Arxiu mensual: desembre de 2017

PREGUNTES OPORTUNES – 341 (Català)

La No Independència És… Dependència!

Humiliats per defensar-nos democràticament? 155: deshonor i humiliació.

Publicat (Deia): “La frontera entre espanyols i catalans no l’ha marcat aquesta norma abusiva i ignominiosa, sinó l’altre 155, l’invisible: l’escarni i la violència emocional exercida en diversos fronts contra la ciutadania, inclosa la part que no simpatitza amb la causa sobiranista. Ni Euskadi va rebre tanta humiliació, insults, vexacions, desqualificacions i ultratges durant els llargs anys de la violència terrorista.  La ignomínia en marxa. El que es diu i maleeix dels catalans en els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol és pura degradació. Aquest torrent ignominiós té dues versions. La primera és la més elemental, la de l’exabrupte directe sense cap concessió: Ana Rosa Quintana crida “mamarracho” a Oriol Junqueras. Eduardo Inda manifesta el seu odi radical i diu que Puigdemont “és un merda”. Els greuges són imparables. Són molts els tertulians convocats als platós, les emissores de radio i el paper premsa per a l’ofensiva de la mofa, sense que, almenys per compensació o, fins i tot per estètica, hi hagi els suficients comentaristes per denunciar la guerra bruta de la injúria, ideada en La Moncloa i articulada com un cor hostil d’imprecacions.

La segona versió de l’oprobi mediàtic és la manipulació informativa que es desenvolupa en notícies, editorials i articles d’opinió. S’ha elaborat un repertori anticatalà perquè hi hagi certa unanimitat en les paraules bàsiques, com és pertinent en les clàssiques accions de desprestigi i/o destrucció de l’enemic comú: desafio independentista, referèndum il·legal, cop d’estat, covards, adoctrinament… aquest mateix criteri de demolició es bolca  en les notícies i els editorials, a les primeres pàgines, dóna idea de fins a quin punt Espanya i les seves eines informatives han perdut la decència i estan en caiguda lliure cap a la xafogor i compromesos en un procés d’humiliació i deshonra del poble català sense límits ètics.

Amb la sistemàtica aplicació del 155 ofensiu, Catalunya es carrega de raons i emocions per sortir quan pugui d’un país governat per miserables, capaços del pitjor, des de la força legal al xantatge econòmic i la presó. Aquest futur està bastant a prop, perquè Espanya “ha portat la seva ignomínia massa lluny”.

Així es veu des del país basc. Això, i molt més com la pressió per a la marxa d’empreses, les no inversions que són llei, l’asfíxia econòmica, impedir lleis a favor de la justícia social… és el que està succeint. I tot per què…? Perquè la societat catalana ha decidit defensar-se reaccionant per i amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA i exigeix viure en una democràcia real, en un projecte de futur i sortir d’un projecte espanyol obsolet, fallit econòmicament, explotador, colonitzador, excloent. I davant això, quina posició prenen el PPC, PSC, C’s, a Catalunya…? Elaboren propostes operatives i beneficioses per a la societat catalana o s’uneixen sempre i en tot a aquest DESHONOR I HUMILIACIÓ que castiga a “tots”? Aquí estan les seves declaracions i suports a un 155 del tot injust, anticonstitucional i antidemocràtic! I ni tan sols una sola proposta favorable als catalans! I els seus militants i votants…?Què guanyen recolzant als qui els castiga? I CSQP i les seves utopies…?

Què és DIGNE cara al 21-D? Independència possibilista i beneficiosa o dependència creixent, negativa i humiliant…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com



PREGUNTES OPÒRTUNES – 341 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

¿Humillados por defendernos democráticamente? 155: deshonor y humillación.

Publicado (Deia): La frontera entre españoles y catalanes no la ha marcado esta norma abusiva e ignominiosa, sino el otro 155, el invisible: el escarnio y la violencia emocional ejercida en varios frentes contra la ciudadanía, incluida la parte que no simpatiza con la causa soberanista. Ni siquiera Euskadi recibió tanta humillación, insultos, vejaciones, descalificaciones y ultrajes durante los largos años de la violencia terrorista.  La ignominia en marcha. Lo que se dice y maldice de los catalanes en los medios de comunicación del Estado español es pura degradación. Este torrente ignominioso tiene dos versiones. La primera es la más elemental y obvia, la del exabrupto directo y sin concesiones: Ana Rosa Quintana llama “mamarracho” a Oriol Junqueras. Eduardo Inda manifiesta su odio radical y dice que el president Puigdemont “es un mierda”. Los agravios son imparables. Son muchos los tertulianos y convocados a los platós, las emisoras de radio y el papel prensa para la ofensiva de la mofa, sin que, al menos por compensación o incluso por estética, haya los suficientes comentaristas para denunciar la guerra sucia de la injuria, ideada en La Moncloa y articulada como un coro hostil de imprecaciones.

La segunda versión del oprobio mediático es la manipulación informativa que se desarrolla en noticias, editoriales y artículos de opinión. Se ha elaborado un repertorio anticatalán para que haya cierta unanimidad en las palabras básicas, como es pertinente en las clásicas acciones de desprestigio y destrucción del enemigo común: desafío independentista, referéndum ilegal, golpe de Estado, cobardes, adoctrinamiento… este mismo criterio de demolición se vuelque en las noticias y los editoriales, en las primeras páginas, da idea de hasta qué punto España y sus herramientas informativas han perdido la decencia y están en caída libre hacia el bochorno y comprometidos en un proceso de humillación y deshonra del pueblo catalán sin límites éticos.

Con la sistemática aplicación del 155 ofensivo, Catalunya se carga de razones y emociones para salir cuando pueda de un país gobernado por miserables, capaces de lo peor, desde la fuerza legal al chantaje económico y la cárcel. Ese futuro no está muy lejos, porque España “ha llevado su ignominia demasiado lejos.”

Así se ve desde el país vasco. Eso, y bastante más como la presión para la marcha de empresas, las no inversiones que son ley, la asfixia económica, impedir leyes a favor de la justicia social… es lo que está sucediendo. ¿Y todo por qué…? Porque la sociedad catalana ha decidido defenderse reaccionando por y con DIGNIDAD DEMOCRÁTICA y exige vivir en una democracia real, en un proyecto de futuro y salir de un proyecto español obsoleto, quebrado económicamente, explotador, colonizador, excluyente. Y ante eso, ¿qué posición toman el PPC, PSC, C’s, en Catalunya…? ¿Hacen propuestas operativas y beneficiosas para la sociedad catalana o se unen siempre y en todo a ese DESHONOR Y HUMILLACIÓN que castiga a “todos”? ¡Ahí están sus declaraciones y apoyos a un 155 injusto, anticonstitucional, antidemocrático! ¡Y ni una sola propuesta en favor de los catalanes! ¿Y sus militantes y votantes…?¿Qué ganan apoyando a quienes les castiga? ¿Y CSQP y sus utopías…?

¿Qué es lo más DIGNO de cara al 21-D? ¿Independencia posibilista y beneficiosa o dependencia  creciente, negativa y humillante…?

PER LA DIGNITAT-GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com