Arxiu mensual: Abril de 2018

PREGUNTES OPORTUNES – 354 (Català)

La No Independència És… Dependència!

A qui defensen i representen CCOO i UGT a Catalunya?

Publicat: “UGT i CCOO s’enfonsen a Catalunya a causa del procés”. Causes?

Quina és la RAÓ DE SER d’aquests sindicats majoritaris? Segons els seus propis estatuts: CCOO: “Ser un sindicat reivindicatiu i participatiu que pretén representar i defensar de forma adequada els interessos del món assalariat, dels i de les pensionistes, de les persones que estan en l’atur, dels emigrants, de la immigració i de la joventut”. UGT: “la defensa i promoció dels interessos sociopolítics, econòmics, professionals, socials i culturals dels treballadors i les treballadores. Advoquen per l’Estat  social i democràtic de Dret, propugnen que la llibertat, la justícia, la cohesió social i la igualtat siguin reals i efectives”.

Què es dedueix de la seva actuació a favor de la classe treballadora catalana?

És notícia per la seva participació en la manifestació pro llibertat dels presos polítics. Identificació o veure que les seves bases, els abandonen per una més que demostrada passivitat i sospitosa “absència”? L’independentisme no ha seguit a líders. Ha estat el líder  qui ha estat seguit per alguns polítics democràtics! Són votants que, per dignitat, van protestar per l’antidemocràtic cop d’estat del constitucional contra el segon estatut. I mantenen aquesta posició pel seu benestar, llibertat, dignitat, democràcia real, justícia social! Actuen així  CCOO i UGT a Catalunya? La realitat ens demostra que han estat absents. Hi ha afiliats i simpatitzants que, també per dignitat, se sumen a aquest creixent moviment en defensa dels valors que els seus estatuts “diuen” defensar. Preguntes “oportunes”: què han fet per representar i defensar adequadament  els interessos dels assalariats, pensionistes, aturats i joves, de i a Catalunya? Res! Diuen advocar per un estat social i democràtic de Dret, la llibertat, la justícia, cohesió social, igualtat… Proves d’això a favor de la classe treballadora a Catalunya? Silenci! Afiliats i simpatitzants s’han desmarcat del seu dirigents i s’han unit  als qui “de debò” advoquen per aquests valors en els seus estatuts però absents en la seva pràctica sindical quotidiana. Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, què deduir…?

De part de qui estan aquests Sindicats?

Imaginem-nos un gran holding amb diverses empreses. Hi ha una, la més important en aportació econòmica, la major concentració industrial i generadora de patents i exportació. Els directius pacten amb l’holding unes condicions però aquest mai no compleix els seus compromisos. Això perjudica seriosament a aquesta empresa i a la seva plantilla que està entre les qui més aporta però que rep per sota de la mitjana. El personal protesta i demana una consulta. L’holding s’oposa. Els sindicats d’aquesta empresa diuen al personal que si l’holding no ho aprova, no hi ha consulta! La meitat de la plantilla vol marxar de l’holding. Els sindicats callen i l’holding els amenaça amb la Magistratura, els retalla drets, els impedeix expressar-se i empresona els dirigents més compromesos. Conclusió? Imaginació o clar reflex de la realitat de l’actuació de CCOO i UGT a Catalunya?

La classe treballadora, els joves i els pensionistes a Catalunya, poden viure amb      la qualitat de vida d’un modern estat europeu. CCOO i UGT donen suport al fet que ho aconsegueixen mitjançant una independència democràtica i justa… o a través d’una dependència injusta i explotadora?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 354 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

A quién defienden, representan CCOO y UGT en Catalunya?

Publicado: “UGT y CCOO se hunden en Catalunya a causa del procés”. ¿Causas?

¿Cuál es la RAZÓN DE SER de estos sindicatos mayoritari-os? Según sus propios estatutos: CCOO: Ser un sindicato reivindicativo y participativo que pretende representar y defender de forma adecuada los intereses del mundo asalariado, de los y de las pensionistas, de las personas que están en el paro, de los emigrantes, de la inmigración y de la juventud” UGT: “la defensa y promoción de los intereses sociopolíticos, económicos, profesionales, sociales y culturales de los trabajadores y las trabajadoras. Abogan por el  Estado social y democrático de Derecho, propugnan que la libertad, la justicia, la cohesión social y la igualdad sean reales y efectivas.”

¿Qué se deduce de su actuación a favor de la clase trabajadora catalana?

Es noticia su participación en la manifestación pro libertad de los presos políticos. ¿Identificación o ver que sus bases, les abandonan por una más que demostrada pasividad, sospechosa “ausencia”? El independentismo no ha seguido a líderes. ¡Ha sido el líder al que han seguido algunos políticos!. Son votantes que, por dignidad, protestaron por el antidemocrático golpe de estado del constitucional contra el segundo estatut. ¡Y mantienen esa posición por su bienestar, libertad, dignidad, democracia real, justicia social!. ¿Actúan así  CCOO y UGT en Catalunya? La realidad demuestra que han estado ausentes. Hay afiliados y simpatizantes que, también por dignidad, se suman a ese creciente movimiento en defensa de los valores que sus estatutos “dicen” defender. Preguntas “oportunas”: ¿qué han hecho para representar y defender de forma adecuada los intereses de los asalariados, pensionistas, parados y jóvenes, DE Y EN Catalunya?¡Nada! Dicen abogar por un estado social y democrático de Derecho, la libertad, la justicia, cohesión social, igualdad… ¿Pruebas de ello a favor de la clase trabajadora en Catalunya? ¡Silencio! Afiliados y simpatizantes se han desmarcado de su dirigentes y se han unido a quienes “de verdad” abogan por esos valores en sus estatutos pero ausentes en su práctica sindical cotidiana. Desde la DIGNIDAD DEMOCRÁTICA, ¿qué deducir…?

¿De parte de quién están esos Sindicatos?

Imaginemos un gran holding con varias empresas. Hay una, la más importante en aportación al holding, la mayor concentración industrial, generadora de patentes y exportadora. Los directivos pactan con el holding unas condiciones pero éste nunca cumple sus compromisos. Eso perjudica a esa empresa -y a sus trabajadores- que está entre las que más aporta pero que recibe por debajo de la media. El personal protesta y pide una consulta. El holding se opone. Los sindicatos de esa empresa dicen al personal que si el holding no lo aprueba, ¡no hay consulta! La mitad de la plantilla quiere marchar del holding. Los sindicatos callan y el holding les amenaza con la Magistratura, les recorta derechos, les impide expresarse, encarcela a los dirigentes más comprometidos. ¿Conclusión? ¿Imaginación o claro reflejo de la realidad actual de la actuación de CCOO y UGT en Catalunya?

La clase trabajadora, los jóvenes y pensionistas en Catalunya pueden vivir con la calidad de vida de un moderno estado europeo. CCOO y UGT ¿Apoyan al hecho de conseguirlo mediante una independencia democrática, justa… o una dependencia injusta y explotadora?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/     /   dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 353 (Català)

La No Independència És… Dependència!

Què és “relat” i què “història” objectiva en el conflicte Catalunya/Espanya?

Publicat: “El relat és una estratègia de comunicació política. Transmet valors, objectius, construeix identitats “nosaltres i ells”. És història persuasiva com “marca” d’un partit o govern. Mobilitza, sedueix, evoca, compromet, mitjançant l’activació de sentits i emocions (davant els seus i contraris). És “la novel·la del poder”. Es construeix entorn d’un conflicte entre actors antagònics, utilitza la lògica “amic-enemic” (D’Adamo i García Beaudoux)

Quin “relat” ha dissenyat i difon l’estat espanyol del “procés”?

Algunes idees repetides: “Catalunya és Espanya, única nació, des de segles. Va ser reconeguda com “nacionalitat” amb estatut propi en la Constitució. Ha progressat gràcies a l’esforç dels molts espanyols que van emigrar a ella i al suport constant dels governs espanyols. Catalunya practica una política excloent amb la “resta” d’Espanya. A Catalunya s’adoctrina a l’escola, en els seus mitjans públics,  amb valors diferents o contraris als espanyols. L’independentisme català és anticonstitucional i les seves iniciatives il·legals. És insolidari. El “Espanya ens roba” és fals. Al contrari, sense Espanya no cobrarien les pensions. No té futur polític ni econòmic. Els catalans viurien aïllats internacionalment. “Catalunya ha de respectar i sotmetre’s a la constitució i lleis espanyoles”. 2017!; El Parlament dóna un cop d’estat! Polítics espanyols   i els seus subordinats a Catalunya ho pregonen. Militants i votants dependentistes ho creuen. Des d’una perspectiva de DIGNITAT DEMOCRÀTICA i objectiva, ÉS CERTA AQUESTA “HISTÒRIA”?

Quin “relat” existeix a Catalunya?

NO existeix relat. Sí “successió de fets objectius” que han fet reaccionar a una part creixent de la societat catalana per DIGNITAT. Seqüència històrica:

  • Catalunya és nació històrica.
  • Tractat de Nova Planta i successius atacs a la mateixa.
  • Transició política. Retorn del President Tarradellas.
  • Constitució espanyola.
  • Primer Estatut.
  • Segon Estatut, aprovat per àmplia majoria al Parlament català, “raspallat” per      l’espanyol, votat, “el que va quedar”, per la societat catalana, sancionat pel Rei. Recurs del PP a un Constitucional “a-constitucional” que va despullar del fonamental.
  • 2010!: El constitucional dóna un cop d’estat a la pròpia constitució i deixa a Catalunya sense “l’estatut” aprovat per la seva societat.
  • Reacció de la societat catalana amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA.
  • Proposta d’un referèndum pactat, diàleg, negativa de l’estat espanyol.
  • Eleccions que promouen un referèndum unilateral i que l’estat reprimeix policialment amb escàndol internacional.
  • Proclamació democràtica del parlament català.
  • Aplicació de l’inconstitucional 155 amb suport de partits, mitjans, i silenci i/o suport de la societat espanyola.
  • Exili polític de líders i presó pels que es van quedar.
  • En paral·lel, incompliment d’estatuts, d’inversions; invasió de competències, asfíxia econòmica creixent (més de 300.000 milions de dèficit fiscal), intervenció i paràlisi de la Generalitat que en res millora la qualitat de vida de “tots” els catalans.

Des d’una perspectiva de RIGUROSIDAD HISTÒRICA i DIGNITAT DEMOCRÀTICA, això és relat inventat o rigorosament cert?

Coexisteixen el “relat polític inventat” i la successió d’uns fets objectius inqüestionables.  En joc, un evident deteriorament de la DEMOCRÀCIA REAL i BENESTAR de “tots” els habitants de Catalunya, de la JUSTÍCIA SOCIAL… Davant aquesta evidència, què és coherent en un votant a Catalunya amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA? Recolzar un fals relat que el perjudica i li fa cada vegada més i pitjor dependent? o una iniciativa pacífica i democràtica cap a la  independència i els seus majors beneficis?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 353 (Castellà)

¡La No independencia Es… Dependencia!

Qué  es “relato”  y qué “historia” objetiva en el conflicto Catalunya/España?

Publicado: “El relato es una estrategia de comunicación política. Transmite valores, objetivos, construye identidades “nosotros y ellos”. Es historia persuasiva como “marca” de un partido, gobierno. Moviliza, seduce, evoca, compromete, mediante activación de sentidos y emociones (ante los suyos y los contrarios). Es “la novela del poder”. Se construye en torno a un conflicto entre actores antagónicos, utiliza la lógica “amigo-enemigo” (D’Adamo y García Beaudoux)

¿Qué “relato” diseña y difunde el estado español sobre el “proceso”?

Algunas ideas repetidas: “Catalunya es España, única nación, desde siglos. Fue reconocida como “nacionalidad” con estatuto propio en la Constitución. Ha progresado gracias al esfuerzo de los muchos españoles que emigraron a ella y al apoyo constante de diferentes gobiernos. En Catalunya se practica una política excluyente con el “resto” de España. En Catalunya se adoctrina en la escuela, en sus medios públicos, con valores diferentes o contrarios a los españoles. El independentismo catalán es anticonstitucional y sus iniciativas ilegales. Es profundamente insolidario. El “España nos roba” es falso. Al contrario, sin España no se pagarían las pensiones. No tiene futuro ni político ni económico. Los catalanes vivirían aislados internacionalmente. Catalunya debe respetar y someterse a la constitución y leyes españolas”. ¡2017!; El Parlament da un golpe de estado! Todos los políticos españoles y sus subordinados catalanes lo pregonan. Militantes y votantes dependentistas lo creen. Desde la perspectiva de DIGNIDAD DEMOCRÁTICA y objetiva, ¿ES CIERTA ESTA “HISTORIA”?

¿Qué “relato” existe en Catalunya?

NO existe tal relato. Sí “sucesión de hechos objetivos” que han hecho reaccionar a una parte creciente de la sociedad catalana por DIGNIDAD. Secuencia histórica: Catalunya es nación histórica. Tratado de Nueva Planta y sucesivos ataques a la misma. Transición política. Regreso del Presidente Tarradellas. Constitución española. Primer Estatut. Segundo Estatut, aprobado por amplia mayoría en el Parlamento catalán, “cepillado” por el español, votado, “lo que quedó”, por la sociedad catalana, sancionado por el Rey. Recurso del PP a un Constitucional “a-constitucional” que despojó de lo fundamental. ¡2010!: El constitucional da un golpe de estado a la propia constitución y deja a Catalunya sin “estatuto” aprobado por su sociedad. Reacción de la sociedad catalana con DIGNIDAD DEMOCRÁTICA. Propuesta de un referéndum pactado, diálogo, negativa total del estado español. Elecciones que promueven un referéndum unilateral y que el estado reprime policialmente con escándalo internacional. Proclamación democrática del parlamento catalán. Aplicación del inconstitucional 155 con  apoyo de partidos, medios y silencio o respaldo de la sociedad española. Exilio político de líderes y prisión para los que quedaron. En paralelo, incumplimiento de los estatutos, de inversiones; invasión de competencias, asfixia económica (más de 300.000 millones de déficit), intervención de la Generalitat que no mejora la calidad de vida de “todos” los catalanes. Desde una perspectiva de RIGUROSIDAD HISTÓRICA y DIGNIDAD DEMOCRÁTICA, ¿esto es “relato inventado o rigurosamente cierto?

Coexisten “relato o historia política inventada” y sucesión de hechos objetivos incuestionables. En juego, un evidente deterioro de la DEMOCRACIA REAL, BIENESTAR de “todos” los habitantes de Catalunya, de la JUSTICIA SOCIALAnte esa evidencia, ¿qué es coherente en un votante en Catalunya con DIGNIDAD DEMOCRÁTICA? ¿Apoyar un falso relato que le perjudica y le hace cada vez más y peor dependiente… o una iniciativa pacífica y democrática hacia la  independencia y sus muchos beneficios?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/     /    dignitat@hotmail.com