Arxiu mensual: febrer de 2018

PREGUNTES OPORTUNES – 348 (Català)

La No Independència És… Dependència!

Va de “castellà” o… “d’una altra cosa”…?

Si la meva llengua fa trontollar els fonaments del teu estat, significa que has construït el teu estat sobre la meva terra”. Musa Anter, escriptor i activista kurd.

Va… de “repressió”? Sí!

1-O. Referèndum a Catalunya. Milions de persones volen  votar de forma pacifica i democràtica. És el reflex del 80% que, segons les enquestes, volen expressar la seva posició i relació amb Espanya. L’estat espanyol s’oposa a una expressió democràtica i, repetim, pacífica. No té resposta política. Només i exclusivament: repressió policial i judicial. Una fotografia de la càrrega policial ho reflecteix molt bé. Un “RoboCop”, equipadíssim, està sobre una dona a la que manté a terra i a la que, fins i tot, li està impedint respirar. Amb la seva mà tapa la boca! És evident que està “tapant i agredint” violentament a la democràcia però també ho és que la “està impedint que parli, que s’expressi”. I potser la senyora votant ho feia en castellà! Però… és el “tarannà” de l’estat espanyol i els seus partits majoritaris o radicals. És digne que hi hagi un sol votant que es consideri demòcrata a Catalunya que accepti que li “tapin” la boca la judicatura, la política o la policia?

De… Invasió, colonització? Hi ha catalans “estranys” i … col·laboracionistes?

Sembla que sí. Imaginem. Guerres europees. Un estat envaeix a un altre i vol consolidar-se. Per a això, imposa la “seva” llengua. Ho acceptaria un francès davant l’alemany o l’anglès? Un alemany davant el francès? La llista seria llarga. No ens ho imaginem. Però a Catalunya succeeix. Hi ha partits catalans, militants i votants que es consideren catalans que han recolzat i tornen a recolzar l’agressió a la seva llengua: el català. Aquí estan PP, líders del PSOE i els “nous”: C’s que volen deixar petits a Felipe V, Franco, Aznar, Rajoy…  Imaginem una ucronia. Guerra de la independència 1808/1814 França/Espanya. Guanya França i imposa el francès com a llengua oficial en detriment del castellà. Com haguessin reaccionat els espanyols? Ho hem preguntat en conferències i la resposta sempre ha estat unànime: “defensant i protegint la nostra llengua”. Hauria de servir perquè comprenguessin als catalans però ni tan sols ho intenten. I aquí, lamentablement, veiem a partits que es diuen catalans; líders, militants i votants que es consideren catalans “recolzant” el castellà com a llengua prioritària, oficial, i per sobre del català. Quin qualificatiu mereix aquesta actitud? És digne que hi hagi un sol votant que sigui i es consideri català que accepti que subordinin la seva llengua per prioritzar la llengua colonitzadora?

Què és la immersió lingüística i quins efectes ha tingut?

Va ser una demanda social i de “tots els partits” del parlament per una Catalunya amb les mateixes possibilitats socials, culturals, laborals, per a tothom. Tingué reconeixement i premis internacionals. Efectes negatius? Cap! Positius? Tots! Per què volen ara PP, Ciutadans, PSOE, aprofitar l’anticonstitucional 155 per modificar el que es va votar per pràctica unanimitat i que ha demostrat tants beneficis? Per què perilla el castellà? No. Per “pura i simple colonització”. Recordem: Colonització: “imposició per la llei o per les armes de la pròpia “llengua”, cultura…? Etc. És digne que hi hagi un sol votant que es cregui demòcrata i vagi en contra del que “avui” creu la majoria absoluta a Catalunya?

Va de castellà…? No. Va de DIGNITAT DEMOCRÀTICA! Què hem de fer…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 348 (Castellà)

¡La no independencia Es… Dependencia!

¿Va de “castellano” o… de “otra cosa…”?

“Si mi lengua hace tambalear los fundamentos de tu estado, significa que has construido tu estado sobre mi tierra”. Musa Anter, escritor y activista curdo.

¿Va… de “represión”? ¡Sí!

1-O. 1-10-2017. nanes que han apoyadolunya que sea verdadero demtar en peligro el castellano? No. Por “ha sido unanes que han apoyado 1-10-2017Referéndum en Catalunya. Millones de personas quieren  votar pacífica y democráticamente. Es el reflejo del 80% que, según las encuestas, quieren expresar su posición y relación con España. El estado español se opone a una expresión democrática y pacífica. No tiene respuesta política. Sólo y exclusivamente: represión policial y judicial. Una fotografía de la carga policial lo refleja muy bien. Un auténtico “RoboCop”, equipadísimo, está sobre una señora a la que mantiene en el suelo y a la que, incluso, le impide respirar. Con su mano le ¡tapa la boca! Es evidente que está “tapando y agrediendo” a la democracia pero también la “está impidiendo que hable, que se exprese”. ¡Y quizá la votante lo hacía en castellano! Pero… es el “talante” del estado español y de sus partidos mayoritarios o radicales. ¿Es digno que haya un solo votante que se considere demócrata en Catalunya que acepte que le “tapen” la boca judicial, política y policialmente?

¿De… Invasión, colonización? ¿Hay catalanes “extraños” y… colaboracionistas?

Eso parece. Guerras europeas. Imaginar que un estado invade a otro y quiere consolidarse. Para ello, impone “su” lengua. ¿Lo aceptaría un francés ante el alemán o el inglés? ¿Un alemán ante el francés? La lista sería muy larga. No nos lo imaginamos. Pero en Catalunya sucede. Hay partidos catalanes, militantes y votantes que así de consideran que han dado apoyo y vuelven a apoyar la agresión a su lengua: el catalán. Ahí están PP, PSOE y los “nuevos”: C’s que quieren dejar pequeños a Felipe V, Franco, Aznar, Rajoy…  Imaginemos una ucronía. Guerra de la independencia 1808/1814 Francia/España. Gana Francia e impone el francés como la lengua oficial en detrimento del castellano. ¿Cómo hubieran reaccionado los españoles? Lo hemos preguntado en conferencias y la respuesta siempre ha sido unánime: “defendiendo y protegiendo nuestra lengua”. Debería servir para que comprendieran a los catalanes pero ni lo intentan. Y aquí, lamentablemente, vemos a partidos que se dicen catalanes; líderes, militantes y votantes que se consideran catalanes “apoyando” a quienes defienden el castellano como lengua prioritaria, oficial, y por encima del catalán. ¿Qué calificativo merece esa actitud? ¿Es digno que haya un solo votante que sea y se considere catalán que acepte que subordinen su lengua para priorizar la lengua colonizadora?

¿Qué es la inmersión lingüística y qué efectos ha tenido?

Fue una demanda social y de “todos los partidos” del parlamento para una Catalunya con las mismas posibilidades sociales, culturales, laborales, para todos. Tuvo reconocimiento y premios internacionales. ¿Efectos negativos? Ninguno. ¿Positivos? Todos. ¿Por qué quieren ahora PP, Ciudadanos, PSOE, aprovechar el anticonstitucional 155 para modificar lo que se votó por práctica unanimidad y ha demostrado tantos beneficios? ¿Por estar en peligro el castellano? No. Por “pura y simple colonización”. Recordemos: Colonización: “imposición por la ley o por las armas de la propia “lengua”, cultura…”. Etc. ¿Es digno que haya un solo votante que se crea demócrata y vaya contra de lo que “hoy” cree la mayoría absoluta en Catalunya?

¿Va de castellano…? No. ¡Va de DIGNIDAD DEMOCRÁTICA! ¿Qué haremos…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/     /    dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 347 (Català)

La No Independència És… Dependència!

Catalunya, De “subjecte polític” a què? “Objecte” dominat, inanimat…?

Característiques generalment acceptades de “subjecte polític”: “consciència d’entitat pròpia diferenciada, capacitat de representativitat política i d’interlocució, negociació, amb altres poders, reconeixement com a tal…” Històricament, Catalunya ho ha estat. Després d’un llarg parèntesi, la transició, Tarradellas, la definició de “nacionalitat” que es recull a la constitució, diàleg bilateral amb l’estat, primer estatut, segon estatut… confirmen la condició de “subjecte polític” diferenciat de Catalunya en l’estat espanyol. Aquest era el pacte, l’acord. Quina ha estat la realitat…?

Ens van enganyar o ens enganyem?

La constitució va ser votada per la societat catalana del moment. Les forces polítiques catalanes van creure en les espanyoles. La realitat va demostrar molt ràpid que l’estat espanyol tenia altres projectes que no eren precisament  de “respecte” a Catalunya i sí, de recentralizació. La “LOAPA”, va ser un clar primer avís.  L’incompliment de pressupostos per a tot tipus d’aplicacions a Catalunya, de transferències estatutàries, invasió de competències… Pujol, Roca, Durán foren considerats “homes d’estat”… per Madrid. Potser per no ser enèrgics i plantar-se davant els incompliments? No és sospitós? PP i PSOE es van acostumar a incomplir, a donar dos passos endavant en la recentralizació i un enrere amb concessions puntuals.

L’estat incomplia però, aquí, predominava el “peix al cove”

I la societat catalana no ho advertia…? Potser, com deia John Lennon, “la vida és això que succeeix mentre estem distrets en altres coses”. Fins que va arribar la majoria absoluta del PP. Segon estatut, àmpliament aprovat pel Parlament català però contra el qual Montilla ja va anunciar “esmenes en contra” al Parlament Espanyol. Allí, es va “raspallar·. Més: el constitucional va anul·lar el substancial d’un estatut, aprovat, confirmat per la ciutadania i signat pel rei. La història recent és coneguda. Una creixent part de la societat catalana ha reaccionat per “dignitat democràtica”, per defensar el benestar al que tenen dret, per una justícia social avançada, per la seva llibertat i identitat. Reacció de l’estat espanyol? No una resposta política sinó policial i judicial. Por, amenaces. Els Sindicats?, absents! No hi ha estatut algun. Per iniciativa del PP, fermament recolzat per PSOE i C’s s’ha aplicat un 155 anticonstitucional i la condició de “subjecte” polític de Catalunya passa a ser què…?

Situació actual?

Un ajuntament té avui més autonomia que la Generalitat. Aquesta no pot actuar segons l’Estatut i la Constitució (Veure l’ara 11/02/2018). Líders i polítics a la presó. Altres, a l’exili. Ara, alguns, diuen que l’1-0 va ser un simulacre i que l’única via és acceptar la constitució. Més de 2 milions de votants no ho van creure així i van arriscar el físic per dignitat democràtica. El 21-D es va votar. L’estat no accepta el resultat i vol que Catalunya torni a la “normalitat”. Què és “normal” per a l’estat espanyol? La inexistència de Catalunya com “subjecte polític” i quedar reduïda a una mera gestora administrativa dels recursos que aprovin les altres autonomies espanyoles? La submissió total dels seus habitants? La desaparició de la seva història, cultura, llengua?

És demana “diàleg d’Espanya amb Catalunya”. “El congrés rebutja un diàleg bilateral amb Catalunya”. L’Institut Elcano: “sense Catalunya, el projecte nacional espanyol fracassaria”. Ens van enganyar? Ens enganyem? Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA què és avui Catalunya? Què ha de ser per la seva història, potencial, realitat, pel que mereixen els seus habitants…? Què hem de fer…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 347 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

Catalunya, De “sujeto político” a… ¿qué?,  ¿“objeto” dominado, inanimado…?

 Alguna característica generalmente aceptada de “sujeto político”:conciencia de entidad propia diferenciada, con capacidad de representatividad política y de interlocución, negóciación, con otros poderes, reconocimiento como tal…” Históricamente, Catalunya lo ha sido. Tras un largo paréntesis, la transición, Tarradellas, la definición de “nacionalidad” que recoge la carta magna, el diálogo bilateral con el estado, primer estatuto, segundo estatuto… confirman la condición de “sujeto político” diferenciado de Catalunya en el estado español. Ése era el pacto, el acuerdo. ¿Cuál ha sido la realidad…? 

¿Nos engañaron o nos engañamos?

La constitución fue votada por la sociedad catalana del momento. Las fuerzas políticas catalanas creyeron en las españolas. La realidad muy pronto demostró que el estado español tenía otros proyectos que no eran precisamente de “respeto” a Catalunya y sí, de recentralización. La “LOAPA”, fue un claro primer aviso. El incumplimiento de presupuestos para todas las aplicaciones en Catalunya, de transferencias estatutarias, invasión de competencias… Pujol, Roca, Durán eran considerados “hombres de estado”… por Madrid. ¿Quizá por no ser suficientemente enérgicos y plantarse ante los reiterados incumplimientos? ¿No es sospechoso? PP y PSOE se acostumbraron a incumplir, a dar dos  pasos adelante en la recentralización y uno atrás con concesiones puntuales.

El estado incumplía pero, aquí, predominaba  el “peix al cove”.

 ¿Y la sociedad catalana no lo advertía…? Quizá, como decía John Lennon, “la vida es eso que sucede mientras estamos distraídos en otras cosas”. Hasta que llegó la mayoría absoluta del PP. Segundo estatut, ampliamente aprobado por el Parlament pero contra el que Montilla ya anunció “enmiendas en contra” en el Congreso. Allí, “se cepilló”. Más: el tribunal constitucional anuló lo sustancial de un estatut constitucionalmente elaborado, aprobado, refrendado por la gente y firmado por el rey. La historia reciente es conocida. Una parte de la sociedad catalana ha reaccionado por “dignidad democrática y en defensa del bienestar al que tienen derecho, por una justicia social avanzada, por su libertad e identidad”. ¿Reacción del estado? No a una propuesta política sino policial y judicial. Miedo, amenazas. ¿Los Sindicatos?, ¡ausentes!. No hay estatut alguno. A iniciativa del PP, apoyado por PSOE y C’s se ha aplicado un 155 anticonstitucional y la condición de “sujeto” político de Catalunya pasa a ser ¿qué…?  

¿Situación actual?

Un ayuntamiento tiene hoy más autonomía que la Generalitat. Esta no puede actuar Segú el estatut i la Constitución (Ver ara 11/02). Líderes y políticos en prisión. Otros, en el exilio. Ahora, algunos, nos dicen que el 1-0 fue un simulacro y que la única vía es aceptar la constitución. Más de 2 millones de votantes no lo creyeron así y arriesgaron su físico por dignidad democrática. El 21-D se votó. El estado español no acepta el resultado y quiere que Catalunya vuelva a la “normalidad”. ¿Qué es “normal” para el estado español? ¿La inexistencia de Catalunya como “sujeto político” y quedar reducida a una mera gestora administrativa de los recursos que aprueben las autonomías españolas? ¿La sumisión total de sus habitantes? ¿La desaparición de su historia, cultura, lengua?

Se pide “diálogo Catalunya/España”. “El PP “rechaza el diálogo bilateral”. Instituto Elcano: “Sin Catalunya, el proyecto español fracasaría“. ¿Nos engañaron? ¿Nos engaña-mos? Desde la DIGNIDAD DEMOCRÁTICA ¿qué es hoy Catalunya? ¿Qué debe ser por su historia, potencial, por lo que merecen sus habitantes…? ¿Qué haremos…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 346 (Català)

La No Independència És… Dependència!

Tornar al passat negatiu és el que volen els dependentistes…?

Peter Drucker. “La millor estructura no garantirà els resultats però una estructura obsoleta és una garantia de fracàs”. Podem afegir: “híper corrupta en tot” Un altre expert va dir: “Quan una empresa, organització país, dedica més esforç a apuntalar-se, defensar-se,  resistir, conservar… que a innovar de cara al futur, decau i comença la seva mort”.

Quina és la situació a Catalunya i Espanya?

És prou coneguda. No fa falta repetir una història en la qual hi ha un conflicte que dura més de 300 anys. Estem davant un nou 1.714 però, ara, ”que s’aconsegueixi l’efecte ENCARA QUE es noti la causa”. Sense dissimular! Catalunya va demostrar “creure en la constitució del 78; en l’estat espanyol”, per a un projecte comú en el qual seria reconeguda i respectada. Els fets demostren que no només no ha estat així sinó que, “amb molta cura al principi i ninguna ara, se la va soscavant, centralitzant, incomplint inversions, envaint competències, asfixiada políticament, culturalment i econòmicament”. Part de la societat va reaccionar per i amb DIGNITAT davant la sentència de l’estatut per part del tribunal a-constitucional; va sortir al carrer, pacíficament, per protestar i va acabar exigint un referèndum pactat. El resultat, avui, és conegut i patit!: un arbitrari 155 que posa de manifest la veritable cara de l’estat espanyol i la seva defensa, “costi el que costi”, del “seu” model d’una Espanya “castellana i dominant”. En definitiva: Dependre de Castella, amb els seus negatius resultats, és el que volen els líders i votants dependentistes que viuen “a” Catalunya?

Dues reaccions, una “de futur”. Una altra, “de passat”.

Catalunya reacciona i crea “estructures” per a un nou estat clarament orientat per a un futur molt millor. Sol·licita un referèndum pactat perquè els votants decideixin. Proposa un estat que és una oportunitat per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, perquè visquin en democràcia real, amb justícia social avançada, amb llibertat, amb respecte a la seva identitat. En definitiva, amb “DIGNITAT”. Quina és la reacció de l’estat espanyol? És clar el que deuria “haver estat”: evitar el conflicte! Simplement: complint l’acordat. O, una cop plantejat: oferir un projecte ambiciós i fiable per aquests “2.300.000 que volen anar-se desitgin seguir a Espanya”. Quin ha estat en realitat? La contrària: No només evitar el conflicte  sinó “provocar-ho” i “augmentar-ho” fins a límits que escandalitzen al món polític i democràtic internacional i, als millors mitjans de comunicació. Quin projecte té Espanya “per a ella mateixa”? Cap excepte el de “sobreviure” d’acord amb uns patrons que recorden massa sospitosament a la dictadura de la qual es va sortir!. Què ofereix l’estat espanyol als votants catalans, a les seves famílies, professionals, empreses… que justifiqui seguir “dependent”? Res! Què demostra l’estat espanyol en democràcia, separació de poders, justícia social, gestió econòmica, compliment dels seus compromisos, honestedat, transparència, respecte…? Absolutament res de positiu i sí, tot, negatiu! Aquí estan els fets objectius!

Renunciar a un futur millor per tornar a un passat negatiu: Això és el que ofereixen els líders de PPC, PSC, C’s i, tàcitament, els “comuns”? Això és el que desitgen els dependentistes a Catalunya? “Això” és EL MILLOR? Què és el veritablement DIGNE?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 346 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

¿Volver al pasado negativo es lo que quieren los dependentistas…?

Peter Drucker. “La mejor estructura no garantiza resultados pero una estructura obsoleta es garantía de fracaso”. Podríamos añadir: “hipercorrupta en todo” Otro experto dijo: “Cuando una empresa, organización, país, dedica más esfuerzo a apuntalarse, defenderse, resistir, conservar… que a innovar de cara al futuro, empieza a decaer, empieza su muerte”.

¿Cuál es la situación en Catalunya y en España?

Es conocida. No hace falta repetir una historia en la que hay un conflicto que dura más de 300 años. ¿Estamos ante un nuevo 1.714 pero, ahora, “que se consiga el efecto AUNQUE se note el cuidado”. ¡Sin disimulos! Catalunya demostró “creer en la constitución del 78; en el estado español”,  para un proyecto común en el que sería reconocida, respetada. Los hechos demuestran que no sólo no ha sido así sino que, “con sumo cuidado a principio y ninguno ahora, se la va socavando, centralizando, incumpliendo inversiones, invadiendo competencias, asfixiando económica, política, culturalmente. Parte de su sociedad ha reaccionado por y con DIGNIDAD ante la sentencia del Estatut por parte del tribunal a-constitucional, salió  a la calle, de forma pacífica para protestar y acabó exigiendo un referéndum pactado. El resultado, hoy, es conocido y ¡padecido!: un arbitrario artículo 155 que pone de manifiesto la verdadera cara del estado español y su defensa, ¡cueste lo que cueste”, de “su” modelo de una España “castellana y dominadora”. En definitiva: Depender de Castilla, con sus negativos resultados, ¿es lo que quieren los líderes y votantes dependentistas que viven “en” Catalunya?

Dos reacciones, una “de futuro”. Otra, “de pasado”.

Catalunya reacciona y crea “estructuras” para un nuevo estado claramente orientado a un  futuro mucho mejor. Solicita un referéndum pactado para que los votantes decidan. Propone un estado que es una oportunidad para mejorar la calidad de vida de sus habitantes, para que vivan en democracia real, con justicia social avanzada, con libertad, con respeto a su identidad. En definitiva, con “DIGNIDAD”. ¿Cuál es la reacción del estado español? Está claro el que debería “haber sido”: ¡evitar el conflicto! Simplemente: cumpliendo lo acordado. O, una vez, planteado: ofrecer un proyecto ambicioso y fiable para que esos “2.300.000 que quieren irse deseen seguir en España. ¿Cuál ha sido en realidad? La contraria: No sólo evitar el conflicto  sino “provocarlo” y “aumentarlo” hasta límites que escandalizan al mundo político y democrático internacional, a los mejores medios de comunicación. ¿Qué proyecto tiene España “para ella misma”? ¡Ninguno salvo el de “sobrevivir” de acuerdo con unos patrones que recuerdan demasiado sospechosamente a la dictadura de la que se salió!. ¿Qué ofrece el estado español a los votantes catalanes, a sus familias, profesionales, empresas… que justifique seguir “dependiendo”? ¡Nada! ¿Qué demuestra el estado español en democracia, separación de poderes, justicia social, gestión económica, cumplimiento de sus compromisos, honestidad, transparencia, respeto…? ¡Absolutamente nada positivo y sí, todo, negativo! ¡Ahí están los hechos objetivos!

Renunciar a un futuro mejor para regresar a un pasado negativo: ¿Eso es lo que ofrecen los líderes de PPC, PSC, C’s y, tácitamente, los “comunes”? ¿Eso es lo que desean los dependentistas en Catalunya? “Eso” ¿es LO MEJOR? ¿Qué es lo verdaderamente DIGNO?

PER LA DIFNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com