PREGUNTES OPORTUNES – 355 (Català)

La No Independència És… Dependència!

És el 155 la millor mostra de “diàleg” d’Espanya amb Catalunya?

Publicat: “Rajoy diu que fa el possible per recuperar la normalitat, la sensatesa a Catalunya i que sempre ha ofert diàleg perquè torni ser puixant, oberta i plena d’oportunitats”.

Què és “normal” per al govern espanyol i els qui li donen suport?

Seguir dependent progressivament i negativament? Què suggereixen els fets objectius? És “normal” que els successius governs no respectin els estatuts “constitucionalment” aprovats? Que existeixi una clara discriminació i càstig a “tota” la societat catalana en temes de finançament, infraestructures, recursos per a sanitat, educació, assistència social? Que Catalunya sigui la primera exportadora, generadora de PIB, major concentració industrial i no decideixi “absolutament res” en les polítiques econòmiques que li afecten? Què l’estat tracti a més de 2 milions de votants independentistes com a terroristes? La llista de perjudicis per ser dependents és molt llarga i demostrable. Per al govern i els qui li donen suport, això és “normal”? És digne que hi hagi un sol votant català que accepti com “normal” una situació que podria ser clarament “anormal” si Catalunya fos independent?

Què entén Espanya per “sensatesa”?

Definició de Sensatesa: “Qualitat que tenen les persones que mostren un bon judici, prudència i maduresa en els seus actes i decisions”. Quina és la situació objectiva a l’estat espanyol? S’apropa als països democràtics més avançats (Anglaterra, Canadà) o als pseudodemócratas cada cop més autoritaris (Turquia, Veneçuela)? Què suggereixen les actuacions de la monarquia, governs, partits, mitjans, en i per a Catalunya? Què la seva política de “despeses”, que no d’inversions, en AVE’s i autopistes ruïnoses? Què el seu progressiu endeutament? Què la seva gestió de les pensions…? Què la macrocorrupción dels seus grans partits estatals? Què l’actuació del  seu constitucional, sistema judicial amb presoners polítics per “ser demòcrates”? Què el descens sostingut en els rànquings mundials d’indicadors clau en democràcia, justícia social, llibertat de premsa…? El 155 és una mostra de diàleg o una demostració d’absència total de recursos democràtics, justs, perquè més de 2 milions de votants catalans vulguin seguir dependent d’Espanya? Què quan pensa mantenir-ho encara que hi hagi govern? Quin projecte té Espanya per a ella mateixa? Quin projecte per a Catalunya que no sigui una progressiva i negativa dependència, explotació i colonització? És de “bon judici, prudència i maduresa” preferir seguir dependent d’un estat en descomposició, que només té jutges i policies per a Catalunya?

Perquè torni a ser puixant, oberta i plena d’oportunitats?

Catalunya ja era i és, cada cop més tot això. El 155 permet que sigui el govern qui gestioni la Generalitat. En què ha millorat el benestar, la democràcia, la llibertat, la justícia social, la identitat de Catalunya “sota” el comandament del govern espanyol? En res! Catalunya pot situar-se entre les primeres economies d’Europa. Ja ho està. Gràcies a l’estat espanyol o “malgrat” d’ell?

Davant un estat en declivi democràtic, explotador econòmic, que no respecta ni la seva pròpia constitució, ni els seus propis votants a Catalunya sense més recursos que policies i jutges, per a un veritable demòcrata i “assenyat”, cara a la seva família, què és el digne?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *