Arxiu mensual: febrer de 2017

PREGUNTES OPORTUNES – 302

La No Independència És… Dependència!

Quins són els problemes “REALS” de Catalunya…?

Publicat: La Vanguardia. “Rajoy només veu possible el diàleg per als problemes reals de Catalunya”.

Quins són els problemes “reals” sobre els quals vol parlar Rajoy…? Que els catalans exigeixin viure amb el benestar, la qualitat de vida, infraestructures, que mereixen pel que generen i aporten? No és això! Que desitgin viure en un estat veritablement democràtic i no en la pseudodemocracia espanyola? Que exigeixin poder aplicar una justícia social per la qual generen recursos que l’estat espanyol nega? No és això!. Que defensin la seva història, llengua, cultura, identitat, com ho fan els països amb dignitat i presència històrica diferenciada? No és això! Que cada vegada hi hagi més catalans amb DIGNITAT que vulguin ser tractats com mereixen? No és això!. Aquests no són els problemes “reals”. Això només són els “EFECTES”, conseqüències, del problema. Seria DIGNE renunciar a valors fonamentals per rebre una vaga promesa de cobrar “part” del deute pendent? Des de la coherència seria lògic no anar al PROBLEMA REAL?

Llavors, quin és el “problema real”? Que  hagin recollit el testimoni i apliquin l’esperit i la lletra del Tractat de Nova Planta per a “castellanitzar, regionalitzar” Catalunya. Que  s’hagin apropiat de l’esperit i la lletra de la Constitució del 78 per interpretar-la i aplicar-la en versió “castellana”. Que incompleixin de forma sistemàtica els estatuts aprovats, les inversions pressupostades i aprovades, “que són llei”. Que imposin les escandaloses contribucions econòmiques de Catalunya i obligant amb això a retallades en àrees bàsiques com a educació, sanitat, infraestructures, serveis socials, menor qualitat de vida, més pobresa. Que asfixiïn l’economia catalana que és la primera generadora de PIB, exportacions, etc. de l’estat. Que ataquin  la història, llengua, cultura, de Catalunya. Que  ignorin a milions de persones que surten al carrer pacíficament per expressar el seu descontentament i el seu desig de democràcia, llibertat, benestar. Que demostrin total incapacitat política i “només” sàpiguen recórrer a la “seva” justícia per castigar a els qui actuen “només”  democràtica i políticament. Que ofereixin només amenaces i ni tant sols una sola proposta de satisfacció “integral” a tan justes demandes. No fa falta seguir. Llavors, quin és el PROBLEMA REAL?

El problema és l’ESTAT ESPAÑOL i ELS QUI HO GOVERNEN! Els qui “van raspallar” i els qui van recollir signatures contra un Estatut constitucionalment elaborat i aprovat. Els qui van recórrer al “seu” constitucional, “als seus” fiscals, per castigar a líders democràtics, a “tota” la societat i anul·lar el parlament català. El “problema real” són els polítics, partits, mitjans de comunicació, la part de la societat espanyola que es fa protagonista o còmplice. És lògic desconèixer, ocultar,  la “causa crítica”, el veritable problema, i renunciar a valors que són “irrenunciables” en una societat amb dignitat democràtica?

Des de l’objectivitat, parlem sobre el problema “real” de Catalunya? El problema “real” és: la DEPENDÈNCIA de l’estat espanyol! Parlem, per tant, del mateix i dels seus dirigents? Parlem del Sr. Rajoy, de…? Si un votant català pensa en si mateix,  en la seva família, des de la DIGNITAT DEMÓCRATICA, la coherència, què ha de decidir…? Independència … o pitjor dependència …?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com



PREGUNTES OPORTUNES – 301

La No Independència És… Dependència!

Quants catalans actuaran amb Dignitat…?  

Publicat. Gabilondo (El País): “Quants ciutadans catalans estan disposats a passar a la desobediència activa amb totes les seves conseqüències”…?

Situació de partida. Catalunya va votar l’actual constitució. Va confiar. Va pactar estatuts que l’estat espanyol no respecta. El segon va ser “raspallat” pel parlament espanyol. El que va quedar, va ser votat en referèndum. El Constitucional espanyol va eliminar el més substancial.  Segueix sense complir-se. La societat surt al carrer. Uns líders escolten al poble. L’estat espanyol els imputa. La meitat de la societat vol independitzar-se. El 80% demana un referèndum. Única resposta? La llei, “la seva” llei, no ho permet. Mentre, segueix l’asfíxia econòmica que obliga a retallades en àrees bàsiques. S’apropa el “xoc de trens”. Gabilondo pregunta.

Benestar. S’espera que un votant lluiti pel millor per a la seva família! Que un empresari, treballador, autònom, comerciant, aspirin al millor per a la seva activitat! No s’espera que recolzi a qui ho impedeix. És el lògic! És justa, satisfactòria la situació actual depenent de l’estat espanyol? És evident que no! Els fets ho demostren. Entre els primers a aportar però entre els últims a rebre. En diuen “solidaritat” al que és espoli abusiu sense precedents.  Des de la DIGNITAT, Quants catalans estan disposats a “comprometre’s” per defensar la qualitat de vida de les seves famílies, les seves activitats, com mereixen pel que generen? L’alternativa és progressiva i negativa asfíxia, dependència…!

Democràcia. Qui es consideri “demòcrata” aspira a viure en el sistema democràtic més modern, avançat! No  és lògic auto qualificar-se de demòcrata i recolzar a qui no ho és. Hi ha proves evidents que l’estat espanyol s’allunya cada vegada més d’un perfil de país democràtic normal? Els fets ho demostren! Aquí està el judici del 6-F. El pendent a Homs. O la provocació de la fiscal en cap de Barcelona. L’amenaça d’intervenció de l’estat. La proposta de Guerra per anul·lar l’autonomia. La llista és molt llarga. A l’hora de “la veritat” des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, quants votants catalans estan disposats a “comprometre’s” per viure en una democràcia real?  L’alternativa és progressiva i negativa subordinació, colonització. Menor i pitjor democràcia!

Justícia social. A Catalunya hi ha xifres creixents i preocupants de pobresa. El parlament va prendre mesures per pal·liar la “pobresa energètica”. L’estat espanyol ho impedeix. Catalunya aporta el 25% d’impost per a necessitats socials. Només rep el 14%. Fins i tot  en això hi ha espoli! L’estat espanyol ha d’aportar el 50% de les despeses per a aquest capítol. No aporta ni el 25%. Etc. Tots diuen ser defensors de la “justícia social”. Des de la DIGNITAT, quants catalans són coherents amb ella i es comprometen a lluitar pels recursos per atendre-la? L’alternativa és la creixent injustícia social…

Es parla de societat catalana dividida. Sí. Uns reaccionen per dignitat democràtica. Altres es resignen a una creixent subordinació, colonització. Arribat el moment, quants votants estaran disposats a defensar el BENESTAR, JUSTÍCIA SOCIAL, la DEMOCRÀCIA, LLIBERTAT, DIGNITAT, que mereixen…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

 



PREGUNTES OPORTUNES – 300

La No Independència És… Dependència!

Després dels congressos, què ha de triar un votant a Catalunya…?

Publicat: “Per al govern central, l’independentisme viu la seva fase agònica i la seva iniciativa quedarà asfixiada tant per l’acció de l’Estat i dels tribunals com per la seva veritable naturalesa. Tot acabarà en unes noves eleccions al Parlament”. Rajoy: “Mai permetrem un referèndum a Catalunya”. Podem (Enquesta): “La majoria de votants, fins i tot a Catalunya, no són partidaris del dret d’autodeterminació”. No és necessari reproduir les posicions del PS©0E, C’s. Davant aquest panorama, la societat catalana conscient, responsable, pot i ha de plantejar-se algunes PREGUNTES OPORTUNES.

Què triar cara al BENESTAR i QUALITAT DE VIDA? Totes les fonts objectives admeten el dèficit que obliga a retallades en àrees bàsiques: sanitat, educació, assistència social, infraestructures, etc. El mateix Rajoy qualifica de “problema descomunal” si Catalunya disminueix la seva aportació. Han acabat els congressos de C’s, PP, Podem. Alguna proposta per millorar el benestar i qualitat de vida com mereixen “tots” els contribuents catalans, les seves famílies, empresaris, treballadors, autònoms? Cap ni una! Segueixen apareixent notícies eloqüents. Mentre Rodalies segueix amb les seves incidències diàries, el PP destina recursos de l’eix mediterrani a l’AVE de Madrid. Creixen els càstigs! Els partits independentistes conviden a una clara i objectiva millora de la qualitat de vida de “tots” els contribuents catalans. Per contra els dependentistes continuen amb la seva negativa, la seva explotació creixent. Què ha de triar un votant amb DIGNITAT davant el BENESTAR  present i futur de la seva família, de si mateix?

Què triar cara a una DEMOCRÀCIA REAL?  Publicat: “Tots els mitjans internacionals que aborden el judici pel 9-N li atorguen intencionalitat política”. Nul·la separació de poders! “Tres quartes parts de la societat catalana vol votar encara que sigui per dir “no” a la independència”. Tots els partits estatals rebutgen completament aquesta opció: No a la democràcia! El nou partit dels comunistes a Catalunya ho proposa però és una oferta electoral sense possibilitat de materialització. Els partits independentistes conviden a protagonitzar el disseny d’un nou estat que reculli el millor i més avançat d’una autèntica democràcia moderna. Els dependentistes s’hi oposen. Recolzen la creixent deterioració del pseudo democràtic sistema espanyol. Als seus programes no figura cap reforma però sí expliciten la seva negativa a una consulta democràtica a Catalunya. Què ha de triar un votant que es consideri VERITABLEMENT DEMÒCRATA?

Desitgen viure tots els habitants de Catalunya amb el benestar que mereixen pel que generen; en una democràcia moderna; en llibertat; amb recursos per a una justícia social avançada; veient respectada la pròpia identitat…? És el lògic. Els congressos celebrats demostren que no hi ha propostes per a Catalunya. Quina alternativa triaria un votant que, a més, tingui veritable sentit de la DIGNITAT? INDEPENDÈNCIA amb   els seus clars beneficis o… CREIXENT DEPENDÈNCIA negativa i els seus evidents perjudicis…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 



PREGUNTES OPORTUNES – 299

La No Independència És… Dependència

6-F. Judici pel 9-N. A qui s’ha d’acusar realment…?

Publicat: “JO M’ACUSO… de pensar que la democràcia és el millor sistema per dirimir les diferències, de defensar que Catalunya té tot el dret a decidir el seu futur, de creure que la interpretació restrictiva de la constitució ha expulsat a una gran majoria de catalans del consens de 1978, d’afirmar que el procés s’ha de resoldre per vies polítiques i no amb processos judicials, d’opinar que la millor solució seria que l’estat acceptés negociar un referèndum, d’haver votat el 9-N” Això ho signaríem més de 2.300.000 votants a tot Catalunya. Som persones que en molts diferents mitjans, ens hem auto inculpat i estaríem disposats a acompanyar als polítics que estan sent jutjats per… SER DEMÒCRATES. Catalunya “va confiar” en l’estat espanyol. Els fets demostren que aquest segueix en l’intent de materialitzar el Tractat de Nova Planta. No té propostes polítiques. Solament exclusiva exigència legal. “Les seves” lleis, “la seva” constitució, ”el seu” tribunal, “la seva fiscalia”.

A qui hauríem de “acusar”… en realitat…? Una societat amb DIGNITAT, podria, deuria d’acusar a Partits, polítics, patronals, sindicats, votants, de i a Catalunya que, de forma activa o passiva.

  • Es diuen demòcrates però impedeixen la democràcia i recolzen a qui la prohibeix
  • Partits i governs espanyols que han traït la constitució que, confiadament es va votar el 78 que contemplava a Catalunya com “nacionalitat”, amb diàleg bilateral, i ara la volen convertir en “sub-regió”
  • Durant tants anys han permès l’incompliment dels estatuts, inversions, que són llei! a Catalunya,
  • Els membres d’un Tribunal Constitucional que s’han subordinat al poder de torn i sempre en perjudici de “tots” els votants catalans.
  • Els mitjans de comunicació i periodistes al servei de l’estat espanyol que castiga molt a tota la societat catalana en benefici de l’espanyola
  • Es diuen partidaris del benestar de la societat catalana però impedeixen la seva qualitat de vida en acceptar el reconegut dèficit, explotació econòmica
  • Es declaren partidaris de la igualtat però permeten discriminacions en perjudici d’empreses, treballadors, famílies, estudiants, catalans en comparació dels de les altres autonomies espanyoles. Sense parlar d’Euskadi!
  • Als que permeten que qualsevol president autonòmic incideixi en la dinàmica sociopolítica, econòmica, de Catalunya quan aquesta és capdavantera en aportació a l’estat espanyol.
  • Col·laboren en una progressiva subordinació de grans i petits, al “model” castellà de l’estat espanyol
  • accepten que lleis clarament orientades a afavorir els necessitats siguin anul·lades pel sol fet de ser iniciatives del parlament català

La llista és llarga! Aquí estan els fets objectius, aquesta és la història.

Cinc polítics catalans són acusats i jutjats. Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA… a qui s’hauria d’acusar en realitat…? Als qui defensen la democràcia, als seus votants… o a els qui la impedeixen, castiguen?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 298

La No Independència És… Dependència!

6-F! VA DE DEMOCRÀCIA… O DE MÉS VALORS IRRENUNCIABLES?

Publicat: “L’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau compareixen davant el TSJC”. Acusació? Una Consulta no vinculant menyspreada primer pel govern espanyol i, davant l’èxit de participació, més de 2.300.000 votants, fou denunciada per la Fiscalia General de l’estat. Demanda rebutjada per “tots” els membres de la Fiscalia a Catalunya però pressionada pel govern espanyol. Per desacord va dimitir el Fiscal General. El govern va seguir pressionant. El 6-F s’inicia el judici. Desenes de milers de persones acompanyen als acusats. Un gran lema: “Això va de Democràcia”.

Un cop més, partits polítics i mitjans de comunicació espanyols, fan “la seva” interpretació subjectiva. Exigeixen respecte a la “seva” llei, el “seu” constitucional, i la “seva” fiscalia general. Això mereix unes PREGUNTES OPORTUNES.

Des d’una veritable democràcia, s’hauria segrestat la Constitució que els catalans van votar i que ha donat lloc a aquesta reacció multitudinària? s’incomplirien de forma tan reiterada els estatuts, sentències a favor de Catalunya? Existiria un tribunal constitucional tan clarament polititzat, instrumentalitzat? S’anul·laria el fonamental del segon estatut  “constitucionalment” elaborat, aprovat per dos parlaments i un referèndum, signat pel cap d’estat? S’hagués donat lloc a unes massives i pacífiques manifestacions? Obligaria a la societat a adaptar-se a una llei que impedeix la democràcia en lloc d’adaptar la llei a la societat? Una cop demostrada la disconformitat de més de 2.300.000 persones que volen poder votar i la posició d’un parlament català clarament independentista existiria una total absència de propostes polítiques i es reaccionaria exclusivament per via judicial? De quins tipus d’estat està més a prop l’estat espanyol? dels països que son veritablement democràtics o de les dictadures o pseudodemocràcies? Davant el referent d’una democràcia moderna, real, avançada… qui hauria d’anar a judici? Els qui defensen valors irrenunciables o els qui els impedeixen, neguen?

Des de la Dignitat, ha de tolerar-se que l’estat espanyol i els seus ministeris, els seus partits i mitjans polítics tergiversin, manipulin, utilitzin els seus recursos, per difamar a polítics democràticament triats, per així castigar “totes” les famílies a Catalunya? Ha de tolerar-se la reiterada i creixent asfíxia econòmica que obliga a retallades en àrees bàsiques com sanitat, educació, justícia social? Ha de tolerar-se que sent la principal economia de l’estat no es tingui cap capacitat de decisió i s’aporti el que decideixin en detriment d’un benestar de sobra merescut? Davant el referent de l’autèntica DIGNITAT OBJECTIVA I SUBJECTIVA, qui ha d’anar a judici? Els qui intenten que els seus representats siguin tractats dignament o els qui ho eviten i tracten indignament…?

Va de DEMOCRÀCIA o… També de DIGNITAT, LLIBERTAT, JUSTÍCIA SOCIAL, BENESTAR…? Què és el coherent? Sotmetre’s a una pseudodemocracia o alliberar-se per gaudir de tots els valors i beneficis d’una democràcia moderna i els seus VALORS…? Si es pensa en la pròpia família… què és el lògic…? Independència o dependència creixent i negativa…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com