Espanya?

Sobre JUSTÍCIA SOCIAL? L’estat espanyol ha originat una preocupant i angoixant situació de retallades i pobresa a milers de famílies catalanes. Catalunya pren iniciatives però el govern i el “seu” constitucional les bloquegen. No compleix sentències favorables  a Catalunya en aquest camp. Sense recursos, és possible aplicar una justícia social avançada? On posen els catalans les seves línies “vermelles” en recursos per a una “justícia social avançada”? Ho respectarà l’estat espanyol?

Sobre DIGNITAT? Catalunya: primera aportadora en riquesa, primera exportadora, primera concentració industrial… però “nul·la” influència en les polítiques de l’estat espanyol. Pura “colonització”! segons diccionari. És Nacionalitat? No! autonomia pràcticament intervinguda  convertida en sub regió espanyola! El PP consulta als seus “barons” quin finançament concedir a Catalunya. El PSOE “andalús” decideix els límits de recursos per a Catalunya. El que voti el Parlament català, fins i tot en referèndum, és invalidat, ignorat. On posen els catalans les seves “línies vermelles”, el seu “mínim” en DIGNITAT en el seu tracte amb l’estat espanyol? El respecta aquest?

Dialoguem, si… però decidint a partir de les nostres pròpies línies vermelles… o renunciem al benestar, a la democràcia autèntica, a la justícia social, a la llibertat, a la DIGNITAT que mereixem…? Què és el coherent, digne…?

Des de la DIGNITAT… és coherent votar dependència creixent i negativa?

PER LA DIGNITAT- GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/   /  dignitat@hotmail.com

 



PREGUNTES OPORTUNES – 285

La No Independència És… Dependència!

Què mou la conducta dels qui voten “dependència”?

Publicat: “Pràctic empat tècnic entre el SÍ i el NO a la independència”. Això suggereix variades preguntes “oportunes” totes elles molt dignes d’anàlisis.

Per què la meitat vol seguir sent “dependent? Estan satisfets del benestar que gaudeixen quan podria ser molt millor per a les seves famílies? Hi ha moltes necessitats per a JUSTÍCIA SOCIAL que no es poden atendre per manca de recursos. Els sembla bé? Accepten un dèficit de milers de milions de € anuals, admès pel mateix govern espanyol!, que, si no existís, els permetria gaudir de millors serveis en educació, sanitat i qualitat de vida? El president d’Extremadura va dir que “si Catalunya s’independitzava, no tindrien recursos per la sanitat i l’educació i encara els hi faltarien 400 milions €”. Quelcom similar va dir una universitat gallega. És “voluntària” la seva solidaritat amb els espanyols i que existeix “a costa” del benestar dels seus? Són conscients els habitants de Catalunya de com millorarien les seves vides sense les limitacions actuals en un estat independent que gestionés els propis recursos que genera…? Des de la perspectiva del “BENESTAR” merescut i guanyat, què motiva als que volen seguir dependent d’un estat que tan clarament els limita i els castiga “també a ells”? No només als que, per dignitat, volen la independència!

Hi ha més. Publicat: En 2014, Mariano Rajoy va consultar als seus barons regionals la seva opinió sobre les reclamacions de Catalunya i que suposaven una reforma de la Constitució per incloure una disposició addicional que contemplés el pacte fiscal, el blindatge de les competències en educació i cultura i la capacitat de decidir a què es destinaven les inversions de l’Estat a Catalunya. Ell era reticent a aquest canvi constitucional, però volia saber l’opinió dels presidents”. Significa això que Catalunya depèn de l’estat espanyol i també de les diferents autonomies que reben molt més que no pas aporten? Des de la DIGNITAT I DEMOCRÀCIA, com ha de reaccionar davant aquest fet un habitant de Catalunya…? Alhora, es publica que “el govern espanyol intentaria resoldre el plet català amb un pacte que suposi més diners”. Què diuen els barons del PP, C’s i el PSOE? Publicat: “rebutgen, un tracte bilateral amb Catalunya en finançament”. President d’Extremadura (i ho fan seu tots els barons del PP, C’s PSOE): “si és tracta de més calés per a Catalunya, jo ja dic que no. Perquè a mi no em trauran ni un cèntim d’euro per donar-li-ho als quatre que es manifesten per les avingudes”. A quatre independentistes…? No perjudica també als propis votants dels partits dependentistes? Si ningú cedeix un sol €, com millorarà el finançament per a les famílies catalanes? I encara que fos així, des de la DIGNITAT, acceptarien la seva “dependència” a canvi de més diners…? Com es qualifica als qui renuncien a la seva LLIBERTAT, DIGNITAT, VIURE EN DEMOCRÀCIA REAL per “diners”? Segons els diccionaris: col·laboracionisme! O, un qualificatiu pitjor…

Hi ha més, Publicat: Albert Rivera (C’s) a Extremadura: “Com a català, us demano perdó per la insolidaritat dels separatistes”. Mereix pregunta oportuna? PSC: peix al cove i de resultats fatals com demostra la realitat tan negativa. Podem&cia: Líquids i gasosos. Un referèndum acordat, en el qual votarien NO!, i que si no s’acorda… “Ja vindran temps millors” com van dir! A qui defensen de debò aquests partits? Als catalans, no!

Des de la DIGNITAT… és coherent votar dependència creixent i negativa?

PER LA DIGNITAT- GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/   /  dignitat@hotmail.com



PREGUNTES OPORTUNES – 284

La No Independència És… Dependència!

Estima o maltracta l’estat espanyol als “seus votants” a Catalunya?

Publicat: (Esther Vera. Diari ARA) “La racionalitat i el contracte social són la base de la democràcia. Hauríem d’admetre que no són suficients per guanyar unes eleccions. La decisió del vot té molt de sentimental”.

Volen “tots” els votants a Catalunya viure amb el nivell de vida que mereixen pel que generen amb el seu treball, empreses, negocis…? Disposar de la millor educació, sanitat, justícia social? Gaudir d’unes infraestructures eficaces, autopistes sense peatge, trens eficients…? Viure en una democràcia moderna, autèntica, amb real separació de poders? Ser tractats i respectats amb la dignitat objectiva i subjectiva que mereixen? Se suposa que sí! Llavors… com és que hi ha encara votants que opten per partits que l’hi dificulten, limiten, neguen…?  Perquè “el seu” vot té molt de sentimental… i poc o gens de racional? És evident que hi ha encara molts votants a Catalunya que SÍ estimen a l’estat espanyol. I aquest… els estima a ells…?

Fets objectius. S’ha celebrat la investidura del nou govern espanyol. Hi ha hagut alguna aportació dels partits espanyols per corregir les greus mancances que hi ha en i per a Catalunya? Cap!  Estima Espanya als votants catalans?

Nou govern. Mateixa política, mateixos responsables. Com amb el PSOE. Cambra de comerç de Barcelona i publicacions:  “La inversió de l’Estat a Catalunya cau al nivell més baix en 20 anys”. Rebem només el 8,2% d’inversions en infraestructures. Hauria de ser l’equivalent a l’aportació en % durant 7 anys. Només se’n va complir 1. Mentre es fan autopistes buides entre “res i res” a Espanya, com estan la N-II de Barcelona a la frontera, la N-240 o N-340 amb els seus constants accidents, I la B-40? Avancen línies d’AVE, permanentment deficitàries i moltes buides que no cobreixen ni les despeses d’explotació. Com està l’eix Mediterrani o les rodalies de Catalunya? “Catalunya és on menys va invertir l’estat en 2015”. “Genera gairebé el 20% de la riquesa produïda però es troba a la cua en recepció de recursos. Exemple. Extremadura disposa de 3.324 € per habitant. Catalunya: 2.024 €. Dèficit fiscal? Continua escandalós. “2012: 14.623 milions €. Efectes? Retallades en sanitat, educació, serveis socials, infraestructures, salaris… Són dades objectives. Estima l’estat espanyol als seus votants a Catalunya? I no parlem dels independentistes!  Els líders dependentistes catalans estimen als seus votants a Catalunya?

Com es justifica que encara hi hagi els qui “estimen” a l’estat espanyol. Vot sentimental? Ho sembla. Perquè “racional…”, no ho és. La volen tant que sacrifiquen la qualitat de vida que mereixen les seves famílies; que empresaris i treballadors es vegin enormement perjudicats, ignorats;  que la justícia social es vegi mancada de recursos; que es visqui en un estat pseudodemocrátic…? Això és el que prefereixen? Vot sentimental i poc o res racional? És millor ser dependent i castigat que independent i viure millor?

Votar “dependència”… és racional o… sentimental…? Des de la DIGNITAT, és coherent renunciar a valors fonamentals per voler a qui clarament no estima ni als seus propis votants a Catalunya?

Davant d’aquesta realitat, volem independència o… més i pitjor dependència?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com