Arxiu mensual: abril de 2017

PREGUNTES OPORTUNES – 309

La No Independència És… Dependència!

Catalunya: nació, nacionalitat, comunitat, regió, sots-regió o… colònia?

Publicat: Pedro Sánchez (PSOE):”Espanya és una nació  de nacions i Catalunya és una nació”. Diccionari: “Nació: Comunitat social amb una organització política comuna i un territori i òrgans de govern propis, que és sobirana i independent políticament d’altres comunitats”. Constitucional espanyol: “Nega que Catalunya sigui una “nació” en sentit jurídic perquè “l’única” que existeix és l’espanyola. No coneix una altra que la Nació espanyola i el poble espanyol és “l’únic titular reconegut” de sobirania. Els símbols nacionals han de ser entesos com a “símbols d’una nacionalitat que es constitueix com a comunitat autònoma”. Què es dedueix d’aquesta situació…? Per les seves “posicions, decisions”, què consideren que és Catalunya? Els fets ho demostren rotundament… Ni nació ni nacionalitat! Per tant…

Es viu en la mateixa realitat sociopolítica, cultural, econòmica? Efectes?

Realitat objectiva: “models” clarament diferenciats. 1: consciència de clara insatisfacció en la societat catalana. El 75% vol  votar la seva relació amb l’estat espanyol. Una majoria que, segons anàlisis objectives, desitja ser independent.  2: una minoria que vol seguir sent dependent i renunciar a valors de països més avançats. Partits espanyols (PP, PSOE, C’s), i els seus aliats a Catalunya (CSQP), que no només no accepten els atributs de nació sinó que des de la transició han anul·lat fins i tot el de “nacionalitat”. Amb suport,  complicitat, indiferència, dels seus militants i votants han degradat aquesta condició de nació per diluir-la en un conjunt de “comunitats”. Només això? No. Pitjor. Catalunya ha perdut la seva condició d’interlocutora amb l’Estat malgrat tenir identitat pròpia “abans” de la transició, de la constitució que ara se li imposa. En què repercuteix això? Com qualificar que la primera potència industrial, exportadora, entre les primeres contribuents a l’estat depengui en el seu finançament del que diguin les comunitats autònomes i, sobretot, que ho “aprovi” el PSOE andalús…? Com valorar el fet que el que decideixi el seu Parlament en bé de la “justícia social” sigui immediatament anul·lat pel Constitucional espanyol? Com considerar que les famílies, autònoms, treballadors, pimes, a Catalunya estiguin molt per sota del nivell de vida que mereixen pel que generen i aporten…?  Què demostren els fets i xifres objectives…? Que l’estat espanyol, els seus partits i aliats a Catalunya, la consideren sots-regió! Pitjor encara, la seva última colònia a la que limiten, impedeixen la seva expressió, imposen les seves lleis, cultura i exploten econòmicament! (Veure definició de colonització)

Què voldran ser els votants catalans? Nació o… colònia…?

Partits, militants i votants, “dependentistes”  defensen que Catalunya sigui una comunitat, regió o… pitjor. Els resultats de la “dependència” estan molt clars i es pateixen. Poden i deuen d’aspirar els votants de Catalunya a gaudir de la qualitat de vida que mereixen; viure en autèntica democràcia;  gestionar els seus propis recursos; gaudir de tot el positiu d’una moderna nació europea? ! Ho gaudeixen en tot el seu potencial en la situació actual de “dependència”? No! Causa? L’estat espanyol tracta Catalunya com a regió, colònia! Des de la DIGNITAT, què han d’aspirar a ser els seus votants? Nació amb tots els seus beneficis o…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com



PREGUNTES OPORTUNES – 308

La No Independència És… Dependència!

Renunciarem a un futur millor per raons d’origen?

Publicat: (Soler, L’ARA): “L’exhibicionisme simbòlic i emocional dels últims anys, per bé que pacífic, ha despertat la por a l’exclusió en els sectors fortament espanyolitzats o simplement híbrids. Una massa de catalans tenen por de que un futur estat català els exclogui per motius sentimentals o d’origen”.

Què suggereix l’experiència de colònies que es van independitzar? USA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, països sud-americans són referents. Per què van atreure a persones de tan variades nacionalitats, ètnies, religions, ideologies? Totes desitjaven millorar les seves condicions de vida. Per què es van independitzar? Perquè es van persuadir que seguint sent “colònies” no optimitzaven aquest objectiu. Primer van ser “colonitzadors”, sí, però aviat van advertir que eren colonitzats per les seves metròpolis. Això reflecteix molt bé la situació de molts votants a Catalunya que per la seva “identitat o origen”, temen, s’oposen o dubten davant els beneficis de la independència. Definició de “colonització” segons diccionaris: “Imposició per mitjà de lleis o les armes de les pròpies lleis, cultura, llengua, valors, al territori conquistat i explotació econòmica del mateix”. És la realitat de Catalunya de fa molts anys. Hi ha moltes proves. En l’econòmic: dèficit de recursos acumulat i reconegut per tots; incompliment d’inversions en infraestructures aprovades que són llei!, etc.  En el polític: via judicial, “constitucional i fiscalies”, anul·lació de decisions del parlament català, negació de possibilitat d’expressió democràtica, persecució judicial i condemna de líders democràtics que intenten el millor per a “tots”. Imposició d’una “singular” i partidista interpretació de la constitució espanyola. En el social: impossibilitat d’aplicar una avançada justícia social per manca de recursos. Fins i tot, incompliment de sentències del “seu” constitucional que permetrien una millor atenció. En  el cultural, lingüístic: atac a la llengua catalana amb el que limiten una millor integració social i laboral. La llista és llarga i demostra que l’estat espanyol colonitza!

Habitants de molt diferents colònies i identitats que es van independitzar van advertir que sent independents podrien donar un nivell de vida molt superior a les seves famílies. Ningú va pensar a ser exclòs i tots es van orientar a un objectiu comú. Fins i tot els grups minoritaris. Van prioritzar la seva “dignitat”, el seu desig d’autogovern, gestionar els seus recursos pel bé de tots. I no van dubtar! A l’hora de triar llengua a EEUU, l’anglès va guanyar per un sol vot a l’alemany. Van tornar als seus països els qui no parlaven anglès? Va ser la llengua o identitat un element determinant per romandre o tornar? No! El seu objectiu era clar i comú: llibertat, autogestió, optimització de la seva qualitat de vida, democràcia real, dignitat! Permet això l’estat espanyol? Els fets diuen que no!

Què valoren més els qui a Catalunya s’oposen o dubten davant el procés? Per què van venir en el seu moment des d’Espanya o altres països…?  Moltes respostes: “per donar el millor a les seves famílies”. Si aquestes poden viure com en un modern país europeu en lloc d’una regió espanyola… valoraran més la seva identitat o origen que  l’objectiu pel qual van venir? Serà un viatge debades? Valoraran més opcions que ho impedeixen… que opcions que volen materialitzar els seus millors objectius? Des de la DIGNITAT, què és el coherent…? Mantenir un present que castiga, limita, o participar i viure en un futur molt millor?

PER LA DIGNITAT – GRUP

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 



PREGUNTES OPORTUNES – 307

La No Independència És… Dependència!

Com reaccionar a Catalunya davant l’oferta del PP en infraestructures?

Publicat: “Rajoy s’ha compromès a invertir 4.200 milions d’euros en infraestructures a Catalunya fins al 2020”. (En 4 anys!) “Revilla ha afirmat que està enfadat després de veure a Rajoy a Barcelona tirar els diners. I damunt ho fa en un lloc on ningú dóna les gràcies” “Diferents presidents autonòmics protesten pel promès a Catalunya”. El País: “Un discurs sobre el futur de les deficients infraestructures públiques, que d’ell en depenen, podria qualificar-se d’insuficient, tardà i poc ambiciós. Sobretot perquè en apel·lar als assumptes que més preocupen als catalans, aparca sense encert alguna cosa que també els neguiteja, la necessitat de millorar el seu autogovern polític. Rajoy aposta per un necessari abordatge de les obres públiques i de transport tan necessàries com sempre ajornades. A més de reiteradament exigides per la societat catalana, els seus usuaris, els seus empresaris, els seus municipis i el seu Govern autònom -el que es va incloure en el memorial de greuges de l’anterior president, així com de l’actual-, i desateses en l’última legislatura pel Govern”.

Xifres i temps. Podríem citar les reiterades partides “aprovades” als pressupostos de l’estat, que són llei!, i reiteradament incomplides; a les clàusules de l’Estatut aprovades, que són llei!, i no respectades; que el que ara s’ofereix ha estat repetidament proposat i incomplit per PSOE i PP; que l’anunciat és “només” part d’un deute molt superior que no recull inversions clau que determinen negativament a l’economia, benestar, de la societat catalana. La llista és molt llarga. Ho reconeix “El País”. No ho farem. Està suficientment demostrat que l’estat no compleix les lleis que l’obliguen ni les sentències del “seu” Constitucional. Són molts anys de NO respectar lleis i perjudicar tota la ciutadania de Catalunya. No citarem valors fonamentals com a benestar, viure en una democràcia real no judicialitzada; justícia social, autogovern, etc. Rajoy ni parla d’això! És digne ignorar-ho a canvi d’una “anunciada” inversió que és part d’un deute molt antic…?

És “digna” la postura dels sindicats i els partits dependentistes a Catalunya? L’incompliment sistemàtic ve de molt lluny. Es recorda alguna exigència ferma al govern i estat espanyol del PPC, PSC, C’s, CSQP, CCOO, UGT… en defensa dels legítims, justs, interessos de la societat catalana? Els sistemàtics incompliments acumulen pèrdues, perjudicis, de tot tipus. Des de connexions ferroviàries amb ample internacional, accés Barcelona/Girona o Tarragona sense peatge, carreteres saturades i amb accidents, etc. als milers i milers d’usuaris de rodalies que sofreixen tants retards al llarg de l’any. Tot “això”, macro i micro, forma part d’una reivindicació permanent d’aquests partits i sindicats? És digne el seu silenci? No són còmplices d’un estat espanyol que tan sistemàticament castiga tota l’activitat econòmica, cultural, sanitària, educativa, benestant de tots els qui hi viuen, treballen i tributen a Catalunya? Si aquestes persones desitgen viure com es mereixen pel que generen, amb dignitat, llibertat, és digne que callin, es resignin, votin, als qui no els representen i defensen si no que els castiguen?

Des de la DIGNITAT, com reaccionar davant la “vella” oferta del PP…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ     

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com