Arxiu mensual: gener de 2017

PREGUNTES OPORTUNES – 297

La No Independència És… Dependència!

Quin és el problema “descomunal”? Catalunya o l’estat espanyol i…?

Publicat: “L’anàlisi de Rajoy es basa en la impossibilitat d’arribar a un acord bilateral amb el govern català sobre el seu finançament. Ni un concert econòmic, com l’existent al País Basc, ni un pacte fiscal a la mesura. “Generaria uns problemes descomunals en tot el país”. “Admet de forma explícita, que Catalunya no pot quedar-se amb bona part dels ingressos fiscals que genera, com sí ocorre al País Basc i Navarra, per la importància del seu PIB en relació al conjunt d’Espanya”. Deien: “Menys d’independència, es pot parlar de tot”. La realitat: Finançament propi? No! Nou estatut? No!

L’estat espanyol es posiciona clarament: No a tot! La justa i ”justificada” demanda de millor finançament és anul·lada. Generaria “problemes DESCOMUNALS” en tot el país. Definició de “descomunal”: “monstruós, enorme, molt distant del comú en la seva línia”. Si “l’efecte” de que Catalunya deixi de contribuir és “monstruós”… És perquè l’aportació és “monstruosa, enorme, molt distant del normal”. Per a Espanya, “tots” els contribuents a Catalunya han de resignar-se a ser “DESCOMUNALS” finançadors nets i permanents al marge de la seva voluntat. S’admet explícitament que Catalunya finança a la societat espanyola de forma “monstruosa”. Castiga per igual a independentistes i dependentistes. Això permet plantejar algunes PREGUNTES OPORTUNES:

Estat espanyol. A quant ascendeix el dèficit acumulat i com repercuteix negativament en àrees bàsiques com educació, sanitat, infraestructures, etc.? No genera l’estat problemes descomunals pel seu espoli permanent, la seva particular interpretació i aplicació de la constitució, incompliment de lleis i sentències, transferències, encara pendents a les que hi està obligat? No és qui ha generat el problema de l’independentisme com “reacció” al seu mal tracte a Catalunya? No és el propi estat el “problema descomunal”? És DIGNE sotmetre’s?

Partits dependentistes catalans. Són coneguts. Es manifesten clarament. Només tenen retrets, crítiques, denúncies, a tot allò que defensi als catalans i justificació del que interessa, afavoreix, als espanyols. Per què els partits estatals o autonòmics defensen el finançament dels “seus” habitants però els partits dependentistes, els seus dirigents catalans, no? A qui representen realment? No són un problema “descomunal” pel seu evident “col·laboracionisme, submissió” i efectes? És DIGNA la seva actuació?

Foment, alguns empresaris, sindicats. En tota Espanya, Navarra, País Basc, les seves patronals i sindicats defensen a ultrança el seu sistema financer, ingressos. Aquí estan els resultats positius per als seus habitants. A Catalunya no ho fan. Al contrari. S’hi oposen. No és un altre problema “descomunal” que perjudica pel seu col·laboracionisme a tota la població? Són DIGNES representants?

No són l’estat espanyol, els partits dependentistes, algunes patronals, els sindicats a Catalunya, UN PROBLEMA DESCOMUNAL? Des del benestar i dignitat que mereix tota la societat catalana, davant l’evident asfíxia a que la sotmet l’estat espanyol, què és el DIGNE, COHERENT…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

 



PREGUNTES OPORTUNES – 296

La No Independència És… Dependència!

Qui fracassa? El “Procés” o l’Estat Espanyol…?

Publicat: El País: “La debilitat del procés és extrema. Parlar de lideratge és un sarcasme. La seva capacitat d’aglutinar majories es troba estancada”.

Debilitat…? “El País: Error estratègic colossal del disseny del temut xoc de trens sense un càlcul realista de la correlació de forces”. Fa molt temps que la desafecció ha començat. Quina és la correlació de forces? Estat espanyol: tot el poder del “seu” constitucional, “les  seves” lleis, la “seva” fiscalia. La “seva asfíxia financera” que tant perjudica a “tots” els catalans. Tots els mitjans de comunicació. El suport dels dirigents autonòmics i dels espanyols que es beneficien de l’explotació de Catalunya. Els “seus” partits unionistes al Parlament català. Catalunya: Una societat que ha reaccionat per dignitat. Uns partits que han sintonitzat amb aquesta societat que vol viure com es mereix en benestar, dignitat, justícia social. Enorme desproporció de forces. Aquesta massa social sap molt bé el que té a guanyar! Si l’estat espanyol que disposa de tants mitjans no aconsegueix rebaixar la xifra d’aspirants als beneficis de la independència…, al contrari!,… qui és el feble? El “procés” o… l’estat espanyol?

Lideratge?  El País qualifica de “sarcasme” el lideratge. Definició de “sarcasme”: “Dita irònica i cruel amb que es ridiculitza, humilia o insulta. Quin partit o dirigent polític va promoure la primera gran manifestació després de la sentència del constitucional? Cap! Qui lidera el procés? La societat civil! Van ser centenars de milers els votants que van reaccionar i es mantenen per dignitat! Ridiculitza, humilia, insulta el País a aquest lideratge social sense precedents…? Ho fa! Han passat anys. Ha disminuït el lideratge “malgrat” la política d’infàmies, de “por”, d’amenaces jurídiques, d’humiliacions i insults, que és l’única cosa que utilitza l’estat espanyol? Ha aconseguit que aquests centenars de milers de líders anònims renunciïn a ser-ho de cara a la qualitat de vida que reportarà la independència? No! Qui és el feble? El “procés” o… l’estat espanyol?

Majories estancades? El País: “Per quatre cops (el procés) ha demostrat la seva força i les seves limitacions a enorme distància del que es necessita per saltar els altíssims murs de la legalitat”. Per quatre cops, l’estat espanyol ha demostrat la seva incapacitat, la seva debilitat política, total absència d’arguments, les seves limitacions per persuadir al 48% dels votants. El No va obtenir només un 39%. Quina és la majoria? No és “seva” la minoria l’estancada? La seva única força: lleis i tribunals controlats, fiscalies dirigides, complicitat dels partits espanyols i les seves sucursals, mitjans de comunicació. Tot i així no són capaços de superar els altíssims murs de DIGNITAT, desig de DEMOCRÀCIA AUTÈNTICA, LLIBERTAT, JUSTÍCIA SOCIAL, BENESTAR que defensen tants catalans. Qui és el feble? El “procés” o… l’estat espanyol?

Situació? Un estat espanyol amb enormes recursos i força que intenta imposar ”les seves” lleis per anul·lar un “PROCÉS” sense altres recursos que la DIGNITAT de la societat que el lidera; que aspira als clars beneficis de la independència. I es manté sense retrocedir. Qui fracassa? La DIGNITAT, la DEMOCRÀCIA REAL, d’una Catalunya que dóna vida al “procés” o… l’autoritarisme de l’estat espanyol?  

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 



PREGUNTES OPORTUNES – 295

La No Independència És… Dependència!

LÍDERS… o “DÈSPOTES IL·LUSTRATS”? QUÈ TRIEM…?

Definicions: “Líder: aquell que visiona una situació que beneficia, millora, a la societat i la materialitza: que sintonitza amb les demandes de la mateixa i es posa al capdavant per donar-los resposta“. Despotisme il·lustrat: “utilització de les lleis per mantenir el màxim de poder, l’absolutisme” “Tot per al poble però sense el poble” El polític il·lustrat no consulta, decideix què convé o no a la societat.

Si apliquem les definicions a la materialització a Catalunya d’uns valors irrenunciables, què es dedueix…?

Valor: BENESTAR. “Tota” la societat catalana, ideologies o origen apart, aspira a viure amb la qualitat de vida que mereix pel que genera i aporta. És primera generadora de la riquesa estatal, entre les primeres contribuents de l’estat espanyol, primera exportadora, primera concentració industrial, però… els seus components estan molt per sota en percepció, finançament, compliment d’inversions estatals, etc. Això obliga a retallades en àrees fonamentals com: educació, sanitat, serveis socials, transports… Uns responsables polítics han intentat i intenten donar resposta a aquesta aspiració. Uns altres, segons les seves declaracions i decisions, ho impedeixen. Aquí estan els fets, els seus vots, al parlament català i espanyol. Qui són “líders” que representen i defensen a “tots” els qui viuen a Catalunya… i qui són “dèspotes il·lustrats” que ho impedeixen i perjudiquen els seus propis militants, votants, a tota la societat?

Valor: DIGNITAT DEMOCRÀTICA, LLIBERTAT. Les característiques d’una democràcia autèntica són conegudes: separació de poders, adequació de les lleis a la societat i no al revés, respecte a l’aprovat en Parlaments democràtics, etc. Què suggereix la interpretació i aplicació de la Constitució que es va votar en la transició dels successius governs i tribunals espanyols? Un estatut elaborat i votat constitucionalment a Catalunya va ser “raspallat” pel parlament espanyol i, malgrat ser aprovat en referèndum, es retallà per un qüestionat Constitucional a-constitucional. El 80% de la població catalana vol una consulta però l’estat espanyol nega aquesta demanda tan majoritària. Hi ha responsables polítics que sintonitzen amb la societat i promouen la participació. Uns altres ho impugnen i els porten a judici mentre uns altres secunden aquesta negació de democràcia. Qui són els “líders” que representen i defensen a “tots” els demòcrates que viuen a Catalunya… i quins són els “dèspotes il·lustrats” que s’emparen en les lleis per impedir la democràcia…?

Valor: JUSTÍCIA SOCIAL. El creixement de la pobresa a Catalunya és preocupant. Ho diu Càrites. L’estat espanyol no aporta el que li correspon per llei ni en finançament ni en el mateix projecte de “La llei de dependència”. Ni tan sols en l’aplicació del 0,7% de la renda. El ministre d’economia demana a Càrites que no difongui aquesta realitat. Catalunya està infrafinançada i és reconegut per tots. Quins “líders” intenten aplicar una avançada justícia social i quins “dèspotes il·lustrats”, fins i tot d’esquerres, s’emparen en les lleis, per impedir-ho…?

Des de la DIGNITAT… què triem? “Líders” orientats a un futur millor o “dèspotes il·lustrats” que defensen un passat pitjor…? Què és el lògic?

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 



PREGUNTES OPORTUNES – 294

La No Independència És… Dependència!

Diàleg…? Sobre què? És possible un acord Espanya/Catalunya?

Publicat: “El govern espanyol inicia una etapa de diàleg amb Catalunya. La vicepresidenta del govern estableix contactes amb forces i organitzacions afins. Ordena als ministres que dialoguin amb els seus col·legues catalans”. Publicat: “S’estan creant a Catalunya diferents grups per propiciar un diàleg constructiu entre el catalanisme moderat i el govern espanyol que condueixi a una relació estable i satisfactòria entre Catalunya i Espanya”.

Dialogar assegura arribar a acords? L’experiència demostra que no. Dialogar permet fixar les posicions pròpies i les contraries. A Espanya es diu “parlant s’entén la gent”. Sí, si s’interpreta per “entendre el què pensa i vol cada interlocutor”. Això no assegura en absolut l’acord. Harvard defineix dues exigències indispensables per arribar al mateix.

1: Predisposició al diàleg i desitjos d’arribar a l’acord. Existeix realment? Catalunya ha demostrat que sí al llarg de la transició i últimament. Espanya, no! Quines respostes ha donat el govern a les demandes del parlament català, a les visites del president de la Generalitat? No a tot! I de l’acordat i pressupostat prèviament compliment amb Catalunya? Mínim! Encara hi ha transferències del primer estatut pendents. I sentències del tribunal  Constitucional o Suprem en temes tan sensibles com “beques”, “disposició del 0,7% de la renda” per a Catalunya. Compleix l’aprovat en l’últim estatut? No! El ministre de foment ve a parlar d’infraestructures però només proposa “fer” una mica del molt pressupostat i no complert. Com el morós que ve a dialogar… però només ofereix pagar una part mínima del seu deute. El 80% de la població vol un referèndum. El govern: d’això no es parla! Algú conscient i amb dignitat democràtica pot acceptar “això” com a PREDISPOSICIÓ Al DIÀLEG? Sobre què…? Per a què…?

2: Mútua capacitat de resposta. La societat catalana “mereix” un nivell de vida en funció del que genera i aporta. La gaudeix? No! Aquí estan els dèficits acumulats que obliguen a oneroses retallades en sanitat, educació, serveis socials. Fins i tot els líders regionals admeten beneficiar-se’n d’un dèficit de 16.000 milions d’Euros anuals de Catalunya. Pot l’estat eliminar aquest dèficit? D’on sortiran els diners? Totes les autonomies es neguen a cedir un sol €uro. Llavors…? Un altre front: Democràcia. La meitat de la societat catalana amb dignitat democràtica vol viure en un modern estat, amb separació de poders, justícia social avançada, que gestioni les seves pròpies lleis, la seva cultura, la seva llengua, les seves infraestructures… L’altra meitat, es resigna. Ofereix l’estat espanyol una resposta suficient en el plànol econòmic i democràtic que es mereix aquesta societat catalana insatisfeta? El màxim que pot oferir és suficient al mínim que mereix i necessita la societat catalana? No ho sembla. L’estat espanyol No té capacitat de resposta. Llavors… algú conscient pot creure que Espanya respondrà satisfactòriament? Diàleg, sobre què? Per a què?

Davant aquesta realitat objectiva, des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, diàleg per a una dependència creixent i negativa o per a una independència col·laboradora, positiva…? Què és el coherent, el lògic? Independència o dependència…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 293

La No Independència És… Dependència!

Què DECIDIRAN… ELS INDECISOS…? Seran coherents…?

Publicat: “Ceo: Empat tècnic entre partidaris del SI i del NO a la independència”. “Sembla que el NO supera al SI en les enquestes perquè els indecisos es decanten per continuar depenent d’Espanya”. La Vanguardia (Pérez Royo)“Ja no és possible si més no la via de la reforma de la Constitució. Ja no és possible tornar a donar vida a la “doble garantia” del 78. La Constitució Territorial ha de ser substituïda per una altra de diferent. La reforma ja no és possible”. “PP, PSOE, C’s, es neguen”

És la situació de partida. Mereix algunes preguntes “oportunes”. Una part molt important optaria pel SÍ a la independència. Una altra part, alguna cosa superior per molt poc, opta per la dependència. Al mig, els indecisos. Què decidiran…?

Davant la DEMOCRÀCIA REAL. Què diuen els fets objectius? Ofereix l’estat espanyol un model d’autèntica democràcia? El TC és a-constitucional en la seva pròpia composició. Ara s’atribueix funcions sancionadores que no es donen en tribunals d’estats democràtics. El govern espanyol, amb clars incompliments de la llei i sentència del seu Constitucional, denúncia a càrrecs polítics catalans per ser “demòcrates”. El 80% de la població catalana vol votar però se li nega. La llista és llarga. Poden auto qualificar-se de veritables demòcrates els que opten pel NO? Desitgen viure en un estat així i sense senyals de canvi? Què pretenen els partidaris del SI? Crear un nou estat equivalent als més moderns del món! Des de la veritable democràcia, què és el coherent, el lògic, “DECIDIR” pels  qui es considerin autèntics demòcrates?

Davant el BENESTAR, QUALITAT DE VIDA. Fets objectius: Catalunya, la primera exportadora, la primera concentració industrial, la primera en PIB, etc. Alhora, rep molt menys del que aporta “malgrat el mateix estatut aprovat”. Obligada a retallades en àrees bàsiques: educació, sanitat, serveis socials. Amb dèficit fiscal multimilionari reconegut   per presidents autonòmics, entitats financeres objectives, el propi ministeri d’Hisenda. Protagonista i motor de l’economia espanyola però sense veu ni vot en la gestió de la mateixa. Havent de sol·licitar préstecs i pagar interessos quan podria ser perfectament autosuficient. Amb infraestructures saturades o obsoletes per incompliment de l’estat espanyol. Catalunya viu en condicions de “colònia” (Veure definició de colonització). El govern espanyol no ofereix perspectives de solució. Si per ventura, “pagar algun deute pendent”. És “això” el que volen per a les seves famílies els votants del NO? Els votants del SÍ saben que podrien viure com les famílies austríaques, Daneses, finlandeses, belgues…! Ho confirmen prestigiosos economistes internacionals. Des del benestar i qualitat de vida que mereixen les famílies catalanes pel que generen i aporten, què és el coherent, el lògic, “DECIDIR” pels qui pensin en el millor futur  per als seus?

Davant la possibilitat de VIURE amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA, LLIBERTAT, amb una JUSTÍCIA SOCIAL AVANÇADA, AMB EL BENESTAR MERESCUT? què és coherent que DECIDEIXIN… els INDECISOS…? Els BENEFICIS de la Independència o… el negatiu i creixent de la dependència…? Què és el més digne…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

 

La No Independència És… Dependència!

Què DECIDIRAN… ELS INDECISOS…? Seran coherents…?

Publicat: “Ceo: Empat tècnic entre partidaris del SI i del NO a la independència”. “Sembla que el NO supera al SI en les enquestes perquè els indecisos es decanten per continuar depenent d’Espanya”. La Vanguardia (Pérez Royo)“Ja no és possible si més no la via de la reforma de la Constitució. Ja no és possible tornar a donar vida a la “doble garantia” del 78. La Constitució Territorial ha de ser substituïda per una altra de diferent. La reforma ja no és possible”. “PP, PSOE, C’s, es neguen”

És la situació de partida. Mereix algunes preguntes “oportunes”. Una part molt important optaria pel SÍ a la independència. Una altra part, alguna cosa superior per molt poc, opta per la dependència. Al mig, els indecisos. Què decidiran…?

Davant la DEMOCRÀCIA REAL. Què diuen els fets objectius? Ofereix l’estat espanyol un model d’autèntica democràcia? El TC és a-constitucional en la seva pròpia composició. Ara s’atribueix funcions sancionadores que no es donen en tribunals d’estats democràtics. El govern espanyol, amb clars incompliments de la llei i sentència del seu Constitucional, denúncia a càrrecs polítics catalans per ser “demòcrates”. El 80% de la població catalana vol votar però se li nega. La llista és llarga. Poden auto qualificar-se de veritables demòcrates els que opten pel NO? Desitgen viure en un estat així i sense senyals de canvi? Què pretenen els partidaris del SI? Crear un nou estat equivalent als més moderns del món! Des de la veritable democràcia, què és el coherent, el lògic, “DECIDIR” pels  qui es considerin autèntics demòcrates?

Davant el BENESTAR, QUALITAT DE VIDA. Fets objectius: Catalunya, la primera exportadora, la primera concentració industrial, la primera en PIB, etc. Alhora, rep molt menys del que aporta “malgrat el mateix estatut aprovat”. Obligada a retallades en àrees bàsiques: educació, sanitat, serveis socials. Amb dèficit fiscal multimilionari reconegut   per presidents autonòmics, entitats financeres objectives, el propi ministeri d’Hisenda. Protagonista i motor de l’economia espanyola però sense veu ni vot en la gestió de la mateixa. Havent de sol·licitar préstecs i pagar interessos quan podria ser perfectament autosuficient. Amb infraestructures saturades o obsoletes per incompliment de l’estat espanyol. Catalunya viu en condicions de “colònia” (Veure definició de colonització). El govern espanyol no ofereix perspectives de solució. Si per ventura, “pagar algun deute pendent”. És “això” el que volen per a les seves famílies els votants del NO? Els votants del SÍ saben que podrien viure com les famílies austríaques, Daneses, finlandeses, belgues…! Ho confirmen prestigiosos economistes internacionals. Des del benestar i qualitat de vida que mereixen les famílies catalanes pel que generen i aporten, què és el coherent, el lògic, “DECIDIR” pels qui pensin en el millor futur  per als seus?

Davant la possibilitat de VIURE amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA, LLIBERTAT, amb una JUSTÍCIA SOCIAL AVANÇADA, AMB EL BENESTAR MERESCUT? què és coherent que DECIDEIXIN… els INDECISOS…? Els BENEFICIS de la Independència o… el negatiu i creixent de la dependència…? Què és el més digne…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com