Arxiu mensual: maig de 2017

PREGUNTES OPORTUNES – 314

La No Independència És… Dependència!

Qui genera “traumes de conseqüències imprevisibles”…?

Situació de partida. Després de la fallida temptativa de proposta d’acord per dur a terme el Referèndum, el govern espanyol insisteix, en el Cercle d’Economia de Sitges, AMB algunes de les seves declaracions que mereixen, per la nostra part unes “preguntes oportunes”.

Rajoy:La separació significaria un trauma de conseqüències imprevisibles”. Funció irrenunciable d’un bon dirigent:  “preveure”. PP/PSOE van començar a retallar el concepte de “nacionalitat” de Catalunya per incloure-la en el “cafè per a tots”; l’asfíxia econòmica, els incompliments que van obligar i obliguen a retallades… Van preveure el “trauma” que ha significat i significa per tantes empreses, professionals, famílies, contribuents a Catalunya? No van preveure que la societat catalana reaccionaria com ho ha fet? Si tan traumàtic és per a tots aquesta separació que ara es pretén “consultar”, han fet tot el que faria un estat competent per no provocar que tants catalans desitgin votar i/o independitzar-se? Els oïdors eren empresaris, quin empresari contractaria o invertiria en una societat amb uns dirigents que han generat “traumes de conseqüències imprevisibles” i precisament en una de les zones més productives, rendibles…? No té ja unes conseqüències traumàtiques la dependència d’Espanya per a la societat catalana? Pot haver-hi un votant amb dignitat democràtica que vulgui seguir sota qui genera traumes de conseqüències imprevisibles? Per qui? Per als catalans alliberats o per als espanyols perjudicats perquè… se’n van i, amb ells, valuoses aportacions…?

Rajoy:Posa als empresaris i la societat civil la responsabilitat de parar el procés” “Davant la petició que aporti una solució política, va afirmar que ell no pot negociar sobre la liquidació de la sobirania nacional i que resoldre la situació és una responsabilitat que transcendeix la figura del president espanyol i que requereix la implicació de totes les persones que creguin en el país”. Un foc, un conflicte, és responsabilitat de qui ho genera. Qui va promoure la LOAPA i les seves nefastes conseqüències per a Catalunya, ha incomplit sistemàticament els pressupostos, que són llei!, ha asfixiat l’economia catalana, atacat a la seva història, cultura, llengua, valors; impedeix una avançada justícia social? Qui va recollir milions de signatures que es van convertir en “contra Catalunya”? Qui va portar a un Constitucional dirigit o a les Fiscalies iniciatives plenament democràtiques del parlament català i ha promogut condemnes per “ser demòcrates”? Qui ha iniciat el foc i ho alimenta, amb el silenci còmplice o ajuda directa de partits (PSOE, C’s, CSQP en principi), i sindicats, algunes patronals… ara passa la seva responsabilitat a la societat civil…? És DIGNE continuar sota un estat amb aquest historial de greuges, opressió, explotació, anti-democràcia i injustícia social…? És DIGNE assumir responsabilitats quan s’és víctima i no culpable?

Quina és, avui!, la responsabilitat real de la societat catalana? Decidir i materialitzar el seu millor futur o parar un procés que s’orienta clarament cap a una democràcia autèntica, el benestar que es mereix pel que genera, aplicar una justícia social avançada…, viure com un modern país europeu en lloc d’una explotada sub-regió espanyola…? Què és el DIGNE, COHERENT…? Independència a millor o dependència a pitjor…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/    /   dignitat@hotmail.com

 

 



PREGUNTES OPORTUNES – 313

La No Independència És… Dependència!

Què està “realment en joc…” L’Imperi espanyol o Catalunya…?

Publicat: Rajoy acusa Puigdemont de voler “trencar Espanya en 24 hores amb un xantatge i amenaça intolerable. Vol liquidar l’estat de dret. Si fóssim en un altre país, en altres circumstàncies i potser no estiguéssim parlant de polítics, estaríem parlant d’un intent de cop d’estat”

Antecedents. El govern català ha pronunciat a Madrid una conferència sobre el seu projecte que Catalunya decideixi democràticament, mitjançant un referèndum acordat, la seva relació amb Espanya.

Contingut i motiu? 1.714. El rei d’Espanya, amb el Tractat de Nova Planta, va castigar molt severament a tots els habitants. Va anul·lar les seves lleis, drets, va intentar anul·lar la seva llengua, cultura, valors. No ho va aconseguir. Després de la guerra civil, nou intent. No ho van aconseguir. En la transició el govern espanyol va fer un pacte “directe” per a la figura del president Tarradellas, quan hi havia lleis que no ho permetien i no havien estat revocades! Primer estatut. L’estat no ho va complir. Segon estatut aprovat per àmplia majoria en el Parlament i la societat catalana. L’estat espanyol va anul·lar el substancial.   El poc que va quedar, tampoc ho va complir. Espanya ja no tracta a Catalunya com una “nacionalitat” sinó com una sub-regió sotmesa al que decideixin els líders autonòmics. Aquests gaudeixen d’uns recursos econòmics que asfixien la societat catalana. Aquesta, en un 80%, ha dit prou i exigeix votar per decidir la seva relació amb Espanya. Un % molt important desitja directament la independència. Hi ha una “realitat” social, econòmica, política, cultural: Catalunya. Una altra realitat “dominant”: Espanya i la seva concepció “castellana”: colonial, excloent, explotadora en tots els camps que no ha aconseguit integrar a Catalunya. Quina volem?

Com reacciona el govern i parlament espanyol? Algunes declaracions permeten fer unes… “PREGUNTES OPORTUNES”: 1: Catalunya va creure i va votar la constitució en 1978. La realitat demostra que ha estat enganyada. Què és el digne? 2: Va creure que podia conviure en i amb Espanya però ha estat maltractada i ha decidit independitzar-se. Qui ha donat motius para “trencar”? 3:  Catalunya té consciència de la seva pròpia història, identitat, valors, cultura, sentit de la democràcia. Vol viure d’acord amb els recursos que genera. El seu model és clarament diferent a l’espanyol i, a més, es veu molt clarament perjudicada per aquest i decideix independitzar-se… és sociològicament correcte poder considerar a Catalunya 100% Espanya? 4: El moviment independentista és “efecte” dels successius incompliments; de l’actuació dominant i explotadora dels partits espanyols i silenci còmplice de la seva societat; de l’anul·lació d’un Estatut per part d’un Constitucional a-constitucional i políticament dirigit; de maniobres antidemocràtiques del govern espanyol, que han fet reaccionar la societat catalana. Defensar-se davant l’opressor és un cop d’estat o un acte de dignitat democràtica? Hi ha molt més. Anem a la pregunta més oportuna: 

Què està realment en joc? L’imperi espanyol que perd la seva última colònia… o la dignitat, el benestar, l’autèntica democràcia, la justícia social, la identitat, llibertat,   de Catalunya i tots els seus habitants…? Què és el digne? Sotmetre’s i renunciar a aquests valors o… independitzar-se i optimitzar-los?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/    /   dignitat@hotmail.com

 

 



PREGUNTES OPORTUNES – 312

La No Independència És… Dependència!

Connexió i lligams amb Espanya o desconnexió i llibertat, dignitat…?

Publicat: Rajoy demana “no caure en la temptació de la desconnexió i l’aïllament davant un món global que demana sumar forces” “El signe dels nous temps és la connexió i l’obertura”. “Destaca que Barcelona ha estat, és i espera que segueixi sent una capital incomparable, en una Catalunya pròspera, lligada a Espanya i ancorada a Europa”. Connexió o desconnexió…? Hi ha moltíssim en joc. Per a Espanya: la seva viabilitat econòmica, la seva posició a Europa “amb” o “sense” Catalunya. Per a Catalunya: la seva raó de ser per la seva història, identitat, cultura; pel seu enorme potencial econòmic, sentit democràtic, possibilitat real de ser i viure com un modern país europeu. Des de l’objectivitat, analitzem la declaració del govern espanyol i fem unes… “preguntes oportunes”?

Diu: “No caure en la temptació de la desconnexió”. Qui ha caigut en la temptació i la provoca? Catalunya va acceptar una constitució que, encara que de mínims, la reconeixia com “nacionalitat” i estar connectada amb Espanya. Però aquesta la vol transformar en una sub-regió, incompleix estatuts, inversions, anul·la el Parlament, genera un permanent dèficit fiscal, asfíxia econòmicament, envaeix competències, etc. Aquí estan els fets objectius. Qui ha caigut en la temptació i provocat que tants catalans vulguin desconnectar-se d’Espanya…?

Diu: “Davant un món que demana sumar forces”. D’acord amb el que demostra la realitat i l’evolució de la mateixa… l’estat espanyol, suma o resta forces AMB Catalunya? Catalunya, ÉS “gràcies” a la política i tracte espanyol o “malgrat” del mateix? Amb qui realment “sumen” forces partits com PPC, PSC, C’s, CSQP, els seus votants? Amb els qui, per dignitat volen el bo i millor que mereixen tots els catalans o… amb els qui ho eviten, exclouen, empitjoren mitjançant la dependència…?

Diu: “El signe dels nous temps és la connexió i l’obertura”. Quina “obertura” demostren els governs espanyols des del 1.7l4, des de la transició espanyola? Actuen cara a una progressiva i “voluntària” connexió o al contrari? Es mostra l’estat espanyol, la seva societat, “oberta” a reconèixer Catalunya com ÉS i mereix pel que fa a la democràcia, economia, justícia social, dignitat… o està “tancada” a aquesta realitat i fa tot el que està al seu abast per anul·lar-la…? Si els nous temps són la connexió i obertura… Quina obertura demostra Espanya a favor dels votants catalans…? Amb quins efectes…?

Diu: “una Catalunya pròspera, lligada a Espanya Vol a Catalunya “lligada” a Espanya! Els seus “únics” recursos: imposició legal, imputacions, maneig antidemocràtic del poder judicial, constitucional. Fets: Catalunya segueix descendint en els rànquings de recepció de recursos, inversions estatals, infraestructures, beques, benestar, però no en el d’aportació econòmica. Podrà Catalunya viure amb la prosperitat que pot i mereix “dependent” d’Espanya? Està obert l’estat espanyol al fet que els votants catalans decideixin democràticament sobre la seva prosperitat, “lligam”, connexió?

Davant aquesta realitat objectiva… què és el DIGNE, COHERENT, per a la societat catalana? Connexió negativa… o desconnexió positiva en tot…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/    /   dignitat@hotmail.com

 



PREGUNTES OPORTUNES – 311

La No Independència És… Dependència!

Quin “demà” estem decidint “avui” els votants a Catalunya…?

“Avui és el demà d’ahir”. Ara gaudim i patim el que es va fer i no es va fer, pels nostres avantpassats. “Avui és l’ahir de demà”. La majoria de la societat catalana vol decidir el “demà” de la seva relació amb l’estat espanyol. Hi ha molts motius. El tema ve des de lluny. Unes dates i protagonistes ajudaran.

1.851. Publicat: Prim, President del Govern espanyol al seu parlament. “Catalunya demana que governeu amb justícia”; “que no exigiu al poble més diners que el que poden donar bonament segons l’estat de la seva riquesa”. “L’horitzó amenaça grans tempestes”. “És possible que molt aviat s’obri una lluita de gegants; dues banderes suraran per l’aire; cadascuna tindrà els seus partidaris i, aleshores, cal que els catalans sàpiguen a quina de les dues hauran de prestar el seu braç robust”. “Si no els voleu com a espanyols, aixequeu d’aquí els vostres reials; deixeu-los que per res us necessiten. Però, si sent espanyols els voleu esclaus; si  voleu continuar la política de Felip V, d’ominosa memòria, sigui en bona hora, i sigui per complet: amarreu a la taula el ganivet com ho va fer aquell rei, tanqueu-los en un cercle de bronze; i si no és suficient, sigui Catalunya talada, destruïda i sembrada de  sal com la ciutat maleïda”. No entrem en el context d’aquell discurs. Sí que justifica algunes preguntes oportunes: Governa l’estat espanyol a Catalunya amb “justícia”… o només amb “les seves lleis”, “les seves” interpretacions constitucionals, fiscals, tribunals controlats? És de “justícia” els diners que “treuen” i que aquí es generen? Segueix el govern el mal tracte als catalans com va iniciar Felip V? Què demostren els fets objectius? Què exigeix un demà…”digne”?

  1. Ortega y Gasset: “El problema català no es pot resoldre, només es pot suportar”. “És un problema perpetu, que ha estat sempre, i seguirà sent mentre Espanya subsisteixi. Aquest és el cas dolorós de Catalunya; és un fet del qual ningú és fa responsable; és el caràcter mateix d’aquest poble; és la seva terrible destinació, que arrossega angoixant al llarg de tota la seva història”. Avui, milions de catalans volen decidir si continuen amb aquesta angoixant destinació o passen a resoldre “el problema català” per sempre. Avui, “tots” som responsables de si volem seguir “convivint” des de la submissió o no. Qui és “responsable” de la justa insatisfacció de tants catalans? Què és el digne…?

1978…2017. Nova constitució. Nous partits. Catalunya la va votar. Confiava. Va millorar alguna cosa? No! Felipe González: “el veritable problema és el fet diferencial català”. Primer estatut: incomplit! Segon estatut: Guerra: “Ens hem raspallat l’estatut i l’hem deixat net com una patena!”. PP: recollida de signatures “contra Catalunya”. Se segueix “asfixiant financerament, incomplint inversions”, limitant la llibertat: líders demòcrates catalans “imputats, condemnats”. Ho saben però no ofereixen cap alternativa. Al contrari! Ha de continuar l’obligada convivència i el pla de Felip V, el terrible i angoixant destí per a “tots” els catalans?

Què és el “digne” i més quan afecta valors determinants com a qualitat de vida, justícia social, autèntica democràcia, identitat…? Què decidir “avui” per a un “demà” lliure… o angoixant? Independència o… dependència?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/    /   dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 310

La No Independència És… Dependència!

Quina opció prendre davant una Espanya que ni “vol ni pot”…?

Publicat: Carles Puigdemont: “Presentarem una nova proposta per negociar el que demana el poble de Catalunya”. Rajoy: “No puc ni vull accedir a la petició de referèndum”. Base de partida: una societat i un govern de Catalunya que volen resoldre una situació negativa per la via democràtica i un estat, l’espanyol, que ni vol ni, segons diu, pot ser demòcrata, respondre satisfactòriament.

Per a què vol Catalunya un referèndum?

Segons enquestes serioses, un 75% vol votar, resoldre els conflictes per la via democràtica pura. L’opció majoritària: per aconseguir la independència i optimitzar així, clarament, la seva qualitat democràtica i nivell de vida pel que genera amb el seu treball; per viure com un modern i avançat país europeu com demostren tots els indicadors econòmics; per aplicar una justícia social suficient perquè disposaria dels recursos per a això que avui l’estat espanyol li nega; per viure amb una dignitat, llibertat, respecte, cosa que l’estat espanyol no només no permet sinó que limita progressivament; perquè “tots” els votants catalans, independentistes i dependentistes, puguin decidir lliurement el seu futur i la seva relació amb l’estat espanyol. Són “justes” aquestes aspiracions…? Sens dubte! VOL l’estat espanyol, els partits que li donen suport, donar una resposta satisfactòria…? És evident que NO! Què és el lògic, el digne, pels qui es considerin autèntics demòcrates, responsables del benestar dels seus, solidaris amb el seu entorn…? Resoldre-ho democràticament o resignar-se?

Per què Rajoy diu que “NO vol” però… tampoc “pot”

S’empara en la llei, en “la seva interpretació” de la constitució. Diuen: “Sense llei no hi ha democràcia”. Existeixen lleis en totes les dictadures? Van existir en l’etapa franquista? SÍ. Tenen lleis països com la Xina, Corea del Nord, Cuba, Vietnam, repúbliques sud-americanes, africanes, països àrabs? Sí. Són democràcies exemplars? No! Si el 75% de la societat catalana vol votar i l’estat “no pot” permetre-ho per “la seva” constitució, és problema de la societat o d’una constitució inútil? No podem dir que “sense democràcia real no hi ha lleis justes, útils…? Si la societat catalana vol decidir respectant la pura democràcia, la qualitat de vida que mereix, quina raó hi ha per dependre d’un estat que “no pot ni vol” donar resposta satisfactòria a l’exigència de democràcia i benestar de la majoria dels seus habitants? Què és el digne…?

Qui crea problemes…?

Rajoy: “Puigdemont confon, crea mal ambient, genera problemes i dificultats”. La impressionant i multitudinària reacció ciutadana reclamant independència és acció o… reacció a les moltes iniciatives del PP i els qui li donen suport? Qui ha creat mal ambient, generat problemes i dificultats, va recollir signatures “en contra” de Catalunya? Qui va impugnar l’Estatut, qui asfixia l’economia catalana, no compleix inversions, regionalitza, manipula al Constitucional, etc.?

Opcions?

Toni Soler (l’Ara): “PP, PSOE, C’s han decidit: enfrontament i rendició dels sediciosos. Urnes o repressió”. Davant aquesta realitat, quina opció pot i ha de prendre un votant català amb dignitat democràtica i responsable del benestar de les seves famílies? Independència amb els corresponents beneficis o… dependència creixent   i negativa… amb els seus molts perjudicis “per a tots”?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/   /    dignitat@hotmail.com