PREGUNTES OPORTUNES – 303

La No Independència És… Dependència!

A qui representen i defensen realment CCOO, UGT, a Catalunya…?

Publicat: “Sindicalistes de CCOO per la Independència i la República Catalana… neix… per estendre, que la independència de Catalunya i la construcció de la República Catalana és l’única solució per aconseguir una societat més justa, socialment progressista i lliure”… “malgrat que la direcció i el posicionament oficial del sindicat és a favor del dret a decidir però en cap cas de la independència”.  Publicat: “Els secretaris generals de CCOO i UGT també rebutgen la independència. Els líders sindicals espanyols aposten per la reforma de la Constitució per evitar el “xoc de trens”

Quina és la situació per a la classe treballadora a Catalunya? Ha estat i està fortament castigada per una crisi d’origen internacional, sí, però també, i molt! per l’estat espanyol. Ha patit i pateix les conseqüències d’unes obligades retallades a causa del sistemàtic i creixent espoli econòmic de l’estat. Sanitat, educació, infraestructures (són els qui més viatgen en rodalies!) possibilitats de treball, es veuen perjudicades per les decisions dels successius governs espanyols. Davant això, la meitat de la societat catalana, la meitat de les patronals, més de la meitat del parlament ha reaccionat amb i per DIGNITAT. Els treballadors podrien viure com en un modern país europeu però viuen dependent com una subregió espanyola a la qual impedeixen autogestionar-se. I CCOO, UGT, que, diuen!, representen i defensen els treballadors catalans? Absents i en silenci! A favor, sí, d’un dret a decidir i una reforma constitucional que saben no té cap possibilitat d’acceptació a Espanya, que mai oferirà el mínim que exigeix i mereix la societat catalana. És Coherent…? És Digne…?

Defensors… o còmplices? Imaginem una empresa. “Tota” la plantilla està explotada, ignorada, maltractada, malament pagada. La meitat presenta les seves reivindicacions. La direcció, les ignora. Creix el maltractament. Llavors, proposen una consulta interna perquè decideixi la majoria. La direcció ho prohibeix. Davant aquest sistemàtic rebuig, la meitat de la plantilla vol abandonar l’empresa. La direcció els amenaça amb una Magistratura laboral que controla, domina. Aquesta plantilla acudeix als sindicats perquè els defensin. Què succeeix? Que aquests sindicats s’uneixen a la direcció. Rebutgen qualsevol acció que no sigui autoritzada. Això, és propi d’un veritable sindicat? Recorda algú que CCOO, UGT, hagin plantejat als partits espanyols, al govern, alguna reivindicació “específica” que “de debò” afavoreixi els treballadors catalans, a les seves famílies? Es declaren “democràtics, defensors dels drets i interessos dels treballadors, de la justícia social, de la llibertat”? Ignorar la realitat de la classe treballadora catalana i posar-se al costat de qui l’oprimeix, explota és coherent amb el seu ideari, la seva raó de ser? Els sindicats espanyols rebutgen la independència. És a dir, es decanten per la “dependència” i les seves nefastes conseqüències per a tota la classe treballadora catalana. És digne, lògic…?

Sindicalistes catalans diuen: “La Independència és l’única solució per aconseguir una societat més justa, socialment progressista i lliure”. Què decidiran els milions de treballadors catalans que tenen DIGNITAT…? Seran fidels a uns sindicats que ni els representen ni defensen… o a les seves famílies, als seus companys treballadors…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 



PREGUNTES OPORTUNES – 302

La No Independència És… Dependència!

Quins són els problemes “REALS” de Catalunya…?

Publicat: La Vanguardia. “Rajoy només veu possible el diàleg per als problemes reals de Catalunya”.

Quins són els problemes “reals” sobre els quals vol parlar Rajoy…? Que els catalans exigeixin viure amb el benestar, la qualitat de vida, infraestructures, que mereixen pel que generen i aporten? No és això! Que desitgin viure en un estat veritablement democràtic i no en la pseudodemocracia espanyola? Que exigeixin poder aplicar una justícia social per la qual generen recursos que l’estat espanyol nega? No és això!. Que defensin la seva història, llengua, cultura, identitat, com ho fan els països amb dignitat i presència històrica diferenciada? No és això! Que cada vegada hi hagi més catalans amb DIGNITAT que vulguin ser tractats com mereixen? No és això!. Aquests no són els problemes “reals”. Això només són els “EFECTES”, conseqüències, del problema. Seria DIGNE renunciar a valors fonamentals per rebre una vaga promesa de cobrar “part” del deute pendent? Des de la coherència seria lògic no anar al PROBLEMA REAL?

Llavors, quin és el “problema real”? Que  hagin recollit el testimoni i apliquin l’esperit i la lletra del Tractat de Nova Planta per a “castellanitzar, regionalitzar” Catalunya. Que  s’hagin apropiat de l’esperit i la lletra de la Constitució del 78 per interpretar-la i aplicar-la en versió “castellana”. Que incompleixin de forma sistemàtica els estatuts aprovats, les inversions pressupostades i aprovades, “que són llei”. Que imposin les escandaloses contribucions econòmiques de Catalunya i obligant amb això a retallades en àrees bàsiques com a educació, sanitat, infraestructures, serveis socials, menor qualitat de vida, més pobresa. Que asfixiïn l’economia catalana que és la primera generadora de PIB, exportacions, etc. de l’estat. Que ataquin  la història, llengua, cultura, de Catalunya. Que  ignorin a milions de persones que surten al carrer pacíficament per expressar el seu descontentament i el seu desig de democràcia, llibertat, benestar. Que demostrin total incapacitat política i “només” sàpiguen recórrer a la “seva” justícia per castigar a els qui actuen “només”  democràtica i políticament. Que ofereixin només amenaces i ni tant sols una sola proposta de satisfacció “integral” a tan justes demandes. No fa falta seguir. Llavors, quin és el PROBLEMA REAL?

El problema és l’ESTAT ESPAÑOL i ELS QUI HO GOVERNEN! Els qui “van raspallar” i els qui van recollir signatures contra un Estatut constitucionalment elaborat i aprovat. Els qui van recórrer al “seu” constitucional, “als seus” fiscals, per castigar a líders democràtics, a “tota” la societat i anul·lar el parlament català. El “problema real” són els polítics, partits, mitjans de comunicació, la part de la societat espanyola que es fa protagonista o còmplice. És lògic desconèixer, ocultar,  la “causa crítica”, el veritable problema, i renunciar a valors que són “irrenunciables” en una societat amb dignitat democràtica?

Des de l’objectivitat, parlem sobre el problema “real” de Catalunya? El problema “real” és: la DEPENDÈNCIA de l’estat espanyol! Parlem, per tant, del mateix i dels seus dirigents? Parlem del Sr. Rajoy, de…? Si un votant català pensa en si mateix,  en la seva família, des de la DIGNITAT DEMÓCRATICA, la coherència, què ha de decidir…? Independència … o pitjor dependència …?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com



PREGUNTES OPORTUNES – 301

La No Independència És… Dependència!

Quants catalans actuaran amb Dignitat…?  

Publicat. Gabilondo (El País): “Quants ciutadans catalans estan disposats a passar a la desobediència activa amb totes les seves conseqüències”…?

Situació de partida. Catalunya va votar l’actual constitució. Va confiar. Va pactar estatuts que l’estat espanyol no respecta. El segon va ser “raspallat” pel parlament espanyol. El que va quedar, va ser votat en referèndum. El Constitucional espanyol va eliminar el més substancial.  Segueix sense complir-se. La societat surt al carrer. Uns líders escolten al poble. L’estat espanyol els imputa. La meitat de la societat vol independitzar-se. El 80% demana un referèndum. Única resposta? La llei, “la seva” llei, no ho permet. Mentre, segueix l’asfíxia econòmica que obliga a retallades en àrees bàsiques. S’apropa el “xoc de trens”. Gabilondo pregunta.

Benestar. S’espera que un votant lluiti pel millor per a la seva família! Que un empresari, treballador, autònom, comerciant, aspirin al millor per a la seva activitat! No s’espera que recolzi a qui ho impedeix. És el lògic! És justa, satisfactòria la situació actual depenent de l’estat espanyol? És evident que no! Els fets ho demostren. Entre els primers a aportar però entre els últims a rebre. En diuen “solidaritat” al que és espoli abusiu sense precedents.  Des de la DIGNITAT, Quants catalans estan disposats a “comprometre’s” per defensar la qualitat de vida de les seves famílies, les seves activitats, com mereixen pel que generen? L’alternativa és progressiva i negativa asfíxia, dependència…!

Democràcia. Qui es consideri “demòcrata” aspira a viure en el sistema democràtic més modern, avançat! No  és lògic auto qualificar-se de demòcrata i recolzar a qui no ho és. Hi ha proves evidents que l’estat espanyol s’allunya cada vegada més d’un perfil de país democràtic normal? Els fets ho demostren! Aquí està el judici del 6-F. El pendent a Homs. O la provocació de la fiscal en cap de Barcelona. L’amenaça d’intervenció de l’estat. La proposta de Guerra per anul·lar l’autonomia. La llista és molt llarga. A l’hora de “la veritat” des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, quants votants catalans estan disposats a “comprometre’s” per viure en una democràcia real?  L’alternativa és progressiva i negativa subordinació, colonització. Menor i pitjor democràcia!

Justícia social. A Catalunya hi ha xifres creixents i preocupants de pobresa. El parlament va prendre mesures per pal·liar la “pobresa energètica”. L’estat espanyol ho impedeix. Catalunya aporta el 25% d’impost per a necessitats socials. Només rep el 14%. Fins i tot  en això hi ha espoli! L’estat espanyol ha d’aportar el 50% de les despeses per a aquest capítol. No aporta ni el 25%. Etc. Tots diuen ser defensors de la “justícia social”. Des de la DIGNITAT, quants catalans són coherents amb ella i es comprometen a lluitar pels recursos per atendre-la? L’alternativa és la creixent injustícia social…

Es parla de societat catalana dividida. Sí. Uns reaccionen per dignitat democràtica. Altres es resignen a una creixent subordinació, colonització. Arribat el moment, quants votants estaran disposats a defensar el BENESTAR, JUSTÍCIA SOCIAL, la DEMOCRÀCIA, LLIBERTAT, DIGNITAT, que mereixen…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

 



PREGUNTES OPORTUNES – 300

La No Independència És… Dependència!

Després dels congressos, què ha de triar un votant a Catalunya…?

Publicat: “Per al govern central, l’independentisme viu la seva fase agònica i la seva iniciativa quedarà asfixiada tant per l’acció de l’Estat i dels tribunals com per la seva veritable naturalesa. Tot acabarà en unes noves eleccions al Parlament”. Rajoy: “Mai permetrem un referèndum a Catalunya”. Podem (Enquesta): “La majoria de votants, fins i tot a Catalunya, no són partidaris del dret d’autodeterminació”. No és necessari reproduir les posicions del PS©0E, C’s. Davant aquest panorama, la societat catalana conscient, responsable, pot i ha de plantejar-se algunes PREGUNTES OPORTUNES.

Què triar cara al BENESTAR i QUALITAT DE VIDA? Totes les fonts objectives admeten el dèficit que obliga a retallades en àrees bàsiques: sanitat, educació, assistència social, infraestructures, etc. El mateix Rajoy qualifica de “problema descomunal” si Catalunya disminueix la seva aportació. Han acabat els congressos de C’s, PP, Podem. Alguna proposta per millorar el benestar i qualitat de vida com mereixen “tots” els contribuents catalans, les seves famílies, empresaris, treballadors, autònoms? Cap ni una! Segueixen apareixent notícies eloqüents. Mentre Rodalies segueix amb les seves incidències diàries, el PP destina recursos de l’eix mediterrani a l’AVE de Madrid. Creixen els càstigs! Els partits independentistes conviden a una clara i objectiva millora de la qualitat de vida de “tots” els contribuents catalans. Per contra els dependentistes continuen amb la seva negativa, la seva explotació creixent. Què ha de triar un votant amb DIGNITAT davant el BENESTAR  present i futur de la seva família, de si mateix?

Què triar cara a una DEMOCRÀCIA REAL?  Publicat: “Tots els mitjans internacionals que aborden el judici pel 9-N li atorguen intencionalitat política”. Nul·la separació de poders! “Tres quartes parts de la societat catalana vol votar encara que sigui per dir “no” a la independència”. Tots els partits estatals rebutgen completament aquesta opció: No a la democràcia! El nou partit dels comunistes a Catalunya ho proposa però és una oferta electoral sense possibilitat de materialització. Els partits independentistes conviden a protagonitzar el disseny d’un nou estat que reculli el millor i més avançat d’una autèntica democràcia moderna. Els dependentistes s’hi oposen. Recolzen la creixent deterioració del pseudo democràtic sistema espanyol. Als seus programes no figura cap reforma però sí expliciten la seva negativa a una consulta democràtica a Catalunya. Què ha de triar un votant que es consideri VERITABLEMENT DEMÒCRATA?

Desitgen viure tots els habitants de Catalunya amb el benestar que mereixen pel que generen; en una democràcia moderna; en llibertat; amb recursos per a una justícia social avançada; veient respectada la pròpia identitat…? És el lògic. Els congressos celebrats demostren que no hi ha propostes per a Catalunya. Quina alternativa triaria un votant que, a més, tingui veritable sentit de la DIGNITAT? INDEPENDÈNCIA amb   els seus clars beneficis o… CREIXENT DEPENDÈNCIA negativa i els seus evidents perjudicis…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 299

La No Independència És… Dependència

6-F. Judici pel 9-N. A qui s’ha d’acusar realment…?

Publicat: “JO M’ACUSO… de pensar que la democràcia és el millor sistema per dirimir les diferències, de defensar que Catalunya té tot el dret a decidir el seu futur, de creure que la interpretació restrictiva de la constitució ha expulsat a una gran majoria de catalans del consens de 1978, d’afirmar que el procés s’ha de resoldre per vies polítiques i no amb processos judicials, d’opinar que la millor solució seria que l’estat acceptés negociar un referèndum, d’haver votat el 9-N” Això ho signaríem més de 2.300.000 votants a tot Catalunya. Som persones que en molts diferents mitjans, ens hem auto inculpat i estaríem disposats a acompanyar als polítics que estan sent jutjats per… SER DEMÒCRATES. Catalunya “va confiar” en l’estat espanyol. Els fets demostren que aquest segueix en l’intent de materialitzar el Tractat de Nova Planta. No té propostes polítiques. Solament exclusiva exigència legal. “Les seves” lleis, “la seva” constitució, ”el seu” tribunal, “la seva fiscalia”.

A qui hauríem de “acusar”… en realitat…? Una societat amb DIGNITAT, podria, deuria d’acusar a Partits, polítics, patronals, sindicats, votants, de i a Catalunya que, de forma activa o passiva.

  • Es diuen demòcrates però impedeixen la democràcia i recolzen a qui la prohibeix
  • Partits i governs espanyols que han traït la constitució que, confiadament es va votar el 78 que contemplava a Catalunya com “nacionalitat”, amb diàleg bilateral, i ara la volen convertir en “sub-regió”
  • Durant tants anys han permès l’incompliment dels estatuts, inversions, que són llei! a Catalunya,
  • Els membres d’un Tribunal Constitucional que s’han subordinat al poder de torn i sempre en perjudici de “tots” els votants catalans.
  • Els mitjans de comunicació i periodistes al servei de l’estat espanyol que castiga molt a tota la societat catalana en benefici de l’espanyola
  • Es diuen partidaris del benestar de la societat catalana però impedeixen la seva qualitat de vida en acceptar el reconegut dèficit, explotació econòmica
  • Es declaren partidaris de la igualtat però permeten discriminacions en perjudici d’empreses, treballadors, famílies, estudiants, catalans en comparació dels de les altres autonomies espanyoles. Sense parlar d’Euskadi!
  • Als que permeten que qualsevol president autonòmic incideixi en la dinàmica sociopolítica, econòmica, de Catalunya quan aquesta és capdavantera en aportació a l’estat espanyol.
  • Col·laboren en una progressiva subordinació de grans i petits, al “model” castellà de l’estat espanyol
  • accepten que lleis clarament orientades a afavorir els necessitats siguin anul·lades pel sol fet de ser iniciatives del parlament català

La llista és llarga! Aquí estan els fets objectius, aquesta és la història.

Cinc polítics catalans són acusats i jutjats. Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA… a qui s’hauria d’acusar en realitat…? Als qui defensen la democràcia, als seus votants… o a els qui la impedeixen, castiguen?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 298

La No Independència És… Dependència!

6-F! VA DE DEMOCRÀCIA… O DE MÉS VALORS IRRENUNCIABLES?

Publicat: “L’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau compareixen davant el TSJC”. Acusació? Una Consulta no vinculant menyspreada primer pel govern espanyol i, davant l’èxit de participació, més de 2.300.000 votants, fou denunciada per la Fiscalia General de l’estat. Demanda rebutjada per “tots” els membres de la Fiscalia a Catalunya però pressionada pel govern espanyol. Per desacord va dimitir el Fiscal General. El govern va seguir pressionant. El 6-F s’inicia el judici. Desenes de milers de persones acompanyen als acusats. Un gran lema: “Això va de Democràcia”.

Un cop més, partits polítics i mitjans de comunicació espanyols, fan “la seva” interpretació subjectiva. Exigeixen respecte a la “seva” llei, el “seu” constitucional, i la “seva” fiscalia general. Això mereix unes PREGUNTES OPORTUNES.

Des d’una veritable democràcia, s’hauria segrestat la Constitució que els catalans van votar i que ha donat lloc a aquesta reacció multitudinària? s’incomplirien de forma tan reiterada els estatuts, sentències a favor de Catalunya? Existiria un tribunal constitucional tan clarament polititzat, instrumentalitzat? S’anul·laria el fonamental del segon estatut  “constitucionalment” elaborat, aprovat per dos parlaments i un referèndum, signat pel cap d’estat? S’hagués donat lloc a unes massives i pacífiques manifestacions? Obligaria a la societat a adaptar-se a una llei que impedeix la democràcia en lloc d’adaptar la llei a la societat? Una cop demostrada la disconformitat de més de 2.300.000 persones que volen poder votar i la posició d’un parlament català clarament independentista existiria una total absència de propostes polítiques i es reaccionaria exclusivament per via judicial? De quins tipus d’estat està més a prop l’estat espanyol? dels països que son veritablement democràtics o de les dictadures o pseudodemocràcies? Davant el referent d’una democràcia moderna, real, avançada… qui hauria d’anar a judici? Els qui defensen valors irrenunciables o els qui els impedeixen, neguen?

Des de la Dignitat, ha de tolerar-se que l’estat espanyol i els seus ministeris, els seus partits i mitjans polítics tergiversin, manipulin, utilitzin els seus recursos, per difamar a polítics democràticament triats, per així castigar “totes” les famílies a Catalunya? Ha de tolerar-se la reiterada i creixent asfíxia econòmica que obliga a retallades en àrees bàsiques com sanitat, educació, justícia social? Ha de tolerar-se que sent la principal economia de l’estat no es tingui cap capacitat de decisió i s’aporti el que decideixin en detriment d’un benestar de sobra merescut? Davant el referent de l’autèntica DIGNITAT OBJECTIVA I SUBJECTIVA, qui ha d’anar a judici? Els qui intenten que els seus representats siguin tractats dignament o els qui ho eviten i tracten indignament…?

Va de DEMOCRÀCIA o… També de DIGNITAT, LLIBERTAT, JUSTÍCIA SOCIAL, BENESTAR…? Què és el coherent? Sotmetre’s a una pseudodemocracia o alliberar-se per gaudir de tots els valors i beneficis d’una democràcia moderna i els seus VALORS…? Si es pensa en la pròpia família… què és el lògic…? Independència o dependència creixent i negativa…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 297

La No Independència És… Dependència!

Quin és el problema “descomunal”? Catalunya o l’estat espanyol i…?

Publicat: “L’anàlisi de Rajoy es basa en la impossibilitat d’arribar a un acord bilateral amb el govern català sobre el seu finançament. Ni un concert econòmic, com l’existent al País Basc, ni un pacte fiscal a la mesura. “Generaria uns problemes descomunals en tot el país”. “Admet de forma explícita, que Catalunya no pot quedar-se amb bona part dels ingressos fiscals que genera, com sí ocorre al País Basc i Navarra, per la importància del seu PIB en relació al conjunt d’Espanya”. Deien: “Menys d’independència, es pot parlar de tot”. La realitat: Finançament propi? No! Nou estatut? No!

L’estat espanyol es posiciona clarament: No a tot! La justa i ”justificada” demanda de millor finançament és anul·lada. Generaria “problemes DESCOMUNALS” en tot el país. Definició de “descomunal”: “monstruós, enorme, molt distant del comú en la seva línia”. Si “l’efecte” de que Catalunya deixi de contribuir és “monstruós”… És perquè l’aportació és “monstruosa, enorme, molt distant del normal”. Per a Espanya, “tots” els contribuents a Catalunya han de resignar-se a ser “DESCOMUNALS” finançadors nets i permanents al marge de la seva voluntat. S’admet explícitament que Catalunya finança a la societat espanyola de forma “monstruosa”. Castiga per igual a independentistes i dependentistes. Això permet plantejar algunes PREGUNTES OPORTUNES:

Estat espanyol. A quant ascendeix el dèficit acumulat i com repercuteix negativament en àrees bàsiques com educació, sanitat, infraestructures, etc.? No genera l’estat problemes descomunals pel seu espoli permanent, la seva particular interpretació i aplicació de la constitució, incompliment de lleis i sentències, transferències, encara pendents a les que hi està obligat? No és qui ha generat el problema de l’independentisme com “reacció” al seu mal tracte a Catalunya? No és el propi estat el “problema descomunal”? És DIGNE sotmetre’s?

Partits dependentistes catalans. Són coneguts. Es manifesten clarament. Només tenen retrets, crítiques, denúncies, a tot allò que defensi als catalans i justificació del que interessa, afavoreix, als espanyols. Per què els partits estatals o autonòmics defensen el finançament dels “seus” habitants però els partits dependentistes, els seus dirigents catalans, no? A qui representen realment? No són un problema “descomunal” pel seu evident “col·laboracionisme, submissió” i efectes? És DIGNA la seva actuació?

Foment, alguns empresaris, sindicats. En tota Espanya, Navarra, País Basc, les seves patronals i sindicats defensen a ultrança el seu sistema financer, ingressos. Aquí estan els resultats positius per als seus habitants. A Catalunya no ho fan. Al contrari. S’hi oposen. No és un altre problema “descomunal” que perjudica pel seu col·laboracionisme a tota la població? Són DIGNES representants?

No són l’estat espanyol, els partits dependentistes, algunes patronals, els sindicats a Catalunya, UN PROBLEMA DESCOMUNAL? Des del benestar i dignitat que mereix tota la societat catalana, davant l’evident asfíxia a que la sotmet l’estat espanyol, què és el DIGNE, COHERENT…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 296

La No Independència És… Dependència!

Qui fracassa? El “Procés” o l’Estat Espanyol…?

Publicat: El País: “La debilitat del procés és extrema. Parlar de lideratge és un sarcasme. La seva capacitat d’aglutinar majories es troba estancada”.

Debilitat…? “El País: Error estratègic colossal del disseny del temut xoc de trens sense un càlcul realista de la correlació de forces”. Fa molt temps que la desafecció ha començat. Quina és la correlació de forces? Estat espanyol: tot el poder del “seu” constitucional, “les  seves” lleis, la “seva” fiscalia. La “seva asfíxia financera” que tant perjudica a “tots” els catalans. Tots els mitjans de comunicació. El suport dels dirigents autonòmics i dels espanyols que es beneficien de l’explotació de Catalunya. Els “seus” partits unionistes al Parlament català. Catalunya: Una societat que ha reaccionat per dignitat. Uns partits que han sintonitzat amb aquesta societat que vol viure com es mereix en benestar, dignitat, justícia social. Enorme desproporció de forces. Aquesta massa social sap molt bé el que té a guanyar! Si l’estat espanyol que disposa de tants mitjans no aconsegueix rebaixar la xifra d’aspirants als beneficis de la independència…, al contrari!,… qui és el feble? El “procés” o… l’estat espanyol?

Lideratge?  El País qualifica de “sarcasme” el lideratge. Definició de “sarcasme”: “Dita irònica i cruel amb que es ridiculitza, humilia o insulta. Quin partit o dirigent polític va promoure la primera gran manifestació després de la sentència del constitucional? Cap! Qui lidera el procés? La societat civil! Van ser centenars de milers els votants que van reaccionar i es mantenen per dignitat! Ridiculitza, humilia, insulta el País a aquest lideratge social sense precedents…? Ho fa! Han passat anys. Ha disminuït el lideratge “malgrat” la política d’infàmies, de “por”, d’amenaces jurídiques, d’humiliacions i insults, que és l’única cosa que utilitza l’estat espanyol? Ha aconseguit que aquests centenars de milers de líders anònims renunciïn a ser-ho de cara a la qualitat de vida que reportarà la independència? No! Qui és el feble? El “procés” o… l’estat espanyol?

Majories estancades? El País: “Per quatre cops (el procés) ha demostrat la seva força i les seves limitacions a enorme distància del que es necessita per saltar els altíssims murs de la legalitat”. Per quatre cops, l’estat espanyol ha demostrat la seva incapacitat, la seva debilitat política, total absència d’arguments, les seves limitacions per persuadir al 48% dels votants. El No va obtenir només un 39%. Quina és la majoria? No és “seva” la minoria l’estancada? La seva única força: lleis i tribunals controlats, fiscalies dirigides, complicitat dels partits espanyols i les seves sucursals, mitjans de comunicació. Tot i així no són capaços de superar els altíssims murs de DIGNITAT, desig de DEMOCRÀCIA AUTÈNTICA, LLIBERTAT, JUSTÍCIA SOCIAL, BENESTAR que defensen tants catalans. Qui és el feble? El “procés” o… l’estat espanyol?

Situació? Un estat espanyol amb enormes recursos i força que intenta imposar ”les seves” lleis per anul·lar un “PROCÉS” sense altres recursos que la DIGNITAT de la societat que el lidera; que aspira als clars beneficis de la independència. I es manté sense retrocedir. Qui fracassa? La DIGNITAT, la DEMOCRÀCIA REAL, d’una Catalunya que dóna vida al “procés” o… l’autoritarisme de l’estat espanyol?  

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 295

La No Independència És… Dependència!

LÍDERS… o “DÈSPOTES IL·LUSTRATS”? QUÈ TRIEM…?

Definicions: “Líder: aquell que visiona una situació que beneficia, millora, a la societat i la materialitza: que sintonitza amb les demandes de la mateixa i es posa al capdavant per donar-los resposta“. Despotisme il·lustrat: “utilització de les lleis per mantenir el màxim de poder, l’absolutisme” “Tot per al poble però sense el poble” El polític il·lustrat no consulta, decideix què convé o no a la societat.

Si apliquem les definicions a la materialització a Catalunya d’uns valors irrenunciables, què es dedueix…?

Valor: BENESTAR. “Tota” la societat catalana, ideologies o origen apart, aspira a viure amb la qualitat de vida que mereix pel que genera i aporta. És primera generadora de la riquesa estatal, entre les primeres contribuents de l’estat espanyol, primera exportadora, primera concentració industrial, però… els seus components estan molt per sota en percepció, finançament, compliment d’inversions estatals, etc. Això obliga a retallades en àrees fonamentals com: educació, sanitat, serveis socials, transports… Uns responsables polítics han intentat i intenten donar resposta a aquesta aspiració. Uns altres, segons les seves declaracions i decisions, ho impedeixen. Aquí estan els fets, els seus vots, al parlament català i espanyol. Qui són “líders” que representen i defensen a “tots” els qui viuen a Catalunya… i qui són “dèspotes il·lustrats” que ho impedeixen i perjudiquen els seus propis militants, votants, a tota la societat?

Valor: DIGNITAT DEMOCRÀTICA, LLIBERTAT. Les característiques d’una democràcia autèntica són conegudes: separació de poders, adequació de les lleis a la societat i no al revés, respecte a l’aprovat en Parlaments democràtics, etc. Què suggereix la interpretació i aplicació de la Constitució que es va votar en la transició dels successius governs i tribunals espanyols? Un estatut elaborat i votat constitucionalment a Catalunya va ser “raspallat” pel parlament espanyol i, malgrat ser aprovat en referèndum, es retallà per un qüestionat Constitucional a-constitucional. El 80% de la població catalana vol una consulta però l’estat espanyol nega aquesta demanda tan majoritària. Hi ha responsables polítics que sintonitzen amb la societat i promouen la participació. Uns altres ho impugnen i els porten a judici mentre uns altres secunden aquesta negació de democràcia. Qui són els “líders” que representen i defensen a “tots” els demòcrates que viuen a Catalunya… i quins són els “dèspotes il·lustrats” que s’emparen en les lleis per impedir la democràcia…?

Valor: JUSTÍCIA SOCIAL. El creixement de la pobresa a Catalunya és preocupant. Ho diu Càrites. L’estat espanyol no aporta el que li correspon per llei ni en finançament ni en el mateix projecte de “La llei de dependència”. Ni tan sols en l’aplicació del 0,7% de la renda. El ministre d’economia demana a Càrites que no difongui aquesta realitat. Catalunya està infrafinançada i és reconegut per tots. Quins “líders” intenten aplicar una avançada justícia social i quins “dèspotes il·lustrats”, fins i tot d’esquerres, s’emparen en les lleis, per impedir-ho…?

Des de la DIGNITAT… què triem? “Líders” orientats a un futur millor o “dèspotes il·lustrats” que defensen un passat pitjor…? Què és el lògic?

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 294

La No Independència És… Dependència!

Diàleg…? Sobre què? És possible un acord Espanya/Catalunya?

Publicat: “El govern espanyol inicia una etapa de diàleg amb Catalunya. La vicepresidenta del govern estableix contactes amb forces i organitzacions afins. Ordena als ministres que dialoguin amb els seus col·legues catalans”. Publicat: “S’estan creant a Catalunya diferents grups per propiciar un diàleg constructiu entre el catalanisme moderat i el govern espanyol que condueixi a una relació estable i satisfactòria entre Catalunya i Espanya”.

Dialogar assegura arribar a acords? L’experiència demostra que no. Dialogar permet fixar les posicions pròpies i les contraries. A Espanya es diu “parlant s’entén la gent”. Sí, si s’interpreta per “entendre el què pensa i vol cada interlocutor”. Això no assegura en absolut l’acord. Harvard defineix dues exigències indispensables per arribar al mateix.

1: Predisposició al diàleg i desitjos d’arribar a l’acord. Existeix realment? Catalunya ha demostrat que sí al llarg de la transició i últimament. Espanya, no! Quines respostes ha donat el govern a les demandes del parlament català, a les visites del president de la Generalitat? No a tot! I de l’acordat i pressupostat prèviament compliment amb Catalunya? Mínim! Encara hi ha transferències del primer estatut pendents. I sentències del tribunal  Constitucional o Suprem en temes tan sensibles com “beques”, “disposició del 0,7% de la renda” per a Catalunya. Compleix l’aprovat en l’últim estatut? No! El ministre de foment ve a parlar d’infraestructures però només proposa “fer” una mica del molt pressupostat i no complert. Com el morós que ve a dialogar… però només ofereix pagar una part mínima del seu deute. El 80% de la població vol un referèndum. El govern: d’això no es parla! Algú conscient i amb dignitat democràtica pot acceptar “això” com a PREDISPOSICIÓ Al DIÀLEG? Sobre què…? Per a què…?

2: Mútua capacitat de resposta. La societat catalana “mereix” un nivell de vida en funció del que genera i aporta. La gaudeix? No! Aquí estan els dèficits acumulats que obliguen a oneroses retallades en sanitat, educació, serveis socials. Fins i tot els líders regionals admeten beneficiar-se’n d’un dèficit de 16.000 milions d’Euros anuals de Catalunya. Pot l’estat eliminar aquest dèficit? D’on sortiran els diners? Totes les autonomies es neguen a cedir un sol €uro. Llavors…? Un altre front: Democràcia. La meitat de la societat catalana amb dignitat democràtica vol viure en un modern estat, amb separació de poders, justícia social avançada, que gestioni les seves pròpies lleis, la seva cultura, la seva llengua, les seves infraestructures… L’altra meitat, es resigna. Ofereix l’estat espanyol una resposta suficient en el plànol econòmic i democràtic que es mereix aquesta societat catalana insatisfeta? El màxim que pot oferir és suficient al mínim que mereix i necessita la societat catalana? No ho sembla. L’estat espanyol No té capacitat de resposta. Llavors… algú conscient pot creure que Espanya respondrà satisfactòriament? Diàleg, sobre què? Per a què?

Davant aquesta realitat objectiva, des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, diàleg per a una dependència creixent i negativa o per a una independència col·laboradora, positiva…? Què és el coherent, el lògic? Independència o dependència…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/   /   dignitat@hotmail.com