Arxiu mensual: juliol de 2017

PREGUNTES OPORTUNES – 323

 

Bona tarda.

Degut a les sol·licituds i suggeriments que ens han fet arribar diverses associacions i lectors, així com gent partidaris del Sí al referèndum però de parla majoritàriament castellana, a partir d’avui publicarem els nostres articles en les dues llengües.

Ens convé el suport de tots aquells que, sense ser d’origen català, estiguin compromesos amb la seva terra d’acollida.

Gràcies a tots per la vostra comprensió.

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ



PREGUNTES OPORTUNES – 323 (Versió en castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

1-O: ¿Dignidad catalana o leyes españolas?

 Dignidad: Aquella cualidad moral por la cual nadie quiere rebajarse, ni tolera ser ofendido, etc…” “Cualidad del que se hace valer como persona, se comporta con responsabilidad, seriedad y con respeto hacia sí mismo y hacia los demás y no deja que lo humillen ni degraden” Desde este enfoque. ¿Cómo podemos calificar la sociedad catalana y sus representantes políticos? No hay que recordar la historia desde el 1714 ni desde la transición española. Es conocida, ¡y padecida!. Es posible, ¡y un deber!, someter “lo que sucede” a ese valor universal e irrenunciable que es “LA DIGNIDAD”. 

¿Qué busca la sociedad catalana el 1.0? Encuestas y resultados electorales  definen qué quiere. Ésta demuestra claramente un desacuerdo con el trato que recibe del estado español. “Ha decidido no rebajarse, no tolera ser cada vez más ofendida. Buena parte de la sociedad catalana ha decidido hacerse valer como personas, actuar con responsabilidad, seriedad, respeto hacia sí mismos. No dejar que la humillen ni degraden”. Lo ha hecho la sociedad y lo han entendido, asumido, los líderes políticos democráticos y con dignidad en su función. Quiere decidir pacífica y democráticamente el 1-0. ¿Es “digna” esta reacción?¿Es digno lo que hacen los partidos independentistas con la sociedad catalana? ¡Es evidente! ¿Qué pretenden? Optimizar su calidad de vida, democracia auténtica, justicia social, libertad, identidad¿Alguien puede cuestionar la DIGNIDAD de estos objetivos para “toda” la sociedad catalana?

¿Es más DIGNA la actuación del estado  español?. ¡Ni se cuestionan la dignidad de lo que se hace en Catalunya! Se oponen y ¡punto!. Incluso, todavía, sus militantes y votantes aunque les perjudique claramente  Niegan hasta que sea cierta esa queja catalana. No existen las constantes y múltiples evidencias de expolio económico, anulación de “todo” lo que promueva el parlamento catalán, incumplimiento de las inversiones, invalidación de cualquier iniciativa para atender necesidades sociales, incumplimiento de leyes que obligan a los sucesivos gobiernos españoles, invasión de competencias, asfixia económica, regionalización, castellanización… La lista es larga. Y ahora, ¡condenas y amenazas de todo tipo tanto a los líderes que actúan por y para la dignidad de la sociedad catalana como a cualquier particular que quiera contribuir a ello!. Los hechos objetivos demuestran que no es el valor “dignidad” el que utilizan como referente para su actuación.  Desde la DIGNIDAD, la DEMOCRACIA REAL… ¿es digna, es democrática, esa actuación del estado español con la sociedad catalana?

¿Es DIGNA la actuación de los partidos dependentistas en Catalunya? Ahí están los hechos, declaraciones, decisiones. El PSC, ridiculiza el 1-0. Ese día se irán a hacer una paella. No ve motivo para ir a la fiscalía por la “operación Catalunya”. CSQP, ignora a la gran mayoría de barceloneses que quieren votar. A C’s, no se le recuerda ni una sola propuesta a favor de la sociedad catalana ni en Barcelona ni en Madrid. El PP de Catalunya… ¡sin comentarios!. ¡Y no están solos! Objetiva y subjetivamente ¿Es digna la posición del PSC, PPC, C’s, CSQP, Podemos, algunas patronales, sindicatos mayoritarios,… con la sociedad catalana? ¿Son “dignos”, incluso, con sus propios militantes y votantes…? ¿les representan y defienden de verdad?

Desde la DIGNIDAD, ¿qué es lo coherente, lo lógico, cara al 1-0? ¿La Dignidad de los catalanes o… someterse a las leyes españolas…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/    /  dignitat@hotmail.com

 

 



PREGUNTES OPORTUNES – 323 (versió en català)

La No Independència És… Dependència!

1-0: Dignitat catalana o lleis espanyoles?

Dignitat: “Qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se, no tolera d’ésser ofès, etc…? “Qualitat del que es fa valer com a persona, es comporta amb responsabilitat, serietat i  amb respecte cap a si mateix i cap als altres i no deixa que l’humiliïn ni degradin” Des d’aquest enfocament. Com qualificar la societat catalana i als seus representants polítics? No cal recordar la història des del 1714 ni des de la transició espanyola. És coneguda, i patida!. És possible, i un deure!, sotmetre “el que succeeix” a aquest valor universal i irrenunciable que és “LA DIGNITAT”. 

Què busca la societat catalana l’1-0? Enquestes i resultats electorals defineixen el què vol. Aquesta demostra clarament un desacord amb el tracte que rep de l’estat espanyol. “Ha decidit no rebaixar-se, no tolera ser cada vegada més ofesa. Bona part de la societat catalana ha decidit fer-se valer com a persones, actuar amb responsabilitat, serietat, respecte cap a si mateixos. No deixa que la humiliïn ni degradin”. Ho ha fet la societat i ho han entès, assumit, els líders polítics democràtics i amb dignitat en la seva funció. Vol decidir pacífica i democràticament l’1-0. És “digna” aquesta reacció? És digne el que fan els partits independentistes amb la societat catalana? És evident! Què pretenen? Optimitzar la seva qualitat de vida, democràcia autèntica, justícia social, llibertat, identitat… Algú pot qüestionar la DIGNITAT d’aquests objectius per a “tota” la societat catalana?

És més DIGNA l’actuació de l’estat  espanyol? Ni es qüestionen la dignitat del que es fa a Catalunya! S’hi oposen i punt!. Incloent-hi els seus militants i votants encara que els pugui  perjudicar molt clarament. Neguen, fins i tot, que sigui certa aquesta queixa catalana. No existeixen les constants i múltiples evidències d’espoli econòmic, anul·lació de “tot” el que promogui el parlament català, incompliment d’inversions, invalidació de qualsevol iniciativa per atendre necessitats socials, incompliment de lleis que obliguen als successius governs espanyols, invasió de competències, asfíxia econòmica, regionalització, castellanització… La llista és llarga. I ara, condemnes i amenaces de tot tipus tant als líders que actuen per  a la dignitat de la societat catalana com a qualsevol particular que vulgui contribuir a això!. Els fets objectius ens demostren que el valor “dignitat” no és el que utilitzen com a referent per a la seva actuació. Des de la DIGNITAT, la DEMOCRÀCIA REAL… és digna, és democràtica, aquesta actuació de l’estat espanyol amb la societat catalana?

És DIGNA l’actuació dels partits dependentistes a Catalunya? Aquí estan els fets, declaracions, decisions. El PSC, ridiculitza l’1-0. Aquest dia aniran a fer una paella. No veu motiu per anar a la fiscalia per la “operació Catalunya”. CSQP, ignora a la gran majoria de barcelonins que volen votar. A C’s, no se li recorda ni una sola proposta en favor de la societat catalana ni a Barcelona ni a Madrid. El PP de Catalunya… sense comentaris!. I no estan sols! Objectivament i subjectivament És digna la posició del PSC, PPC, C’s, CSQP, Podem, algunes patronals, sindicats majoritaris,… amb la societat catalana? Són “dignes”, fins i tot, amb els seus propis militants i votants…? els representen i defensen de debò?

Des de la DIGNITAT, què és el coherent, el lògic, de cara a l’1-O? La Dignitat dels catalans o… sotmetre’s a les lleis espanyoles…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

 



PREGUNTES OPORTUNES – 322

La No Independència És… Dependència!

Qui està realment desconnectat de la realitat catalana…?

Publicat: “Rajoy denuncia que el Govern Puigdemont “s’ha desconnectat de la realitat,  la qual cosa provoca que “la societat s’estigui desconnectant de la seva desconnexió”. També ha llançat una picada d’ullet a la societat catalana “assenyada i moderada” i ha garantit que la llei es complirà malgrat el desafiament independentista: “No els fallarem”.  Es publica: “l’any 2015 el govern espanyol va transferir a la Generalitat 1.879 milions d’euros menys del que correspondria per la recaptació real de l’exercici. Amb l’actual model de finançament Catalunya perd onze llocs i passa a la catorzena posició com a receptora”. Publicat: Rajoy. “El que s’està fent entre el Govern d’Espanya i el basc avui és el que s’ha de fer”, “el que pretén la Generalitat és l’enfrontament, i això és estèril, antidemocràtic, no resol res, ni produeix cap efecte positiu pels catalans ni per a ningú de la resta d’Espanya. És el que no s’ha de fer”.

Qui desconnecta amb la realitat? Aquestes declaracions i notícies, que parlen per si soles! provoquen unes preguntes molt oportunes!: És REALISTA…

  • Ignorar els milions de manifestants que anualment es manifesten exigint el dret a decidir, la independència i els seus beneficis…?
  • Exigir al parlament català, escollit democràticament!, incomplir el seu programa?
  • I propi d’un estat democràtic “provocar” que milions de catalans vulguin votar i, la majoria, independitzar-se? És propi d’un estat democràtic no fer cap contraproposta política i aportar només amenaces, impugnacions, condemnes, multes…? O és propi de pseudodemocracies, dictadures, que no tenen més recurs que l’autoritarisme?
  • Voler subordinar els votants catalans a lleis espanyoles, que ells no compleixen!, en lloc d’adaptar-les a la majoria de la societat catalana?
  • Seguir asfixiant econòmicament a famílies, empreses, treballadors i creure que els catalans no s’adonen d’aquest espoli permanent i creixent…?
  • Creure que els catalans van a recolzar un estat i un sistema de finançament que els fa baixar llocs entre els receptors de recursos i, amb això, perjudicar severament la seva sanitat, educació, assistència social, etc.?
  • Posar com “exemple” el país basc quan s’ha negat, sistemàticament, a concedir demandes com un concert similar o pacte fiscal per Catalunya…?
  • Qualificar “d’enfrontament” el que fa el govern de Catalunya, en bé de “tota” la societat catalana!, i no inculpar-se pel molt que l’han atacat, ataquen i perjudiquen a aquesta societat
  • Ignorar els efectes NEGATIUS de la “seva” política amb Catalunya…?

Aquestes són “realitats objectives”. Davant d’elles, Alguna denúncia ferma de Iceta, Rivera/Arrimadas, Domènech/Coscubiela/Rabell, Colau&associats, Fachín, Albiol…? Dels seus militants i votants? De La Vanguardia, El Periódico, etc.? De sindicats majoritaris? De Foment del Treball, Càmera de Comerç…? Quina “realitat” representen i defensen? La que mereix Catalunya o la que la perjudica?

Davant aquesta “realitat” que tant castiga el benestar, la democràcia real, la justícia social, la llibertat de “tota” la societat catalana… per DIGNITAT DEMOCRÀTICA, què és el coherent? La independència o més i pitjor dependència…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/    /   dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 321

La No Independència És… Dependència

Són coherents els polítics, militants i votants “dependentistes”…?

Situació de partida. Catalunya: llarga història com “ens, subjecte” polític. La guerra de successió: Guanya Felip V “de Castella”. Jura respectar les constitucions catalanes com “comte de Barcelona”.  Allà apareix: “la nació catalana”. Incompleix el seu jurament i ve el Tractat de Nova Planta que castiga severament els catalans en tots els àmbits i tracta d’assimilar a Catalunya per “castellanitzar-la” en llengua, cultura, valors, lleis, etc. Passen 300 anys i molts esdeveniments que mantenen però viva la consciència nacional catalana.

Transició espanyola. Nova constitució. Catalunya “ja no és nació” per decisió dels polítics, i militars” de torn. S’interpreta i aplica de manera clarament restrictiva per a Catalunya. Els successius governs, amb la complicitat de les seves sucursals a Catalunya, incompleixen promeses, lleis, compromisos, inversions. 2º Estatut elaborat constitucionalment i retallat, raspallat, pel parlament espanyol, després de ser votat en referèndum,  i encara més per un constitucional “a-constitucional”. Gran part de la societat catalana reacciona ara fa 7 anys. Manifestacions multitudinàries són ignorades per l’estat espanyol.

S’inicia un procés escrupolosament democràtic però, en nom de la democràcia!, no només s’anul·la sinó que es castiga, inhabilita, multa, a qui ho promou. Una majoria parlamentària elabora un procés perquè la societat decideixi. El govern i partits polítics no ho permeten.

En lloc d’una oferta atractiva que animi a continuar en i amb Espanya, només amenaces, lleis, sentències, fiscalies, falses notícies, maniobres brutes. A mesura que s’apropa l’1-0, creixen les pressions.

Per què només autoritarisme, legalisme, imposició, NO a la democràcia; absència total de política eficaç? Aquesta reacció de la societat catalana, és acció o “reacció” a l’incompliment, a l’explotació creixent, al tracte negatiu que l’estat espanyol dóna als habitants de Catalunya…?

És coherent…?

  • Amb les pràctiques d’un veritable estat europeu, democràtic, modern, avançat o…amb pseudodemocracies, dictadures…?
  • Que tota la societat catalana vulgui viure d’acord amb el nivell de vida que mereix pel que genera però que hi hagi polítics, militants i votants, a Catalunya!, que optin per seguir dependent, sent castigats, per qui ho impedeixen: PP, PSOE, C’s, CSQP…? D’aquí les obligades retallades en sanitat, educació, assistència social, beques, infraestructures…!
  • Que “tots” es declarin demòcrates inqüestionables i recolzin als qui impedeixen la més elemental democràcia: votar!…?
  • Que “tots” defensin una avançada justícia social però hi hagi a Catalunya qui recolzi a qui ho impedeix i que no respecta ni les sentències del “seu” constitucional que anul·la lleis bàsiques com la de pobresa energètica?
  • Que hi hagi “catalans” que se sentin com a tals però recolzin als qui volen anul·lar la seva cultura, llengua, valors, identitat, per diluir-se a Espanya?
  • Que hi hagi “nous” líders i partits: Podem, CSQP, que facin explícites declaracions de suport a la democràcia, al referèndum!, a la justícia social, al benestar de tots i es desdiguin sense cap rubor per posar-se de part dels qui la bloquegen?

Referèndum: Uns partits ofereixen benestar, justícia social, democràcia real, dignitat. Uns altres, capdavanters, militants i votants, “dependentistes” a Catalunya ho estan impedint.

Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA,  què és el coherent…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/    /   dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 320

La No Independència És… Dependència!

Què decidir davant el que va ser, és i pot ser la vida de tots els catalans?

Publicat: Luis Villacañas, catedràtic de filosofia, polític, historiador, de Madrid, reconeix: ”Cada cop que Espanya s’ha donat una Constitució, els catalans ja la tenien”. Històricament, els seus governants s’han considerat vice-reis d’Espanya. Tenien Hisenda pròpia, capacitat legislativa pròpia i consolats al llarg del Mediterrani. En 1978, Catalunya ja tenia Generalitat abans de la Constitució democràtica” Important que ho digui un intel·lectual espanyol a “el Mundo”!

Situació actual.

Avui, és “realitat” aquesta afirmació? Es permet que els catalans tinguin hisenda pròpia i puguin viure com mereixen perquè gestionen tots els seus recursos? No!  Es respecta la seva capacitat legislativa? No! Hi ha clars exemples com l’anul·lació de l’essencial d’un estatut democràticament elaborat i votat per la societat catalana. O la constant impugnació davant el Constitucional de lleis tan socials com la pobresa energètica, etc. Se li permet tenir oficines a l’estranger com va tenir ambaixades per tot el mediterrani? No! És lògic analitzar la realitat per ideologia i ignorar l’objectivitat històrica? No!, però succeeix.

Quina autoritat intel·lectual, històrica, tenen “els  polítics” per decidir si Catalunya és o no una nació…? Decideixen! i modifiquen al marge de la història, la sociologia, valors, cultura, del que pensi i senti la societat catalana . Hi ha polítics dependentistes que defensaven el dret d’autodeterminació i avui ho neguen. I els que falsegen totalment la història per adaptar-la als seus objectius “aquí i ara”. Hi ha molts exemples.

Què és Catalunya avui i com incideix en la vida dels seus habitants? Sense capacitat de gestionar els seus recursos sent la primera generadora d’ells en l’estat espanyol, de legislar, d’actuar en l’exterior, d’aplicar una justícia social com podria, sense poder defensar els seus valors, llengua, història, cultura… Nació…? No ho sembla. La volen convertir en “sub-regió espanyola”, part de l’Espanya castellana. Pot haver-hi un sol català amb “dignitat”, un veritable demòcrata, que permeti que això succeeixi…? Això és el millor per a tots els catalans?

Reacció social.

Milions de catalans volen decidir. Després de l’anul·lació d’un 2º estatut que pretenia millorar la seva situació “dins” d’Espanya; després de l’evidència del constant i creixent espoli per part de l’estat, de la invasió de competències, de l’incompliment d’inversions, de la falta de llibertat d’expressió i de democràcia… dos terços de la societat volen votar.

Uns líders que han sintonitzat amb el poble i han decidit escoltar-lo, han estat inhabilitats i multats. Uns altres volen fer-ho encara que són reiteradament amenaçats així com qualsevol funcionari, empresari, alcalde, que col·labori a… “materialitzar un acte tan democràtic com un referèndum”.

Alhora, hi ha altres líders que, curiosament, “s’oposen”. Aquí estan els dirigents del PPC, PSC, C’s, CSQP. També algunes patronals, polítics fracassats, noves propostes de vies impossibles. En nom de què o qui…? Representen als seus propis votants? Amb la seva negativa els perjudiquen clarament! Defensen realment el millor per a la societat catalana o… per a l’estat espanyol, els seus polítics, partits, població… ? Representen a la societat catalana “davant” l’estat espanyol o a aquest davant la societat catalana…? Amb quins efectes per a aquesta…? Qui defensa i lluita, de debò!, per aportar el millor a les famílies, empreses, que viuen i treballen a Catalunya?

Catalunya pot ser un modern país europeu, amb un alt nivell de vida, democràcia, justícia social, llibertat. Uns partits intenten donar això a tots els seus habitants. Uns altres, en canvi s’hi s’oposen.

Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA! què és el lògic, el coherent, davant aquesta alternativa d’independència positiva o dependència creixent i negativa…? 

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/    /   dignitat@hotmail.com

 

 

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 319

La No Independència És… Dependència!

Qui representa a QUI i amb QUINS efectes per als catalans…?

Publicat: “S’ha celebrat un acte en el qual la majoria d’ajuntaments s’han compromès a col·laborar en la celebració d’un referèndum l’1-0”. “El govern espanyol, amb un sol alcalde del PP en tota Catalunya, considera un fracàs el suport municipal al referèndum”. “C’s, diu que els ajuntaments presents només signifiquen el 43% dels votants”. “El PSOE amenaça als alcaldes que col·laborin. Els líders socialistes catalans no assistiran a la presentació del projecte de referèndum”. “CSQP diu que el referèndum previst no és el que necessita Catalunya. L’alcaldessa de Barcelona no va assistir a l’acte de suport al referèndum”.

Plantejament de base.

Desitja tota la població de Catalunya optimitzar el seu nivell de vida, oportunitats de treball, desenvolupament, inversions en infraestructures, millorar àrees com a sanitat, educació, serveis socials…? Aspiren tots els votants a gaudir de la màxima llibertat d’expressió, viure en una autèntica i avançada democràcia? Lluiten les persones amb sensibilitat social per poder eradicar els molts problemes de pobresa, atur, que existeixen a Catalunya pel tracte discriminatori de l’estat espanyol? És molt difícil que hi hagi un sol líder polític, un partit, un votant que respongui que no.

El que la societat desitja és exactament “això” i per aquest motiu va reaccionar davant l’antidemocràtica retallada de l’estatut per part del constitucional. Per “això” s’ha manifestat de manera multitudinària, pacífica i democràtica durant anys. Per “això” el govern català, ha instat l’espanyol que “compleixi”…amb els seus compromisos en matèria d’infraestructures, inversions, respecte a l’autonomia, recursos per a justícia social, etc. i que permeti expressar-se a la societat catalana. La resposta és coneguda: NO a tot. Només lleis, amenaces, inhabilitacions. Por. Ni una sola proposta política! Potser perquè no la tenen…?

Davant aquesta “realitat” què seria el lògic en els partits que “diuen” defensar els interessos dels seus votants, de tota la població catalana? Sembla que un posicionament ferm i una exigència al govern espanyol perquè doni resposta a aquestes justes demandes seria el més lògic. Doncs… No! Tampoc!…Des d’una perspectiva democràtica, de justícia social, de dignitat… és coherent que hi hagi representants que… no representin, no defensin, als seus propis votants?

Els líders del PSC… no acudiran el dia 4 a la informació d’un acte de gran transcendència democràtica. No només això: amenacen als seus alcaldes i regidors si col·laboren.

Els líders del PPC són una constant font d’amenaces “purament legals” que fa que semblin  més una dictadura que a una veritable democràcia.

Els líders de C’s s’oposen al fet que els “ciutadans” s’expressin. Quantes acusacions “en contra” de la democràcia,  el benestar, la dignitat de Catalunya porten al Parlament català? Moltes! Quantes “a favor” dels catalans al Parlament espanyol? Cap! A qui representen i defensen realment…?

Els líders de CSQP s’ajusten a unes lleis que en la seva història mai van respectar quan demandaven canvis, defensaven les seves propostes. Es diuen d’esquerres però se situen totalment de part de la dreta més dura. Diuen que aquest no és el referèndum que precisa Catalunya. És possible un acordat? A qui o per què enganyen i perjudiquen al seu propi electorat, a tots els treballadors a Catalunya?

Milers de votants d’aquests partits “dependentistes”queden impedits d’expressar-se pels seus representants! I, pitjor encara: perjudicats pel que significa “la dependència” que defensen els seus representants! És lògic…?

Qui representa de veritat a les famílies, treballadors, professionals, empresaris…, a Catalunya? Qui lluita i aspira a oferir el millor per a ells…? Els qui defensen els seus valors, la democràcia, el benestar, la justícia social, la dignitat, la llibertat o…   aquells que la volen “impedir”? Qui representa a qui i amb quins efectes…? Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, què és el lògic?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

 http://perladignitat.blog.cat/    /   dignitat@hotmail.com