PREGUNTES OPORTUNES – 351 (Català)

La No Independència És… Dependència!

Què guanyen els qui creuen que guanyen… depenent d’Espanya?

Publicat: “Balanç del 155: ni diners ni estructures pel “procés” La Moncloa fa un informe favorable de la seva intervenció”. L’estat espanyol ha aplicat un article 155 “anticonstitucional i antidemocràtic” segons nombrosos experts nacionals i internacionals. Ja abans de fer-ho tenia asfixiades i controlades les finances de la Generalitat. Per qui tingui perspectiva cal recordar que l’origen de l’independentisme és conseqüència del reiterat incompliment de compromisos “legals i constitucionals” tant de PSOE com de PP en els estatuts 1° i 2°, incompliment d’inversions, invasió de competències, recentralització, atac a la cultura i identitat. Els qui “van crear” el problema se senten satisfets de la seva intervenció. Han de creure que empresonant líders demòcrates i innocents i desmuntant les estructures del procés “anul·laran” la digna reacció de bona part de la societat catalana i que un 75% de la mateixa volgués votar. Amb això, opinen que eliminen la ferma aspiració democràtica de dos milions i escaig de votants a Catalunya. Tant els partits com els militants i votants dependentistes consideren que “han guanyat”.

Preguntes “oportunes”:

Què ha guanyat l’estat espanyol?

Millor imatge interna i internacional de capacitat de resposta política a problemes “polítics” creats per ell mateix? No! Demostrar al món la separació de poders, estil democràtic equivalent al dels països més avançats? No! Provar que té recursos diferents de l’amenaça, la imputació, la por, l’atac a la llibertat d’expressió? No! Que aquests milions de votants per la llibertat de Catalunya s’il·lusionin per seguir depenent d’un Rei, un estat, uns partits, uns líders espanyols, uns mitjans, una opinió pública espanyola que estan molt majoritàriament en contra? No! Demostrar que respecta escrupolosament l’esperit de la transició i que ha desaparegut totalment el franquisme i els seus nefasts mètodes? No! Què ha guanyat l’estat espanyol que sigui elogiable des d’una perspectiva de DIGNITAT DEMOCRÀTICA?

Què guanyen partits, militants i votants, a Catalunya, que volen seguir dependent de l’estat espanyol?

A la vista de la deriva antidemocràtica i mala gestió en tants camps… Viure en un país en clara deriva autoritària i antidemocràtica segons cada vegada més mitjans i comentaristes internacionals? Viure en un estat en suspensió de pagaments que ha demostrat una pèssima gestió en la seva economia, que fa despeses multimilionàries inútils, i que ja no pot pagar les pensions? Augmentar el nivell de vida com mereixen pel que generen? Poder gestionar els seus propis recursos de cara a les infraestructures que mereix i precisa? Poder aplicar una avançada justícia social quan l’estat anul·la totes les iniciatives que per a aquesta fi aprova el parlament català? Viure com a veritables habitants lliures o… com a súbdits colonitzats…? (Vegeu-ne la definició  de colonització). Què guanyen els líders que s’hi oposen o posen condicions a la independència, els seus militants i votants? Optant per una dependència creixent i negativa…? Més benestar, llibertat, justícia social, veritable democràcia, identitat…?

Des de la DIGNITAT, què és el coherent, lògic? Independència o… negativa i creixent dependència de l’estat espanyol?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 351 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

¿Qué ganan los que creen que ganan… dependiendo de España?

Publicado: “Balance del 155: ni dinero ni estructuras para el ‘procés” La Moncloa hace un informe halagüeño de su intervención”.  El estado español ha aplicado un articulo 155 “anticonstitucional y antidemocrático” según muchos expertos nacionales e internacionales. Ya antes de hacerlo tenía asfixiadas y controladas las finanzas de la Generalitat. Para quien tenga perspectiva será fácil recordar que el origen del independentismo es consecuencia del reiterado incumplimiento de compromisos “legales y constitucionales” tanto de PSOE como de PP en los estatutos  1º y 2º,  incumplimiento de inversiones, continua invasión de competencias, ataque a la cultura e identidad, recentralización… Quienes “crearon” el problema se sienten satisfechos de su intervención. Deben creer que encarcelando  líderes demócratas e inocentes y desmontando las estructuras del proceso “anularán” la digna reacción de buena parte de la sociedad catalana y de que un 75% de la misma quisiera votar. Con ello, opinan que  eliminan la firme aspiración democrática de más de 2 millones de votantes en Catalunya. Tanto los partidos como los militantes y votantes dependentistas consideran que “han ganado”. Preguntas “oportunas”:

¿Qué ha ganado el estado español?

¿Mejor imagen interna e internacional de capacidad de respuesta política a problemas “políticos” creados por él mismo? ¡No! ¿Demostrar al mundo la separación de poderes, el estilo democrático equivalente al de los países más avanzados? ¡No! ¿Probar que tiene recursos diferentes a la amenaza, la imputación, el miedo, el ataque a la libertad de expresión? ¡No! ¿Que esos millones de votantes por la libertad en Catalunya se ilusionen por seguir dependiendo de un Rey, un estado, unos partidos, unos líderes españoles, unos medios, una opinión pública española que están muy mayoritariamente en contra? ¡No! ¿Demostrar que respeta escrupulosamente el espíritu de la transición y que ha desaparecido totalmente el franquismo y sus nefastos métodos? ¡No! ¿Qué ha ganado el estado español que pueda ser elogiable desde una perspectiva de la DIGNIDAD DEMOCRÁTICA?

¿Qué ganan los partidos y votantes, en Catalunya, que quieren seguir dependiendo del estado español?

A la vista de la deriva antidemocrática y de mala gestión en tantos campos… ¿Vivir en un país en clara deriva autoritaria y antidemocrática según cada vez más medios y comentaristas internacionales? ¿Vivir en un estado en suspensión de pagos que ha demostrado una pésima gestión en su economía, que hace gastos multimillonarios inútiles, y que ya no puede pagar las pensiones? ¿Aumentar el nivel de vida que merecen por lo que generan? ¿Poder gestionar sus propios recursos cara a las infraestructuras que merece y precisa? ¿Poder aplicar una avanzada justicia social cuando el estado anula las iniciativas que para ese fin aprueba el parlamento catalán? ¿Vivir como verdaderos habitantes libres o… como súbditos colonizados? (Ver definición de colonia). ¿Qué ganan los líderes que se oponen o ponen condiciones a la independencia, sus militantes y votantes… optando por una dependencia tan creciente y negativa…? ¿Más bienestar, libertad, justicia social, verdadera democracia, identidad…? 

Desde la DIGNIDAD, ¿qué es lo coherente, lógico?  Independencia o… negativa y creciente dependencia del estado español?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ   

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 350 (Català)

La No Independència És… Dependència!

Inventa l’estat espanyol la presumpció de “culpabilitat i reincidència”?

Publicat: “El dret de presumpció d’innocència correspon a tot imputat en un procés penal a ser tractat com a innocent, fins que una sentència ferma estableixi la seva condemna. És un dels pilars bàsics del sistema penal dels Estats democràtics, recollit en diferents instruments internacionals”.

Figura expressament en la Constitució Espanyola, article 24.2. Preguntes oportunes: És nova la figura de “presumpció de culpabilitat i reincidència” per idees polítiques i motiu de presó preventiva?  Ho argumenta la Justícia espanyola per mantenir a la presó a líders polítics i socials catalans. Si Espanya no respecta aquest dret “internacionalment admès”, es situa entre els estats “democràtics” o… entre el que no ho són…? El judici exigeix l’aportació proves inqüestionables. Són fiables les proves o invents com hi ha tantes evidències fins i tot de ministres reprovats…?  Innocent fins que una “sentència ferma n’estableixi la condemna”. Qui jutjarà? Jutges veritablement “independents i democràtics” i per lleis “justes democràticament”? Davant la Justícia “espanyola” què diria un observador imparcial? És justa i independent o el contrari?  El votant amb dignitat democràtica, com jutja a Fiscalia, Suprem, Constitucional, l’Executiu i partits que li donen suport?

De debò Felipe VI defensa  la constitució i l’estatut?

Publicat: El rei a Ada Colau: “Jo estic per defensar la constitució i l’estatut”. Quina constitució? L’elaborada  sota amenaça  militar i l’única opció per sortir de la Dictadura? La que va votar, confiadament,  Catalunya i que, segurament, avui no votaria? Què ha fet quan és evident que s’incompleix tant i, com diuen prestigiosos constitucionalistes, que sofreix autèntics “cops d’estat” per part del Govern espanyol? Quin “estatut”? L’elaborat  constitucionalment i signat pel seu pare? Què ha defensat  quan l’estat espanyol ho ha incomplit sistemàticament? Què ha fet o dit  quan és evident que avui Catalunya no té ni estatut? Ho va defensar davant el govern, el parlament, el constitucional o es “va callar” Què demostra que Felipe VI defensi una constitució i estatut de i per als catalans? Res!  Si ni Constitució ni Estatut es respecten, què justifica la seva funció? No és un clar fracàs? O és un parcial posicionament? Algun motiu per creure que el rei d’Espanya defensa als catalans, les seves famílies, benestar, treballs, llibertat, cultura, valors? Cap! Respecta la constitució el propi Rei? A la vista de fets objectius i la dignitat, Què justifica que hi hagi un sol català que li consideri “el seu” cap d’estat?

Què succeirà si “seguim fent el mateix”?

Einstein: “Si busques resultats diferents no facis el mateix”. Dates democràtiques: 27-9, 9-N, 21-D. Reacció d’Espanya: anticonstitucional, antidemocràtic i dictatorial 155 amb nefasts efectes sobre Catalunya i els seus habitants. A Catalunya, gairebé 2.100.000 vots “units” per un projecte: La República Catalana. Dos milions de votants a la recerca de líders? Els que hi ha, no haurien d’anar “units” amb una candidatura unitària per la independència i després presentar els seus programes? Sobra ideologia, fòbies i filies, ambicions personals i partidistes i mancades de visió “d’estat”? Més de 2 milions de votants tenen un projecte comú. Quin projecte tenen els seus líders i com materialitzar-los? Des de la dignitat democràtica, què han de fer per aconseguir resultats “diferents” cara a una CATALUNYA DEMOCRÀTICA, INDEPENDENT, LLIURE, AMB ALTA QUALITAT DE VIDA I AVANÇADA JUSTÍCIA SOCIAL?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 350 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

¿Inventa el estado español la presunción de “culpabilidad y reincidencia”?

Publicado: “El derecho de presunción de inocencia le corresponde, a todo imputado en un proceso penal, a ser tratado como si fuese inocente, hasta que una sentencia firme establezca su condena.  Es uno de los pilares básicos del sistema penal de los Estados democráticos, recogido en distintos instrumentos internacionales.

Figura expresamente en la Constitución Española, artículo 24.2.  Preguntas oportunas: ¿Es nueva figura la “presunción de culpabilidad y reincidencia” por ideas políticas y motivo de prisión preventiva?  Lo argumenta la Justicia española para mantener en prisión a los líderes políticos y sociales catalanes. Si España no respeta ese derecho “internacionalmente admitido”, ¿se sitúa entre los estados “democráticos” o… entre lo que no lo son…? El juicio exige la aportación de pruebas incuestionables. ¿Son fiables las pruebas o inventos como hay evidencias incluso de ministros reprobados?  Inocente hasta que una “sentencia en firme establezca la condena”. ¿Quién juzgará? ¿Jueces verdaderamente “independientes y democráticos y por leyes  democráticas y justas”? Ante la Justicia “española” ¿qué diría un observador imparcial? ¿Es justa e independiente o lo contrario?  El votante con dignidad democrática, ¿cómo juzga a Fiscalía, Supremo, Constitucional, al Ejecutivo y partidos que le apoyan?

¿En verdad Felipe VI defiende  la constitución y el estatut?

Publicado: El rey a Ada Colau: “Yo estoy para defender la constitución y el estatut”. ¿Qué constitución? ¿La  elaborada bajo amenaza  militar y única opción para salir de la Dictadura? ¿La que votó, confiadamente,  Catalunya y que, seguramente, hoy no votaría? ¿Qué ha hecho cuando es evidente que se incumple tanto y, como dicen prestigiosos catedráticos constitucionalistas,  sufre auténticos “golpes de estado” por parte del Gobierno español?  ¿Qué “estatut”? ¿El  elaborado constitucionalmente y firmado por su padre? ¿Qué ha defendido  cuando el estado español lo ha incumplido sistemáticamente? ¿Qué ha hecho o dicho  cuando es evidente  que hoy Catalunya ni tiene estatut? ¿Lo defendió ante el gobierno, el parlamento, el constitucional o se “calló? ¿Demuestra Felipe VI que defienda una constitución y estatut  de y para los catalanes? ¡Nada! Si ni Constitución ni Estatut se respetan, ¿qué justifica su función? ¿No es un claro fracaso? ¿O es un parcial posicionamiento? ¿Algún motivo para creer que el rey de España defienda a los catalanes, sus familias, bienestar, trabajos, libertad, cultura, valores? ¡Ninguno! ¿Respeta la constitución el Rey? A la vista de los hechos objetivos y de la dignidad ¿Qué justifica que haya un solo catalán que le considere “su” jefe de estado?

¿Qué sucederá si “seguimos haciendo lo mismo”? 

Einstein: “Si buscas resultados distintos no hagas lo mismo”.  Fechas democráticas: 27-9, 9-N, 21-D. Reacción de España: anticonstitucional, antidemocrático y dictatorial 155 con nefastos efectos sobre Catalunya y sus habitantes. Casi 2.100.000 votos “unidos” por un proyecto: república de Catalunya. Más de dos millones de votantes ¿en busca de líderes? Los que hay, ¿no debieran ir “unidos” en una gran coalición de partidos por la independencia y luego presentar sus programas? ¿Sobra ideología, fobias y filias, ambiciones personales y partidistas, y falta visión de “estado”? Más de 2 millones de votantes tienen un proyecto común. ¿Qué  proyecto tienen sus líderes y cómo materializarlos? Desde la dignidad democrática, ¿qué deben hacer  para lograr resultados “distintos” cara a una CATALUNYA DEMOCRÁTICA, INDEPENDIENTE, LIBRE, CON ALTA CALIDAD DE VIDA Y AVANZADA JUSTICIA SOCIAL?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 349 Català)

La No Independència és… Dependència!

Des de la DIGNITAT, què respondre a aquestes PREGUNTES OPORTUNES?

Què entén l’estat com “normal” per a Catalunya? Publicat:

PP: “La Generalitat ha de tenir un horitzó judicial tranquil”. Com és el passat, el present i l’horitzó judicial del PP? Són “polítics” els problemes judicials del PP? No! I els de la Generalitat? Purament polítics! Conclusió…? Publicat: “Volen que tornem a la “normalitat i continuïtat” Què entén el PP per “normalitat i continuïtat”? Seguir acumulant el dèficit fiscal que asfixia a l’economia catalana i al benestar, treball i desenvolupament dels catalans? Seguir la “normalitat” d’incompliments, invasió de competències, judicialització de la política, pèrdua de llibertats? Què diria un català amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA…?

Què justifica que hi hagi un sol català que recolzi a Felipe VI?

Publicat: “Torrent i Colau es neguen a rebre al Rei després de l’agressió policial de l’1-0 i pels seus discursos”. Publicat: “El Govern espanyol tatxa d’irresponsable i sectària l’actitud dels esmentats càrrecs institucionals en la visita del Rei”. Preguntes oportunes: És que ha estat molt responsable i neutral l’actitud del Rei amb els votants catalans? Ha dit o fet alguna cosa per parar la  irresponsable i sectària interpretació de la constitució; el creixent incompliment dels estatuts constitucionals, la creixent asfíxia econòmica, la invasió de competències i un llarg etcètera? Què fa o diu perquè la majoria dels catalans el considerin el “seu” cap d’estat? El votarien com a tal si tinguessin l’oportunitat? És que el govern espanyol ha estat, és, responsable i imparcial, just, a-partidista, amb Catalunya…? Què ha de pensar un votant amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA…?

Respecta la “llei i la Constitució”, el sistema judicial espanyol?

Publicat: “Jutges i fiscals abandonen un acte quan el president del Parlament recorda els presos polítics”. Preguntes: Respecten Fiscalia, Audiència, Suprem, Constitucional l’esperit” de la Carta Magna que va votar la societat catalana? La votaria avui a la vista de com la interpreten i apliquen els jutges? Que hi hagi líders polítics a la presó, ho diu la constitució o ho interpreta una justícia molt polititzada i sense separació de poders segons es publica? Quan Amnistia Internacional i mitjans internacionals, qualifiquen de “polítiques” aquestes detencions, no ens demostra que el sistema judicial no respecta la constitució, ni la democràcia ben entesa? Jutges i fiscals no escolten al President d’un parlament legal i constitucional. Està el sistema judicial espanyol per sobre de la democràcia, del poble? Del poble català sembla que sí! En quin tipus de règim polític succeiria això? El Constitucional va anul·lar el fonamental d’un estatut constitucionalment elaborat i votat. Catalunya no té estatut i això no ho contempla la Constitució espanyola. Algun jutge, fiscal, va recórrer aquesta situació, va imputar als responsables? No! Què pensa i ha de fer un veritable demòcrata amb DIGNITAT?

Quina credibilitat té Espanya en les decisions sobre Catalunya?

Publicat: “El PP diu que reactivarà grans projectes per a Catalunya”. Recordem les moltíssimes promeses incomplides en infraestructures? En què ha millorat la vida dels catalans amb el 155 en benestar, llibertat, justícia social, dignitat…? En res! I sí al contrari. És DIGNE que encara hi hagi qui creu en l’estat espanyol, que vulgui seguir perjudicant-se amb una dependència creixent i tan negativa?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 349 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

Desde la DIGNIDAD, ¿qué contestar a estas PREGUNTAS OPORTUNAS?

¿Qué entiende España como “normal” para Cataluña?

Publicado: PP: “La Generalitat ha de tener un horizonte judicial tranquilo”. ¿Cómo es el pasado, presente y fututo judicial del PP? ¿Son “políticos” sus problemas judiciales? ¡No! ¿Y los de la Generalitat? ¡Puramente políticos! ¿Conclusión…? Publicado: “Quieren que vuelva a la “normalidad y continuidad” ¿Qué entienden por “normalidad y continuidad”? ¿Seguir acumulando el déficit fiscal que asfixia a la economía catalana, el bienestar, trabajo y desarrollo de sus habitantes? ¿Seguir la “normalidad” de incumplimientos, de la invasión de competencias, judicialización de la política, pérdida de libertades? ¿Qué diría un catalán con DIGNIDAD DEMOCRÁTICA…?

¿Qué justifica que haya un solo catalán que apoye a Felipe VI?

Publicado: “Torrent y Colau se niegan a recibir al Rey tras la agresión policial del 1-0 y por sus discursos” Publicado: “El Gobierno español tacha de irresponsable y sectaria la actitud de los cargos institucionales en la visita del Rey”. Preguntas oportunas: ¿Es que ha sido muy responsable y neutral la actitud del Rey con los votantes catalanes? ¿Ha dicho o hecho algo para parar la  irresponsable y sectaria interpretación de la constitución; el creciente incumplimiento de los estatutos constitucionales, la creciente asfixia económica, la invasión de competencias y un largo etcétera? ¿Qué hace o dice para que la mayoría de catalanes lo consideren “su” jefe de estado? ¿Lo votarían como tal si tuvieran la oportunidad? ¿Es que el gobierno español ha sido, es, responsable e imparcial, justo, con Catalunya…? ¿Qué debe pensar un votante con DIGNIDAD DEMOCRÁTICA…?

¿Respeta la “ley, la Constitución”, el sistema judicial español?

Publicado: “Jueces y fiscales abandonan un acto cuando el presidente del Parlament recuerda a los presos políticos”. Preguntas: ¿Respetan Fiscalía, Audiencia, Supremo y Constitucional el “espíritu” de la Constitución que votó la sociedad catalana? ¿La votaría hoy a la vista de cómo la interpretan y aplican los jueces? Que haya líderes políticos en prisión ¿lo dice la constitución o lo interpreta una justicia muy politizada y sin separación de poderes según se publica? Cuando Amnistía Internacional y muchos medios internacionales, califican de “políticas” esas detenciones, ¿no  demuestran que el sistema judicial no respeta la carta magna, ni la democracia bien entendida?  Jueces y fiscales no escuchan al Presidente de un parlamento legal y constitucional. ¿Está el sistema judicial español por encima de la democracia, del pueblo? ¡Del pueblo catalán parece que sí! ¿En  qué tipo de régimen político sucedería eso? El constitucional anuló lo fundamental de un estatut constitucionalmente elaborado y votado. Catalunya no tiene estatuto y eso no lo contempla la constitución española. ¿Algún juez, fiscal, recurrió esa situación, imputó a los responsables? ¡No! ¿Qué piensa y debe hacer un verdadero demócrata con DIGNIDAD?

¿Qué credibilidad tiene España en sus decisiones sobre Catalunya?

Publicado: “El PP dice que reactivará grandes proyectos en Catalunya”. ¿Recordamos las muchas promesas incumplidas en infraestructuras? ¿En qué ha mejorado la vida de los catalanes con el 155 en bienestar, libertad, justicia social, dignidad…? ¡En nada! Y sí al contrario. ¿Es DIGNO que todavía haya quien crea en el estado español, que quiera seguir perjudicándose con una dependencia creciente y tan negativa?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/     /    dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 348 (Català)

La No Independència És… Dependència!

Va de “castellà” o… “d’una altra cosa”…?

Si la meva llengua fa trontollar els fonaments del teu estat, significa que has construït el teu estat sobre la meva terra”. Musa Anter, escriptor i activista kurd.

Va… de “repressió”? Sí!

1-O. Referèndum a Catalunya. Milions de persones volen  votar de forma pacifica i democràtica. És el reflex del 80% que, segons les enquestes, volen expressar la seva posició i relació amb Espanya. L’estat espanyol s’oposa a una expressió democràtica i, repetim, pacífica. No té resposta política. Només i exclusivament: repressió policial i judicial. Una fotografia de la càrrega policial ho reflecteix molt bé. Un “RoboCop”, equipadíssim, està sobre una dona a la que manté a terra i a la que, fins i tot, li està impedint respirar. Amb la seva mà tapa la boca! És evident que està “tapant i agredint” violentament a la democràcia però també ho és que la “està impedint que parli, que s’expressi”. I potser la senyora votant ho feia en castellà! Però… és el “tarannà” de l’estat espanyol i els seus partits majoritaris o radicals. És digne que hi hagi un sol votant que es consideri demòcrata a Catalunya que accepti que li “tapin” la boca la judicatura, la política o la policia?

De… Invasió, colonització? Hi ha catalans “estranys” i … col·laboracionistes?

Sembla que sí. Imaginem. Guerres europees. Un estat envaeix a un altre i vol consolidar-se. Per a això, imposa la “seva” llengua. Ho acceptaria un francès davant l’alemany o l’anglès? Un alemany davant el francès? La llista seria llarga. No ens ho imaginem. Però a Catalunya succeeix. Hi ha partits catalans, militants i votants que es consideren catalans que han recolzat i tornen a recolzar l’agressió a la seva llengua: el català. Aquí estan PP, líders del PSOE i els “nous”: C’s que volen deixar petits a Felipe V, Franco, Aznar, Rajoy…  Imaginem una ucronia. Guerra de la independència 1808/1814 França/Espanya. Guanya França i imposa el francès com a llengua oficial en detriment del castellà. Com haguessin reaccionat els espanyols? Ho hem preguntat en conferències i la resposta sempre ha estat unànime: “defensant i protegint la nostra llengua”. Hauria de servir perquè comprenguessin als catalans però ni tan sols ho intenten. I aquí, lamentablement, veiem a partits que es diuen catalans; líders, militants i votants que es consideren catalans “recolzant” el castellà com a llengua prioritària, oficial, i per sobre del català. Quin qualificatiu mereix aquesta actitud? És digne que hi hagi un sol votant que sigui i es consideri català que accepti que subordinin la seva llengua per prioritzar la llengua colonitzadora?

Què és la immersió lingüística i quins efectes ha tingut?

Va ser una demanda social i de “tots els partits” del parlament per una Catalunya amb les mateixes possibilitats socials, culturals, laborals, per a tothom. Tingué reconeixement i premis internacionals. Efectes negatius? Cap! Positius? Tots! Per què volen ara PP, Ciutadans, PSOE, aprofitar l’anticonstitucional 155 per modificar el que es va votar per pràctica unanimitat i que ha demostrat tants beneficis? Per què perilla el castellà? No. Per “pura i simple colonització”. Recordem: Colonització: “imposició per la llei o per les armes de la pròpia “llengua”, cultura…? Etc. És digne que hi hagi un sol votant que es cregui demòcrata i vagi en contra del que “avui” creu la majoria absoluta a Catalunya?

Va de castellà…? No. Va de DIGNITAT DEMOCRÀTICA! Què hem de fer…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

PREGUNTES OPORTUNES – 348 (Castellà)

¡La no independencia Es… Dependencia!

¿Va de “castellano” o… de “otra cosa…”?

“Si mi lengua hace tambalear los fundamentos de tu estado, significa que has construido tu estado sobre mi tierra”. Musa Anter, escritor y activista curdo.

¿Va… de “represión”? ¡Sí!

1-O. 1-10-2017. nanes que han apoyadolunya que sea verdadero demtar en peligro el castellano? No. Por “ha sido unanes que han apoyado 1-10-2017Referéndum en Catalunya. Millones de personas quieren  votar pacífica y democráticamente. Es el reflejo del 80% que, según las encuestas, quieren expresar su posición y relación con España. El estado español se opone a una expresión democrática y pacífica. No tiene respuesta política. Sólo y exclusivamente: represión policial y judicial. Una fotografía de la carga policial lo refleja muy bien. Un auténtico “RoboCop”, equipadísimo, está sobre una señora a la que mantiene en el suelo y a la que, incluso, le impide respirar. Con su mano le ¡tapa la boca! Es evidente que está “tapando y agrediendo” a la democracia pero también la “está impidiendo que hable, que se exprese”. ¡Y quizá la votante lo hacía en castellano! Pero… es el “talante” del estado español y de sus partidos mayoritarios o radicales. ¿Es digno que haya un solo votante que se considere demócrata en Catalunya que acepte que le “tapen” la boca judicial, política y policialmente?

¿De… Invasión, colonización? ¿Hay catalanes “extraños” y… colaboracionistas?

Eso parece. Guerras europeas. Imaginar que un estado invade a otro y quiere consolidarse. Para ello, impone “su” lengua. ¿Lo aceptaría un francés ante el alemán o el inglés? ¿Un alemán ante el francés? La lista sería muy larga. No nos lo imaginamos. Pero en Catalunya sucede. Hay partidos catalanes, militantes y votantes que así de consideran que han dado apoyo y vuelven a apoyar la agresión a su lengua: el catalán. Ahí están PP, PSOE y los “nuevos”: C’s que quieren dejar pequeños a Felipe V, Franco, Aznar, Rajoy…  Imaginemos una ucronía. Guerra de la independencia 1808/1814 Francia/España. Gana Francia e impone el francés como la lengua oficial en detrimento del castellano. ¿Cómo hubieran reaccionado los españoles? Lo hemos preguntado en conferencias y la respuesta siempre ha sido unánime: “defendiendo y protegiendo nuestra lengua”. Debería servir para que comprendieran a los catalanes pero ni lo intentan. Y aquí, lamentablemente, vemos a partidos que se dicen catalanes; líderes, militantes y votantes que se consideran catalanes “apoyando” a quienes defienden el castellano como lengua prioritaria, oficial, y por encima del catalán. ¿Qué calificativo merece esa actitud? ¿Es digno que haya un solo votante que sea y se considere catalán que acepte que subordinen su lengua para priorizar la lengua colonizadora?

¿Qué es la inmersión lingüística y qué efectos ha tenido?

Fue una demanda social y de “todos los partidos” del parlamento para una Catalunya con las mismas posibilidades sociales, culturales, laborales, para todos. Tuvo reconocimiento y premios internacionales. ¿Efectos negativos? Ninguno. ¿Positivos? Todos. ¿Por qué quieren ahora PP, Ciudadanos, PSOE, aprovechar el anticonstitucional 155 para modificar lo que se votó por práctica unanimidad y ha demostrado tantos beneficios? ¿Por estar en peligro el castellano? No. Por “pura y simple colonización”. Recordemos: Colonización: “imposición por la ley o por las armas de la propia “lengua”, cultura…”. Etc. ¿Es digno que haya un solo votante que se crea demócrata y vaya contra de lo que “hoy” cree la mayoría absoluta en Catalunya?

¿Va de castellano…? No. ¡Va de DIGNIDAD DEMOCRÁTICA! ¿Qué haremos…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/     /    dignitat@hotmail.com

 

 

PREGUNTES OPORTUNES – 347 (Català)

La No Independència És… Dependència!

Catalunya, De “subjecte polític” a què? “Objecte” dominat, inanimat…?

Característiques generalment acceptades de “subjecte polític”: “consciència d’entitat pròpia diferenciada, capacitat de representativitat política i d’interlocució, negociació, amb altres poders, reconeixement com a tal…” Històricament, Catalunya ho ha estat. Després d’un llarg parèntesi, la transició, Tarradellas, la definició de “nacionalitat” que es recull a la constitució, diàleg bilateral amb l’estat, primer estatut, segon estatut… confirmen la condició de “subjecte polític” diferenciat de Catalunya en l’estat espanyol. Aquest era el pacte, l’acord. Quina ha estat la realitat…?

Ens van enganyar o ens enganyem?

La constitució va ser votada per la societat catalana del moment. Les forces polítiques catalanes van creure en les espanyoles. La realitat va demostrar molt ràpid que l’estat espanyol tenia altres projectes que no eren precisament  de “respecte” a Catalunya i sí, de recentralizació. La “LOAPA”, va ser un clar primer avís.  L’incompliment de pressupostos per a tot tipus d’aplicacions a Catalunya, de transferències estatutàries, invasió de competències… Pujol, Roca, Durán foren considerats “homes d’estat”… per Madrid. Potser per no ser enèrgics i plantar-se davant els incompliments? No és sospitós? PP i PSOE es van acostumar a incomplir, a donar dos passos endavant en la recentralizació i un enrere amb concessions puntuals.

L’estat incomplia però, aquí, predominava el “peix al cove”

I la societat catalana no ho advertia…? Potser, com deia John Lennon, “la vida és això que succeeix mentre estem distrets en altres coses”. Fins que va arribar la majoria absoluta del PP. Segon estatut, àmpliament aprovat pel Parlament català però contra el qual Montilla ja va anunciar “esmenes en contra” al Parlament Espanyol. Allí, es va “raspallar·. Més: el constitucional va anul·lar el substancial d’un estatut, aprovat, confirmat per la ciutadania i signat pel rei. La història recent és coneguda. Una creixent part de la societat catalana ha reaccionat per “dignitat democràtica”, per defensar el benestar al que tenen dret, per una justícia social avançada, per la seva llibertat i identitat. Reacció de l’estat espanyol? No una resposta política sinó policial i judicial. Por, amenaces. Els Sindicats?, absents! No hi ha estatut algun. Per iniciativa del PP, fermament recolzat per PSOE i C’s s’ha aplicat un 155 anticonstitucional i la condició de “subjecte” polític de Catalunya passa a ser què…?

Situació actual?

Un ajuntament té avui més autonomia que la Generalitat. Aquesta no pot actuar segons l’Estatut i la Constitució (Veure l’ara 11/02/2018). Líders i polítics a la presó. Altres, a l’exili. Ara, alguns, diuen que l’1-0 va ser un simulacre i que l’única via és acceptar la constitució. Més de 2 milions de votants no ho van creure així i van arriscar el físic per dignitat democràtica. El 21-D es va votar. L’estat no accepta el resultat i vol que Catalunya torni a la “normalitat”. Què és “normal” per a l’estat espanyol? La inexistència de Catalunya com “subjecte polític” i quedar reduïda a una mera gestora administrativa dels recursos que aprovin les altres autonomies espanyoles? La submissió total dels seus habitants? La desaparició de la seva història, cultura, llengua?

És demana “diàleg d’Espanya amb Catalunya”. “El congrés rebutja un diàleg bilateral amb Catalunya”. L’Institut Elcano: “sense Catalunya, el projecte nacional espanyol fracassaria”. Ens van enganyar? Ens enganyem? Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA què és avui Catalunya? Què ha de ser per la seva història, potencial, realitat, pel que mereixen els seus habitants…? Què hem de fer…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com

 

PREGUNTES OPORTUNES – 347 (Castellà)

¡La No Independencia Es… Dependencia!

Catalunya, De “sujeto político” a… ¿qué?,  ¿“objeto” dominado, inanimado…?

 Alguna característica generalmente aceptada de “sujeto político”:conciencia de entidad propia diferenciada, con capacidad de representatividad política y de interlocución, negóciación, con otros poderes, reconocimiento como tal…” Históricamente, Catalunya lo ha sido. Tras un largo paréntesis, la transición, Tarradellas, la definición de “nacionalidad” que recoge la carta magna, el diálogo bilateral con el estado, primer estatuto, segundo estatuto… confirman la condición de “sujeto político” diferenciado de Catalunya en el estado español. Ése era el pacto, el acuerdo. ¿Cuál ha sido la realidad…? 

¿Nos engañaron o nos engañamos?

La constitución fue votada por la sociedad catalana del momento. Las fuerzas políticas catalanas creyeron en las españolas. La realidad muy pronto demostró que el estado español tenía otros proyectos que no eran precisamente de “respeto” a Catalunya y sí, de recentralización. La “LOAPA”, fue un claro primer aviso. El incumplimiento de presupuestos para todas las aplicaciones en Catalunya, de transferencias estatutarias, invasión de competencias… Pujol, Roca, Durán eran considerados “hombres de estado”… por Madrid. ¿Quizá por no ser suficientemente enérgicos y plantarse ante los reiterados incumplimientos? ¿No es sospechoso? PP y PSOE se acostumbraron a incumplir, a dar dos  pasos adelante en la recentralización y uno atrás con concesiones puntuales.

El estado incumplía pero, aquí, predominaba  el “peix al cove”.

 ¿Y la sociedad catalana no lo advertía…? Quizá, como decía John Lennon, “la vida es eso que sucede mientras estamos distraídos en otras cosas”. Hasta que llegó la mayoría absoluta del PP. Segundo estatut, ampliamente aprobado por el Parlament pero contra el que Montilla ya anunció “enmiendas en contra” en el Congreso. Allí, “se cepilló”. Más: el tribunal constitucional anuló lo sustancial de un estatut constitucionalmente elaborado, aprobado, refrendado por la gente y firmado por el rey. La historia reciente es conocida. Una parte de la sociedad catalana ha reaccionado por “dignidad democrática y en defensa del bienestar al que tienen derecho, por una justicia social avanzada, por su libertad e identidad”. ¿Reacción del estado? No a una propuesta política sino policial y judicial. Miedo, amenazas. ¿Los Sindicatos?, ¡ausentes!. No hay estatut alguno. A iniciativa del PP, apoyado por PSOE y C’s se ha aplicado un 155 anticonstitucional y la condición de “sujeto” político de Catalunya pasa a ser ¿qué…?  

¿Situación actual?

Un ayuntamiento tiene hoy más autonomía que la Generalitat. Esta no puede actuar Segú el estatut i la Constitución (Ver ara 11/02). Líderes y políticos en prisión. Otros, en el exilio. Ahora, algunos, nos dicen que el 1-0 fue un simulacro y que la única vía es aceptar la constitución. Más de 2 millones de votantes no lo creyeron así y arriesgaron su físico por dignidad democrática. El 21-D se votó. El estado español no acepta el resultado y quiere que Catalunya vuelva a la “normalidad”. ¿Qué es “normal” para el estado español? ¿La inexistencia de Catalunya como “sujeto político” y quedar reducida a una mera gestora administrativa de los recursos que aprueben las autonomías españolas? ¿La sumisión total de sus habitantes? ¿La desaparición de su historia, cultura, lengua?

Se pide “diálogo Catalunya/España”. “El PP “rechaza el diálogo bilateral”. Instituto Elcano: “Sin Catalunya, el proyecto español fracasaría“. ¿Nos engañaron? ¿Nos engaña-mos? Desde la DIGNIDAD DEMOCRÁTICA ¿qué es hoy Catalunya? ¿Qué debe ser por su historia, potencial, por lo que merecen sus habitantes…? ¿Qué haremos…?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ 

http://perladignitat.blog.cat/    /    dignitat@hotmail.com