PrEGUNTES OPORTUNES – 356(Català)

La No Independència És… Dependència!

I més de 2 milions en “llibertat vigilada”…?

Publicat: El Món: Les línies vermelles de la presó provisional: l’abús» de 200 dies entre reixes. Experts en dret penal i processal (tant nacionals com estrangers) argumenten la “inexistència” del delicte de rebel·lió. Publicat: PP: “L’estat vigilarà estretament l’actuació del govern de la Generalitat” Publicat: “C’s recrimina al govern que no sigui més dur i exigent, en l’aplicació del 155”. Etc.

Quin ha estat el “procés real”?

Recordem-ho: mort del dictador, nova constitució amb “nacionalitats” i regions. Aprovació majoritària. 1er. Estatut . Espanya ho incompleix com les inversions aprovades i els acords amb la Generalitat. 2ón Estatut. El parlament espanyol “ho deixa com una patena” (Alfonso Guerra dixit). Retalla aspectes importants. S’aprova. Segueixen incompliments en tot. Invasió de competències. El rei ho sanciona després del referèndum. El PP recorre i “el seu” constitucional, elimina articles fonamentals per a Catalunya però que manté en altres autonomies espanyoles. Experts ho qualifiquen de “cop d’estat” a la constitució del 78 i a la transició. Bona part de la societat catalana reacciona per dignitat democràtica. Hi ha propostes al parlament espanyol per a consulta pactada. Negativa. Noves propostes i trobades amb el govern. No a tot. El 75-80% dels catalans volen poder votar. No es permet. La Generalitat promou una votació democràtica. Resposta del regne d’Espanya?, militar i judicial! La qualifiquen de “cop d’estat” contra la constitució espanyola. Empresonen a dirigents. Espanya decideix noves eleccions. No accepta el resultat. No resol el problema. Ho accentua via “falsos informes”, jutges amb amenaça de prevaricadors, guàrdia civil. És important no oblidar QUÈ ÉS CAUSA i QUE EFECTE! Qui són els veritables “colpistes”? És digne qualificar de colpistes als qui només defensen la democràcia, la llibertat dels seus representats i de “tots” els votants?

Quina és la situació actual?

Líders pacífics i democràtics empresonats, altres, exiliats. La Generalitat, dirigida des de Madrid (600 km), paralitzada. Molts projectes importants, aturats. Totes les iniciatives del Parlament català anul·lades pel constitucional. Amenaça d’imputar a més polítics, alcaldes, demòcrates que van recolzar l’1-0. Ha guanyat alguna cosa Catalunya sota la “total” dependència de l’estat espanyol? Ha millorat la qualitat de vida, la llibertat, la justícia social a Catalunya? No, en res. Segueix, o creix, l’amenaça del 155 que molts experts ho consideren del tot “anticonstitucional”. Aquestes persones empresonades “preventivament” pensen i senten exactament el mateix que els més de 2 milions de votants. Aquests són també “rebels”… o conscients de la seva dignitat democràtica? Què suggereix aquest fet de la qualitat democràtica del regne d’Espanya? Es donaria aquest “procés” en un estat veritablement democràtic? No. Però sí en un d’autoritari i pseudodemocrátic. Partits dependentistes i els seus “mitjans” de comunicació demanen “govern” però amb el 155 vigilant. Com en les dictadures! Els votants dependentistes, aprovarien això com “jurisprudència” i ho aplicarien a ells mateixos si fossin els perjudicats? Serien dignes en acceptar-ho?

És el millor en benestar, justícia social, llibertat i democràcia autèntica, per a “tots” els qui viuen, treballen, tributen a Catalunya? Estaran els més de 2 milions de votants pels beneficis de la independència en “LLIBERTAT VIGILADA”? Què decidiria un votant amb autèntica dignitat democràtica?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 356 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

¿Y más de 2 millones en “libertad vigilada”…?

Publicado: El Mon: “Las líneas rojas de la prisión provisional: el abuso» de 200 días entre rejas. Expertos en derecho penal i procesal (nacionales y extranjeros) argumentan la “inexistencia” del delito de rebelión” Publicado: PP: “El estado vigilará estrechamente la actuación del gobierno de la Generalitat”  Publicado: “Cs recrimina al gobierno que no sea más duro y exigente, en la aplicación del 155”. Etc.

¿Cuál es el “proceso real”?

Recordemos: Muerte del dictador, Nueva constitución con “nacionalidades” y regiones. Aprobación mayoritaria. 1º Estatuto. España lo incumple así como las inversiones aprobadas y los acuerdos con la Generalitat. 2º Estatuto. El parlamento español “lo deja como una patena” (Alfonso Guerra dixit). Recorta aspectos importantes. Se aprueba. Siguen incumplimientos en todo. Invasión de competencias. El rey lo sanciona tras referéndum. El PP recurre y “su” constitucional, elimina artículos fundamentales para Catalunya pero que mantiene para otras autonomías españolas. Expertos lo califican de “golpe de estado” a la constitución del 78 y a la transición. Una buena parte de la sociedad catalana reacciona por dignidad democrática. Hay propuestas al congreso para una consulta pactada. Negativa. Nuevas propuestas y encuentros con el gobierno. NO a todo. El 75-80% de los catalanes quieren votar. No se permite. La Generalitat promueve votación democrática. ¿Respuesta del reino de España? ¡Militar y judicial! Lo califican de “golpe de estado” contra la constitución y la democracia española. Encarcelan dirigentes. España decide nuevas elecciones. No acepta su resultado. No resuelve el problema. Lo acentúa vía “falsos informes”, jueces con amenaza de prevaricadores, guardia civil. ¡Es importante no olvidar QUÉ ES CAUSA y QUÉ EFECTO! ¿Quiénes son los verdaderos “golpistas”? ¿Es digno calificar de golpistas a quienes sólo defienden la democracia, la libertad de sus representados y de “todos” los votantes?

¿Cuál es la situación actual?

Líderes pacíficos y demócratas en prisión. Otros, exiliados. La Generalidad, dirigida desde Madrid (600 km), totalmente paralizada. Muchos proyectos importantes, parados. Todas las iniciativas del Parlamento catalán anuladas por el TC. Amenaza de imputar a más políticos, alcaldes, demócratas que apoyaron el 1-0. ¿Ha ganado algo Catalunya bajo la “total” dependencia del estado español? ¿Ha mejorado la calidad de vida, la libertad y la justicia social? No, en nada. Sigue, o crece, la amenaza del 155 que muchos expertos consideran “anticonstitucional”. Esas personas encarceladas “preventivamente” piensan y sienten exactamente lo mismo que sus más de 2 millones de votantes. ¿Éstos son también “rebeldes”… o votantes conscientes de su dignidad democrática? ¿Qué sugiere este hecho de la calidad democrática del reino de  España? ¿Se daría este “proceso real” en un estado verdaderamente democrático? No. Sí en uno autoritario, pseudodemocrático. Partidos dependentistas y sus “medios” de comunicación piden “gobierno” pero con el 155 vigilante. ¡Como en las dictaduras! Los votantes dependentistas, ¿Aprobarían esto como “jurisprudencia” y aplicable a ellos mismos si fuesen los perjudicados? ¿Serían dignos al aceptarlo?

¿Es lo mejor en bienestar, justicia social, libertad, democracia auténtica, para “todos” quienes viven, trabajan, tributan en Catalunya? ¿Estarán los más de 2 millones de votantes por los beneficios de la independencia en “LIBERTAD VIGILADA”? ¿Qué decidiría un votante con auténtica dignidad democrática?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ  

http://perladignitat.blog.cat/     /    dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 355 (Català)

La No Independència És… Dependència!

És el 155 la millor mostra de “diàleg” d’Espanya amb Catalunya?

Publicat: “Rajoy diu que fa el possible per recuperar la normalitat, la sensatesa a Catalunya i que sempre ha ofert diàleg perquè torni ser puixant, oberta i plena d’oportunitats”.

Què és “normal” per al govern espanyol i els qui li donen suport?

Seguir dependent progressivament i negativament? Què suggereixen els fets objectius? És “normal” que els successius governs no respectin els estatuts “constitucionalment” aprovats? Que existeixi una clara discriminació i càstig a “tota” la societat catalana en temes de finançament, infraestructures, recursos per a sanitat, educació, assistència social? Que Catalunya sigui la primera exportadora, generadora de PIB, major concentració industrial i no decideixi “absolutament res” en les polítiques econòmiques que li afecten? Què l’estat tracti a més de 2 milions de votants independentistes com a terroristes? La llista de perjudicis per ser dependents és molt llarga i demostrable. Per al govern i els qui li donen suport, això és “normal”? És digne que hi hagi un sol votant català que accepti com “normal” una situació que podria ser clarament “anormal” si Catalunya fos independent?

Què entén Espanya per “sensatesa”?

Definició de Sensatesa: “Qualitat que tenen les persones que mostren un bon judici, prudència i maduresa en els seus actes i decisions”. Quina és la situació objectiva a l’estat espanyol? S’apropa als països democràtics més avançats (Anglaterra, Canadà) o als pseudodemócratas cada cop més autoritaris (Turquia, Veneçuela)? Què suggereixen les actuacions de la monarquia, governs, partits, mitjans, en i per a Catalunya? Què la seva política de “despeses”, que no d’inversions, en AVE’s i autopistes ruïnoses? Què el seu progressiu endeutament? Què la seva gestió de les pensions…? Què la macrocorrupción dels seus grans partits estatals? Què l’actuació del  seu constitucional, sistema judicial amb presoners polítics per “ser demòcrates”? Què el descens sostingut en els rànquings mundials d’indicadors clau en democràcia, justícia social, llibertat de premsa…? El 155 és una mostra de diàleg o una demostració d’absència total de recursos democràtics, justs, perquè més de 2 milions de votants catalans vulguin seguir dependent d’Espanya? Què quan pensa mantenir-ho encara que hi hagi govern? Quin projecte té Espanya per a ella mateixa? Quin projecte per a Catalunya que no sigui una progressiva i negativa dependència, explotació i colonització? És de “bon judici, prudència i maduresa” preferir seguir dependent d’un estat en descomposició, que només té jutges i policies per a Catalunya?

Perquè torni a ser puixant, oberta i plena d’oportunitats?

Catalunya ja era i és, cada cop més tot això. El 155 permet que sigui el govern qui gestioni la Generalitat. En què ha millorat el benestar, la democràcia, la llibertat, la justícia social, la identitat de Catalunya “sota” el comandament del govern espanyol? En res! Catalunya pot situar-se entre les primeres economies d’Europa. Ja ho està. Gràcies a l’estat espanyol o “malgrat” d’ell?

Davant un estat en declivi democràtic, explotador econòmic, que no respecta ni la seva pròpia constitució, ni els seus propis votants a Catalunya sense més recursos que policies i jutges, per a un veritable demòcrata i “assenyat”, cara a la seva família, què és el digne?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 355 (Castellà)

¡La No Independencia Es…  Dependencia!

¿Es el 155 la mejor muestra de “diálogo” de España con Catalunya?

Publicado: “Rajoy dice que hace  todo lo posible para recuperar la normalidad, la sensatez en Catalunya y que siempre ha ofrecido diálogo y vuelva ser pujante, abierta y llena de oportunidades”.

¿Qué es “normal” para el gobierno español y quienes le apoyan?

¿Seguir dependiendo progresiva y negativamente? ¿Qué sugieren los hechos objetivos? ¿Es “normal” que los sucesivos gobiernos no respeten los estatutos “constitucionalmente” aprobados? ¿Que exista una discriminación y castigo a “toda” la sociedad catalana en temas de financiación, infraestructuras, recursos para sanidad, educación, asistencia social? ¿Que Catalunya sea la primera exportadora, generadora de PIB, mayor concentración industrial y no decida “absolutamente nada” en las políticas económicas que le afectan? ¿Qué el estado trate a 2 millones de votantes independentistas como si fuesen terroristas? La lista de perjuicios por ser dependientes es muy larga y claramente demostrable. Para el gobierno y quienes le apoyan, ¿eso es “normal”? ¿Es digno que haya un solo votante catalán que acepte como “normal” una situación que podría y debería ser  claramente “anormal” si Catalunya fuese independiente?

¿Qué entiende España por “sensatez”?

Definición: “Sensatez: “La cualidad que tienen las personas que muestran buen juicio, prudencia y madurez en todos sus actos y decisiones”. ¿Cuál es la situación objetiva del estado español? ¿Se acerca y asemeja a los países democráticos más avanzados (Inglaterra, Canadá) o a los pseudodemócratas  y cada vez más autoritarios (Turquía, Venezuela…? ¿Qué sugieren las actuaciones de su monarquía, gobiernos, partidos, medios, en y para Catalunya? ¿Qué su política de “gastos”, que no de inversiones,  en aves y autopistas ruinosas? ¿Qué su progresivo endeudamiento? ¿Qué su gestión de las pensiones…? ¿Qué la macrocorrupción de sus grandes partidos estatales? ¿Qué la actuación de su  constitucional, sistema judicial con prisioneros políticos por “ser demócratas”? ¿Qué el descenso sostenido en los rankings mundiales de indicadores clave en democracia, justicia social, libertad de prensa…? El 155 ¿es una muestra de diálogo o una clara demostración de ausencia total de recursos democráticos, justos, para que más de 2 millones de votantes catalanes quieran seguir dependiendo de España? ¿Qué cuándo piensa mantenerlo aunque haya gobierno? ¿Qué proyecto tiene España para ella misma? ¿Qué proyecto para Catalunya que no sea una progresiva y negativa dependencia, explotación, colonización? ¿Es de “buen juicio, prudencia y madurez” preferir seguir dependiendo de un estado en descomposición, que sólo tiene jueces y policías para Catalunya?

¿Para que vuelva a ser pujante, abierta y llena de oportunidades?

Catalunya ya era y es, cada vez más de todo eso. El 155 permite que sea el gobierno quien gestione la Generalitat. ¿En qué ha mejorado el bienestar, la democracia, la libertad, la justicia social, la identidad de Catalunya “bajo” el mando directo del gobierno español?  ¡En nada! Catalunya puede situarse entre las primeras economías de Europa. Ya lo está. ¿Gracias al estado español o “a pesar” de él?

Ante un estado en declive democrático, explotador económico, que no respeta ni su propia constitución, sin más recursos que policías y jueces, para un verdadero demócrata y “sensato”, cara a su familia, ¿qué es lo digno?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/     /    dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 354 (Català)

La No Independència És… Dependència!

A qui defensen i representen CCOO i UGT a Catalunya?

Publicat: “UGT i CCOO s’enfonsen a Catalunya a causa del procés”. Causes?

Quina és la RAÓ DE SER d’aquests sindicats majoritaris? Segons els seus propis estatuts: CCOO: “Ser un sindicat reivindicatiu i participatiu que pretén representar i defensar de forma adequada els interessos del món assalariat, dels i de les pensionistes, de les persones que estan en l’atur, dels emigrants, de la immigració i de la joventut”. UGT: “la defensa i promoció dels interessos sociopolítics, econòmics, professionals, socials i culturals dels treballadors i les treballadores. Advoquen per l’Estat  social i democràtic de Dret, propugnen que la llibertat, la justícia, la cohesió social i la igualtat siguin reals i efectives”.

Què es dedueix de la seva actuació a favor de la classe treballadora catalana?

És notícia per la seva participació en la manifestació pro llibertat dels presos polítics. Identificació o veure que les seves bases, els abandonen per una més que demostrada passivitat i sospitosa “absència”? L’independentisme no ha seguit a líders. Ha estat el líder  qui ha estat seguit per alguns polítics democràtics! Són votants que, per dignitat, van protestar per l’antidemocràtic cop d’estat del constitucional contra el segon estatut. I mantenen aquesta posició pel seu benestar, llibertat, dignitat, democràcia real, justícia social! Actuen així  CCOO i UGT a Catalunya? La realitat ens demostra que han estat absents. Hi ha afiliats i simpatitzants que, també per dignitat, se sumen a aquest creixent moviment en defensa dels valors que els seus estatuts “diuen” defensar. Preguntes “oportunes”: què han fet per representar i defensar adequadament  els interessos dels assalariats, pensionistes, aturats i joves, de i a Catalunya? Res! Diuen advocar per un estat social i democràtic de Dret, la llibertat, la justícia, cohesió social, igualtat… Proves d’això a favor de la classe treballadora a Catalunya? Silenci! Afiliats i simpatitzants s’han desmarcat del seu dirigents i s’han unit  als qui “de debò” advoquen per aquests valors en els seus estatuts però absents en la seva pràctica sindical quotidiana. Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, què deduir…?

De part de qui estan aquests Sindicats?

Imaginem-nos un gran holding amb diverses empreses. Hi ha una, la més important en aportació econòmica, la major concentració industrial i generadora de patents i exportació. Els directius pacten amb l’holding unes condicions però aquest mai no compleix els seus compromisos. Això perjudica seriosament a aquesta empresa i a la seva plantilla que està entre les qui més aporta però que rep per sota de la mitjana. El personal protesta i demana una consulta. L’holding s’oposa. Els sindicats d’aquesta empresa diuen al personal que si l’holding no ho aprova, no hi ha consulta! La meitat de la plantilla vol marxar de l’holding. Els sindicats callen i l’holding els amenaça amb la Magistratura, els retalla drets, els impedeix expressar-se i empresona els dirigents més compromesos. Conclusió? Imaginació o clar reflex de la realitat de l’actuació de CCOO i UGT a Catalunya?

La classe treballadora, els joves i els pensionistes a Catalunya, poden viure amb      la qualitat de vida d’un modern estat europeu. CCOO i UGT donen suport al fet que ho aconsegueixen mitjançant una independència democràtica i justa… o a través d’una dependència injusta i explotadora?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 354 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

A quién defienden, representan CCOO y UGT en Catalunya?

Publicado: “UGT y CCOO se hunden en Catalunya a causa del procés”. ¿Causas?

¿Cuál es la RAZÓN DE SER de estos sindicatos mayoritari-os? Según sus propios estatutos: CCOO: Ser un sindicato reivindicativo y participativo que pretende representar y defender de forma adecuada los intereses del mundo asalariado, de los y de las pensionistas, de las personas que están en el paro, de los emigrantes, de la inmigración y de la juventud” UGT: “la defensa y promoción de los intereses sociopolíticos, económicos, profesionales, sociales y culturales de los trabajadores y las trabajadoras. Abogan por el  Estado social y democrático de Derecho, propugnan que la libertad, la justicia, la cohesión social y la igualdad sean reales y efectivas.”

¿Qué se deduce de su actuación a favor de la clase trabajadora catalana?

Es noticia su participación en la manifestación pro libertad de los presos políticos. ¿Identificación o ver que sus bases, les abandonan por una más que demostrada pasividad, sospechosa “ausencia”? El independentismo no ha seguido a líderes. ¡Ha sido el líder al que han seguido algunos políticos!. Son votantes que, por dignidad, protestaron por el antidemocrático golpe de estado del constitucional contra el segundo estatut. ¡Y mantienen esa posición por su bienestar, libertad, dignidad, democracia real, justicia social!. ¿Actúan así  CCOO y UGT en Catalunya? La realidad demuestra que han estado ausentes. Hay afiliados y simpatizantes que, también por dignidad, se suman a ese creciente movimiento en defensa de los valores que sus estatutos “dicen” defender. Preguntas “oportunas”: ¿qué han hecho para representar y defender de forma adecuada los intereses de los asalariados, pensionistas, parados y jóvenes, DE Y EN Catalunya?¡Nada! Dicen abogar por un estado social y democrático de Derecho, la libertad, la justicia, cohesión social, igualdad… ¿Pruebas de ello a favor de la clase trabajadora en Catalunya? ¡Silencio! Afiliados y simpatizantes se han desmarcado de su dirigentes y se han unido a quienes “de verdad” abogan por esos valores en sus estatutos pero ausentes en su práctica sindical cotidiana. Desde la DIGNIDAD DEMOCRÁTICA, ¿qué deducir…?

¿De parte de quién están esos Sindicatos?

Imaginemos un gran holding con varias empresas. Hay una, la más importante en aportación al holding, la mayor concentración industrial, generadora de patentes y exportadora. Los directivos pactan con el holding unas condiciones pero éste nunca cumple sus compromisos. Eso perjudica a esa empresa -y a sus trabajadores- que está entre las que más aporta pero que recibe por debajo de la media. El personal protesta y pide una consulta. El holding se opone. Los sindicatos de esa empresa dicen al personal que si el holding no lo aprueba, ¡no hay consulta! La mitad de la plantilla quiere marchar del holding. Los sindicatos callan y el holding les amenaza con la Magistratura, les recorta derechos, les impide expresarse, encarcela a los dirigentes más comprometidos. ¿Conclusión? ¿Imaginación o claro reflejo de la realidad actual de la actuación de CCOO y UGT en Catalunya?

La clase trabajadora, los jóvenes y pensionistas en Catalunya pueden vivir con la calidad de vida de un moderno estado europeo. CCOO y UGT ¿Apoyan al hecho de conseguirlo mediante una independencia democrática, justa… o una dependencia injusta y explotadora?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/     /   dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 353 (Català)

La No Independència És… Dependència!

Què és “relat” i què “història” objectiva en el conflicte Catalunya/Espanya?

Publicat: “El relat és una estratègia de comunicació política. Transmet valors, objectius, construeix identitats “nosaltres i ells”. És història persuasiva com “marca” d’un partit o govern. Mobilitza, sedueix, evoca, compromet, mitjançant l’activació de sentits i emocions (davant els seus i contraris). És “la novel·la del poder”. Es construeix entorn d’un conflicte entre actors antagònics, utilitza la lògica “amic-enemic” (D’Adamo i García Beaudoux)

Quin “relat” ha dissenyat i difon l’estat espanyol del “procés”?

Algunes idees repetides: “Catalunya és Espanya, única nació, des de segles. Va ser reconeguda com “nacionalitat” amb estatut propi en la Constitució. Ha progressat gràcies a l’esforç dels molts espanyols que van emigrar a ella i al suport constant dels governs espanyols. Catalunya practica una política excloent amb la “resta” d’Espanya. A Catalunya s’adoctrina a l’escola, en els seus mitjans públics,  amb valors diferents o contraris als espanyols. L’independentisme català és anticonstitucional i les seves iniciatives il·legals. És insolidari. El “Espanya ens roba” és fals. Al contrari, sense Espanya no cobrarien les pensions. No té futur polític ni econòmic. Els catalans viurien aïllats internacionalment. “Catalunya ha de respectar i sotmetre’s a la constitució i lleis espanyoles”. 2017!; El Parlament dóna un cop d’estat! Polítics espanyols   i els seus subordinats a Catalunya ho pregonen. Militants i votants dependentistes ho creuen. Des d’una perspectiva de DIGNITAT DEMOCRÀTICA i objectiva, ÉS CERTA AQUESTA “HISTÒRIA”?

Quin “relat” existeix a Catalunya?

NO existeix relat. Sí “successió de fets objectius” que han fet reaccionar a una part creixent de la societat catalana per DIGNITAT. Seqüència històrica:

  • Catalunya és nació històrica.
  • Tractat de Nova Planta i successius atacs a la mateixa.
  • Transició política. Retorn del President Tarradellas.
  • Constitució espanyola.
  • Primer Estatut.
  • Segon Estatut, aprovat per àmplia majoria al Parlament català, “raspallat” per      l’espanyol, votat, “el que va quedar”, per la societat catalana, sancionat pel Rei. Recurs del PP a un Constitucional “a-constitucional” que va despullar del fonamental.
  • 2010!: El constitucional dóna un cop d’estat a la pròpia constitució i deixa a Catalunya sense “l’estatut” aprovat per la seva societat.
  • Reacció de la societat catalana amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA.
  • Proposta d’un referèndum pactat, diàleg, negativa de l’estat espanyol.
  • Eleccions que promouen un referèndum unilateral i que l’estat reprimeix policialment amb escàndol internacional.
  • Proclamació democràtica del parlament català.
  • Aplicació de l’inconstitucional 155 amb suport de partits, mitjans, i silenci i/o suport de la societat espanyola.
  • Exili polític de líders i presó pels que es van quedar.
  • En paral·lel, incompliment d’estatuts, d’inversions; invasió de competències, asfíxia econòmica creixent (més de 300.000 milions de dèficit fiscal), intervenció i paràlisi de la Generalitat que en res millora la qualitat de vida de “tots” els catalans.

Des d’una perspectiva de RIGUROSIDAD HISTÒRICA i DIGNITAT DEMOCRÀTICA, això és relat inventat o rigorosament cert?

Coexisteixen el “relat polític inventat” i la successió d’uns fets objectius inqüestionables.  En joc, un evident deteriorament de la DEMOCRÀCIA REAL i BENESTAR de “tots” els habitants de Catalunya, de la JUSTÍCIA SOCIAL… Davant aquesta evidència, què és coherent en un votant a Catalunya amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA? Recolzar un fals relat que el perjudica i li fa cada vegada més i pitjor dependent? o una iniciativa pacífica i democràtica cap a la  independència i els seus majors beneficis?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 353 (Castellà)

¡La No independencia Es… Dependencia!

Qué  es “relato”  y qué “historia” objetiva en el conflicto Catalunya/España?

Publicado: “El relato es una estrategia de comunicación política. Transmite valores, objetivos, construye identidades “nosotros y ellos”. Es historia persuasiva como “marca” de un partido, gobierno. Moviliza, seduce, evoca, compromete, mediante activación de sentidos y emociones (ante los suyos y los contrarios). Es “la novela del poder”. Se construye en torno a un conflicto entre actores antagónicos, utiliza la lógica “amigo-enemigo” (D’Adamo y García Beaudoux)

¿Qué “relato” diseña y difunde el estado español sobre el “proceso”?

Algunas ideas repetidas: “Catalunya es España, única nación, desde siglos. Fue reconocida como “nacionalidad” con estatuto propio en la Constitución. Ha progresado gracias al esfuerzo de los muchos españoles que emigraron a ella y al apoyo constante de diferentes gobiernos. En Catalunya se practica una política excluyente con el “resto” de España. En Catalunya se adoctrina en la escuela, en sus medios públicos, con valores diferentes o contrarios a los españoles. El independentismo catalán es anticonstitucional y sus iniciativas ilegales. Es profundamente insolidario. El “España nos roba” es falso. Al contrario, sin España no se pagarían las pensiones. No tiene futuro ni político ni económico. Los catalanes vivirían aislados internacionalmente. Catalunya debe respetar y someterse a la constitución y leyes españolas”. ¡2017!; El Parlament da un golpe de estado! Todos los políticos españoles y sus subordinados catalanes lo pregonan. Militantes y votantes dependentistas lo creen. Desde la perspectiva de DIGNIDAD DEMOCRÁTICA y objetiva, ¿ES CIERTA ESTA “HISTORIA”?

¿Qué “relato” existe en Catalunya?

NO existe tal relato. Sí “sucesión de hechos objetivos” que han hecho reaccionar a una parte creciente de la sociedad catalana por DIGNIDAD. Secuencia histórica: Catalunya es nación histórica. Tratado de Nueva Planta y sucesivos ataques a la misma. Transición política. Regreso del Presidente Tarradellas. Constitución española. Primer Estatut. Segundo Estatut, aprobado por amplia mayoría en el Parlamento catalán, “cepillado” por el español, votado, “lo que quedó”, por la sociedad catalana, sancionado por el Rey. Recurso del PP a un Constitucional “a-constitucional” que despojó de lo fundamental. ¡2010!: El constitucional da un golpe de estado a la propia constitución y deja a Catalunya sin “estatuto” aprobado por su sociedad. Reacción de la sociedad catalana con DIGNIDAD DEMOCRÁTICA. Propuesta de un referéndum pactado, diálogo, negativa total del estado español. Elecciones que promueven un referéndum unilateral y que el estado reprime policialmente con escándalo internacional. Proclamación democrática del parlamento catalán. Aplicación del inconstitucional 155 con  apoyo de partidos, medios y silencio o respaldo de la sociedad española. Exilio político de líderes y prisión para los que quedaron. En paralelo, incumplimiento de los estatutos, de inversiones; invasión de competencias, asfixia económica (más de 300.000 millones de déficit), intervención de la Generalitat que no mejora la calidad de vida de “todos” los catalanes. Desde una perspectiva de RIGUROSIDAD HISTÓRICA y DIGNIDAD DEMOCRÁTICA, ¿esto es “relato inventado o rigurosamente cierto?

Coexisten “relato o historia política inventada” y sucesión de hechos objetivos incuestionables. En juego, un evidente deterioro de la DEMOCRACIA REAL, BIENESTAR de “todos” los habitantes de Catalunya, de la JUSTICIA SOCIALAnte esa evidencia, ¿qué es coherente en un votante en Catalunya con DIGNIDAD DEMOCRÁTICA? ¿Apoyar un falso relato que le perjudica y le hace cada vez más y peor dependiente… o una iniciativa pacífica y democrática hacia la  independencia y sus muchos beneficios?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ    

http://perladignitat.blog.cat/     /    dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 352 Català)

La No Independència És… Dependència!

Per què li diuen “triomf” al que ha estat una clara derrota? 

Publicat: PP: De nuevo el gobierno de España ha vuelto a presumir del 155 por el “triunfo” del constitucionalismo en Cataluña”.

Preguntes oportunes:

Respectant la normativa electoral “espanyola”, tenen la majoria absoluta al parlament català els partits “constitucionalistes”? NO! El govern decideix unes noves eleccions per desplaçar als partits independentistes. Ho aconsegueix? NO! Què interpreta per “triomf” del constitucionalisme quan ha estat clarament derrotat? Com qualifica i valora que s’hagi repetit un parlament català decididament independentista i republicà àdhuc comptant amb els vots dependentistes? Ha triomfat el constitucionalisme amb els vots de PP+Cs+PSC? NO! On veu la victòria? La seva teòrica “majoria silenciosa” s’ha expressat i ha demostrat ser “majoria” o és, objectivament, una “minoria”? On és el triomf constitucionalista?

Què  suggereixen els resultats del PP?

4 escons de 135 possibles però apliquen un antidemocràtic i anticonstitucional 155 que tant perjudica la societat catalana. Ha rebut el màxim suport a la seva actuació a Catalunya? NO! És un evident càstig! Davant aquests paupèrrims resultats, no està actuant com una autèntica dictadura en lloc d’una democràcia real? Ha acceptat el govern els resultats de la “seva” convocatòria? NO! Empresona a líders polítics i de societats civils només pel fet de “ser demòcrates”; impedeix la investidura de polítics “constitucionalment” triats. Això és propi d’un estat i constitucional i democràtic de debò o d’un tipus “bananer, dictatorial”…? Premsa i polítics internacionals, destacats catedràtics, juristes, jutges diuen que no. Fins i tot alguns experts qualifiquen de “prevaricador” algun jutge. És un triomf de la democràcia real? Parla el govern en nom de la majoria de la societat catalana o en el d’una evident minoria? On és el triomf del constitucionalisme i… del seu propi grup?

Constitució? Quina interpretació?

Publicat: “El TC va dictaminar que a Espanya qualsevol idea, encara que sigui contrària a la Constitució, es  pot defensar si no és a través de la violència”. És coherent l’actuació del govern i els qui li donen suport amb aquest dictamen? Catalunya defensa les seves idees  mitjançant un “referèndum democràtic” perquè la societat decideixi sobre el seu futur, vota majoria independentista per dues vegades. Com defensa la seva idea l’estat espanyol? El “seu” Rei, PP, PSOE, Cs, s’hi oposen. Els grans sindicats espanyols callen, absents. Els comunistes/podemites a Catalunya es marginen. Són demòcrates desoint el que havia dictaminat el “seu” constitucional i no acceptant els resultats de dues eleccions legals i “constitucionalment” celebrades?

Com defensa l’estat espanyol? Amb jutges i policies que són els únics que exerceixen la violència com s’ha demostrat clarament i que ha condemnat tota la premsa internacional!   A “això” li diuen el triomf del constitucionalisme?

Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA Què respondrien a aquestes PREGUNTES els militants i votants “dependentistes” a Catalunya?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 352 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

¿Por qué le llaman “triunfo” a lo que es una derrota?

Publicado: PP: “El gobierno español vuelve a presumir del 155 por el  “triunfo” del constitucionalismo en Cataluña”.

Preguntas oportunas:

Respetando la normativa electoral “española”, ¿tienen mayoría absoluta en el parlamento catalán los partidos “constitucionalistas”? ¡NO!. El gobierno decide nuevas elecciones para desplazar a los partidos independentistas. ¿Lo consigue? ¡NO! ¿Qué interpreta por “triunfo” del constitucionalismo cuando ha sido claramente derrotado? ¿Cómo califica y valora que se haya repetido un parlamento catalán decididamente independentista y republicano aun contando con los votos dependentistas? ¿Ha triunfado acaso el constitucionalismo con los votos de PP+Cs+PSC ¡NO! ¿Dónde ve la victoria? Su teórica “mayoría silenciosa” se ha expresado ¿ha demostrado ser “mayoría” o es, objetivamente, una clara “minoría”?  ¿Dónde está el triunfo del constitucionalismo?

¿Qué  sugieren los resultados del PP?

4 escaños de 135 posibles  pero aplican un antidemocrático y anticonstitucional 155 que tanto perjudica a la sociedad catalana. ¿Ha recibido el máximo apoyo a su actuación en Catalunya? ¡NO! Es un evidente castigo! Ante esos paupérrimos resultados, ¿no actúa como una auténtica dictadura en lugar de una democracia real? ¿Ha aceptado el gobierno los resultados de “su” convocatoria? NO!. Encarcela a líderes políticos y de sociedades civiles por el sólo hecho de “ser demócratas”; impide la investidura de políticos “constitucionalmente” elegidos. ¿Eso es propio de un estado y constitución democráticos de verdad o de uno tipo “bananero, dictatorial”…? Prensa y políticos internacionales, destacados catedráticos, juristas, catedráticos dicen que no. Incluso hay expertos que califican de “prevaricadores” a algún juez. ¿Es un triunfo de la democracia real? ¿Habla el gobierno en nombre de la mayoría de la sociedad catalana o en el de una evidente minoría? ¿Dónde está el triunfo del constitucionalismo y… del suyo como grupo?

¿Constitución? ¿Qué interpretación?

Publicado: “El TC dictaminó que en España cualquier idea, aunque sea contraria a la Constitución, se  puede defender si no es a través de la violencia”. ¿Es coherente la actuación del gobierno y quienes le apoyan con ese dictamen?  Catalunya defiende sus ideas mediante un “referéndum democrático” para que la sociedad decida su futuro, vota mayoría independentista por dos veces. ¿Cómo defiende su idea el estado español? Con “su” Rey al frente y apoyo de PSOE, Cs y silencio cómplice de los Sindicatos españoles. Los comunistas/podemitas en Catalunya se marginan. ¿Son demócratas desoyendo lo que había dictaminado “su” constitucional y no aceptando el resultado de dos elecciones “constitucionalmente” celebradas?

¿Cómo  defiende el estado español? ¡Sólo con jueces y policías que son los únicos que ejercen la violencia como se ha demostrado claramente y ha condenado toda la prensa internacional!  ¿A “eso” le llaman triunfo del constitucionalismo?

Desde la DIGNIDAD DEMOCRÁTICA ¿Qué responderían a estas PREGUNTAS los militantes y votantes “dependentistas” en Catalunya?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ   

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com