PREGUNTES OPORTUNES – 353 (Català)

La No Independència És… Dependència!

Què és “relat” i què “història” objectiva en el conflicte Catalunya/Espanya?

Publicat: “El relat és una estratègia de comunicació política. Transmet valors, objectius, construeix identitats “nosaltres i ells”. És història persuasiva com “marca” d’un partit o govern. Mobilitza, sedueix, evoca, compromet, mitjançant l’activació de sentits i emocions (davant els seus i contraris). És “la novel·la del poder”. Es construeix entorn d’un conflicte entre actors antagònics, utilitza la lògica “amic-enemic” (D’Adamo i García Beaudoux)

Quin “relat” ha dissenyat i difon l’estat espanyol del “procés”?

Algunes idees repetides: “Catalunya és Espanya, única nació, des de segles. Va ser reconeguda com “nacionalitat” amb estatut propi en la Constitució. Ha progressat gràcies a l’esforç dels molts espanyols que van emigrar a ella i al suport constant dels governs espanyols. Catalunya practica una política excloent amb la “resta” d’Espanya. A Catalunya s’adoctrina a l’escola, en els seus mitjans públics,  amb valors diferents o contraris als espanyols. L’independentisme català és anticonstitucional i les seves iniciatives il·legals. És insolidari. El “Espanya ens roba” és fals. Al contrari, sense Espanya no cobrarien les pensions. No té futur polític ni econòmic. Els catalans viurien aïllats internacionalment. “Catalunya ha de respectar i sotmetre’s a la constitució i lleis espanyoles”. 2017!; El Parlament dóna un cop d’estat! Polítics espanyols   i els seus subordinats a Catalunya ho pregonen. Militants i votants dependentistes ho creuen. Des d’una perspectiva de DIGNITAT DEMOCRÀTICA i objectiva, ÉS CERTA AQUESTA “HISTÒRIA”?

Quin “relat” existeix a Catalunya?

NO existeix relat. Sí “successió de fets objectius” que han fet reaccionar a una part creixent de la societat catalana per DIGNITAT. Seqüència històrica:

  • Catalunya és nació històrica.
  • Tractat de Nova Planta i successius atacs a la mateixa.
  • Transició política. Retorn del President Tarradellas.
  • Constitució espanyola.
  • Primer Estatut.
  • Segon Estatut, aprovat per àmplia majoria al Parlament català, “raspallat” per      l’espanyol, votat, “el que va quedar”, per la societat catalana, sancionat pel Rei. Recurs del PP a un Constitucional “a-constitucional” que va despullar del fonamental.
  • 2010!: El constitucional dóna un cop d’estat a la pròpia constitució i deixa a Catalunya sense “l’estatut” aprovat per la seva societat.
  • Reacció de la societat catalana amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA.
  • Proposta d’un referèndum pactat, diàleg, negativa de l’estat espanyol.
  • Eleccions que promouen un referèndum unilateral i que l’estat reprimeix policialment amb escàndol internacional.
  • Proclamació democràtica del parlament català.
  • Aplicació de l’inconstitucional 155 amb suport de partits, mitjans, i silenci i/o suport de la societat espanyola.
  • Exili polític de líders i presó pels que es van quedar.
  • En paral·lel, incompliment d’estatuts, d’inversions; invasió de competències, asfíxia econòmica creixent (més de 300.000 milions de dèficit fiscal), intervenció i paràlisi de la Generalitat que en res millora la qualitat de vida de “tots” els catalans.

Des d’una perspectiva de RIGUROSIDAD HISTÒRICA i DIGNITAT DEMOCRÀTICA, això és relat inventat o rigorosament cert?

Coexisteixen el “relat polític inventat” i la successió d’uns fets objectius inqüestionables.  En joc, un evident deteriorament de la DEMOCRÀCIA REAL i BENESTAR de “tots” els habitants de Catalunya, de la JUSTÍCIA SOCIAL… Davant aquesta evidència, què és coherent en un votant a Catalunya amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA? Recolzar un fals relat que el perjudica i li fa cada vegada més i pitjor dependent? o una iniciativa pacífica i democràtica cap a la  independència i els seus majors beneficis?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *